M. F. Ziya yeva, G. X. Ma VL yano va ginekologiya


B a ch a d o n n in g n o to ‘g ‘ri v a ziy a tig a x o s



Download 7,92 Mb.
Pdf ko'rish
bet58/220
Sana02.03.2022
Hajmi7,92 Mb.
#478135
1   ...   54   55   56   57   58   59   60   61   ...   220
Bog'liq
Гинекология, Зияева, 2008

B a ch a d o n n in g n o to ‘g ‘ri v a ziy a tig a x o s
kilinik b elgilar
A s o s a n , b a c h a d o n re tro v e rz iy a — fleksiyasidagi 
k o ‘p 
s h ik o y a tla r 
menoragiya/arga
taalluqli. 
M enoragiya
— c h a n o q d a
q o n yurishm asligi sababli b a c h a d o n g ip e re m iy a s in in g oqib ati 
h iso b la n a d i. K o ‘p i n c h a b c m o r l a r c h a n o q d a q o n yurishm asligi 
sababli b a c h a d o n shilliq p a r d a s in in g sekretsiyasi k u c h a y g a n id a
o q c h il a jr a lm a d a n shik o y at qiladilar.
D e fe k a tsiy a d a b e m o r l a r d u m g ‘a z a d a o g l i q tu rish i, b a ’za n
a y n iq sa , u z o q tikka tu rilg a n d a o y o q la r o g ‘ris h id a n noliydilar. 
O g ‘riq j o y la r va o g fcriq darajasi h a r xil b o i a d i . D e fe k a tsiy a d a
o g ‘riq yoki 1 о ^ ‘п i c h a k n in g bosilish hissi b e z o v ta qiladi. 
D e f e k a t s i y a d a o g ‘riq o d a m
k u c h a n g a n i d a b a c h a d o n n i n g
surilishiga q a r a b seziladi. D e fe k a ts iy a d a o g 'r iq tufayli dastlab 
ich n i a ta y la b t o ‘xtatib turilsa, k e y in c h a lik ich qotishi su ru n k a li 
tarz g a o l a d i .
83


Siydik c h iq a r is h h a m turli ta r z d a buzildi. P ato lo g ik a n te f - 
leksiyada b a c h a d o n n i n g q o v u q n i bosishi yoki b a c h a d o n re tr o - 
v crziyasida b a c h a d o n b o ‘y n in in g t a ’siri tufayli te z - t e z z a h a r -
t a n g tu tadi. B a c h a d o n ret rove rziyafleksiyasi b a ’z a n tug^m as- 
likka sab a b b o i a d i , c h u n k i tashqi tesh ik o ld in g a surilganligi 
sababli s p e r m a o r q a g u m b a z d a t o ‘p la n ib , b a c h a d o n g a kirishi 
q iyin la sh ad i.
B a c h a d o n bilan q in pastga tu s h g a n sayin q o v u q c h u r ra s i 
d o 'p p a y ib c h iq a b o sh la y d i, n a tija d a q o v u q n in g b ir qism i u r e t-
r a n in g ichki te sh ig id a n p a s tr o q d a b o i a d i , u n d a g i siydik esa 
o q ib c h i q o l m a y , u s h la n ib q o la d i. B a c h a d o n ta sh q a r ig a c h iq q a n
b o l s a , u r e tr a n i n g qisilishi va qayrilib qolishi sababli siydik 
c h iq a r ish t o ‘x talib q o lad i. B e m o r la r ta sh q a rig a c h i q q a n a ’z o - 
larini jo y ig a kirgizib q o ‘y ilg a n d a n keyin g in a siydik c h iq a r a
olishlarini aytadilar.
B a c h a d o n n i n g n o t o ‘g ‘ri vaziyati b e m o r n i k o ‘z d a n k e c h i- 
rish v a q t i d a t a s o d i f a n a n i q l a b q o lin is h i m u m k i n .
B a c h a ­
d o n n i n g t a s h q a r i g a c h i q i b q o l i s h i
p a y p a s la b a n i q l a n a d i .
P a y p a s l a g a n d a ta s h q i j i n s i y a ’z o l a r o l d i d a n o k s h a k l i d a
a g ‘d arilib c h i q q a n q in tu r a d i. Lining b a g ‘rid a esa b a c h a d o n
q o l g a u n n a y d i . A g ‘d a r il i b c h i q q a n q i n n i n g e n g q a v a r iq
q i s m i d a b a c h a d o n n i n g ta s h q i ( o d a t d a , k e n g a y g a n ) tesh ig i 
b o i a d i . T a s h q a r i g a c h i q q a n q i n n i n g sh illiq p a r d a s i q a lin
to r tg a n , d a g ‘a lla sh g a n , q u r u q b o l i b , teriga o ‘xshaydi. T a s h q i 
te s h i k a t r o f id a , b a ’z a n sh illiq p a r d a n i n g y o n y u z a la r i d a ,
k o 'p i n c h a d c k u b ita l y a r a la r shaklidagi y o to q y a r a la r kuzatiladi.
Kasallik b o s h id a ta s h q a r ig a c h i q q a n a ’z o la rn i b e m o r n i n g
o ‘zi b e m a lo l jo y ig a kirgizib q o ‘y a d i, lekin k e y in c h a lik shilliq 
p a r d a q a lin to rtib , d a g ‘a lla sh g a n sayin a ’z o la rn i jo y ig a kirgizib 
q o ‘yish q iy in la sh ad i.
Q i n n i n g k a tta k istalari va o ‘s m a l a r q i n d a n ta s h q a r ig a
c h iq ib turishi m u m k in . A y rim a y o lla r bu kista va o ‘s m a la r n i 
ta sh q a rig a c h iq ib q o lg a n b a c h a d o n d e b o ‘ylciydilar.
B a c h a d o n b i l a n q i n n i n g t a s h q a r i g a c h i q i s h i t u g ‘u r u q
vaqtidagi s h ik a stla n ish oqib ati b o l i s h i h a m m u m k in .

Download 7,92 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   54   55   56   57   58   59   60   61   ...   220




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish