M. F. Ziya yeva, G. X. Ma VL yano va ginekologiya



Download 7,92 Mb.
Pdf ko'rish
bet11/220
Sana15.04.2022
Hajmi7,92 Mb.
#555726
1   ...   7   8   9   10   11   12   13   14   ...   220
Bog'liq
KITOB

2 6 - 2 8
Prolifirativ faza
S e k re to r faza
Spiral
arteriyalar
Hayzoldi
fazasi
7-rasm .
H a y z s i k l i .
G ip o f iz g ip o ta la m u s bilan m u r a k k a b a n a to m i k faoliyati 
j i h a t i d a n
m u r a k k a b
b o g H a n g a n
b o ‘ l i b ,
u c h i n c h i
b o s q i c h n i
tashkil qiladi.
G ip o f iz old boN agining faoliyati g ip o t a l a m u s d a n ajraladigan 
n e y r o g o r m o n a l
s e k r e t s i y a
t a ’s i r i d a
n a z o r a t
q i l i n a d i .
G ip o f iz n in g old bo'lagi 
adenogipofiz,
orq a boMagi esa 
neyrogipoflz
d e b yuritiladi. A d e n o g ip o f iz d a asosiy 6 ta g o r m o n ishlab 
c h i q i l a d i :
f o l l i k u l a n i n g y e t i l i s h i n i
t a ’m i n l o v c h i
f o l l i k u la
s t i m u l l o v c h i
g o r m o n
( F S G ) ,
s a r i q
t a n a
t a r a q q i y o t i n i
t a ’m in la y d ig a n lu te inlovc hi g o r m o n ( L G ) , lu te in o tr o p g o r m o n
( L T G ) ,
s o m a t o t r o p
( S T G ) ,
t i r e o t r o p
( T T G )
v a
a d r e n o k o r t i k o t r o p ( A K T G ) g o r m o n la r .
H a y z siklini b o s h q a r is h n in g t o ‘ r t i n c h i
b o s q i c h i g a
p eriferik e n d o k r in a 'z o l a r kiradi ( t u x u m d o n , b u y ra k u sti bezi 
va q a lq o n s im o n bez).
T u x u m d o n jin siy bez b o ‘lib, ikkita asosiy vazifani bajaradi: 
1) follik u la larn in g siklik ra v ish d a ta ra q q iy o ti — ovulatsiyasi; 
yetilg an t u x u m hujayrasi ajraladi; 2) t u x u m d o n ikki xil jinsiy 
g o r m o n : e s t r o g e n
va p r o g e s t e r o n
ishlab c h iq a r a d i. 
U n d a n tash q ari q is m a n e r k a k la r g o r m o n i — a n d r o g e n l a r
h a m ishlab c h iq a r a d i ( 8 - ra s m g a q a ra n g ).
16


Kunlar 
j
Estri ■gen 
p
Pro 'esteron
/
____
^
z
14
28
8-rasm .
H a y z s i k l i d a t u x u m d o n g o r m o n l a r i
k o n s e n t r a -
t s i y a s i n i n g g r a f i k
k o ' r i n i s h i .
T u x u m d o n d a dastlab follikula yeti la boradi. Bu ja ra y o n F S G
va L G g o r m o n la r i h a m d a o k s ito s in n in g re fle k to r t a ’siri va 
follikula d e v o rig a p ro te o litik f e r m e n tla r n in g t a ’sirida follikula 
q o rin b o ‘shligbiga y o rilad i, y a ’ni yetilg an tu x u m h u ja y ra q o rin
b o ‘sh lig liga ch iqadi.
D e m a k , b i r l a m c h i
f o llik u la
3 ta: 
r e g e n e r a t s i y a ,
y e t i 1 i s h
va o v u l a t s i y a
b o s q i c h l a r i n i
b o s i b o ' t a d i .
F o ll i k u l a n i n g e n g y e tilg a n , y o r ilis h g a ta y y o r l a n g a n h o la ti 
G ra a f p u fa kc h a la h
d e b a ta la d i va s h u n d a n keyin ovulatsiya 
r o 'y b e ra d i. O v u la ts iy a d a n keyin y o rilgan follikula o 'r n i d a
yangi t a n a , y a ’ni sariq t a n a v u ju d g a keladi ( 7 - r a s m ) . S ariq 
t a n a n i n g s h ak llan ish i va t a r a q q iy etish j a r a y o n i d a d o n a d o r
h u ja y ra la r k o 'p a y a d i v a t u x u m d o n n i n g m e z e n x i m a s tro m a si 
q o n to m ir la ri bilan b irgalikda rivojlanadi.
S ariq t a n a quyidagi b o s q ic h la rn i b o sib o 'ta d i:
1 - b o s q i c h
— 
p r o l i f e r a t s i y a ;
2 - b o s q i c h
— q o n -
t o m ir la r bilan t a ’m in la n is h b o s q ic h i, 3 - b o s q i c h — gullash 
b o sq ic h i, 4 - b o s q i c h
— sariq t a n a n i n g s o 'n i s h b osqichi.
H a y z s ik lid a b a c h a d o n s h illiq
p a r d a s i d a q u y i d a g i c h a
o 'z g a r is h la r y u z beradi.
B a c h a d o n sh illiq p a r d a s i 
( e n d o m e t r i y ) ikki: 
bazal
va 
fu n ksio n a l
q a v a tla rd a n iborat.
H a y z b a c h a d o n shilliq p a r d a s in in g d e s k v a m a tsiy a bosqichi 
b ilan b o s h la n a d i va 3 —4 k u n d a v o m e tadi. Bu f a z a d a bez 
y o 'lla r id a g i e p ite liy a s ta - s e k in h a lo k b o 'l a d i , shilliq q av a t 
q is m a n eriydi (a u to liz ) , q is m a n p a r c h a l a n i b va y a n a q is m a n
fagositoz n atijasida shilliq*. qavatnime,:- .ustki 
o z
2 — G i n e k o l o g i y a
o n M К
qavati
17


k o ‘c h ib tu s h a d i. Bazal qism i y a q in id a g i b ir qism i sa q la n ib
q o ladi. Bazal q avatlari yuzasidagi k o ‘c h g a n s p o n g io z qavat 
o ‘r n id a q o lg a n y ara y u z a s id a n q o n ketadi. D e sk v a m a ts iy a bilan
birga, re g e n e ra tsiy a b o s h la n a d i, h a y z q o n i t o ‘x tab b a c h a d o n
shilliq p a r d a s i d a q a y ta q u r is h (b itis h ), y a ’ni 
re g e n e r a ts iy a
ja ra y o n i va sikl b o s h la n a d i.
H a y z q o n i t a m o m b o ‘lg a n id a n keyin b a c h a d o n n i n g y u p q a
bazal q a v a tid a n shilliq q av a t te z o ‘sa b o r a d i, b u n d a 4 —5 k u n
d a v o m i d a u n i n g q a l i n l ig i 4 
m a r t a g a c h a o s h a d i .
S h illiq
q a v a t n i n g f a q a t o ‘zi 
q a l i n l a s h i b q o l m a y , b a lk i b a g ‘r id a
j o y l a s h g a n b e z l a r h a m u z u n l a s h i b k a t t a l a s h a d i va b u r m a
sh ak lin i o lad i, a m m o b e z epiteliysi yetarli d a r a ja d a k a tta la sh ib
u z u n to rtish ig a q a r a m a s d a n sekret a jra tm a y d i. S h u n g a k o ‘ra 
b e z b o ‘s h liq la rid a hali suyuqlik b o l m a y d i . B a c h a d o n shilliq 
pard asid ag i b u n d a y o ‘z g a rish la r 
proliferatsiya
b o s q ic h i deyiladi. 
H a y z siklining 1 3 - 1 5 - k u n la r id a b u fa z a n in g y e tilgan davri 
b o ‘ladi. 
S h u n d a n
k e y i n e p i t e l i y h u j a y r a l a r i d a s e k r e t s i y a
a jra lish in in g d a stla b k i belgilari kuzatiladi.
Bu faza e n d o m e t r i y d a

Download 7,92 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   7   8   9   10   11   12   13   14   ...   220




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish