M. F. Ziya yeva, G. X. Ma VL yano va ginekologiya



Download 7,92 Mb.
Pdf ko'rish
bet12/220
Sana15.04.2022
Hajmi7,92 Mb.
#555726
1   ...   8   9   10   11   12   13   14   15   ...   220
Bog'liq
KITOB

se k re t ajratish
b o s q ic h i deyiladi. 
1 6 - k u n d a n b o s h la b , b e z epiteliysi y a d r o s id a b o ‘linish ja r a y o n i 
t o ‘xtaydi. H u ja y r a la r b o ‘yiga u z u n la s h a d i, a n c h a y irik lash ad i, 
su y u q lik (se k re t) b ila n t o l i s h a d i . P a r m a g a o ‘x sh a g a n b e z la r 
y a n a k o ‘p r o q e g r i - b u g r i b o ‘lib q o l a d i .
19— 20 k u n l a r d a
s ilin d r s im o n epiteliy u z u n la s h ib a r r a s im o n shaklga kiradi, b e z
b o ‘sh lig ‘i t o m o n g a k o lp r o q o ‘sadi. Shilliq q a v a t q a lin la s h g a n 
x u d d i h o m ila d o r lik d a g i d e s id u a l h u ja y ra la rg a o ‘x sh a b ketadi.
S hilliq q a v a td a g i h u ja y ra la r shishib k atta la sh a d i. 
B u n d a
shilliq t o 'q i m a s i 3 q a v a t boMib, 
kom pakt, spongioz
va 
baza!
q ism la rg a b o ‘linadi. S e k r e to r f a z a n in g oxirin i h a y z k o ‘risholdi, 
h o m ila d o r lik n in g b o s h la n is h o ld i d e b h iso b lasa b o ‘ladi.
H a y z s ik lin in g b i r i n c h i y a r m i d a o v u ly a ts iy a d a n o l d i n ,
p roliferatsiya fazasida t u x u m d o n d a riv o jlan ay o tg an fo llik u la d a n
ajralgan e s tro g e n g o r m o n i asosiy vazifani bajaradi. B u g o r m o n
fo llik u ln in g ichki q a v a tid a n ajraladi. O v u la ts iy a d a n s o ‘ng sariq 
t a n a g o r m o n i
( p r o g e s t e r o n ) b a c h a d o n s h i l li q p a r d a s i d a
s e k r e to r su y u q lik c h iq ish ig a i m k o n b e r a d i va b a c h a d o n shilliq 
p a rd a sin i h o m ila d o r lik k a tayy o rla y d i. B u n d a fa q at sekretsiyaga 
t a ’sir qilib g in a q o l m a s d a n , balki y u z a d a jo y la s h g a n b e z la r d a
g lik o g en ajralishiga h a m im k o n tu ghladi.
18


A g a r a y o l h o m i l a d o r b o ‘lm a s a , h a y z k o ‘ra d i, b u n d a
b a c h a d o n n i n g qisq arish i k u c h a y a d i, c h u n k i ayol o r g a n iz m id a
p r o g e s te r o n k a m a y ib k e ta d i, e s t e r o g e n l a r m i q d o r i o sh a d i. 
B a c h a d o n n i n g q i s q a r i s h i
n a t i j a s i d a
b a c h a d o n d a n
h a y z
q o n i n i n g ajralib c h iq ish i t a ’m in la n a d i.
B a ’zi a y o lla r d a h a y z sikli o v u latsiy asiz k e c h a d i.
Buni 
ovulatsiyasiz sikl
deyiladi. O v ulyatsiani a n iq la s h d a turli g i n e ­
kologik te k s h iris h la rd a n ta sh q a r i, b a c h a d o n shilliq q a v a ti qirib 
o l i n g a n d a u n d a sek re tsiy a c h iq a r is h fazasi b o ‘lm a y , faqat 
p ro liferatsiya fazasi k o ‘rinsa, b u holat ovulatsiy a b o N m a g a n ig a
dalil b o i a d i . B u n d a y h o la td a a y o lla r h o m i la d o r b o l a o l- 
m a ydilar. B u n d a n ta sh q a r i, b ir q a t o r g in e k o lo g ik te k sh iris h la r 
( t o ‘g l ri ich ak h a r o r a ti, bazal h a r o r a t n i o N c h ash , b a c h a d o n
b o ‘y n i d a n ajralgan s h illiq n in g c h o ‘ziluvchanligi, kristallga ayla- 
nish i va b o s h q a l a r ) y o r d a m i d a h a m t u x u m d o n fa o liy a ti 
a n iq la n a d i.
3-BOB.
G IN E K O L O G IK B EM ORLARNI SUBYEKTIV 
T E K S H I R I S H USULLARI
A n a m n e z
H a r b ir kasallik d iag n o stik a sid a a n a m n e z n i n g a h a m iy a ti 
a y n iq sa katta.
Batafsil t o ‘p la n g a n a n a m n e z g a va b e m o r u m r i n i n g ka- 
sallikdan old in g i tarixini h isobga o lg a n h o ld a , kasallik p a - 
to g e n e z in i a n iq la s h g a a lo h id a a h a m iy a t beriladi.
S h u n i n g u c h u n
h a m o d a m o r g a n iz m i
k a s a llik la r in in g
a lo h id a b ir h o lid a kasa lla n g an o r g a n iz m n in g , u m r i n i n g o ‘ziga 
xos b a r c h a xususiy atlarin i h a m hisobga olish kerak.
G in e k o lo g ik b e m o r n i tekshirishga kirishishdan a w a l a n a m ­
n e z t o ‘p lay bilish kerak. T o ‘g bri t o ‘p la n g a n a n a m n e z
kasal- 
lik n in g kelib c h iq is h sa b a b in i t e z d a o y d in la s h tir ib b e ra d i. 
M a s a la n , te m p e r a t u r a s i k o lta rilg a n , q o r n i n i n g pastki qism i 
q a ttiq o g ‘riy o tg a n , yiringli o q m a l a r p a y d o boMgan b e m o r
b a c h a d o n ortiq lari tek sh irilg an p a y td a q a ttiq o g ‘riq sezadi. 
A y n i v a q t d a b a c h a d o n o r t i q l a r i n i n g k a t t a l a s h g a n li g i
h a m
a n iq la n a d i. B e m o r d a n s o l ra lg a n d a jin s iy h a y o t b o s h la g a n id a n
19


keyin te z о rad a k a s a lla n g a n lig in i, d a s tla b siydik c h iq a r ish
v a q tid a q a ttiq o g ‘riq tu ris h in i, keyin o q c h il (beli) kela b o s h -
la g a n in i a y ta d i. 
B u n d a b e m o r d a s o ‘z a k b o r d e b g u m o n
qilinadi.
B a ’z a n a n a m n e z n i m a ’lu m sab a b la rg a k o ‘ra ( b e m o r o ‘zi- 
d a n ketib q o lg a n , b e h u s h va sh .k .) b e m o r n i n g o ‘z id a n t o ‘plab 
b o ‘lm a y d i. 
M a s a la n , b e h u s h y o t g a n b e m o r t e k s h ir ilg a n id a
to m ir in in g qoNga a r a n g u n n a s h i , t o m ir in in g te z - t e z u r a y o t-
ganligi, teri va shilliq p a r d a la r in in g u m u m a n rangsizligi, q o ‘l- 
o y o q la rin in g sovuqligi, y u z a nafas o layotganligi a n iq la n a d i,
b e m o r savollarga ja v o b q a y ta r m a y d i. B u n d a y h o lla r d a b e m o r ­
ning y a q in la ri yoki te v a r a k - a tr o f d a g ila r d a n s o ‘rashga t o ‘g ‘ri 
keladi.
M u k a m m a l a n a m n e z t o ‘p la sh u c h u n m u a y y a n s x e m a d a n ,
a n a m n e z n i t o ‘p la sh re ja sid a n fo y d a la n g a n m a ’qul.
B e m o r sta ts io n a rg a k e ltirilg a n d a u n in g k elgan v aq ti, qay d
d a fta rid a g i n o m e r i , fam iliyasi, ism i, o ta s in in g ismi, tugMlgan 
joyi, m illati, y o sh i, kasbi va q ila d ig a n ishi kasallik tarixiga 
yo z ib q o lyiladi. S o 'n g r a d astla b , b e m o r n i tibbiy y o r d a m g a
m a j b u r e tg a n sh ik o y atlari a n iq la n a d i.
B e m o r n i n g
a s o s i y s h i k o y a t l a r i
a n i q l a n g a n d a n
k e y i n
a n a m n e z quyid ag i ta r tib d a to 'p l a n a d i .

Download 7,92 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   8   9   10   11   12   13   14   15   ...   220




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish