M. F. Ziya yeva, G. X. Ma VL yano va ginekologiya



Download 7,92 Mb.
Pdf ko'rish
bet27/220
Sana15.04.2022
Hajmi7,92 Mb.
#555726
1   ...   23   24   25   26   27   28   29   30   ...   220
Bog'liq
KITOB

(ektropioni);
g —b a c h a d o n b o ' y n i ikki 
t o m o n l a m a c h u q u r y i r ti l g a n , b a c h a d o n b o ' y n i n i n g k e n g a g ' d a r i l i b
c h iq i s h i
(ektropioni)-,
A— b a c h a d o n b o ' y n i y u l d u z s h a k l i d a y ir tilg an 
y a m o q l a r ; /— b a c h a d o n b o ' y n i o c h i l i b t u r g a n serv ikal k a n a l i , b a c h a d o n
b o ' y n i d a g i
k i s t o z o ' z g a r i s h l a r . A— e p i t e l i y - m u s k u l g i p e r p l a z i y a s i d a
b a c h a d o n b o ' y n i n i n g k o ' r i n i s h i , b a c h a d o n b o ' y n i ikki y o n t o m o n d a n
y i r ti l g a n .


G u m b a z l a r te k s h i r i l g a n d a u l a r n i n g c h u q u r lig i, kengligi, 
shilliq p a r d a s in in g siljishi, b o lr t g a n - b o l rtm ag a n lig i, o ‘sm a la ri, 
i n f i l tr a t l a r i , u l a r n i n g q o ‘s h n i a ’z o l a r b i l a n b o g l a n g a n l i g i
t e k s h i r i l a d i , t e k s h i r i s h v a q t i d a o g ‘riq s e z il i s h - s e z i lm a s l i g i
an iq la n a d i.
K e y in b a c h a d o n n i n g vaziyati, shakli, kattaligi va k onsis- 
te n s iy a s in i bilish u c h u n b a r m o q l a r n i q in g a s u q ib , b a c h a ­
d o n n i n g q in d ag i q ism in i p ic h a y u q o rig a va o ld in g a k o ‘tarib , 
b a c h a d o n tu b i q o r i n n i n g o ld dev o rig a y a q in la sh tirib u sh lan ad i. 
S h u n d a n keyin ta s h q a r id a n q o ‘yilgan q o ‘l bilan q o r in devori 
a v a y la b b o s ila d i, b a r m o q l a r n i b a c h a d o n t a n a s i n n n g o r q a
y u z a s id a jo y la s h tir is h g a h a r a k a t q ilin a d i ( 2 2 - r a s m ) .
K e y in
ikkinchi q o ‘l b a r m o q la r i o ld g u m b a z g a k o lc h irila d i, b u n d a
b a c h a d o n t a n a s i 
ik k a la q o ‘l b a r m o q l a r i o r a s id a se z ila d i. 
N o r m a l h o la td a b a c h a d o n o ‘rta c h iz iq d a , sim fiz bilan d u m -
g ‘a z a d a n , s h u n in g d e k , c h a n o q n i n g y o n d e v o r la rid a n b ir xil 
m a s o f a d a jo y l a s h a d i .
B a c h a d o n tu b i y u q o r ig a va o ld in g a
(k ic h ik c h a n o q o g ‘z in in g tekisligidan ta sh q a r ig a c h iq m a y d i) , 
b a c h a d o n b o ‘yni e s a p a s tg a v a o r q a g a q a r a g a n b o i a d i .
B a c h a d o n b o ‘yni b ilan ta n a si o ‘rtasida o ld in g a (qovga) t o m o n
o c h i q tu r a d ig a n b u r c h a k bor. B a c h a d o n n i n g b u n d a y shakli 
va vaziyati 
anteflexioversi
deyiladi. 
B u n in g m a 'n o s i s h u k i, 
b a c h a d o n o ld in g a q a r a g a n b u r c h a k o stid a buk ilg an va b u n d a n
ta s h q a r i, o ld in g a egilgan b o i a d i . B a c h a d o n n i n g b u n o rm a l
(:гЖ
2 2 -ra sm .
B i r y o ‘l a q i n
v a
2 3-rasm .
B i r y o ‘l a q i n
v a
q o r i n
d e v o r i
o r q a l i
t e k s h i r i s h
q o r i n
d e v o r i
o r q a l i
t e k s h i r i s h
( n o r m a l
v a z i y a t d a g i
b a c h a d o n n i
( b a c h a d o n
o r q a g a s i l j i g a n d a u n i
p a y p a s l a b t o p i s h ) .
p a y p a s l a b t o p i s h ) .
41


(tipik) vaziyati b ir q a n c h a h o lla rd a o ‘zgarganligini, j u m l a d a n
b a c h a d o n n i n g tu rlic h a qayrilganligini va b iro n t o m o n g a egilgan 
yoki siljiganligini bildiradi. Bu esa tek sh irish usulini o 'z g a r -
tishga m a jb u r etad i. 
M a s a la n , b a c h a d o n o rq a g a siljiganda 
(ayniqsa, o rq a g a q a y r ilg a n d a ) ,,ta sh q i“ q o l n i n g b a r m o q la r in i 
b a c h a d o n n i n g o r q a yuzasiga yetk az ib boMmaydi va tekshirish 
texnikasi o 'z g a rtirila d i, y a ’ni b a c h a d o n n i n g o r q a yuzasi o rq a
g u m b a z g a kiritilgan ,,ic h k i“ q o ‘l b ilan , old yuzasi esa ,,ta sh q i“ 
q o ‘l b ilan p a y p a sla n a d i (2 3 - ra s m ).
V o y a g a y etg a n a y o ln in g b a c h a d o n i n o r m a l h o ld a o ld i n d a n
o rq a g a q a r a b yassilangan n o k s h a k lid a boNadi; yuzasi silliq 
boNib, p a y p a s la n g a n id a o g ‘rim ay d i va h a m m a t o m o n g a b ir 
q a d a r siljiy oladi. 
K lim a k te r ik d a v r d a b a c h a d o n fiziologik 
j i h a t d a n k ic h ra y a d i. B a c h a d o n n i n g kichrayishi bilan d a v o m
e ta d ig a n p ato lo g ik h o la tla rg a in fa n tiliz m va b a c h a d o n atrofiyasi 
misol boNadi.
B a c h a d o n
t e k s h i r i l g a n d a n
k e y i n
b a c h a d o n
o r t i q l a r i
( t u x u m d o n l a r va n ay lar) p a y p a sla n a d i, s h u n in g d e k , k le tc h a tk a
va q o r i n
p a r d a s i n i n g h o l a t i
h a m a n i q l a n a d i
( 2 4 - r a s m ) .
B a c h a d o n b o y la m la ri, k letcha tka si va o rtiqlari n o r m a l x o la td a
sh u q a d a r y u m s h o q va m a y in boNadiki, p ay p a sla b boN m aydi. 
K a m d a n k a m h o lla rd a n o r m a l tu x u m d o n n i ( k o ‘p i n c h a , pastga 
t u s h g a n d a ) b o d o m s i m o n t a n a s h a k l i d a p a y p a s la b t o p i s h
m u m k i n ,

h a r a k a t c h a n
b o N ib , 
p a y p a s l a g a n d a s e z il a d i.
B a c h a d o n o rtiq la rin i tek sh irish va b a c h a d o n atrofidagi klet-
2 4 -rasm .
B i m a n u a l g i n e k o l o g i k t e k s h i r u v :
a — b a c h a d o n n i p a y p a s la s h ; 6 —b a c h a d o n o r t iq l a r in i p a y p a s la s h .
42
(i
b


c h a tk a n i n g h o latin i a n iq la sh u c h u n un g a kiritilgan b a r m o q la r
y o n g u m b a z l a r d a n biriga jo y la sh tirila d i, ,,tash q i“ q o ‘l esa, 
q o r i n d e v o r ig a c h u q u r b o tirilib , 
ikkala q o ‘l b a r m o q l a r i n i
b irlashtirishga h a r a k a t qilinadi. B u n d a a g a r b a c h a d o n ortiqlari 
k a tta la s h m a g a n yoki k le tc h a tk a d a infiltrat b o l m a s a , ikkala 
b a r m o q la r n i b irlashtirish m u m k i n boMadi.
T o ‘g ‘ri ic h a k najasga to 'l i b k e tg a n d a o ‘s m a yoki infiltrat 
b o r d e g a n ta a s s u r o tn i tu g 'd irish i m u m k in .
B u n d a quyidagi 
o d d iy usul y o r d a m beradi: t o ‘g ‘ri ic h a k k a yigfilib q o lg a n najas 
b a r m o q b ila n b o s ilg a n d a izi q o la d i, o ‘s m a yoki 
infiltrat 
boMganda esa, b u n d a y h o d is a k u z a tih n a y d i. S h u n in g u c h u n ,
b e m o r n i te k s h iris h d a n o ld in k liz m a qilib, t o ‘g ‘ri ichagi to z a -
lanadi.
Q in orq a li tekshirish t a m o m b o 'l g a c h , b a r m o q d a q o lg a n
c h iq in d ila r xarak terig a e ' t i b o r berish kerak.

Download 7,92 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   23   24   25   26   27   28   29   30   ...   220




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish