J. X. Ataniyazov, E. D. Alimardonov xalqaro moliya munosabatlari


 5 .4 . 0 ‘zb ek iston n in g xalq aro valuta-k red it tash k ilotlari bilan



Download 11,55 Mb.
Pdf ko'rish
bet147/170
Sana28.04.2023
Hajmi11,55 Mb.
#932991
1   ...   143   144   145   146   147   148   149   150   ...   170
Bog'liq
Xalqaro Moliya munjsabatlari. Ataniyazov J.X

1 5 .4 . 0 ‘zb ek iston n in g xalq aro valuta-k red it tash k ilotlari bilan
o ‘zaro ham korlik aloqalari
M a m l a k a t im i z m u s ta q illik k a erish gach crkin o c hiq b o z o r iqti- 
s o d iy o tin i s h a k lla n tiris h , rivojlantirish va tak o m i 1 lashtirish u c h u n
z a r u r b o ‘lgan siyosiy, huquqiy, ijlirnoiy, iqiisodiy va tash k iliy asos- 
larn i b a rp o etish yillari sifatida m u n o sib tarixiy voqelikka aylan- 
di. S h u n in g d e k , m a m l a k a t i m i z d a b a rq a r o r b a n k tiz im i yaratilishi 
b ilan x alqaro moliyaviy m u n o s a b a tla r k o l a m i y a n a d a kengayib 
b ordi, bu holat o ‘z navbatid a x alq aro moliya institutlari va tijo- 
rat b a n k la r i o ‘rtasida o ‘z a ro h a m k o r l ik alo q alari rivojlanishiga 
qulay s h a rt-s h a r o itla r yaratdi. H o zirg i k u n d a m a m la k a t im iz tijo- 
rat b a n k la ri h a m d a x a lq a ro m oliya in stitu tlari o ‘rtasida b ir q a to r 
s a m a r a li lo y ih a la r a m a lg a o s h ir i lm o q d a , bu esa r e s p u b lik a m iz
iq tiso d iy o tin in g ta ra q q iy e tis h id a m u s t a h k a m rol o ‘y n a m o q d a .
B u gung i k u n d a x a lq a ro moliyaviy in s titu tla r n in g a m a liy a lo - 
q a la rig a q isq a c h a t o ‘x ta la d ig a n b o ‘lsak, u la rd a n X a lq a ro Valuta 
F o n d i ( X V F ), J a h o n b a n k i, Yevropa T ik la n ish va T araqqiyot 
B a n k i (Y T T B ), Osiyo T araqqiyot B a n k i (OTB) kabi yirik m o li­
yaviy ta s h k ilo tla r b ila n j u d a izchil va faol ishlar olib b o r ilm o q d a . 
M a z k u r ta s h k ilo tla r biz ta n l a g a n yo ‘l va a m a lg a o s h irila y o tg a n
islo h o tla rn in g t o ‘g ‘ri e k a n lig ig a q a t ’iy ishonch hosil q ilg a n lik lari 
u c h u n h a m ya q in h a m k o r l ik a lo q a la rin i olib b o r m o q d a la r.
0 ‘z b e k is to n R espu blik asi Oliy K e n g a s h in in g 1992-yil 2 -iyul- 
d a 0 ‘z bek iston R e s p u b lik a s in in g « X alqaro valuta fondi ( X V F )
ga a ’zo lik t o ‘g ‘risida»gi q arori qabul qilindi. O lz b e k is to n R e s ­
p ublikasi 1992-yil 2 1 -se n ta b rd a X V F g a a ’zo b o ‘lib kirdi h a m d a
V azirlar M a h k a m a s i n i n g 9 3 - F r a q a m li 1993-yil 2 7 - m a r td a g i 
F a r m o y is h ig a m uvofiq re s p u b lik a n in g X V F i m z o kvotasiga t o ‘lov 
a m a lg a oshirildi.
399


0 ‘zbekiston R esp u b iik a sin in g M ark aziy B anki x alqaro m oliya 
ta s h k ilo tla rin in g aloqa agentligi va av u arlar depozitariysi h iso b - 
lanadi va 0 ‘zbekiston R e s p u b iik a sin in g m a z k u r m u assasalarga 
a ’zoligi bilan bog‘liq o p e ra tsiy a la rn i am alga oshirish vakolatiga 
ega.
0 ‘zbekiston R esp u b iik a sin in g h u k u m a ti b ila n kelishgan holda 
Moliya vaziiiigi va M arkaziy B a n k y u q o rid a qayd etilgan x alqaro 
ta s h k ilo tla r oldidagi qarz m a b la g ‘lar olish, t o ‘lov foizlarini be - 
rish va respublika n o m id a n q a rz m ajburiyatlarini joylashtirish 
bilan b og ‘liq molivaviy m a jb u riy a tla rn in g o ‘z vaqtida bajarishni 
t a ’m inlaydi.
0 ‘z bekistonga X V F n in g missiyasi texnikaviy y o rd a m k o ‘rsatish 
va h u k u m a td a h a m d a 0 ‘z be kisto n Respublikasi M arkaziy B a n k i- 
da konsultatsiyalar o ‘tkazish m aq sa d id a m u n ta z a m kelib turadi. 
M issiyaning faoliyati iqtisod, m oliya s h o ‘basi va statistika soha- 
sidagi ish n in g ahvolini o ‘rganishga, sh u n in g d e k , keyingi iqtisodiy 
isiohotlar yo ‘n alishin i an iq la sh g a qaratilgan.
X V F e k s p e rtla rin in g o ‘rg a n ish la ri natijasi b o ‘yicha tavsiya va 
an alitik m ate ria lla r ishlab chiqilad i, m ak roiqtisodiyot sohasidagi 
m avjud m u a m m o l a r n i hal qilish yo‘llari haq id a tavsiyalar tay- 
yorlanadi, bu lar barchasi M ark a z iy B a n k t o m o n id a n a m a liy o td a
hisobga olinadi.
B u n d a n tashq ari X V F bilan b itim n in g «Valuta tartibiga 
n isb a ta n m ajburiyatlar» m o d d a s ig a muvofiq F o n d missiyasi bir 
yilda k a m id a bir m a r i a 0 ‘z be kistondagi jo riy m akro iqtisod iy 
va valuta siyosatining o b z o rin i o ‘tkazadi. Missiya ishi natijalari 
b o ‘yicha tegishli hisobot tayyorlash bilan birga X V F ijrochi di- 
rektorlari kengashi m u h o k a m a s ig a olib chiqiladi.
X alq aro Valuta Fondi e kspertla ri bilan birgalikdagi h a m k o rlik
va ishlash m u a y y a n ijobiy n a tija la rn i berdi.
X V F
b a n k
q o n u n c h i l i g i n i ,
b u x g a lte riy a n in g
h iso b g a
olish h iso b r a q a m la r i y angi reja sin i x a lq a ro s ta n d a r tl a r g a m u v o ­
fiq ishlab c h iq is h g a , s h u n in g d e k , h iso b g a olish va h i s o b o t n i n g
y a n g i t i z i m i n i j o riy e tis h g a k o ‘m a k la s h d i, b u b a n k n a z o r a ti sa-
400


m a ra s i va u n i n g m e ’yo riy negizi d a ra ja s in i o s h ir i s h i m k o n i n i
b e rdi. X V F n i n g t e x n ik a v iy k o ‘m ag i t o i o v l a r e le k t r o n t i z i m i n i
j o r i y etish va s ta t is t ik a m a ’lu m o t la r i y ig ‘ish t i z i m i n i y a x s h ila s h -
ga olib keldi.
X V F kreditlari m illiy v alutani q o ‘lla b -q u v v atla sh , t o ‘lov ba- 
lansini m u s t a h k a m l a s h g a ajratildi va bevosita 0 ‘z b e k is to n h u k u -
m atig a beriladi.
X V F rah bariyati va e k sp ertla ri tex n ik y o rd a m berish va H u - 
k u m a t h a m d a M a rk a z iy B a n k d a m a s la h a tla r o ‘tkazixh m aq sa d ida
b ir n e c h a b o r 0 ‘z b e k is to n Respublikasiga t a s h r i f bilan keldi.
0 ‘zbekiston R e sp ublika si va X V I ; to m o n i d a n iqtisodiy va 
m oliyaviy m as a lala r b o ‘yicha im z o la n g a n M e m o r a n d u m d a res- 
p u b lik a iqtisodiyoti islohotini davom e ttirish , valuta b o z o rin i 
e rk in la s h tiris h , x a lq a ro jo riy o p era tsiy a la r b o ‘yicha m illiy valu­
t a n i a yirb oshlash q ilin ish i t a ’m in la s h u c h u n z a r u r s haroitlarni 
y aratish b o ‘yicha a n iq c h o r a - ta d b i r l a r k o ‘rsatilgan.
1992-yiJ s e n ta b r o y i d a n b o s h la b 0 ‘z b e k is t o n R e s p u b l i k a ­
si J a h o n b a n k i n i n g t e n g h u q u q l i a ’zosi h i s o b l a n a d i . 1992-yil
2 - iy u l d a 0 ‘z b e k is t o n R e s p u b l i k a s i n i n g « X a lq a ro v a lu ta fondi, 
X a l q a r o t i k l a n i s h va t a r a q q iy o t b a n k i , X a l q a r o t a r a q q iy o t as- 
s o ts ia ts ia s i, X a l q a r o m o liy a k o r p o ra ts iy a s i, In v e s tits iy a la r n i 
k a fo la tla s h b o ‘y ic h a k o ‘p t o m o n l a m a a g e n t l i k d a 0 ‘z b e k is to n
R e s p u b i ik a s in i n g a ’z o lig i t o ‘g ‘risid a» g i Q o n u n i k u c h g a kirdi. 
F lo z ir T o s h k e n td a J a h o n b a n k n i n g v a k o la tx o n a s i faoliy at y u r it-
m o q d a .
J a h o n
b a n k in i n g
m a m la k a t g a
ko‘m a k
b erish
b o ‘yicha 
m o ‘ljallangan 
Strategiyasi 
d o ira s id a
D a v la tn in g
ustuvor 
y o ‘n a lis h la rin i q o ‘lla b - q u v v a tla s h u c h u n a m a lg a o sh irila y o tg a n
d a s tu r la r to‘plam i asosiy 4 yo ‘n a lish g a qaratilgan:
1) iqtisodiy o ‘sish u c h u n sh a ro itn i yaxshilash;
2) q ish lo qlard a iqtiso diy o ‘sish im k o n iy a tla r in i o shirish;
3) aholiga x iz m a t k o ‘rsatish s a m a r a d o r lig in i osh irish ;
4) a tr o f -m u h itn i b o s h q a ris h h a m d a global o m m a v iy ehtiyoj- 
l a r n i n g ta q d im etilishi.
401


Flozirgi k u n d a m a m la k a tim iz d a Jah o n b an k i bila n h a m k o r -
likda quyidagi loyihalar am alga o sh irilm o q d a:
— Q ishlo q xo‘jaligi k o rx o nala rin i q o ‘llab -qu v vatlash loyihasi;
.. Irrigatsiya in fra tu z ilm a la ri va dren ajlarn i rekonsruksiya qi-
1 ish loyihasi;
- M a k ta b t a ’lim in i rivojlantirish loyihasi;
— F a r g 'o n a vodiysida suv resurslarini bo shq arish loyihasi;
— S a m a r q a n d va Buxoro sh a h arlarid a q u v urla r tiz im i va to za - 
lash in sh o o tla rin i rek o nstru ksiya qilish loyihasi;
— Sano at k o rx on alarid a energiya s a m a rad o rlig in i osh irish 
loyihasi;
— S irdary o viloyatida suv t a ’m in o tin i yaxshilash loyihasi;
— T a llim a rjo n issiqiik clektr stansiyasi (1ES) qurilishi loyihasi;
— SogMiqni saqlash tiz im in i m o d ern iza tsiy a la sh loyihasi (Sa- 
lomatIik-3);
-- E lektr energiyasidan foydalanishni nazo rat qilish va h iso b - 
las h n in g a v to m a tla sh g a n tiz im in i joriy etish loyihasi;
— Olot va Q o r a k o i tu m a n la r id a suv t a ’m in o tin i yaxshilash 
loyihasi va boshq.
M a m la k a r im iz n in g Osiyo Taraqqiyot 
Banki b ilan o ‘zaro 
ha m k o rlik aloqalari yetarli dara jad a faol rivojlanib b o r m o q d a . 
O 'z b e k isto n Respublikasi 1995-yiIda Osiyo Taraqqiyot B an kig a 
(OTB) a ’zo b o ‘lgan.
0 ‘z b e k is to n d a O T B b ilan h a m k o rlik d a a m alga o s hirila yotga n 
d a s tu r va lo yihalar 4 ta m u h im sohalarga yo‘naltirilgan. Bular:
— qishloq xo‘jaligi;
— xususiy tad b irk o rlik n i rivojlantirish;
— tra n s p o rt va bojxona tranziti so h alarida m in ta q a v iy h a m -
korlik;
— b o la lik n i h im o y a qilish va b o s h la n g ‘ich t a ’lim n i egallashga 
qara tilg a n ijtimoiy x iz m a tla rn i tako m illash tirish.
O T B va O 'z b e k isto n o ‘rtasida 2011—2015-yillarda in fr a tu -
z ilm a , tra n s p o r t va aloq a ta rm o q la rin i rivojlantirishni ja d a l-
lashtirish d a s tu r i d oirasid a M a ro q a n d — Q arshi uc ha stka sida
402


t e m i r y o ‘llarn i elektr energiyasi bilan t a ’m in la s h loyihasi, qishlo q 
j o y la r d a ta s d iq la n g a n n a m u n a v iy lo yih alar asosida uy-joy qu rili- 
shi loyihasi, A n d ijo n s h a h r i d a suv t a ’m in o ti va sanitariya x iz m a t-
la rin i ya xshilash loyihasi, Jiz z a x v ilo y a tin in g Z a la r o b o d va A r- 
n a s o y t u m a n la r id a , sh u n in g d e k , Q o r a q a lp o g 'is to n Respublikasi 
va X o r a z m viloyatida qish lo q aholi p u n k tla r id a suv t a ’m in o tin i 
y a x sh ila sh loyihasi, elektr e n ergiyasidan lo ydalanish s a m a r a d o r -
ligini o s h irish h a m d a elektr energiyasini n az o ra t qilish va h iso b - 
l a s h n i n g a v to m a tla sh g a n tiz im in i jo riy etish loyihasi b o ‘yicha bi- 
t i m l a r im z o la n g a n .
Shu b ila n b i r q a t o r d a O T B va m a m la k a t it n iz h u k u m a ti o 'r ta s id a
Q u y o s h energiyasi b o ‘yicha q o ‘s h m a x alqaro ilm iy tadqiqot insti- 
t u ti n i ta s h k il etish t o ‘g ‘risida M e m o r a n d u m im z o la n g a n . M a z k u r
M e m o r a n d u m g a aso sa n O T B to m o n i d a n q uyosh energetikasin i 
riv ojlan tirish lo yih alarin i a m a lg a o sh irish g a m a b la g ‘lar ajratilishi 
k o ‘z d a tu tilgan.
0 ‘z b e k isto n d a Osiyo Taraqqiyot B a n k i b ilan a m a lg a o sh iril- 
g a n d a s tu r la r va lo yih alar x u s u s a n qish lo q x o ‘jaligi, xususiy ta d -
b irk o r lik n i rivojlantirish, irrigatsiya, suv resu rsla rin i b o s h q a rish , 
t r a n s p o r t va bojxona tranziti h a m d a b o la lik n i m u h o fa z a qilishga 
y o ‘n a ltirilg a n ijtimoiy x iz m a t ko‘rsatish tu rla ri va b o s h la n g ‘ich 
t a ’l im n i yaxshilash kabi s o h a la rn i q a m r a b olgan.
0 ‘zbekisto n 1992-yildan Yevropa T ik la n is h va Taraqqiyot 
B a n k i a ’zosi hiso blanad i. Y T T B 0 ‘z b e k is to n d a xususiy se k to rn i 
riv o jla n tirish n i q o l la b - q u v v a t la s h n i a m a lg a o sh iru v c h i eng yirik 
in v es to rla rd a n biri hiso blanadi.
Y T T B 0 ‘z b e k isto n d a o ‘z faoliyati yettita y o ‘n a lis h in i belgiladi. 
B u l a r quyidagi s o h a la rn i rivojlantirishga qaratiladi:
— m oliya sektori va b a n k in fra tu z ilm a s i;
— k ic h ik va o ‘rta korxonalar;
— b o z o r in fra tu z ilm asi;
— e n e rg e tik a m ajm uasi;
— p a x ta n i q ayta ishlash va yengil s a n o a t n i n g b o s h q a t a r m o q -
lari;
403


— sayyohlik infratu zilm asi;
— tabiiy resurslarni o ‘zlashtirish.
0 ‘z b e k is to n Islom T a raq q iy o t B a n k ig a 2 003-yil 3 - s e n t a b r d a
a ’zo b o ‘]ib k irg a n . U s h b u b a n k t o m o n i d a n m a m l a k a t i m i z d a
q a to r lo y ih a la rn i m o liy a la s h tiris h a m a lg a o s h ir ild i, j u m l a d a n ,
m in ta q a v iy tez tibbiy y o r d a m m a r k a z l a r i n i z a r u r j i h o z l a r b ila n
t a ’m in l a s h , e le k tr energiyasi u z a tish t a r m o q la r i n i q u r is h , k ic h ik
va xususiy b izn es u c h u n m o liy a la s h tiris h lin iy ala ri, kollejlar va 
u m u m t a ’lim m a k t a b la r in i q u r is h va j ih o z la s h , davlat m o liy a - 
sini b o s h q a ris h is lo h o tla rin i o ‘tk a z is h g a k o ‘m a k la s h is h va b o s h -
qalar.
2006-yilda lslom Taraqqiyot B anki m is s iy a s in in g O ‘z bekistonga 
tashrifi do irasida Islom Taraqqiyot B a n k i va 0 ‘zbekiston R espub- 
likasi h u k u m a ti o ‘rtasida 2007—2009-yillardagi uch yillik h a m k o r -
lik d a s tu rin i ishlab chiqish t o ‘g ‘risida M e m o r a n d u m im z ola ndi. 
Shu bilan birg alikd a IT B b o s h q a ru v c h ila r k e n g a sh in in g 29-yil- 
lik yig‘ilishi doirasida 0 ‘z bekisto n Xususiy sektorni rivojlantirish 
b o ‘yicha Islom korporatsiyasiga a ’zo b o ‘lib kirdi. U shbu k o r p o -
ratsiya xususiy s e k to rn i m oliy alashtirish da faol ishtirok e tm o q d a , 
s h u n in g d e k , k o rx o n a la rn i qayta q u rish va xususivlashtirish da s- 
turlarini am a lg a o s h ir is h d a davlat va xususiy sektorga m asla h at 
xizm a tla rin i ko ‘rsatib kelm oqda.
Hozirgi k u n d a Islom Taraqqiyot Banki to m o n id a n 0 ‘zbekiston 
Respublikasida k ic h ik bizn e sn i rivojlantirish, energetika, sog‘liqni 
saqlash, ta ’lim kabi sohalarga y o‘naltirilgan 11 loyihani am a lga
oshirish u c h u n 140,22 Taraqqiyot Banki va 0 ‘zbekiston R espub- 
ükasi h u k u m a ti o ‘rta sid a 14 loyihani o ‘z ichiga olgan h a m k o rlik
d a stu ri ishlab chiq ilgan . M a z k u r d a s tu r d o irasida t a ’lim , sog‘liqni 
saqlash, in fra tu z iJ m a n i rivojlantirish (suv t a ’m in o ti, uy-joy k o m ­
m u n a l xo‘jaligi va boshq.), energ etik a, k ich ik biznesni rivojlanti­
rish, qishloq xo'jaligi kabi s o h a la rn i m oliyalashtirish k o ‘z d a tu -
tilgan b o ‘lib u n in g u m u m i y qiyrnati 418,15 m in A Q SH d o lla rin i 
tash k il etadi.
404


H o z ird a Islom Taraqqiyot B a n k i 0 ‘z b e k is to n h a m k o r lik
qilayotgan x a lq a ro m oliya institutlari orasida y e ta k c h i o ‘r in la rd a n
b irin i egallab, m a m la k a t iqtisodiyotida tark ib iy o ‘z g a ris h la rn i 
a m a lg a o s h ir i s h d a m u h i m a h a m iy a t kasb ctadi.
0 ‘z b e k isto n R esp u b lik a sin in g lslom Taraqqiyot B ank iga qisqa 
vaqt o ralig ‘idagi a ’zoligi m o b ay n id a , B an k b ilan moliyaviy va 
tex n ik h a m k o r lik b a rq a ro r rivojlanib, ijobiy istiqbollarga ega b o ‘ldi.
0 ‘z b e k is to n g a b a n k to m o n i d a n s o g i i q n i sa q la sh , t a ’Iim, ir- 
rigatsiya va m elioratsiya, energetika, suv t a ’m in o t i, k o m m u ­
n al x o ‘ja l ik , y o ‘l in fr a tu z ilm a s in i rivojlantirish, k ic h i k biznesni 
q o ‘lla b -q u v v a tla s h kabi so h a la rd a 15 ta lo y ih a n i a m a lg a o sh irish 
u c h u n 463,8 m illio n A Q S H dollari ajratilgan.
lslo m tara q q iy o t b a n k i B o s h q a n rv c h ila r k e n g a s h in in g h a r 
yil o ‘tk a z ila d ig a n va J id d a s h a h rid a b o ‘lib o ‘tg a n 36 -y ig ‘ilishi 
d a v o m id a 0 ‘z b e k is to n Respublikasi bilan Islo m T a raq q iy o t B anki 
o ‘rta sid a 2011—2013-yillarga m o ij a l l a n g a n u c h yillik D a s tu r- 
ni a m a lg a o s h ir is h g a d o ir h a m k o rlik t o ‘g ‘risida M e m o r a n d u m
i m z o la n d i. U n d a in fra tu z ilm av iy lo y ih a la rn i m o liy ala sh tirish
koMamini k o ‘p a y tirish va u m u m i y qiym ati 655,5 m illio n d o lla rn i 
ta s h k il e tg a n 11 ta loyihani am a lga o s h irish n a z a r d a tutilgan.
Y u q o rid a g ila rg a a s oslang an holda, shu n i x u lo sa q ilis h im iz
m u m k i n k i , X a lq a ro Valuta F o nd i, J a h o n B a n k i, Y evropa T ik la - 
n ish va T a raq q iy o t B a n k i, Osiyo T araqqiyot B a n k i h a m d a I s ­
lo m T raqq iy o t B a n k i m a m la k a t im iz d a q a to r istiqbolli lo y ih a la r­
ni a m a lg a o s h ir i s h d a o ‘z in i n g m ab la g ‘la rin i ajra tish b ila n faol 
ishtirok e tm o q d a . S h u n in g d e k , m a m la k a t im iz d a g i b ir q a to r in - 
vestitsion lo y ih a la r n i a m a lg a o s h irish d a h a m m a z k u r ta s h k ilo t-
l a r n i n g o ‘r n i m u h im d ir .

Download 11,55 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   143   144   145   146   147   148   149   150   ...   170




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish