Kompozitsiya

ko m p o zitsiya   ustidagi  ish d a  in o b atg a   olish  zaru r. 
A ks holda quyidagicha b o ‘lishi m u m kin : shu hajm da 
p lastik d o 'n g lik  yaratdingiz, lekin ju d a  och y o k i iliq 
h a jm g a   n isb a ta n   q o ra   y o k i   o q   ra n g g a   b o 'y a s h  
hisobiga siz b o ‘rtib  chiqqan jo y n i n a m o yo n   qilmay. 
k o 'r in is h d a n   «ezib  q o ‘ydingiz».  Y o k i  a k sin c h a , 
c h u q u rlik   y o k i  h a tto   tu y n u k   hosil  b o id i,  ch u n k i 
siz  u n g a   o c h iq   y o k i  fa o l  ra n g   b ila n ,  s a riq   yoki 
qovoqrangga  o ‘xshash  ran g   bilan  ishlov  berdingiz. 
H ajm ning to ‘q  va sovuq yechimiga nisbatan b unday 
a k s e n t  ( u r g ‘u ),  a g a r   u   siz g a   k e r a k   b o i s a - d a ,  
plastikasi b o ‘yicha b oy shaklni h am  qadrsizlantiradi. 
Badiiy  obrazning  ran g  kabi  vositasidan  foydalanib, 
uning xususiyatini in o b atg a olish va plastik yechimni 
idrok  qilish  yaxlitligini  saqlab  qolish  zarur.
H ajm iy kom pozitsiyaning k o ‘p  asarlarida rangni 
q o ila s h  aham iyatsiz yoki u m u m an  q o ‘llanilm aydi.
B u  y e rd a   fa k tu ra   b ad iiy   o b razn in g   ifoda  vositasi 
s ifa tid a   u stu n lik   q ilad i.  S h a k ln in g   m av ju d lik   va 
h a jm   ta y y o r la n is h   t a r z in i n g   o ‘zi  f a k tu r a n i  
t a ’m inlaydi.
A h a m iy a t  b erin g ,  tala y g in a   s a n ’a t  a sa rla rin i, 
d u rd o n a   a s a rla m i  f a k tu r a   v a   ra n g   y e ch im in in g  
s h a k l  p la s tik a s ig a   m u v o fiq lig i  a j r a t i b   t u r a d i. 
F a k tu ra  v a ran g n in g  bir v a q td a  q o ila n ilish i u  yoki 
b u  v ositaning birinchi d arajali o 'rn in i  p u x ta o ‘ylab 
to p ilis h in i  ta q o z o   q ila d i.  U la r d a n   a s a r   b a d iiy  
o b razin i  t o i a r o q   ifo d alay   o lad ig an ,  shuningdek, 
p lastik  yechim ini  qiziqroq  nam o y o n   q ila  oladigan 
v o s ita g a   a h a m i y a t   b e r is h   k e r a k .  B ir  n e c h a  
fa k tu ra la r q o ‘shilishida  shu n d ay   y o i   tu tish   kerak, 
d em ak,  k o ‘p ro q   ifodali  b o ig a n   vositaga  d iq q atn i 
q a ra tis h  k erak . L ekin tu rli m ateriallarning k o ‘pligi, 
a y n iq s a ,  te n g   m iq d o r d a   v a   b i r   x il  s if a td a  
q o ila n ilis h i,  h a r   q a n d a y   s a n ’a t  a s a rla ri  u c h u n  
m u h im  
b o i g a n  
if o d a v iy lik , 
ta s o d if iy lik  
k o n tra s tn in g   y o 'q o lish ig a   o lib   keladi.  F a k tu ra la r 
g o 'z a llig in i  h is  qilish ,  u la rn i  fa q a t  m u zey d ag in a 
k o 'rm a y ,  sa n ’a tn in g   d u rd o n a   asarlari  bilan  o ‘rab  
tu rg a n   o lam d a   b e v o sita   ta n ish ish   z a ru r.  Bu  suv 
m oviyligi,  y ap ro q   va  o ‘tning  yashilligi.  B u -  kesik 
y o g ‘o c h n in g  
k u l r a n g  
f a k tu r a s i ,  
to s h n in g  
g'ovakliligi.  Bu  sayqallangan  m etall  va  shishaning 
y altirashi.
E n d i  ifo d a n in g   en g   a so siy   v o sita s i  -   sh a k lg a  
o ‘tis h   m u m k in .  H a jm iy   k o m p o z its iy a d a   a y n a n  
shakl ham m asini h al qiladi.  D o g ‘d a n  farqli  o ia r o q  
h ajm iy  sh ak l  ta ’siri  an c h a g in a   kuchli  va  sezilarli, 
n e g a k i  b e r ilg a n   h o l a t d a   u n in g   m a s s a s i  h a m  
q o ‘s h ila d i.  Y u q o rid a   k o ‘r ib   c h iq ilg a n   h a m m a  
p sixofizik,  em o tsio n a l  t a ’sirlar,  d o g ‘  h a q id a   g a p  
k e tg a n d a ,  o ‘z   k u c h id a   q o la d i,  f a q a t  m a s s a  
d a r a ja s id a   k o ‘p a y a d i.  S h u n d a y   q ilib ,  k v a d r a t