O. T. A L a V i y a, s h. Q. Q o d I r o V a. N. Q o d I r o V, s h. H. H a m r o q u L o V e. H. H a L i L o V

O dam m iya k a tta ya rim sh a rla r p o ‘s tlo g ‘ining m o to r so h a sig a
sh ik a st y e tk a z is h o q ib a tla r i.
Y arim s h a rla r p o 's tlo g 'in in g m o to r 
so h asi ja ro h a tla n g a n d a y o k i shu so h a d a qon ay lan ish i b u z ilg a n d a
( m a s a la n , q o n q u y ilg a n d a ) o d a m g a v d a s in i n g q a r a m a - q a r s h i 
y arm id ag i m u sk u lla r to 'la y o k i q ism an falaj b o 'la d i 
(g em ip leg iy a ).
F alaj sim p to m la ri ju d a se k in lik b ila n y o 'q o lib , h a ra k a tla r tik lan a d i. 
O dam m iy a p o 's lo g 'in in g m o to r so h asi za ra rla n g a n d a ay rim m ayda 
h a ra k a tla rn i, m a sa la n , q o 'l yoki oy o q b a rm o q la rin in g h ara k a tla rin i 
b a ja rish k o 'p ro q q iy in la sh a d i. Q o 'l-o y o q m u sk u lla rin in g ish tiro k id a
y u za g a ch iq ad ig an m urakkab h a ra k atla r te zro q tik lan a d i, operatsiy ad a 
z a ra rla n g a n y arim sh a rg a q a ra m a -q a rsh i to m o n d a g i q o 'l-o y o q n in g
ay rim h a ra k a tla ri esa u zo q ro q v a q t m o b a y n id a b u z ilg a n ic h a q o la d i, 
b u z ilg a n d a ham k o 'p ro q b u zilad i.
M o to r so h a n in g tu shu vchi y o 'lla r i.
M o to r so h a d a g i p iram id al 
h u jay ralam in g o 'siq la rid a n bir qism i 
kortikospinal
traktni hosil qiladi. 
T ushuvchi nerv tolalarning ikkinchi qism i, asosan kollaterallari m otor 
sohadan p o 'stlo q ostidagi strukturalarga borib, ikki turli y o 'ln i hosil 
qiladi. U lardan b a ’zilari m otor soha hujayralarini ta rg 'il tanaga, qizil 
yadroga, qora substansiyaga bog'lay d i. V aroliy k o 'p rig i orqali keladigan 
tu sh u v c h i to la la r esa m o to r so h an i m iy a c h a bilan b o g 'la b , 
p o n to -
sereb ellya r traktni
hosil qiladi.
K atta yarim sharlar p o 's tlo g 'in in g m otor sohasi shu y o 'lla r orqali 
markaziy nerv sistem asining pastroqdagi bo'lim lariga im pulslar m arkaziy
157

---

n e rv s is te m a s in in g p a s tro q d a g i b o 'lim la r ig a , im p u ls la r y u b o rib , 
organizm dagi harakat apparatining faoliyatini boshqaradi.
K atta yarim sharlar p o ‘stlo g ‘idagi m otor sohaning tushuv tolalaridan 
b ir q ism i, B u n d an ta sh q a ri,, re tik u ly a r fo rm a tsiy a v a g ip o ta la m u s 
h u ja y r a la r ig a b e v o s ita b o r a d i, sh u t u f a y l i h a r a k a t s o h a s in in g
ta ’sirlanishiga ja v o b an k o 'p in c h a tom ir reaksiyalari kelib chiqadi.