M. F. Ziya yeva, G. X. Ma VL yano va ginekologiya



Download 7,92 Mb.
Pdf ko'rish
bet16/220
Sana02.03.2022
Hajmi7,92 Mb.
#478135
1   ...   12   13   14   15   16   17   18   19   ...   220
Bog'liq
Гинекология, Зияева, 2008

g 4jim lo vch i og'riq
seziladi.
Y a llig 'la n ish e k ssu d a ti q o rin pard asig a t a ’sir e tg a n id a yoki 
b a c h a d o n d a n
t a s h q a r i d a g i
h o m i l a d o r l i k
t u f a y l i
q o r i n
b o 's h lig 'ig a q o n q u y ilg a n id a
sanchiqli
va 
kesuvchi og'riqlar
p a y d o b o 'la d i. B a c h a d o n d a n ta sh q a rid a g i h o m i la d o r lik d a q o rin
b o 's h lig 'ig a q o n q u y ilg a n id a o g 'r iq k o 'p i n c h a o 'm r o v va k u ra k
suyaklariga o 't a d i
{o 'q k a b i otiluvchi og'riqlar).
C h a n o q a ’zolari r a k in in g o 't i b k etgan xillarida 
tim dalovchi
22


o g'riq
seziladi. B u o g 'r iq aksari j u d a k u c h li b o 'lib , a n c h a u z o q
d a v o m etadi.
O g 'r iq la r n in g jadalligi, o d a t d a , y allig 'la n ish ja r a y o n i n in g
jadallig ig a b o g 'liq b o 'la d i. O 't k i r y a llig 'la n ish ja r a y o n la r id a ,
a y n i q s a ,
q o r i n
p a r d a s i
y a l l i g ' l a n g a n d a
o ' t k i r ,
c h i d a b
b o 'l m a y d i g a n o g 'r iq b o 'la d i. Y allig 'lan ish ja r a y o n i o 't g a n sari 
o g 'r iq h a m k am ay a d i.
O q c h il 
(b e li). 
A y o l j i n s i y a ’z o l a r i n i n g k a s a l l i k l a r i d a
b e m o r l a r
k o ' p i n c h a
q i n d a n
o q c h i l
s u y u q l i k
( f l u o r )
o q a y o t g a n i d a n
s h i k o y a t
q i l a d i l a r .
Bu 
a j r a l m a
( o q m a )
sh ilim s h iq , s e r o z - s h ilim s h iq , s h ilim s h iq -y irin g li va y iringsiz 
b o 'lis h i m u m k in . S o g 'lo m ayol q in id a n aksari o z g in a s a r g 'im tir
su y u q lik c h iq ib tu rad i. Jin siy a ’z o la r n o r m a l h o la td a b o 'ls a , 
ayol b u n i 
sez m a y d i. P a to lo g ik h o la tla r d a shilliq p a r d a la r 
s e k r e ts iy a s i h a d d a n t a s h q a r i k u c h a y g a n d a , o q c h i l
p a y d o
bo 'lad i.
O q c h il , o d a t d a , jin s iy a ’z o l a r n i n g k a s a lla n is h i n atijasi 
b o 'l i b , ta sh x is q o 'y i s h n i o s o n l a s h t i r a d i g a n b e lg ila r d a n biri 
h is o b la n a d i. M a s a la n , servikal k an a l ( b a c h a d o n b o 'y n i kanali) 
s h i l l i q
p a r d a s i n i n g y a l l i g ' l a n i s h i
b i l a n
d a v o m e t a d i g a n
kasa llik lard a o q c h il q u y u q , c h o 'z i lu v c h a n , loyqa shilim sh iq
tu sin i o ladi; o q ch il b a c h a d o n ta n a s id a n k e lay o tg a n b o 'ls a , 
s e r s u v c h i q i n d i t u s i d a b o ' l a d i . J i n s i y a ’z o l a r n i n g b i r o n
b o 'lim id a g i y a llig 'la n is h j a r a y o n l a r i d a k o 'p g i n a y a llig 'la n is h
e k s s u d a t i
p a y d o b o ' l a d i ,
b u
e k s s u d a t q o n n i n g s h a k l i y
e le m e n tla r i (yiring t a n a c h a l a r i) a r a la s h g a n q o n z a r d o b i d a n
ib o rat b o 'ls a , o q c h il y irin g a ralash sarg'ish yashil tu si bilan
ajralib turadi.
B a c h a d o n n o t o 'g 'r i j o y la s h g a n d a c h a n o q d a q o n d im la n ish i 
m u m k i n va b u n d a y u ra k kasalliklari sababli q o n aylanishi 
b u z ila d i. 
S u r u n k a li ich q o tish i o q i b a t i d a h a m a jra la d ig a n
s u y u q l i k m i q d o r i o r t i s h i
m u m k i n .
H o m i l a d o r l i k n o r m a l
o 't a y o t g a n d a , k o 'p i n c h a , k o 'p a jr a lm a keladi. 
Bu a jr a lm a
k o 'c h g a n y u z a — epiteliy aralashganligi tufayli q u y u q h o la td a
b o 'la d i.
In f a n tiliz m , n erv kasalliklari h a m o q c h il c h iq ish ig a sab a b
b o 'la d i. Y a llig 'lan ish b ilan d a v o m e ta d ig a n k asa lliklarda n h a r 
xil o 's m a l a r , a y n iq sa , y o m o n sifatli (illatli) o 's m a l a r p a y d o
b o 'l g a n d a h a m h a m is h a o q c h il keladi. O q c h il, k o 'p i n c h a jid d iy
kasa llik larn in g b ir d a n b ir belgisi b o 'lis h i m u m k in . B a c h a d o n
23


rakida o q ch ilg a k o ‘p in c h a q o n aralashgan boMadi, o ‘s m a taraqqiy 
e tg a n sayin, o ‘s m a p a r c h a l a n g a n d a va n e k r o z hosil b o ‘lg a n d a
o q ch il b a d b o ‘y hidli b o i a d i .
S iy d ik a ’z o l a r i n in g fu n k s iy a s i
A y o ln in g jin siy a ’zolari a n a to m i k j i h a t d a n q o v u q q a va 
siydik c h iq a r ish
k a n a lig a y a q in jo y la s h g a n g in e k o lo g ik
b e -
m o r l a r d a k o 'p i n c h a siydik c h iq a r ish turli xilda buziladi: te z - 
t e z siygisi q istaydi, siydik t u to lm a y d i yoki a k s in c h a , siydik 
u s h la n ib q o la d i, 
n ih o y a t, siydik c h iq a r is h n in g b o s h id a
yoki
o x irid a o g 'r iq tu rish i m u m k in .
Q i n n i n g o ld devori osilib tu s h g a n d a (aksari b u n d a q o v u q -
n in g d e v o ri h a m q a tn a s h a d i) , n o t o 'g 'r i jo y la s h g a n b a c h a d o n
q o v u q q a t a ’sir e tg a n d a , y a ’ni q o v u q d e v o rin i q is g a n d a , o d a m
te z - t e z siygisi keladi; t u x u m d o n va b a c h a d o n o 's m a l a r i, siydik 
c h iq a r ish kanali va q o v u q n in g y a llig'lanish h o la tla rid a h a m
s h u n d a y b elgilar p a y d o b o 'la d i.
S iy d ik -ta n o sil y o 'lla ri, a s o s a n , q o v u q - q i n
o q m a l a r id a k o ' ­
p i n c h a siydik tu tib b o l m a y d i . B a'zi b e m o r l a r siydigi q in orqali 
b e ix tiy o r c h iq ib k e ta d i, ayni v a q td a q o v u g 'in i b e m a lo l b o 's h a -
taveradi h a m . Bu siydik y o 'lla ri (u r e tra la r ) d a n birid a o q m a
borligini bildiradi.
Q in t a m o m i l a ta s h q a r ig a c h iq ib q o lg a n d a siydik u s h la n ib
q oladi. 
B a'zi b e m o r l a r q in n i jo y ig a к rgizib q o 'y g a n la r id a n
k e y in g in a q o v u g 'in i b o 's h a t a olad ilar. 
i a c h a d o n d e v o rla rid a
m i o m a t o z tu g u n l a r va k ich ik c h a n o q d igi jin siy a ’z o la r n in g
b o s h q a o 's m a la r i b o 'l g a n d a o rq a g a egilgan b a c h a d o n qisilib, 
siydik u s h la n ib qolishi n ih o y a sig a yetadi.
G in e k o lo g ik k a sa lliklar jin s iy a ’z o la r d a n q o v u q q a tarq a lad i 
va siydik c h iq a r ish fu n k siy asin in g turli ta r z d a buzilishiga sab a b
b o 'la d i. Ayol jin s iy a ' z o l a r i n i n g y o m o n sifatli o 's m a la r i (rak) 
q o v u q q a h a m o 't i b , u n in g fu n ksiyasini b u z a d i. Y allig'lanish 
b ilan d a v o m e ta d ig a n k asalliklarda jin s iy a ’z o la r h a m , siydik 
c h iq a r ish a p p a ra ti h a m b a r a v a r z a ra rla n ish i m u m k in . M a s a la n , 
ayolga s o 'z a k y u q q a n d a q in g a h a m , u r e tr a g a h a m infeksiya 
b ir v a q td a o 't a d i — siydik c h iq a r is h n in g b o s h id a ac h ish ish
va keskin o g 'r iq seziladi (u r e trit belgilari). Y u q o rid a g i belgilar 
j i n s iy h a y o t b o s h l a n g a n d a n k e y in y u z a g a c h iq is h i s o 'z a k
kasalligi borligini k o 'r sa ta d i.
24


I c h a k fu n k s iy a s i
G i n e k o l o g i k b e m o r l a r q a t o r h o l l a r d a d e f e k a ts iy a akti 
b u z ilg a n lig id a n , k o 'p i n c h a ichlari q o ta y o tg a n lig id a n shikoyat 
qiladilar. Ich q o tis h in in g sabablari h a r xil. H ojat v a q tid a o g 'r iq
z o 'r a y g a n i d a b e m o r l a r k o ' p i n c h a ,
m a s a l a n , c h a n o q a ’z o ­
la rin in g y allig'lanish ja r a y o n la r id a ich k e ltirm a slik k a h arak at 
qiladilar. K ic h ik c h a n o q a ’z o la r in in g yallig'lanishi kasalliklari 
tufayli u z o q vaqt o 'r i n d a yotish sababli ich ak a to n iy asi kelib 
c h iq a d i, bu esa b a ’z a n ich q o tish ig a sab a b bo 'lad i.
B e m o r l a r
D u g l a s b o ‘s h l i g ‘i d a y a l l i g ' l a n i s h
e k s s u d a t i
a n c h a t o 'p l a n g a n d a t o 'g 'r i ic h a k d a t e z - t e z t e n e z m l a r p a y d o
b o 'l i b , o g 'r iq t u r i s h i d a n sh ik o y a t q ila d ila r. 
D u g la s b o ' s h -
lig 'id a xaltali absse ssla r p a y d o b o 'l i b , t o 'g 'r i i c h a k k a o c h i l a -
d ig a n b o 'l s a , t o ' g ' r i i c h a k shilliq p a r d a s i b u n g a j a v o b a n b ir 
ta la y s h ilim s h iq c h iq a r is h b ila n re a k siy a k o 'r s a ta d i. B e m o r l a r
b u n i k o 'p i n c h a „ i c h i m k e td i" d e b o 'y la y d ila r . O g 'i r septik 
j a r a y o n l a r va p c r it o n i t l a r , h o l d a n t o y d ir u v c h i ich ketishi 
b ila n d a v o m e ta d i.

Download 7,92 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   12   13   14   15   16   17   18   19   ...   220




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish