Ichki kasallikiar

1 1 .3 .2 . Z a x m li artrit
(sifilitik artritlar)
Sifilis, y a 'n i z a x m n i n g II v a III b o s q ic h la r id a b o ‘g ‘in la rn in g
o ‘t k ir va su ru n k a li kasalliklari p a y d o b o ‘lishi m u m k in . A k sariyat 
s i m m e tr ik b o ‘g ‘in lar, s u y a k la r n in g b o ‘g ‘in o x irla ri z a r a r la n a d i.
K o ‘p in c h a tizza b o ‘g binlari shikastlanadi. B o ‘g ‘in larn in g funksiyalari 
bu zilad i. B e m o rla r d a tu n g i o g ‘riq k u z a tila d i, p a lp a tsiy a q ilin g a n d a , 
bularn in g g ‘adir-budurligi seziladi. Kasallikda k o ‘p in c h a terida o ‘ziga 
xo s r o z e o l a t o s h m a l a r i t o s h a d i . B a ’zi b i r b e m o r l a r d a b o ‘g ‘in 
b o ‘sh liq la rid a o g ‘riq p a y d o q ilm a y d ig a n s u y u q lik k o ‘p t o ‘p la n a d i, 
u la r ustidagi teri q i z a r m a y d i, y o n t o m o n l a r i d a sinovial p a r d a la r
b o ‘rtib c h iq ad i.
B o s h q a b e m o r l a r d a b o ‘g ‘in la r d a s u y u q lik t o lp l a n m a y d i , b iro q
sinovial p a r d a la ri v o rsin k a li q a t l a m l a r d a n q a lin la s h ib , u la r n i n g
shakli o ‘zg aradi. Buni p a y p a sla b k o ‘rilg an d a , o s o n l i k c h a a n iq la s h
m u m k in . L ekin s h u n d a y tu rlari h a m u c h r a y d ik i, u la r d a b o ‘g ‘in la r
s i r t d a n k a m o ‘z g a r a d i. Z a x m l i a r t r i t l a r d a , o d a t d a , m u s k u l l a r
atrofiyasi yuz b e rm a y d i.
B o ‘g ‘in la rn i re n tg e n o lo g ik te k s h iris h m a ’l u m ta sh x isiy a h a ­
m iy a tg a ega. K o ‘p c h ilik h o lla r d a p e rio s tit va o s te o s k le r o z to p ila d i, 
b a ’z a n u la rn in g k o n tu rla ri yaxshi c h e g a r a la n g a n , m a y d a y u m a lo q
n u q s o n la ri b o ‘ladi, t o ‘q i m a n i n g g u m m o z p a r c h a la n is h i n atijasid a 
b o ‘lgan bu n u q s o n la r i sh ik a s tla n g a n su y a k e p ifiz id a jo y la s h g a n .
O s t e o p o r o z l a r a n c h a k a m u c h r a y d i. Z a x m li a r tr itla r n in g n u q u l 
sinovial t u r la r id a re n tg e n o g ra f iy a h e c h q a n d a y o ‘z g a ris h la r to p -
m a y d i.
Laboratoriya tahlili.
V a ss e rm a n n in g m u s b a t reaksiyasi tashxisiy 
a h a m iy a tg a ega. Biroq u b e m o rla rn in g 6 0 —70 % ida m u sb a t boMadi. 
E r itro ts itla rn in g c h o ‘kish reaksiyasi te z la s h g a n . C h a p g a siljigan 
o ‘r t a c h a le ykositoz va m o n o s i to z qay d qilinadi.
Z a x m artriti u n g a q a rsh i v o s ita la r b ila n d a v o la n a d i.
316

---

11.3.3. Brutselloz artriti
5rMZse//o^ ( M a lt a isitm asi, B an g kasalligi, q o r a o q s o q ) — o d a m
va h a y v o n lard a u ch ray d ig an infeksion kasallik. Brutsellozda, asosan, 
n erv , y u r a k - t o m i r siste m asi va s u y a k - b o ‘g ‘in a p p a r a ti z a ra r la n a d i. 
O r g a n iz m g a bru tse lla la r h a z m va nafas y o l l a r i n i n g shilliq p ardalari, 
s h u n i n g d e k , s h ik a s tla n g a n te ri o rq a li tu sh a d i.
B ru tsello z b ila n o g ‘rigan m o l n in g x o m suti va sut m a h s u lo tla r i, 
s h u n in g d e k , c h a la q o v u rilg an yoki c h a la pishirilgan g o ‘shti iste’m ol 
q i l in g a n d a , kasallik o d a m g a y u q a d i. B u n d a o y o q - q o ‘l, bel m u sk u l 
b o lg ‘in la ri q a t t i q o g ‘riy d i, b a ’z a n r u h iy b u z i l i s h la r k u z a tila d i. 
K asallik d a m z o 'r a y ib , d a m pasa y ib b ir n e c h a o y d a v o m e tg a c h , 
o g ‘riq k a m a y ib , b e m o r t u z a la b o s h la y d i, b a ’z a n yillab c h o ‘zilishi 
h a m m u m k in .
Brutsellozda k o 'p i n c h a tizza b o ‘g ‘ini c h a n o q - s o n va b o ld ir-p a n ja
b o ‘g ‘inlari j a r a y o n g a q o ‘sh ilad i, d u m g ‘a z a y o n b o s h b o ‘g bin la rin in g
shikastlanishi x arakterlana di. Brutselloz artritlari t o ‘lq in sim o n isitma 
ji g a r va ta l o q n i n g k a tta la s h ib ketishi b ila n birga o ‘tadi. D u m g ka z a -
y o n b o s h b o ‘g bin in in g y a llig 'la n ish i (sa k ro ile it) b ru ts e llo z u c h u n
e n g tip ik h iso b lan ad i.
J a r a y o n n i n g s h u n d a y jo y la n is h i aksari y an g lish ib , bel yoki b el- 
d u m g ‘a z a ra d ik u liti, k o k sit tash x isi q o ‘yilish ig a s a b a b b o ’ladi. 
Sakroileitlarda o g 'r iq a n c h a kuchli bo'lishi m u m k in ; b e m o rla r b u n d a
n o i l o jl i k d a n c h a l q a n c h a y o k i q o r n i n i b o s ib y o ta d i l a r . O g ‘riq, 
o d a t d a , d u m g ‘a z a - d u m b a s o h a s id a b o ‘ladi va g a v d a n i sal q im ir -
l a t i s h d a , y o ‘t a l d a v a a k s i r g a n d a d u m g ‘a z a h a m d a y o n b o s h
s u y a k la r n in g b o ‘g ‘in s a th id a d e stru k tiv o ‘z g a ris h la r a n iq la n a d i.
Laboratoriya tahlili.
Rayt reaksiyasi va B y u r n e n in g teri ichi 
sinam asi m u sb at natijalar beradi. Periferik q o n d a g ip o x ro m an e m iy a , 
l e y k o p e n iy a , n e y t r o p e n i y a , g o h i d a ley k o sito z, e o z in o p e n i y a yoki 
a n e o z in o f iliy a borligi a n iq la n a d i. E C h T h a m m a vaqt te z la s h g a n
b o ia d i.
Davolash.
B ru tsello zg a q a rsh i p r e p a r a tl a r b ila n d a v o q ilinadi 
( a n t i b i o t i k l a r , v a k s i n o t e r a p i y a ) . R e m i s s iy a d a v r i d a s a n a t o r i y -
k u r o r tla r d a d a v o la n is h tavsiya etiladi.
S h ik a stla n ish darajasi va jo y la s h is h ig a q a r a b , fizik u s u lla rd a n
sollyuks, kvars yoki U V C h h a m d a d ia te r m iy a q o l l a n i s h i m u m k in .
B a ’z id a b o kg ‘in d ag i q a ttiq o g kriq r e n tg e n o te r a p iy a q o l l a n i s h d a n
k eyin t e z d a t o 'x ta y d i. Bu s a k r o ile itla rd a va b o s h q a o s te o a r tr itla r d a , 
a y n iq s a , foy d a lid ir.
317

---

11.4. Tizimli qizil yugurik
Bu k o l l a g e n o z li k a s a llik b o ‘lib, u n i b i r i n c h i b o r v e n a l i k
d c r m a to lo g K apozi 1872-yilda tasvirlab berdi. Kapozi bu kasallikni, 
n a f a q a t, s u y a k - b o ‘g ‘in lim f a tik t u g u n c h a l a r , balki b u t u n o r g a ­
n iz m d a p a to lo g ik o bz g a rish la r b ilan k ec hishi va b a r c h a a ’z o la r n in g
f u n k s io n a l o bz g a ris h la ri b ila n b i r q a t o r d a , u l a r d a d e g e n e r a ti v ,
d i s tr o f ik o ‘z g a r i s h la r b i l a n k e c h a d i g a n s u r u n k a l i k a s a llik d e b
ta'rifladi. Xastalik 80 % ayollarda va shu bilan b ir qato rd a , 15 y o sh d a n
50 y o s h g a c h a b o ‘lgan k ish ila rd a u c h ra y d i.
Etiologiyasida
u ltra b in a f s h a , re n tg e n n u rla r i, so v q o tish , fizio­
te ra p e v tik m u o la ja la r, d o r ila r t a ’siri, irsiyat k a sa llik n in g kelib c h i-
q ish d a k a tta rol o ‘ynaydi.
K linikasi.
K u c h li d a r m o n s i z l i k , o z i s h , b o lg ‘i n l a r d a k u c h li 
o g ‘riq — a rtralg iy a te ri va shilliq q a v a tla r d a a llergik b e lgilarni 
n a m o y o n b o ‘lis h i, t a n a h a r o r a t i n i n g k o ^ ta r ilis h i ( 3 8 — 3 9 ° C ) , 
s o v q o tish , te rla sh - k asa llik n in g a so siy belgilaridir. T e r i shilliq 
q a v a tla rid a , y u z d a , q u lo q s u p ra sid a , kaft va b a r m o q l a r n i n g ichki 
y u z a s id a e r it e m a li t o s h m a l a r n i t o s h i s h i k u z a tila d i. B o ‘g ‘in va 
m u s k u lla r d a uzluksiz o g ‘riq va ularn i atrofiyasi, lim fatik tu g u n la r n i 
kattalashishi, plevrit, ekssudativ perikardit, buyrak yalligManishi — 
g lo m e r u lo n e f r it, shish va q o n b o sim i o rtib ketishi kuza tilad i.
B u n d a n t a s h q a r i, y u ra k p o r o k l a r i, a r te r i t , flebit, m e n i n g i t,
ense falit, nevrit, k o n y u n k tiv it b ila n birga k ec h a d i.
Laboratoriya tahlili.
Q o n d a E C h T te z la s h is h i, g i p o x r o m a n e ­
m iy a , le y k o p e n iy a , lim f o p e n iy a , e o z in o f iliy a , g i p e r p r o te i n e m in ,
g ip e rg a m m a g lo b u lin e m iy a .
Davolash.
K a sa llik n in g b o ‘g ‘in sh a k lid a k o r tiz o n , a z a tio p r in ,
x in g a m in , a m i n o x i n o l, k riz a n o l, to k o fe r a l, b u t a d i o n q o i l a n i l a d i .
318

---

12-bob.