N xolmatov. N. Im om ova makro va mikro



Download 5,89 Mb.
Pdf ko'rish
bet110/207
Sana31.05.2022
Hajmi5,89 Mb.
#623688
1   ...   106   107   108   109   110   111   112   113   ...   207
Bog'liq
Makro va mikro iqtisodiyot.pdf. Xolmatov N.

K artel modeli.
Kartel m odeli a y n a n k o o p e r a ts iy a la s h g a n o lig o p o -
liyaga m os keladi. 
Kartel modeli 
d u o p o l b o z o rd a g i ikkala f irm a n in g
m a 'l u m bir s h a r t n o m a a s o s id a raq o b a tc h i ku ch larn i b o z o r d a n c h e tla -
tis h m a q s a d i d a b irg alik d a kelishib h a r a k a t q ili s h ig a as o sla n a d i. 
S h a r t n o m a d a fir m a la rn i n g har biri q a n c h a m i q d o r d a to v a r ishlab 
ch iq arish i, uni q a n d a y n a r x d a sotishi v a tu s h g a n f o y d a n i q a n d a y qilib 
o ' r t a d a b o 'lis h i, patent v a a x b o ro tla rn i o ' z a r o a y rib o s h l a s h ja r a y o n la r i 
ke lish ilg a n h olda к о ' rsatilishi lozim. F irm a la r ke lish ib h ara k at q ilg a n -
d a u m u m i y foydani m a k sim a lla sh tir a d ila r . I k k a la firm a n in g kelishib


h ara k at qilishi d u o p o l b o z o r d a s o f m o n o p o li y a n i v u ju d g a ke lish ig a
olib keladi.
Kartellar milliy v a xalqaro bo'lishi m um kin. Xalqaro kartelga yorqin 
misol O P E K tashkilotidir. Bu tashkilot a ' z o m am lakatlar o 'z a ro kelishib 
neft eksport qilish bilan shug'ullanadilar. Bu orqali ular 1970-yillardan 
bcri j a h o n neft narxlariga samarali ta 'sir etib kelmoqdalar.
N arx belgilashda liderlih modeli.
N a r x b elg ila sh d a lide rlikda 
li d e r-firm a narxni birinchi b o 'lib . belgila ydi, q o lg a n la r u n in g n ar x ig a
q a ra b o ' z narxla rini belgilaydilar. B u n d a y firm alarni e r g a sh u v c h i 
f irm ala r d ey m iz. L id e r - f i r m a n in g narx belgilashi, lider narxni belgila- 
g a n d a e r g a sh u v c h i f irm a la rn i n g h a ra k a tig a b o g 'Iiq , y a ' n i lider narxni 
oshirsa , e r g a s h u v c h il a r ishlab c h iq a rish n i o sh ir a d ila r m i yoki b o z o r ­
dagi old in g i ulushini sa q la y d i m i? A g a r e r g a s h u v c h il a r o ' z ishlab 
ch iq a r ish h ajm la rin i ch e k la sala r, lider fo y d an i m a k s im a lla s h tir a d i g a n
u m u m i y narxni belgilaydi. Y oki, lider o ' z foydasini m a k s i m a l l a ­
sh tira d ig a n narxni o 'rn a ta d i , e r g a s h u v c h il a r e s a u s h b u n a r x d a q a n c h a
x o h la sa, s h u n c h a ishlab chiqarishi m u m k i n b o ' l a d i 1.

M i k r o i q t i s o d i y o t :
O l i y
o ’q u v
y u r t l a r i
u c h u n
d a r s l i k
/
S . S . G ' u l o m o v .
R . X . A l i m o v . H. I . S a l i m o v v a b o s h q . - I .: " S h a r q " . 2 0 0 1 .-.-)20 h.. 2 4 8 b.
124


0 ‘zbekiston sharoitida oligopoliya bozorinig a m al qilish 
xususiyatlari
Monopolistik
Oligopoliya
M onopsoniva —
r a q o b a t —
— ta rm o q d a g i
ta rm o q d a g i
ta rm o q d a g i
bir n e c h a
ishlab
ishlab
yirik ishlab
c h iq a r u v c h i yoki
ch iq a r u v c h i yoki
ch iq a ru v c h i
s o tu v c h ila r soni
so tu v c h ila r soni
yoki
j u d a k o ' p b o 'lib .
k o ' p h a m d a ular
so tu v c h in in g
ula r to v a r y oki
o 'rta s id a
narx v a
x iz m a t la r in in g
m a 'l u m d a r a ja d a
ishlab
y a g o n a
raq o b a t m a v ju d
c h iq arish
is te’m olchisi
b o 'l g a n . biroq
hajm ini
yoki xarid ori
har bir ishlab
b e lgila shdagi
m a v ju d b o 'l g a n
c h iq a r u v c h i yoki
h u k m r o n lik
s h a ro itd ag i
sotuvc hi o ' z
holati
y a k k a h u k m r o n lik
tova r yoki
hisoblana di.
holati
x iz m a t in in g
h iso b lan a d i.
alohida, m a x su s
xususiy atlari
m a vjudligi
sababli ula rn in g
narxi v a ishlab
chiqarish
hajm in i
b e lgila shdagi
m a ’lum d a ra ja d a
h u k m r o n lik
holati
hisoblanadi.
Sof monopoliya
— ta rm o q d a g i 
y a g o n a ishlab 
c h iq a r u v c h i yoki 
s o tu v c h in in g
narx va ishlab 
ch iq arish hajm ini 
b elgilashdagi 
y a k k a h u k m r o n lik
holati 
h isoblana di.
O 'zbekiston am aliyotidan m isollar keltiring.


4 . 0 ‘zbekiston sharoitida oligopoliya bozorinig 
am al qilish xususiyatlari
R a q o b atn in g tu rli k o 'rin ish la ri sharoitida n a rx n in g shaklla- 
nishi. 
N a r x n in g sh a k lla n is h ig a b o z o r n in g holati b e v o s ita t a ’sir 
k o 'rs a ta d i, c h u n k i n a r x n in g s h a k lla n is h id a bo/.ordagi ta lab v a ta k l i f
nisbati as o siy o m il la r d a n biri h iso b lan a d i.
M u k a m m a l ra q o b a t sharoitida narx n in g shakllanishi. 
Erkin 
ra q o b a t kurashi sh a ro itid a n a r x n in g tashkil to pish xu su siy atla rin i 
tadqiq e tg a n das tla b k i iq tiso d c h ila rd a n biri A .M a rs h a ll h iso b lan a d i. 
U n in g fik richa, to v a rn i n g o ld i-so td i ja r a y o n i g a q a d a r ikki xil, y a ’ni 
sotuvc hi va x a r id o r narxla ri m a v ju d b o 'l a d i . N a z a r iy jih a t d a n har ikki 
n a rx n in g y u q o r i v a quyi dara jala ri m a v ju d . S o tu v ch i o ' z tovari 
n a rx in in g im k o n q a d a r y u qori b o 'l i s h i d a n m a n fa a td o r, c h u n k i b u n d ay
narx u n in g foydasi h ajm ini o shiradi. B iroq. erkin r a q o b a t s h a ro it id a
narxni b o s h q a la r d a n yuqori d a r a ja d a b elg ila sh g a inti 1 ish m a z k u r
s o tu v c h in in g b o z o r d a n siqib chiqariIishiga olib kelishi m u m k in . 
S otuvchi n a rx in i n g e n g past darajasi sh u tovarni ishlab c h iq arish
u ch u n k e tg a n xara jatlarni q o p la sh i kerak. X a r id o r tova rni e n g past 
n a rx d a sotib o lis h d a n m a n fa a td o r, biroq erkin raqobatli 
bozor 
sh a ro itid a u n in g h am to v a r sotib o lo lm a y qo lis h xavfi m a v ju d b o 'la d i. 
X arid o r n a r x in i n g y u qori d arajasi esa, M a rsha ll t a ’ biricha, s o 'n g g i
q o 's h i l g a n m i q d o r nafliligiga te n g b o 'lis h i kerak.
Monopoliya sharoitida n a rx n in g shakllanishi. 
M o n o p o li y a
sh a ro itid a narx sh a k lla n is h in in g o ' z i g a x o s jihati s h u n d a k i, a g a r 
m a y d a to v a r is hlab c h i q a r u v c h il a r faq a t o 'z l a r i n i n g in d iv id u al n arx la - 
rini o ' z g a r t i r a olsalar, ulardan farqli o ' l a r o q b o zo r ishtirokchilari 
sifatid agi m o n o p o li y a la r b o z o r narxla rini o 'z la ri belgila y oladilar. 
B u n d a m o n o p o li y a la r o m m a v iy t a la b n i n g oshis hi bilan n a r x n in g
oshis hi h a m d a o m m a v i y ta k lifn in g oshishi bilan n a r x n in g p a s a y ib
bo rish id a n o ' z i g a x o s ta rz d a fo y d a la n a d ila r . O m m a v i y ta rtib d a 
tovarlarni s o tu v c h i m o n o p o li y a la r o ' z m anfa atlari y o ' l i d a t a k l i f kam
b o ' l g a n d a n a r x n in g oshis hi t e n d e n s i y a s id a n f o y dala nadilar.
M onopsoniya sharoitida narx n in g shakllanishi. 
M o n o p s o n i y a
m a y d a to v a r ishlab c h i q a ru v c h il a r d a n to v a rla r n in g katta h a jm in i sotib 
olib, ta lab b o ' y i c h a n a r x q o n u n id a n o ' z i g a x o s ta rz d a fo y d ala n ad i.
Oligopoliya sharoitida narx n in g shakllanishi. 
O lig o p o liy a
sh a ro itid a 
n a r x n in g
shakllanishi 
ta rm o q d a g i 
to v a r
ishlab 
c h i q a ru v c h il a r to m o n i d a n q o 'lla n ilu v c h i « e r g a sh ish » h a m d a « in k o r
I
2
(i


etish» h a tti-h arak a tla ri orqali iz ohlana di. « E rg a sh ish » h o la tid a bir o l i ­
g o p o lis t to m o n i d a n n a rx b o ’y ic h a qilin g an o 'z g a r i s h ( n a r x n in g p as ay i- 
shi yoki o s h irilis h i) g a q o lg a n olig o p o listlar t o m o n i d a n h am erg a sh ish , 
y a 'n i s h u n d a y o ' z g a r i s h l a r qilish kuzatiladi. O d atd a , b o z o rd a o ' z t o ­
va rla rig a narxni pasaytirish orqali iste’ m olc hila ri soni h a m d a sotish 
h ajm ini o s h ir is h g a q a ro r q ilg a n o lig o p o lis t h a tti- h a r k a tig a ja v o b a n
q o lg a n o lig o p o lis tla r ham n arxlarni p asaytiradilar. N a ti ja d a n a r x n in g
u m u m i y p as ay ish i r o ‘y berib. b o z o r d a g i u lush o ldingi h o ld a qola di, 
y a ’ni o lig o p o l is tn i n g hatti-haraka ti s a m a ra b e rm a y d i. « In k o r etish» 
ho la tid a bir o lig o p o lis t to m o n i d a n n a r x b o ' y i c h a q ilin g a n o 'z g a r i s h
(n a r x n in g p as ay ish i yoki o sh irilish i)g a q o lg a n o lig o p o lis tla r t o m o n i ­
dan in k o r etish, y a ’ni hech q a n d a y ja v o b o 'z g a r is h la r i q ilm aslik 
kuzatiladi. K o 'p i n c h a b u n d ay h o la t o lig o p o lis t to m o n i d a n o ' z to v a rig a 
narxni o s h ir g a n c h o g ' i d a r o 'y bera di, y a ’ni q o lg a n o lig o p o listla r 
tovarlari 
narxla rini 
o s h ir m a y d ila r. 
N atijad a , 
narxni 
o sh ir g a n
o lig o p o list o ' z is t e ’m olc hila rini y o ' q o t i b . b o z o r d a n siqib c h i q a r i l a d i 1

Download 5,89 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   106   107   108   109   110   111   112   113   ...   207




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish