N xolmatov. N. Im om ova makro va mikro


M avzu n in g o 'q u v m aqsadi



Download 5,89 Mb.
Pdf ko'rish
bet115/207
Sana31.05.2022
Hajmi5,89 Mb.
#623688
1   ...   111   112   113   114   115   116   117   118   ...   207
Bog'liq
Makro va mikro iqtisodiyot.pdf. Xolmatov N.

M avzu n in g o 'q u v m aqsadi:
Talabalarda makroiqtisodiyotga kirish va makroiqtisodiyot fa n i-
ning kelib chiqish tarixi, makroiqtisodiyot va mikroiqtisodiyot tushim-
chalari, makroiqtisodiyot fanining predmeti, ob'ekti va iqtisodiy
vo 'nalishdagi boshqa fa n la r bilan aloqasi, resurslar, tovarlar va
xizmatlar hamda daromadlarning doiraviy aylanishi haqida bilim va
ко ‘nikmalarni shakllantirishdan iborat.
T ushunchalar va tayanch iboralar
Makroiqtisodiyot

mikroiqtisodiyot

klassik maktab vakillari, Keyns
maktabi vakillari, monetaristlar, matematik modellashtirish, resurslar,
tovarlar va xizmatlar hamda daromadlarning doiraviy aylanishi.
131


A sosiy savollar
1. 
M a k ro iq t is o d iy o t g a kirish va m a k ro i q tis o d iy o t f a n in in g kelib 
eh iq ish tarixi
2.
M a k r o iq t is o d iy o t va m ik r o iq t is o d iy o t tu sh u n c h a la ri
3. 
M a k ro iq t is o d iy o t f a n in i n g predm e ti. o b ’ekti v a iqtisodiy 
y o 'n a li s h d a g i b o s h q a fanlar bilan aloqasi.
4. 
R esurslar, 
to v a rlar v a x iz m a t la r h a m d a d a r o m a d la r n in g
do irav iy aylanishi.
... K a sa lla r qaneha k o ‘p b o ‘lsa, fiziologiya va patologiyada 
ham shun eh a lik y u tu q la rg a erishiladi.,.1932-yildagi Buyuk 
Depressiya natijasi o ‘laroq hozirgi o ‘rganilayotgan 
m akroiqtisodiyot fani yuzaga keldi.
Pol Samuelson, amerikalik iqtisodchi
1. M akroiqtisodiyotga kirish
Ilk b o b d a t a ’k id la n ib o 'til g a n i d e k , m a k ro i q tis o d iy o t fani b utun 
iqtisodiy t iz im n i n g f aoliyat olib borishini o 'r g a n a d i.
M a k ro iq t is o d iy o t n i o Lrg an ish o b ’ekti m illiy d a r o m a d v a u m u m i y
m a h su lo t. iq tisodiy o 's i s h v a u m u m i y ban d lik darajasi, yalpi ta lab va 
yalpi taklif, iste’mol va xar a ja tla r v a b o s h q a k o 'rs a t k i c h l a r h iso b lan a d i. 
I q tiso d iy o t n a z a r iy a s in in g d o im iy sa v o lla ri- n im a ? , q a n d a y ? , kim
u c h u n ishlab c h iqarish k e ra k ? d e g a n tu sh u n c h alar, a v v a lo m i k r o ­
iq tisodiyot m iq y o s id a ta xm in q ilin a d ig a n b o 'ls a , m a k r o i q tis o d iy o t d a
milliy iq tiso d iy o t d a r a ja sid a o 'r g a n ila d i.
M akroiqtisodiyot fanining kelib ehiqish tarixi
M a k ro iq t is o d iy m a s a l a la rg a iImiy y o n d a s h is h xara katla ri birinchi 
b o 'l i b X V III a s r d a r o 'y b erish ig a q a r a m a s d a n , m a k r o i q tis o d iy o t fani 
faqat o ' t g a n a s r n in g 3 0 - 4 0 y illarid a a lo h id a n az ariy a sifatid a sh a k lla - 
nadi. B u n g a s a b a b bu y u k d e p r e s s iy a n o m in i olga n A Q S h v a b o s h q a
kapitalistik m a m la k a tl a r d a 30 y illa r d a v o m i d a r o 'y b e rg a n iqtisodiy 
in q iro z b o 'la d i . U n in g natijasid a k o ' p G ' a r b m a m la k a tl a r id a ishlab 
c h i q a r is h n in g p asay ish i va a vva l k u z a til m a g a n ishsizlik d arajasi kelib 
chiqadi. B u n d a n tashqari, birinchi j a h o n u r u s h id a n s o ' n g m a z k u r
m a m la k a tl a r d a k e c h a y o t g a n x u k u m a tn in g d e m o k ra tla s h tir is h ja r a y o n i 
x am f a n n in g riv o jla n ish id a katta rol o 'y n a y d i . D e m o k r a tik x u k u m a t-
larni o ' z n a v b a tid a ah o lin in g y a s h a s h darajasi k e skin p a sayishi 
m u a m m o s i x a v o t ir g a soladi v a b u n d a y x u k u m a tla r d e p r e s s iy a n i v e n - 
g ish d a iq tisodiy usull arni q o 'l l a s h d a ehtiyoj sezishadi.
I»’


1936 y ild a ingliz iqtisodchi Jon M e y n a rd K e y n s n i n g « B a n d lik , 
foiz v a p u ln in g u m u m iy n az a r iy a si» d e b n o m la n g a n a s a rin in g p ay d o
b o 'lis h i b e v o s ita b u y u k d e p r e s s iy a n in g natijasi b o 'lib , m a k ro i q tis o -
diyotni a l o h id a m u staq il f a n d e k p a y d o b o 'l i s h i g a a s o s soladi. K e y n ­
sn in g a s o siy g ' o y a s i g a k o ' r a n a rx la rn i n g noelastikligi n atija sid a b o z o r
iqtisodiyotlari h a r do im h am o 'z i n i ta rtib g a so lish g a q o d ir em as.
Y u q o ri d a g i m a k r o i q tis o d iy o t n in g keltirib c h i q a r g a n o m ild a n
ta shqari f a n n in g s h a k lla n is h ig a y a ' n a bir m u h im h o d isa ta 's i r etadi. 
Bu e s a milliy h is o b c h iliк b o ' y i c h a d o im i y statistik m a ’ lu m o tla r n in g
p a y d o b o 'lis h i. B u n d a y m a 'l u m o t l a r n i m av ju d lig i m a k ro i q tis o d iy
hodislarni ku za tis h v a u la rn in g d in a m ik a s in i iz ohlash u c h u n sha roit 
yara tib beradi v a bu o ' z n a v b a tid a m a k ro i q tis o d iy o t f a n in in g rivojla- 
nishi u c h u n d a stla bki ta s h la n g a n q a d a m b o 'la d i .
R i v o jla n ish ja ra y o n i d a v o m i d a m a k ro i q tis o d iy o t fa n id a ikkita 
as osiy m a k ta b l a r sh a k lla n ib boradi. K la s sik la r m a k ta b i e rkin b o z o r 
m e x a n iz m la ri m e h n a t b o z o r id a iqtisodiy m u v o z a n a tn i o ' r n a tili s h ig a
va b u n in g o q ib a tid a resurslarni sa m a r a li t a q s im l a n is h i g a o 'z la ri k ifo y a
qilishini h a m d a bu j a r a y o n g a d a v l a tn i n g ara lashuvi kera k e m aslig in i 
ta x m in qiladi.
K e y n s c h ila r m a k ta b i n a rx la rn i n g m a ’lum bir q is q a d a v r m o b a y n i-
d a n o e la stik lig id a n kelib c h i q q ib ay n iq sa, m e h n a t b o z o r id a m a k r o ­
iqti sodiy m u v o z a n a tg a erishish u c h u n b o z o r m e x a n iz m in i n g o 'z in i 
yetarli e m a s lig in i ta 'k i d la s h a d i. B u n i n g na tija sid a d a v la t a r a la s h u v i g a
eh tiy oj p a y d o b o 'l a d i v a b u n d a y a ra la s h u v b a rq a ro r la s h tir ish siyosati 
nom ini oladi.
O ' t g a n a s rn in g 7 0 - y illa ri g a c h a K e y n s n i n g m odeli m a k ro iq tiso d iy
j a r a y o n la r n i o 'r g a n i s h d a v a iz o h la s h d a k e n g k o 'l a m d a fo y d a la n ilib
kelin adi. L ek in shu d a v r d a y a n g i m u a m m o n i n g p a y d o b o 'lis h i y a 'n i
yu qori d ar a ja d a g i in flya tsiya bilan bir v a q t n in g o ' z i d a ishlab c h iq arish
h a jm la rid a p a s a y is h h a m d a ishsizlik d ara jasin i k o 'ta r ilis h i d a v la t a r a ­
lashuv siy o s a tin i n g s a m a r a d o r lig in i s h u b h a o s ti g a q o 'y y a d i . B u n g a
j a v o b a n k la s s ik la r n in g q ara sh lari q a y t a qu rilib ch iq ila d i v a n atija da 
M ilton F rid m a n a s o s s o lg a n m o n e ta r iz m n az ariy a si p a y d o b o 'la d i . 
M o n e ta r is tla r b o z o r la r o 'z in i b o s h q a r is h g ' o y a s in i q a y t a td a n ilgari su- 
rib birin chi o ' r i n g a pul taklifin i q o 'y i s h a d i . U la r n in g fikricha, d av lat 
to m o n i d a n pul taklifini u zlik siz r a v is h d a o 'z g a rtirilis h i m a k ro iq tis o d iy
b e q a r o rlik g a o lib keladi v a m a k r o i q tis o d iy m u v o z a n a tn i sa qlash 
u c h u n pul taklifi bir te k isd a o ' s i b borishi lozim b o 'la d i . M o n e ta r iz m
I


n azariyasi k e y in c h a lik b o zo rla r o ' z i n i tartibga solish g o y a s ig a ta y a n - 
g a n y angi iqti sodiy n a z a r iy a la r p a y d o b o ' l i s h i g a va m a k ro i q tis o d iy o t 
fan id a n e o k la s s ik la r m a ktabini s h a k lla n is h ig a sabab b o ’ladi. B u bilan 
b irg alik d a fa n d a m u q o b il m ik ro iq tis o d iy in odellarni a s o s qilib olga n 
p o stk e y n s c h i la r y o 'n a l i s h i riv o jla n ib boradi.
2. M akroiqtisodiyot va m ikroiqtisodiyot tush u n ch ala ri
M akroiqtisodiyot mikroiqtisodivotdan farqli o'laroq xalqaro aloqalar
ulardagi rnuamm olar, r o 'y berayotgan o 'zg a ris h lar v a bu o'zgarishlarning 
milliy iqtisodiyot ja rayonlarig a ta'sirini ham o'rganadi. Butun dunyo 
iqtisodiyotida globallashuv y u z berayotg an vaqtda, jahon m am lakat- 
larining iqtisodiyotini nazardan qochirib bo'lm aydi. Shuning uchun 
makroiqtisodiyotni o 'rg a n is h d a nafaqat ichki iqtisodiyot, balki tashqi 
iqtisodiy m unosa batlarga ham alohida e ’tibor qaratiladi.
M a k r o iq t is o d iy o t v a m ik r o iq t is o d iy o t fan la rin in g f a r qlanishini 
u la rn in g ta d q iq q ila d ig a n m a sa la la rd a , h a m d a bu f a n la rn in g asosiy 
m a q s a d va v a z ifa la r d a k o 'r i s h i m i z m u m k i n .

Download 5,89 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   111   112   113   114   115   116   117   118   ...   207




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish