Ichki kasallikiar



Download 11,34 Mb.
Pdf ko'rish
bet199/267
Sana19.04.2022
Hajmi11,34 Mb.
#563787
1   ...   195   196   197   198   199   200   201   202   ...   267
Bog'liq
Arslonov-ICHKI KASALLIKLAR

10.10. Yog* bosish (sem irish)
O r g a n iz m t o ‘q im a la ri, a s o s a n , teriosti k le tc h a tk a s i, ch a rv i va 
b o s h q a o r g a n la r a tro f id a o r t i q c h a y o g 6 y ig 'ilishiga se m iris h yoki 
y o g 6 bosish deyiladi.
Y o g 6 bo sish , a s o s a n , m o d d a l a r a l m a s h in u v in in g b u z ilis h id a n
iborat. B u n d a o z iq m o d d a l a r d a n y o g 6 hosil b o 6lish j a r a y o n i u n in g
p a r c h a l a n i s h j a r a y o n i d a n i u s t u n b o 6ladi. A ksari, h a r d o i m k o ‘p 
o v q a t yeyish s e m irish g a olib keladi. B u n d a y ey ilad ig an o v q a tn in g
m u tla q m iq d o ri va kaloriyaliligi e m a s , balki o d a m o r g a n iz m in in g
e n e rg iy a sarfi, m e h n a t x u susiyati, h a r a k a t aktivligi, m e ’d a - i c h a k
y o l i d a surilish s h a ro itla ri va b o s h q a o m illa r g a a l o q a d o r b o 6lgan 
ta la b d a n o rtiq ch a lig i a h a m iy a tg a ega.
Etiologiyasi.
T artib siz o r tiq c h a o v q a tla n is h , infeksiya, in to k sik a - 
tsiya, e n d o k r i n b u z ilis h la r , m a r k a z i y a s a b t i z im i f a o li y a tin in g
b u zilishi, k a m h a r a k a t qilish, irsiy o m illa r , spirtli ic h im lik la r n i 
ic h i b t u r i s h , t e z s in g a d ig a n u g le v o d l a r n i i s t e ’m o l q ilib tu r is h
(s a riy o g 6, y o g 6, y o g ‘li g o 6s h t, x a m i r o v q a tla r , k a r to s h k a ) o d a m
o r g a n iz m in i y o g 6 b o sish ig a olib keladi.
Klinikasi.
O d a m q a n d a y sababi a rga k o 6ra, s e m ir ib k etganligiga 
q a r a b , k o n s titu ts io n , e k z o g e n , e n d o k r in , serebral se m iz lik tafo v u t 
qilinadi.
S e m iz o d a m n i n g vaz niga q a r a b sem izlik t o 6rt d arajaga b o 6linadi.
• 1 -d a raja — v a z n m e ’y o r d a g id a n 30 % o rtiq ;
• 2 - d a r a ja — v a z n m e ’y o r d a g id a n 3 0 —5 0 % o rtiq;
310


• 3 - d a r a ja — v a z n m e ’y o r d a g id a n 5 0 — 100 % o rtiq;
• 4 - d a r a j a — v a z n m e ’y o r d a g id a n 100 % d a n ziyod boMishi.
S e m iz lik n in g 1- va 2 -d a ra ja sid a b e m o r la r n in g m e h n a t qobiliyati
va h a y o tiy aktivligi b u z ilm a y d i. Y o g 1 b o s is h n in g 3—4 -d a ra ja sid a g i 
b e m o r la r d a ishlash qobiliyati pasayadi, u lar te z c h a rc h a y d i. B un d ay
b e m o r l a r k o ‘p te rla y d i, c h u n k i y o g 1 q a tla m i y o m o n o ‘tk azu v c h i 
b o ‘lgani sab a b ii, issiqlik b e r is h n i q iy in la sh tira d i. 
H a d e b terla sh
n a tija s id a is s iq lik n in g m u a y y a n m i q d o r i y o 'q o t i l a d i . B e m o r l a r
s e m iz lik d a n , jis m o n iy ish b a ja r g a n d a h alloslab q o lis h d a n noliydilar. 
H alloslash t a n a o g ‘irligi o shishiga h a m d a p e r e k a r d d a y o g 1 to 'q im a s i 
t o ‘p la n ib q o lish ig a h a m b o g ‘liq boMadi.
B u n d a y b e m o r la r d a a sta-sek in y u ra k yetishm ovchiligi boshlanib, 
sh is h la r p a y d o b o ‘ladi, ji g a r k a tta la sh ib k etad i. Y u ra k toj to m ir la r
ateroskle rozi avj o lad i, b u esa k o 'k r a k qisishiga olib keladi. S em izlik 
o q i b a t i d a a k s a r i q a n d l i d i a b e t , o ‘t - t o s h va b u y r a k k a sa llig i, 
b ro n x itla r, p n e v m o n iy a la r , g e p e rto n iy a , m io k a rd infarkti va b o s h q a
k asalliklarga s a b a b boNadi.
Y o g 1 bosgan b e m o r la r d a ja rr o h lik operatsiyasi a n c h a o g 'i r o ‘tadi. 
U la r n i u m r i o ‘r t a c h a u m r d a n q isqa boNishi isb o tla n g an .
Davolash.
D i y e to te r a p iy a — 8 - va 8 a - p a r h e z b u y u rila d i. P a rh e z
1 kg o g irlig ig a m e ’y o r qilib tuzilgan va sutkalik ra tsio n d a 1,5 g oqsil, 
0 ,9 g yog1 va 4,5 g uglevodlar tutadi. B un d ay p a r h e z ovq atd a u m u m iy
k alo riy a m i q d o r i n in g 18 % ini o qsillar, 28 % ini y o g ‘l a r va 54 % 
ini u g l e v o d l a r t a s h k il e t a d i . D e m a k , b u p a r h e z k a lo riy a lilig i 
u m u m i y p a r h e z k a lo riy a lig in in g 70 % ini tash k il e tadi.
8 a - p a r h e z s h u b e m o r u c h u n n o r m a l I kg v a z n g a su tk alik ra tsi­
o n d a 1,5 g o q sil, 0 ,9 g y o g 1 va 1,5 g u g le v o d la r tu ta d i. 8 a - p a r h e z
b e m o r l a r g a s ta ts io n a r s h a r o itid a va 35—4 0 k u n buy u rilad i.
S e m iz lik d a p a r h e z b ila n birga o r g a n iz m n in g e n e rg iy a sarfm i 
o s h ir a d ig a n , y u r a k - t o m i r , nafas va b o s h q a s iste m a la rn i m u s t a h -
k am laydigan o q ilo n a harakat rejimiga h a m rioya qilish lozim. Ertalab 
b a d a n ta r b i y a qilish, m u n t a z a m ra v ish d a p iy o d a y u rish , ch a n g N d a
u c h is h , v e lo sip e d m in ib say r qilish, su z ish , s p o rt o ‘yinlari tavsiya 
q ilin a d i, z a r u r boM ganda s h if o k o r d a v o fizkultura si, u q a la s h , suv 
m u o la ja la rin in g m a x su s t o 'p l a m i n i b u y u ra d i, s a n a to r iy - k u r o r tla r d a
d a v o la n is h n i tavsiya e ta d i.
311


11-bob.

Download 11,34 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   195   196   197   198   199   200   201   202   ...   267




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish