Núm.: 9/2011 Caràcter: Ordinària Data
Download 88,1 Kb.
|
- Bu sahifa navigatsiya:
- S’excusa d’assistir-hi
- Desenvolupament de la sessió
- APROVACIÓ DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR
- 3.- NOMENAR UNA COMISSIÓ QUE HA D’INTERVENIR EN LES OPERACIONS DE DELIMITACIÓ I ATERMENAMENT PER A L’ELABORACIÓ DEL MAPA MUNICIPAL
- 4.- APROVAR EL COMPTE GENERAL DE L’EXERCICI 2010
- 5.- MODIFICAR LA RETRIBUCIÓ DE L’ALCALDIA
- 6.- NOMENAR MEMBRES/REPRESENTANTS A LES SOCIETATS “EURONA SEVA TELECOMUNICACIONES, S.L.” I “RESTAURACIONS AMBIENTALS, SL” I AL PATRONAT DE LA “FUNDACIÓ OBSERVATORI ESTEVE DURAN”
- 7.- CONCESSIÓ D’ÚS PRIVATIU PER A LA INSTAL.LACIÓ DE DUES AULES DE L’ESCOLA FARIGOLA AL CENTRE POLIVALENT
- 8.- FORMAR PART DE “L’ÀREA BÀSICA DE SERVEIS SOCIALS MANCOMUNITAT LA PLANA”
- 9.- RECONEIXEMENT DEL DRET A LAUTODETERMINACIÓ DEL POBLE CATALÀ
- 10.- INFORMAR FAVORABLEMENT LA CREACIÓ DE LA NOVA COMARCA DEL LLUÇANÈS
- 11.- MANIFESTAR EL SUPORT AL MODEL D’ESCOLA CATALANA
- 12.- RESOLUCIONS D’ALCALDIA
- 13.- PRECS I PREGUNTES Pren la paraula el regidor Sr. Francesc Xavier Rierola, del grup de CIU i fa el següent prec literal: 13.1.
|
Identificació de la sessió Òrgan: Ple de l’Ajuntament de Seva Núm.: 9/2011 Caràcter: Ordinària Data: 12 de setembre de 2011 Horari: de les 20 hores a les 21 hores i 5 minuts Lloc: Sala de Sessions Hi assisteixen: Alcalde: Èric Vila de Mas Regidors: CIU
Josep Palmarola i Nogué Fr. Xavier Rierola Rovira Sara Gallifa Gomez Josep Orra Castany Rosana Franquesa Santanach UM
Anna Maria Pujols Mauri Carles Bartrina Antonell PM-IS Eduard Botey Puig Joan Queral Maganto CUP
Isabel Costa Bassas Secretària acc.: Eva Sanchez Parés S’excusa d’assistir-hi: ----
Ordre del dia
Desenvolupament de la sessió Abans d’iniciar el primer punt de l’ordre del dia el Sr. Alcalde diu: el grup de CIU ha presentat una proposta de millora d’una d’ordenança municipal. Havent parlat amb l’equip de govern creiem necessari que aquesta proposta passi al pròxim ple extraordinari d’octubre, que és el d’ordenances municipals. Ho creiem més oportú passar-ho en aquell ple. Pren la paraula la regidora Sra. Rosana Franquesa, del grup de CIU, per comentar que la modificació de les ordenances normalment s’ha d’aprovar abans de finalitzar el mes de setembre, per això va presentar la moció. Pren la paraula el regidor Sr. Josep Palmarola, del grup de CIU, dient que no es presenta cap modificació de les ordenances sinó una proposta de beneficis fiscals que hi havia per a les famílies monoparentals. L’Alcalde diu que es passarà a la votació en el pròxim ple extraordinari, el de les ordenances municipals, la voluntat és estudiar-ho i creiem que hi ha coses a aportar.
Per unanimitat s’aprova l’acta de la sessió anterior (acta 8/2011) 2.- DESIGNACIÓ DE LES FESTES LOCALS DE L’EXERCICI 2012 Atès que s'ha de procedir a designar les dues festes locals per a l'any 2012. Vist l’ordre EMO/80/2011, de 27 d’abril, per la qual s’estableix el calendari oficial de festes laborals per a l’any 2012, publicada al DOGC núm. 5876, d’11 de maig de 2011. Vist l’ofici del Director dels Serveis Territorials de Barcelona del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de data 1 de juny de 2011, registre d’entrada núm. 1274 de 06/06/11, pel qual s’han de remetre les propostes de designació de les festes locals. Analitzat el calendari laboral per a l’exercici 2012. Per unanimitat s’acorda: Primer.- Proposar els dies 28 de maig, pasqua granada, i el dia 30 d’abril, pel fet de ser festa el dimarts dia 1 de maig, festa del treballador, conjunt de quatre dies festius, festes locals de l’exercici 2012. Segon.- Notificar a la Delegació Territorial del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, les dues festes proposades a fi de que procedeixi a la seva designació. L’Alcalde diu: varem estar mirant amb l’equip de govern aquestes dues dates i varem arribar a la conclusió, perquè a vegades s’agafava el 25 de juliol que era la festa major de Balenyà, però queia en un dimecres, que és l’últim dia de festa Major, i varem creure que és un dia molt perdut i varem creure necessari a passar-ho en aquests altres dos dies. El regidor Josep Palmarola, del grup CIU, diu: nosaltres sempre havíem aplicat el dia de la festa major de Sant Miquel, per ser un dia significatiu, aleshores no tenim cap inconvenient que s’hagi canviat per fer el pont. L’Alcalde conclou dient: ho deixem amb la flexibilitat que si l’any que bé cau en un dia que és entre mig de festa major doncs veurem totalment encertat que aquell dia sigui festa a Balenyà. 3.- NOMENAR UNA COMISSIÓ QUE HA D’INTERVENIR EN LES OPERACIONS DE DELIMITACIÓ I ATERMENAMENT PER A L’ELABORACIÓ DEL MAPA MUNICIPAL Atès que per acord de Ple, en sessió ordinària, de data 24 de març de 2011 aquest Ajuntament va aprovar l’inici de l’expedient de delimitació del terme municipal de Seva, així com el nomenament d’una Comissió que ha d’intervenir en les operacions de delimitació i atermenament, conforme el que disposen els articles 28 i següents del Decret 244/2007, de 6 de novembre, pel qual es regula la constitució i la demarcació territorial dels municipis, de les entitats municipals descentralitzades i de les mancomunitats de Catalunya. Atès que per part de la Direcció General d’Administració Local, d’acord amb l’ofici de 21 de juny de 2011 (Registre d’entrada núm. 1484 de 1 de juliol) demanant que l’Ajuntament ratifiqui, o si s’escau designi de nou, els representants d’aquest ajuntament a la Comissió que ha d’intervenir en les operacions de delimitació i atermenament per a l’elaboració del mapa municipal de Catalunya. Atès que en data 11 de juny de 2011 es va constituir el nou Ajuntament. Atès que d’acord amb el que estableix l’article 28.2 del Decret 244/2007, de 6 de novembre, pel qual es regula la constitució i la demarcació territorial dels municipis, de les entitats municipals descentralitzades i de les mancomunitats de Catalunya, és preceptiu nomenar una comissió constituïda per l’alcalde, dos regidors, el secretari de l’Ajuntament i un tècnic. Per unanimitat s’acorda: Primer.- Nomenar una Comissió que ha d’intervenir en les operacions de delimitació i atermenament, conforme el que disposen els articles 28 i següents del Decret 244/2007, de 6 de novembre, pel qual es regula la constitució i la demarcació territorial dels municipis, de les entitats municipals descentralitzades i de les mancomunitats de Catalunya, formada per: Sr. Èric Vila de Mas, Alcalde-President Sr. Eduard Botey Puig, primer tinent d’alcalde Sr. Josep Orra Castany, regidor municipal del grup CIU. Sr. Gil Orriols Puig, arquitecte Sra. Eva Sànchez Parés, secretaria interventora acctal.
El senyor Alcalde explica que s’abstindran en la votació ja que l’equip de govern és nou i que no varen intervenir en el comptes de l’exercici 2010. El senyor Josep Palmarola, del grup de CIU, comenta que votaran a favor ja que són els comptes que havien aprovat ells. 5.- MODIFICAR LA RETRIBUCIÓ DE L’ALCALDIA Atès que per acord de Ple, en sessió extraordinària del dia 11 de juliol de 2011, es fixar la retribució de l’Alcaldia a raó de 3.127,90 EUR/mes, per catorze mensualitats. Atès que s’ha comprovat que la situació de l’Alcalde en quan a cotització continua pertanyent a la mutualitat MUFACE i per tant aquest règim és incompatible amb el general de la Seguretat Social, es preceptiva la modificació de la retribució bruta esmentada ja que aquesta contemplava la cotització per Seguretat Social, havent-se de minorar fins arribar als 3.000 €/ mensuals. Per unanimitat s’acorda: Primer.- Modificar la retribució bruta mensual de l’Alcaldia, amb dedicació exclusiva, passant a ésser de 3.000,00 EUR /mes, per catorze mensualitats, amb efectes del dia 11 de juny de 2011. Segon.- Publicar el present acord al Butlletí Oficial de la Província als efectes de que es doni la publicitat precisa. El senyor Alcalde comenta que ja s’havia explicat en el ple anterior que era un tema de MUFACE, que al ser funcionari de la Generalitat cotitza a MUFACE i això permet que hi pugui haver una disminució de la retribució de l’Alcalde. 6.- NOMENAR MEMBRES/REPRESENTANTS A LES SOCIETATS “EURONA SEVA TELECOMUNICACIONES, S.L.” I “RESTAURACIONS AMBIENTALS, SL” I AL PATRONAT DE LA “FUNDACIÓ OBSERVATORI ESTEVE DURAN” Atès que en data 9 de gener de 2001 es va constituir la societat de responsabilitat limitada “EURONA SEVA TELECOMUNICACIONES, S.L.”, amb un capital social de 3.006 €, essent socis de la mateixa la mercantil “Eurona Wifi Networks, SL” i el senyor Jaume Sanpera, constant aquest com administrador únic. Atès que en data 3 de juny de 2004 la Junta de Govern de l’Ajuntament acordà la participació en la societat “EURONA SEVA TELECOMUNICACIONES, S.L.”, mitjançant la subscripció de 41.500 participacions socials de valor nominal 1,- euro cadascuna d’elles, designant com a vocals del Consell d’Administració els senyors Josep Orra Castany i Josep Palmarola i Nogué Atès que en data 11 de juny de 2004 es va formalitzar davant el notari de Vic Sr. Enric Costa Pagès, escriptura d’augment de capital i modificació d’estatuts de la societat esmentada, en base a la qual s’augmenta el capital social en 101.700 €, dels quals l’Ajuntament va adquirir 41.500 participacions socials, valorades a un euro la participació, el qual suposa el percentatge del 39,64% sobre el total del capital social. Atès que en l’esmentada escriptura es modificà el sistema d’administració de la societat passant a ser el de Consell d’Administració, nomenant com a vocals representants de l’Ajuntament de Seva el regidor Sr. Orra i l’alcalde Sr. Palmarola. Atès, per altra part, que el Ple de l’Ajuntament de 21 de novembre de 2002 acordà constituir la societat “RESTAURACIONS AMBIENTALS, SL” amb una participació del 20% del capital social, subscrivint i desemborsant 120 participacions socials de valor nominal 100 euros cadascuna d’elles, tenint únicament participació l’Ajuntament a la Junta General de socis, però no a l’administració de la societat, ja que aquesta administració es desenvolupa mitjançant la figura d’un administrador únic, que recau en la representació de l’altre soci majoritari, “GR21 Ambiental, SL”, no existint, per tant, Consell d’Administració. Atès altrament que l’Ajuntament de Seva figura com a Patró de la Fundació Observatori Esteve Duran, constant fins a la data com a representant a la Junta del Patronat el Sr. Palmarola en qualitat d’alcalde de l’Ajuntament, actuant com a sots president de la Junta. Atesa la nova configuració del mapa polític municipal sorgit a les darreres eleccions municipals, en les quals s’ha produït un canvi en l’equip de govern municipal, i en concret en la figura de l’Alcalde, fet que fa necessari la designació de l’actual alcalde com a representant de l’Ajuntament a la Junta del Patronat de la la Fundació Observatori Esteve Duran. Vist el que disposa l’article 288.2 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, el qual indica que el Ple de l’Ajuntament ha de designar la representació a la Junta General en els casos de societats mercantils amb capital mixt, com és el cas de les societats “EURONA SEVA TELECOMUNICACIONES, S.L.” i “RESTAURACIONS AMBIENTALS, SL”. Per unanimitat s’acorda: Primer.- Nomenar com a membres del Consell d’Administració de la societat “EURONA SEVA TELECOMUNICACIONES, S.L.” els regidors senyors Carles Bartrina Antonell i Joan Queral Magantó, i com a representant de l’Ajuntament a la Junta General l’alcalde, Èric Vila de Mas, o la persona que el substitueixi. Segon.- Nomenar com a representant de l’Ajuntament a la Junta General de la societat “RESTAURACIONS AMBIENTALS, SL”, l’alcalde de l’Ajuntament, Èric Vila de Mas, o la persona que el substitueixi. Tercer.- Nomenar com a representant de l’Ajuntament a la Junta del Patronat de la Fundació Observatori Esteve Duran a l’alcalde de l’Ajuntament, Èric Vila de Mas, o la persona que el substitueixi. Quart.- Notificar els esmentats acords a les entitats abans esmentades. El senyor Alcalde comenta: falta l’altra societat que és la de PATRIMONI, que és una societat que està parada i com equip de govern el que es vol és l’extinció d’aquesta, per això no s’ha cregut necessari haver de nomenar representants en aquesta societat. El regidor Sr. Josep Palmarola, del grup de CIU, demana que en el proper ple extraordinari s’aprovi com a punt de l’ordre del dia el nomenament de representants en la societat patrimonial, perquè sinó figuren en un Consell d’administració que no tenen res a veure. L’Alcalde li respon que cap problema. 7.- CONCESSIÓ D’ÚS PRIVATIU PER A LA INSTAL.LACIÓ DE DUES AULES DE L’ESCOLA FARIGOLA AL CENTRE POLIVALENT Vist que l’escola Farigola del nostre municipi té necessitat de disposar de dues aules, degut al nombre d’alumnes existents i per tal de garantir un mínim d’espai pel correcte desenvolupament de les funcions escolars, sent possible ubicar aquestes dues aules, provisionalment, en un espai acotat del Centre Polivalent Municipal. Vist que la utilització d’aquest espai al Centre Polivalent comporta l’ús privatiu parcial d’un bé de domini públic, sent procedent l’atorgament de la corresponent concessió. Vist que l’atorgament de concessions sobre béns de domini públic s'efectuarà en règim de concurrència, llevat dels supòsits previstos en l'article 137.4 de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del Patrimoni de les Administracions Públiques, en que podrà acordar-se l’atorgament directe. Vist que el present cas és subsumible en més d’un dels supòsits que permeten l’atorgament directe abans esmentat. Vist que amb data 28 de juliol de 2011 s’ha emès informe pels Serveis Tècnics Municipals respecte de les obres d’acondicionament a realitzar, així com la conformitat d’aquestes pels responsables del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Vist que en data d’avui, 7 de setembre de 2011, s’ha efectuat visita de comprovació pels responsables del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, a l’espai objecte de cessió del Centre Cívic Polivalent, donant conformitat a les actuacions que s’han portat a terme, per part d’aquest Ajuntament, per tal de poder utilitzar les esmentades dependències com a aules complementàries de l’Escola Farigola. Vist que s’ha redactat el document, amb valor si fora menester de plecs de condicions, en el que es regula aquesta concessió. Vist l’informe de secretaria de data 5 de setembre de 2011. Per unanimitat s’acorda: Primer.- Atorgar la concessió d’ús privatiu a favor del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, per a la instal.lació de dues aules de l’escola Farigola al Centre Polivalent, qualificat com bé de domini públic, d’acord amb el plànol i indicacions tècniques que figuren a l’expedient. Aquesta concessió es fonamenta en la necessitat de l’escola de disposar de dues aules, degut al nombre d’alumnes existents i per tal de garantir un mínim d’espai pel correcte desenvolupament de les funcions escolars. La concessió es realitza pel termini d’un any, renovable anualment fins a un màxim de quatre anys. Segon.- Aprovar el document regulador de la concessió, una còpia del qual s’adjunta degudament diligenciat. A l’esmentat document es concreten les determinacions previstes a l’article 62 del Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals. Tercer.- Condicionar l’eficàcia de l’esmentada concessió d’ús privatiu per a la instal.lació de dues aules de l’escola Farigola al Centre Polivalent a l’acceptació per part del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya d’aquest espai en concessió, essent coneixedors del seu estat. Quart.- Notificar la present resolució al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i a la Direcció del Centre La Farigola. El Sr. Alcalde explica: Això va ser degut a que l’escola Farigola hi ha hagut un augment significatiu d’alumnes, des de l’equip directiu ens van expressar la seva preocupació perquè els nens no hi canvien, estaven en unes condicions una mica precàries en aquests moments, semblava que aquest any hi ha hagut més inscripcions de nens a p-3, que se’ls hi ha desdoblat un grup. Només entrar nosaltres a governar varem començar a mirar com es podia solucionar el tema. Degut a la proximitat de la sala polivalent es va decidir que es cediria una de les aules que hi havia existents de la polivalent, posar-hi una paret entre mig i convertir-la en dues aules, ja que té accés per portes independents cadascuna. Això el que fa és que els nens de cicle superior de l’escola Farigola puguin anar cada dia fins a la polivalent, hi ha unes tanques que delimiten l’escola, poden entrar per la part del darrera de la sala polivalent. Això el que ha fet és donar molt espai a l’escola Farigola. Tot i que les condicions que estan ara són molt bones, nosaltres des de ja abans que s’aprovi avui ja estem en contacte amb el Departament d’Ensenyament perquè es pugui arribar a una ampliació de l’escola Farigola i treballar per això, el que no podia fer era continuar tal com estaven. Per això varem haver de fer aquesta actuació ràpidament i amb urgència perquè realment poguessin començar els nens a l’escola com realment han de començar. Pren la paraula el regidor Sr. Josep Palmarola, del grup de CIU, i pregunta: A la polivalent hi van els de cinquè i sisè i les aules que queden buides, les de cinquè i sisè que s’hi farà? El Sr. Alcalde diu: S’ha desdoblat un grup de P3, no tenien aula de música, s’ha fet una aula de música, bàsicament això, de dues de la polivalent ha passat a una de P-3 que s’ha desdoblat i una aula de música que no tenien. El regidor Sr. Josep Palmarola, del grup de CIU afegeix: Tot el que sigui avantatjós pel municipi o que representi una millora pel municipi des del primer dia hem dit que votaríem a favor. Volíem fer dues observacions: hi ha un tancament que va del cantó esquerra de direcció més cap a la Ctra. de Sant Miquel fins a la valla de les escoles, hi ha una valla opaca i pensem que seria interessant que hi hagués una porta al mig per facilitar l’entrada d’una màquina excavadora o qualsevol altra. El Sr. Alcalde diu que ja hi és, que ja està feta. El regidor Sr. Josep Palmarola, del grup de CIU diu: aquí no hi està marcat, però que ja estan contents que hàgim coincidit amb aquest tema. Llavors creiem que s’hauria de buscar la fórmula de que la canalla que arribin aquí, estan molt ben canalitzats des d’una escola fins a l’altra, però en el moment d’estar a dalt que gaudissin de més espai sense que hi hagi d’haver cap control sinó que quedin centralitzats dins els espais que utilitzen, potser hi hauria d’haver una porta que permetés que quan entren aquí tinguessin plena autonomia i que no s’hagués d’estar pendent de si van a la resta de l’edifici o no. El Sr. Alcalde diu: El problema és que han d’anar als lavabos els nens, si no llavors no tenen accés als lavabos, i el que fan és anar als lavabos del primer pis. Els nens de 5è i 6è, sincerament he treballat amb ells molt anys, i crec que són prou responsables com perquè si se’ls hi expliquen les normes les entenguin i no han de portar problemes. De totes maneres se n’ha parlat amb la Direcció del centre i és un tema que estarà molt controlat i que els nanos pensem que els hi hem de donar total confiança com perquè no hi hagi problemes. 8.- FORMAR PART DE “L’ÀREA BÀSICA DE SERVEIS SOCIALS MANCOMUNITAT LA PLANA” L’Ajuntament de Seva no està en disposició d’assumir directament les competències que figuren a l’article 31 de la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials així com d’altres competències en matèria de política social i Benestar Social que es detallen tot seguit:
Atès que des de la Mancomunitat La Pana s’està desenvolupant des de l’any 1982 en exercici de les competències delegades i establertes estatutàriament, la prestació i gestió dels serveis socials bàsics i d’altres programes de Benestar Social. Per aquest motiu, essent una voluntat compartida que la Mancomunitat La Plana esdevingui Àrea Bàsica de Serveis Socials. Per unanimitat s’acorda: Primer.- Formar part de “l’Àrea Bàsica de Serveis Socials Mancomunitat La Plana” que resulti constituïda per a la gestió dels serveis socials. Segon.- Comunicar el present acord a la Mancomunitat La Plana. El Sr. Alcalde diu: Aquí bàsicament creiem que és una bona aportació que ens pot fer la Mancomunitat, fins ara ja tenia una àrea de Serveis Socials, però en Lluís Verdaguer, el president de la Mancomunitat, ha apostat molt fort per tenir una Àrea Bàsica de Serveis Socials i bàsicament creiem que com a municipi en podem sortir molt beneficiats perquè som part implicada dins de la Mancomunitat. Creiem que podem gestionar molt bé el tema dels serveis socials des de cada un dels municipis que formen la Mancomunitat la Plana i si tots els ajuntaments que formem part de la Mancomunitat aproven per Ple que volen formar part de l’Àrea bàsica doncs el més segur és que es tiri endavant i creiem que serà positiu per tot el municipi. Pren la paraula la regidora Sra. Rosana Franquesa, del grup de CIU, i diu: per part nostre com bé diu l’acord des de l’any 1982 funcionen els serveis socials de la Mancomunitat i l’únic que fem el fet d’adaptar a la normativa actual i hi estem d’acord perquè sempre hi ha hagut un bon funcionament i crec que seguirà. Pren la paraula del regidor Sr. Josep Palmarola, del grup de CIU, i diu: en el fons el canvi de criteri és de que la Generalitat va fer una modificació i això hagués passat al Consell Comarcal exceptuant que la Mancomunitat o altres mancomunitats ho demanessin i es constituís com a Àrea bàsica per continuar fent el servei que s’està fent des de la Mancomunitat i a plena satisfacció. 9.- RECONEIXEMENT DEL DRET A L'AUTODETERMINACIÓ DEL POBLE CATALÀ El Sr. Alcalde passa la paraula la regidora Sra. Isabel Costa, del grup de la CUP, que llegeix la següent proposta d’acord: “La diada de l’11 de Setembre és pel poble Català la commemoració de la resistència contra l’ocupació de les tropes borbòniques, però també la resistència a l’imperi Espanyol que incorporà per la força els territoris coneguts avui com a Països Catalans, dividint-los, prohibint-ne la llengua i imposant una sola llei uniformitzadora sobre ells. El nostre poble quedà sotmès durant segles a l’ocupació i repressió. El llegat de Felip V durà segles i es prolongà fins a la segona república espanyola. Durant el curt període de la segona república, semblà que el nostre poble tingué l’oportunitat de decidir el seu futur, no obstant i com sabem, el nostre poble quedà un altre cop sotmès, aquest cop durant 40 anys per la dictadura feixista. Un com més, les llibertats, la llengua i totes les nostres expressions com a poble foren prohibides. Amb la mort de dictador i malgrat les esperances de la mal anomenada transició, l’Estat Espanyol que coneixem avui es configurà en base al sistema anterior. La seva constitució no és més que l’herència del franquisme en molts aspectes. Així, la Constitució espanyola, consagra un règim monàrquic borbònic, el mateix que ens arrabassà les llibertats i ens reprimí segles enrere. Aquest règim, nega la llibertat dels pobles i consagra la unitat per la força, deixant a l’exèrcit i les forces armades la garantia de la unitat espanyola i negant la federació de comunitats autònomes fet que consagra la divisió del nostre poble. Amb tot, hem vist com d’ençà els anys de l’anomenada transició, la consciència nacional del poble català ha anat madurant. Els que als anys 80s eren una minoria i van ser empresonats i reprimits, avui són una majoria social cada cop més gran. Els processos històrics no es poden aturar, i el poble català ha decidit caminar cap a la llibertat. Hem organitzat consultes populars, l’independentisme cada cop és més massiu, estem conquistant dia a dia el dret a l’autodeterminació. El dret a l’autodeterminació ha estat reconegut per les nacions unides des dels seus inicis fins avui. Així l’article 1.2 de la Carta de les Nacions Unides apunta que un dels objectius de les Nacions Unides és “fomentar la igualtat de drets i la lliure determinació dels pobles”. Així mateix, la resolució 637 (VII) de l’Assemblea general de l’ONU apunta que "El dret dels pobles i de les nacions a disposar per ells mateixos és una condició prèvia a l'aplicació de tots els drets fonamentals de l'home." Finalment, a l’article 5 de la Declaració Universal dels Drets dels Pobles s’apunta que: “Tots els pobles tenen el dret imprescindible i inal.lienable a l'autodeterminació. Ells han de determinar el seu estatut polític lliurement i sense cap mena d'ingerència estrangera”. Finalment en aquest mateix sentit, el Parlament de Catalunya, encara que no és un parlament sobirà, ha establert i va reafirmar en aquest sentit el passat 10 de març de 2011, que dóna suport a les consultes populars per la independència i que és irrenunciable el dret a l’autodeterminació. Per tot, essent conscient que la llibertat del nostre poble no arribarà per si sola, en conseqüència amb el que hem dit anteriorment, i per tal de contribuir des de l’Ajuntament de Seva a la ferma defensa del nostre dret a l’autodeterminació, és pel que es proposa al Plenari municipal l’adopció dels següents ACORDS : Primer.- Proclamar i aprovar que Seva reconeix el dret a l'autodeterminació del poble català i que es compromet a la defensa del seu exercici efectiu. Segon.- Hissar la bandera estelada al balcó de l’Ajuntament els dies: 11 de setembre, 12 d’octubre, 23 d’abril i festes majors, com a símbol de llibertat. Tercer.- Proclamar, en consonància a les declaracions de les Nacions Unides, la solidaritat amb tots els pobles que lluitin pel seu dret a l’autodeterminació.” La regidora Sra. Isabel Costa, del grup de la CUP, afegeix: El tema de proclamar i aprovar que Seva reconeixi el dret autodeterminació creiem que és una cosa ja de dret i d’obligació de qualsevol ajuntament Català i sobretot després de totes les represàlies que rebem contínuament. Hissar la bandera estelada al balcó: sabem les conseqüències que pot comportar i precisament per això hem destacat en principi uns dies que són els que nosaltres creiem que: el 11 de setembre, que és la nostra diada; el 12 d’octubre, reivindicant el que és nostre i no el que ens han imposat; el 23 d’abril, que és Sant Jordi; i les festes majors, que són les nostres festes. Tercer ja ho diuen les nacions unides: col.laborar i donar suport a tots els pobles que lluitin per la seva autodeterminació d’una manera dialogant sobretot. Pren la paraula el Sr. Josep Palmarola, del grup de CIU, que diu: Nosaltres volíem fer un petit esment. Nosaltres som l’Ajuntament, no som cap grup polític, ni més gran ni més petit, ni més radical ni menys radical, cadascú de nosaltres doncs té una manera de pensar ben lliure, però penso que hi ha un nexe que ens uneix que és el sentiment de la pàtria, el sentiment de país. Jo voldria dir quan diu pot ser perillosa l’estelada, pot ser perillosa a l’Ajuntament. L’any 79 era perillosa la senyera, era molt perillosa la senyera, nosaltres varem tenir molts problemes, ens varen iniciar expedient judicial, i no n’hem parlat mai, no hem fet mai publicitat, perquè lo important per nosaltres era tenir. No volem fer una demostració, reprendrem enviarem i que la gent sàpiga. No. Nosaltres tenim la senyera des de l’any 79, des del 29 de març, que hi van haver les eleccions, al balcó de l’Ajuntament i malgrat els interessos que hi ha hagut per retirar-la no ho hem fet mai. Només l’hem posat una vegada un espai de dues hores, un onze de setembre, que el combat va ser molt fort, i va ser a l’any 81 o 82, no ho recordo, i en total la varem tornar a treure. I se’ls hi va dir estem dues hores aquí perquè dieu que l’expedient queda tancat, però aquí es torna a retirar, la catalanitat sempre hi ha sigut, l’Ajuntament l’ha defensada i l’ha aplicada. El català sempre l’hem fet servir, no ens ho hem qüestionat mai és una cosa que surt de nosaltres mateixos. Debem ser educats perquè si ha vingut un representat del Govern de Madrid, diem-li governador civil o qui sigui hi hem posat l’espanyola al costat, en atenció al que venia, però la nostra és la que sempre hem tingut dominant. Quan fem un escrit, jo penso que ha de ser un acord, ha de ser un acord que ningú se senti discriminat. Segons el llenguatge que utilitzem hi ha una gent que en el seu temps diem els pares, els avis eren d’una manera, els fills són d’una altra, i potser aquella frase pot portar remordiment, ja no entro en el concepte del tot, però jo penso que nosaltres tenim uns drets des del 1714 que ens varen prendre les llibertats, però després sempre les hem reclamat, sempre han estat vives. Es va fer la Mancomunitat de Prat de la Riba, hi va haver la transició, que va permetre fer una constitució i començar assentar les bases per poder tenir l’estatut, després de la constitució des de la pepa fins aquí és la que ha durat més anys, perquè els altres anys ha set de molt curta durada desgraciadament. Aleshores hi ha la modificació de l’estatut que fa Pasqual Maragall i aquí s’origina la de “dioses cristo” i fins el punt que hi ha el recurs constitucional després hi ha la modificació de la constitució, tot això nosaltres podem tenir autodeterminació i és un dret legítim i correcte i és el més normal que tinguem i ens el reconeix l’ONU, i ens el reconeix tothom, aquí no s’han tocat temes polítics, però si no diríem: escoltin doncs potser ens hauríem de queixar perquè ara canvien la constitució en pocs dies i en canvi hem tingut un recurs anticonstitucional de l’estatut que ens l’ha encallat, ens l’ha minvat fins fa poc. No obstant, malgrat tot nosaltres votarem a favor, perquè l’autodeterminació en sí difícil que algú digui que no hi està d’acord, molt poques persones dirien que no hi estan, ara la primera llei que va aprovar el Parlament de Catalunya va ser la llei de la Diada Nacional, que per cert els hi han fet un escrit dient escoltin que aquest any només hi figuren en castellà vostès, es va fer aquella època que s’havia de fer en castellà perquè s’enviava tot a Madrid, després ha anat canviat, sortosament ha canviat. Els estatuts regulen els nostres símbols, el nostre símbol és la senyera oficial. Nosaltres som l’Ajuntament i tenim un símbol que és la Senyera. La Llei de Règim Local parla de la bandera espanyola, ... les que són legals l’Espanyola i la Catalana, no l’hem fet servir l’espanyola sempre hem tingut la senyera, ja ho he dit abans, per tant jo crec que s’ha de continuar fent la senyera, ja ho he dit abans. Ara que els dies de festes significatives, no aquests quatre, altre festa significativa del que sigui, doncs que es vol posar l’estelada al costat, cap mena de problema, penso que és correcte. Ara nosaltres hem de respectar les normes i les normes és que el símbol de Catalunya és la senyera, la senyera tal com és. Després hi ha una altra bandera, que marca el que marca i que combreguem molts i jo diria que aquesta sigui una bandera complementària i ja complim tenint l’estelada els dies que es creguin oportú, però crec que el símbol s’hauria de mantenir també amb la senyera al costat. Així votaríem a favor. La regidora Isabel Costa, diu que en cap moment s’ha dit que es retiraríem la senyera, només s’ha dit hissar l’estelada, i evidentment s’han de fer canvis per poder progressar. L’Alcalde diu que es pot hissar una bandera havent-hi deu més de penjades. 10.- INFORMAR FAVORABLEMENT LA CREACIÓ DE LA NOVA COMARCA DEL LLUÇANÈS Vist l’escrit tramès per la Direcció General d’Administració Local de la Generalitat de Catalunya de data 14 de juny de 2011, registre d’entrada 1392 de 20 de juny de 2011, comunicant-nos que els municipis d’Alpens, Lluçà, Olost, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Boi de Lluçanès i Sant Martí d’Albars han tramès al Departament de Governació i Relacions Institucionals la proposta de creació de la nova comarca del Lluçanès. Atès que d’acord amb l’article 6.3 del Text refós de la Llei d’organització comarcal de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, el Departament de Governació i Relacions Institucionals ha de sotmetre la proposta a informació pública i n’ha de sol.licitar informe als ajuntaments i als consells comarcals afectats. Vista la documentació que integra l’expedient on consta, entre d’altres, l’estudi de viabilitat comarcal del Lluçanès encarregat pel Consorci, on es posa de manifest les possibilitats per fer front al desenvolupament del territori, titulat: EL LLUÇANÈS: Desenvolupament territorial i l’organització comarcal, de data Juny 2008. Vist que aquest Ajuntament està a favor de la creació de la Comarca del Lluçanès. Per 6 vots a favor, corresponents als membres presents dels grups UM, PM i CUP, i 5 abstencions, corresponents als membres presents del grup CIU s’acorda: Primer.- Informar favorablement la proposta de creació de la nova comarca del Lluçanès, instada pels municipis d’Alpens, Lluçà, Olost, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Boi de Lluçanès i Sant Martí d’Albars. Segon.- Comunicar aquest acord als municipis inclosos dins d’àmbit proposat per la creació de la nova Comarca del Lluçanès; Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu de Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt, als efectes oportuns. Tercer.- Notificar aquest acords al Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya, als efectes oportuns. El senyor Alcalde diu: creiem que aquest punt va molt lligat amb el punt anterior. Que si la voluntat majoritària dels pobles del Lluçanès és crear una comarca pròpia, nosaltres creiem que hi hem de donar tot el suport, sempre i quan sigui una decisió popular, democràtica i de tots junts. El regidor Sr. Josep Palmarola, del grup de CIU, diu: nosaltres en aquest punt ens abstindrem. Ens abstindrem i volíem dir el motiu perquè no sembli que volem fer cap lleig a cap comarca. Estem en una situació econòmica greu, a Itàlia han aprovat fa pocs dies, dos o tres dies, l’eliminació de les tretze diputacions, onze, aquí es planteja també el tema d’aquests tipus de reduccions, i l’aminorament de l’administració, i econòmicament s’aguanta tot en fils, i la feina que hi ha és per anar tirant endavant en general. Nosaltres avui no podem viure de transicions que a lo millor en uns anys enrere que era èpoques de bonhomia econòmica es podien prendre i es podien mantenir, avui això és més difícil. I l’administració veiem que hi ha diferents nivells i segments, potser masses i tot per la burocràcia. Nosaltres tenim: la Generalitat, la Diputació, els delegats del govern de la Generalitat a cada comarca, la Catalunya Central, etc., els delegats del govern a Catalunya, les delegacions dels Ministeris, els Consells Comarcals, els municipis i ara està aturada la Llei de vegueries que és la que regularà aquests temes, crec que mentre no quedi clarificat com queda la llei de vegueries, per poder-se desenvolupar la posició de noves comarques penso que fem un flac favor. L’administració és la que té coneixement de les dades i tècnics qualificats per valorar-ho i nosaltres respectant totalment la voluntat que puguin tenir aquesta gent del lluçanès, avui nosaltres ens abstindrem perquè l’administració que faci el que cregui oportú i segur que farà el millor que interessi al país, amb dades que nosaltres avui desconeixem. El més còmode és dir sí, si un ens demana això, jo penso que a vegades s’ha de dir que no, i avui amb la situació econòmica que hi ha pensem que no ens podem endinsar a fer noves despeses per tant el nostre vot serà d’abstenció. La regidora Sra. Isabel Costa, del grup de la CUP , diu: Ja trobarem recursos. El senyor Alcalde diu: el nostre vot serà favorable perquè l’ànima de l’acord, és realment que ells com ells volen ser comarca, es podria defensar també des de Madrid que no es volés donar més autonomia de Catalunya per la crisi econòmica que hi ha, per això nosaltres votem a favor. 11.- MANIFESTAR EL SUPORT AL MODEL D’ESCOLA CATALANA La secretària accidental per ordre del senyor Alcalde llegeix la següent proposta d’acord: “El Tribunal Suprem espanyol ha dictat tres sentències que qüestionen el català com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya, fet que ha estat ratificat per una interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que imposa un ultimàtum per al seu compliment. Aquest fet atempta clarament contra el model d’escola catalana, un model educatiu que ha funcionat amb èxit els darrers 30 anys, basat en la no separació dels infants i joves per raó de llengua i gràcies al qual la nostra societat gaudeix d’un nivell de cohesió social acceptable. La immersió lingüística i la consideració del català com a llengua vehicular a les aules han donat força i solidesa a aquest model, el qual ha estat objecte de reconeixement per part de diverses institucions europees i internacionals i ha estat avalat per evidències empíriques en l’informe PISA 2009 de l’OCDE, en el qual es constata que el nivell de coneixement de les dues llengües oficials a Catalunya és elevat i, en el cas del castellà, fins i tot superior a la mitjana de l’Estat espanyol. Aquest model educatiu ha contribuït de manera decisiva a pal.liar el greu desequilibri que viu el català, llengua pròpia a Catalunya, respecte del castellà, en diferents àmbits socials i culturals, alhora que s’ha demostrat eficaç en l’acollida i la inclusió social dels infants i joves dels darrers moviments immigratoris, tot contribuint a mantenir la cohesió social de les nostres ciutats i pobles. Per tot això, es proposa al Ple de la corporació l’adopció del següent acord: Primer.- Manifestar el rebuig a les sentències del Tribunal Suprem espanyol i a la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que posen en perill el sistema d’immersió lingüística als centres educatius de Catalunya. Segon.- Manifestar el suport al model d’escola catalana en llengua i continguts, així com a tota la comunitat educativa, per tal que continuï aplicant-lo en el dia a dia, sense atendre aquestes sentències ni altres similars que les puguin seguir. Tercer.- Instar el Parlament de Catalunya a manifestar el seu desacord amb aquestes sentències i instar el Govern català a no fer cap pas enrere i a complir el que diu la Llei d’Educació de Catalunya pel que fa a la llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament. Quart.- Fer saber aquests acords al Tribunal Suprem espanyol, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, al govern català, al govern espanyol i als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, el Congrés dels Diputats i el Senat espanyol, així com a la plataforma Somescola.cat, impulsora d’aquesta iniciativa.” El senyor alcalde manifesta al Ple la seva defensa de la proposta presentada. Seguidament intervé el regidor del grup municipal de CIU, Josep Palmarola, en la que proposa introduir modificacions a la proposta presentada per l’Alcaldia, degut a que els portaveus dels grups parlamentaris del Parlament de Catalunya han aprovat una declaració de la Junta de portaveus sobre la immersió lingüística en el sistema educatiu, i que literalment es transcriu: Modificar del punt segon de la part dispositiva de la proposta d’acord i que queda redactat de la següent manera: Segon.- Manifestar el suport al model d’escola catalana en llengua i continguts, així com a tota la comunitat educativa, per tal que continuï aplicant-lo en el dia a dia. Substituir els punts tercer i quart pels redactats següents: Tercer.- Adherir-nos a la declaració efectuada pel Parlament de Catalunya del dia 8 de setembre de 2011 que diu: El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a defensar els docents i els centres educatius en l’exercici dels seus drets i el compliment de les lleis. Quart.- Fer saber aquests acords al govern català, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, al govern espanyol, el Congrés dels Diputats i el Senat espanyol, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, al Tribunal Suprem espanyol, i així com a la plataforma Somescola.cat, impulsora d’aquesta iniciativa. Acte seguit el senyor Alcalde declara que la proposta queda aprovada per unanimitat amb les modificacions introduïdes. 12.- RESOLUCIONS D’ALCALDIA De conformitat amb el que estableix l’article 42 del Reglament d’Organització, funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, aprovat pel Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, l’alcalde sotmet a la consideració de la corporació la relació de resolucions d’Alcaldia, que s’han adoptat des de la presa de possessió fins el dia d’avui, les quals han estat a disposició dels assistents, juntament amb la resta d’assumptes compresos en l’ordre del dia. El Ple se’n dóna per assabentat. 13.- PRECS I PREGUNTES Pren la paraula el regidor Sr. Francesc Xavier Rierola, del grup de CIU i fa el següent prec literal: 13.1.- Pel mal estat d’àrees de deixalles, de deixalles verdes i neteja viària. Faré una mica de relació de com tenim les àrees actualment. Tenim 8 àrees de deixalles les quals estan:
ÀREES VERDES:
Explicar que la brossa i la matèria verda d’aquestes àrees, l’única solució és potser fer-ho d’aquesta manera perquè si aquesta poda i aquesta herba s’ha de portar a tractament, això ens ho cobraran com a quota d’orgànica o quota de rebuig i ens costarà molts diners, i això és totalment insostenible no? Per això nosaltres en el seu moment varem adoptar el sistema aquest de fer sostrats, i una vegada que el tinguem és per totes les zones enjardinades del municipi, que és una mica el que pensem que s’hauria de fer. NETEJA VIÀRIA:
Resumint: els veïns paguen una taxa important de deixalles, per tant ells volen unes instal.lacions dignes del país on vivim. Brutícia és sinònim de decadència evidentment. A la nostra formació ens cauria la cara de vergonya tenir les àrees d’aquesta manera. No es poden tenir les àrees d’aquesta manera. Per tant preguem urgentment a l’equip de govern una ràpida solució per tota aquesta problemàtica. També fer esment que hem tingut varis veïns que se’ns han queixat una mica també de fins i tot d’algunes àrees de caps de setmana d’aquí el nucli. Llavors seguint el mateix, que això és urgència perquè podem tenir problemes de foc, podem tenir problemes de rates, podem tenir un munt de problemes.” El regidor Sr. Joan Queral, del grup de PM-IS, li respon: “D’entrada el problema de les àrees no ha sigut ara. El problema de les àrees el portem patint els veïns, els veïns, no l’equip de govern, sinó els veïns del Pinós, de Montanyà, de Can Garriga no tant, i demés des de sempre. Des del dia que es van crear aquestes àrees. Les àrees verdes han sigut un abocador des del primer dia. Les àrees d’aportació es van crear, segons tots els tècnics amb els que hem comentat, tècnics tant dels que fan el servei de la Mancomunitat la Plana, com a tècnics municipals es va muntar sense fer-les amb la capacitat necessària per poder assumir el volum de deixalles que hi havia. Potser perquè, com que la idea de sempre ha estat que a les urbanitzacions no s’hi viu, que les urbanitzacions són de cap de setmana, aquestes àrees es van crear molt petites. Les àrees tal i com estant fetes no permeten la seva ampliació, estan fetes a mida. Ja tenim fet un estudi, estem acabant de lligar l’estudi per posar-hi solució, però solució a un problema d’abans, que no és d’ahir ni d’avui. La qüestió de neteja de carrers i demés ja respondrà l’Eduard, però jo puc dir-li que al Pinós han passat una vegada l’any i quan hi ha hagut alguna festa, això sí, però durant la resta de l’any no ha passat mai la màquina de la neteja. Ara us sorpreneu del que és el que hi ha, potser és que teniu més temps.” A continuació hi ha un debat entre els regidors del grup de CIU i l’equip de govern en relació a l’estat i funcionament de les àrees d’aportació i àrees verdes. Seguidament el regidor Sr. Eduard Botey, del grup de PM-IS, pren la paraula per respondre: “Està bé que l’oposició critiqui, però amb tres mesos no hem pogut canviar tantes coses. La neteja viària saben de sobres que hi ha una màquina capaç de poder netejar, que la porta la mateixa persona que porta el microbús, vol dir que les hores efectives d’aquesta màquina són mínimes i a més a més ha coincidit amb aquest període de vacances, cosa que fins ara aquest personal no feia vacances o les feia d’una manera que se’ls hi retribuïa, aquest any se’ls ha obligat a fer vacances com marca la llei, fins ara això no ho feien. Aquest impàs de l’estiu ha sigut el que ens l’ha reduït. La màquina aquesta que evidentment ha costat molts diners, no s’amortitza amb la feina que tenim de la manera que està muntada la brigada. Això haurem de solventar el tema, perquè la brigada és la que hem heredat i és la que és. I aleshores el personal que tenim de la brigada no el podem dividir, aleshores al matí fa un viatge amb el microbús, d’anada i tornada i a la tarda un altre viatge, d’anada i tornada, la màquina d’escombrar pot treballar màxim 4 hores al dia, amb desplaçament a les urbanitzacions o amb desplaçaments a Balenyà o aquí a Seva, se’ns en menja tota la possibilitat que té aquesta màquina, vol dir que tot això són temes heredats, que evidentment volem resoldre. El temps tampoc dóna per tres mesos. Està bé que l’oposició critiqui l’equip de govern, però al cap de tres mesos quan sabem que tot el que ens hem trobat és lo heredat, a mi em sorprèn aquesta reacció per part de l’equip de l’oposició.” El regidor Sr. Francesc Xavier Rierola, del grup de CIU, li respon: “El que passa és que heu de preveure que quan algú està de vacances hi ha d’haver algú que faci el servei. El que no pot ser és que quan estigui de vacances hi hagi els carrers bruts.” El regidor Sr. Eduard Botey, del grup de PM-IS, li respon: “És el primer any que ha fet vacances la brigada, fins ara se’ls hi pagava que és totalment il.legal.” El regidor Sr. Francesc Xavier Rierola, del grup de CIU, finalitza dient: “El que no pot ser és que quan estiguin de vacances no hi hagi servei.” El regidor Sr. Francesc Xavier Rierola, del grup de CIU, fa la següent pregunta: 13.2.- La pregunta va amb el tema de La finestra. Hi ha un error, evidentment, amb els mesos d’octubre, això suposo que ho teniu clar. Demanar-li a la persona que se’n cuida del tema, quin cost té? Alcalde li respon: “Encara s’han de presentar factures i hem de saber el cost, perquè tot just s’acaba de fer. Quan el tinguem us ho presentarem degudament justificat.” Pren la paraula el regidor Sr. Josep Palmarola, del grup de CIU i fa el següent prec: 13.3.- Els pobles són el que són per la trajectòria de les persones que han forjat el seu sentit de ser i la seva història. Una part d’aquesta gent que ens ha precedit, tenen el seu últim repòs, les seves despulles, al cementiri, lloc que sempre s’ha conservat amb el respecte i manteniment corresponent. Fa dies que a la façana del cementiri del sector antic o Santa Maria, algun brètol hi va fer tres pintades escatològiques i també en l’espai d’un portal tapiat el que sembla una signatura de les que acostumen a fer els que fan grafítis. A l’interior també s’hi han fet diferents actuacions lamentables, especialment el trencament dels marbre d’una portella, de la piràmides per les cendres. Trobem una falta de respecte que aquests fets no s’hagin resolt de seguida que es van produir, en qualsevol cas a l’enterrament del dia 5 hi havia un membre de l’Ajuntament, per tant és tenia coneixement dels fets. Procedim al prec de que es dugui a terme d’immediat les actuacions necessàries per retornar a la normalitat l’equipament del Cementiri i es faci el possible per determinar els autors dels fets, especialment al del que sembla una signatura. Perquè penso que el cementiri és el màxim lloc de respecte del municipi. El regidor Sr. Eduard Botey, del grup de PM-IS, li respon: “Absolutament d’acord, hem posat els mitjans per resoldre aquest tema, perquè som coincidents, hem de buscar el marbre que sigui exacte, tot està en marxa. Penso que el cementiri és el lloc que s’ha de mantenir en totes condicions.” Pren la paraula el regidor Sr. Josep Palmarola, del grup de CIU i fa el següent pregunta: 13.4.- “Quan es pren una decisió per part del Govern municipal, es dóna per suposat que s’han valorat tots els aspectes negatius i positius i s’ha près l’acord pensant que representa el millor pel municipi i per la majoria dels seus habitants, tant de residència habitual, com temporal. Voldríem saber els beneficis que ha representat el canvi d’horaris de l’Ajuntament, tant en l’aspecte administratiu, com dels tècnics, pel municipi i els seus habitants. També com es resoldran les emergències durant les hores que no hi ha atenció directa al públic, o està tancat l’Ajuntament.” El senyor Alcalde li respon: “Les emergències sempre que les oficines estant tancades sempre hi ha el telèfon de l’Ajuntament desviat a un dels regidors. Pel que fa a les hores d’atenció al públic varem decidir, després de sondejar i veure les hores que estaven de més obert, que no hi havia prou atenció al públic com per haver de tenir les oficines obertes. Així les administratives podien tenir una millor gestió horària amb conciliació familiar i el funcionament de l’Ajuntament creiem que funcionava igual. Sempre tenint en compte, hi ho varem dir tot l’equip de govern, que si algú té la necessitat de que hi hagi algú quan no hi ha l’Ajuntament obert que hi podem ser-hi, sense cap mena de problema.” Pren la paraula el regidor Sr. Josep Palmarola, del grup de CIU, per afegir: “Jo els felicito per desviar-se el telèfon, que és el que fèiem per estalviar despeses l’Orra i un servidor, i arrel d’una pregunta que ens va fer el Sr. Botey en el seu moment, tenia raó, varem dir té raó doncs procedim així. Lo que si és cert que nosaltres al migdia teníem l’horari de 2/4 de 9 a 2 i de 4 a 7 i aleshores durant l’estiu passàvem dos mesos molt malament o tres mesos, depèn de la climatologia que feia, fins el punt de quan hi varen haver els incendis de Tagamanent van haver-hi voluntaris que varen estar aquí a l’Ajuntament, això va durar dos o tres anys, varem dir això no pot ser perquè cobrim una necessitat si hi ha un incendi algú tingui el full de la gent que ha de trucar i mobilitzar, en funció de la zona que es produeix, això es produïa des de l’incendi del 83 ens produïa un veritable pànic. Aleshores varem dir en comptes de fer això, varem organitzar un torn rotatiu, amb la gent de l’Ajuntament, d’acord amb aquesta gent que treballava a l’Ajuntament perquè des de 2/4 9 fins a les 7 i els dimecres fins a les 8, hi hagués cobertura, ja no per la persona que té un problema, que truca al mòbil i li podem resoldre, però si hi ha un incendi i aquell ha de venir a aquí buscar la llista que li correspon de la gent que ha d’avisar i és una zona que no hi ha cobertura, penso no sé si hi hem guanyat res, però sí que la gent de segona residència si que tenia el dissabtes i les tardes per poder fer gestions a l’Ajuntament. És un pensament que faig en veu alta.” Pren la paraula el regidor Sr. Josep Palmarola, del grup de CIU i fa el següent pregunta: 13.5.- “Després de les eleccions municipals varen conformar l’actual Govern Municipal, la única explicació pública que ens consti que es va donar, var ser per part de la CUP en una assemblea pública a Cal Pastor. Sembla ser que amb les explicacions es significava que ells volien respectar la voluntat del Poble i que li consultarien les decisions importants. Que els acords es prendrien entre els tres grups amb vot igualitari i que refundirien els tres programes en un de sol, a desenvolupar durant la legislatura. Veiem que han passat tres mesos i voldríem conèixer, a interès del Municipi, els projectes d’actuació que preveu el text refós del nou programa per aquesta legislatura, especialment les actuacions fins a finals d’any i si es pensen dur a terme els projectes que estaven en curs. No és una pregunta amb dates per resoldre avui, però el dia que vulguin ens podem trobar i ho comentem.” El senyor Alcalde li respon: “Es va repartir un programa conjunt, que deia les actuacions que faríem, no deia actuacions generals perquè econòmicament encara no sabíem l’ajuntament com està, i encara estem estudiant quins projectes es poden tirar endavant i quins no, però varem passar un programa a tots els veïns comú de tots els tres grups.” Pren la paraula el regidor Sr. Josep Palmarola, del grup de CIU, per afegir: “Només un incís, dir que tindrem set regidories i cada una d’elles farà uns temes concrets això és correcte, l’estructura de funcionament de l’Ajuntament.” El senyor Alcalde li respon: “Si es mira cada àrea hi ha les accions que farem.” El regidor Sr. Josep Palmarola li respon: “D’acord, m’ho repassaré.” L’alcalde aixeca la sessió, de la qual com a secretària accidental, estenc aquesta acta. Vist i plau La secretària acc. L’alcalde Eva Sanchez Parés Èric Vila de Mas Download 88,1 Kb. Do'stlaringiz bilan baham:
|
Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha
yuklab olish