Ichki kasallikiar



Download 11,34 Mb.
Pdf ko'rish
bet133/267
Sana19.04.2022
Hajmi11,34 Mb.
#563787
1   ...   129   130   131   132   133   134   135   136   ...   267
Bog'liq
Arslonov-ICHKI KASALLIKLAR

S o ‘la k oqishi.
S o ‘lak a jra lish in in g buzilishi o v q a t h a z m qilishga 
va b u t u n h a z m q ilish s is te m a s ig a t a ’sir q ila d i. S o ‘lak b e z la ri 
n e r v la rin in g t a ’sirlanishi n atijasid a k o ‘p s o ‘lak c h iq ib , u n in g oqib 
tu rish i b e m o r l a r g a salbiy t a ’sir e ta d i. 0 ‘tk ir e n te r it, kolit va gijja 
k a sa lliklarida kuzatiladi.
K o'zdan kechihsh.
H a z m a ’zo la ri kasalliklari b ila n o g ‘rigan 
b e m o r n i k o ‘z d a n k e c h ir g a n d a , u n in g u m u m i y k o ‘rinishiga, o riq - 
t o ‘laligiga, q o r i n q o p l a m a l a r i n i n g a h v o li, te rio s ti v e n a la r i n i n g
n e c h o g ‘liq rivojlanganligi, kindigiga, q o r i n n i n g shakli va to m ir la r
u rib t u r i s h in in g k o ‘r i n i s h - k o ‘rin m aslig ig a a h a m i y a t beriladi.
B a ’zi kasalliklarda q o rin h a jm in in g sezilarli d a r a ja d a kattalash ib
ketishi, h a d d a n ta sh q a r i sem izlik, m e ’d a va ic h a k la rn in g d a m b o ‘lib 
tu r g a n ig a ( m e t e o r i z m ) , q o r in b o ‘sh lig ‘ida suyuqlik (assit) t o ‘p lan ib
q o lg a n ig a , j i g a r va t a l o q n i n g a n c h a k a tta la s h ib k e tg a n i, q o r in
b o ‘shlig‘iga yoki k ich ik c h a n o q o rg a n la rid a k a tta o ‘s m a la r borligiga 
b o g ‘liqdir. U m u m i y m e t e o r i z m d a q o rin k o ‘p r o q o ld in g a c h iq ib
tu r a d i, assitda pastga, kishi y o tg a n id a esa b ir o r t o m o n g a d o ‘m p a y ib
c h iq ib tu ra d i, k o ‘p i n c h a q o rin ichidagi b o s im ortib ketganligi tufayli 
k in d i k t u r t i b c h i q q a n b o l a d i , x u s u s a n , i c h a k tu tilis h i, p ilo ru s
s te n o z i tufayli u z o q o c h q o lg a n id a , te z - te z ichi k e ta v e rg a n id a q o rin
ichiga tortib ketadi.
T e r io s ti v e n a la ri, x u s u s a n , pastki q o r in va ustki q o r in s o h a la -
ridagi v e n a la r n in g k en g a y ib k etganligi, q o r i n n i n g o ‘rta qism id a g i 
v e n a la r n in g k en g a y ib , m e d u z a b o sh i sh a k lid a k in d ik d a n radikal 
y o ‘nalishda tarq a b borganligi, darvoza venasi stvolining yoki jigardagi 
ta r m o q la r in in g ta s h q a r id a n bosilib turishi tufayli teshigi bekilib q o l-
g a n lig in i k o ‘rsatadi.
Perkussiya.
Q o rin perkussiya q ilinga nda tim p a n ik tovush chiqadi, 
m e ’d a va y o ‘g ‘o n ich ak ustida bu tovush b i r m u n c h a past va kattaro q
boMib, q o rin o ‘rtasi, ingichka ichak ustida b i r m u n c h a yuqori boMadi.
J ig a r va ta lo q k a tta la s h ib ketishi, o ‘s m a b o i i s h i yoki tala y g in a
su y u q lik t o ‘p la n ib q o lsa, p e r k u to r to v u s h b o ‘g ‘iq b o i i b q oladi. 
M e 'd a qism i perkussiyada m u a y y a n balandlikka ega b o ‘lgan tim p a n ik
t o v u s h b e ra d i.
Auskultatsiya.
M e ’d a n i p a lp a tsiy a q ila y o tg a n v a q td a b i r y o l a
a u sk u ltatsiy a qilish a h a m iy a tg a ega. M e ’d a g a s te to sk o p q o ‘yiladi va
215


e sh itib tu r g a n v a q t n i n g o ‘z id a b a r m o q n i q o r i n d e v o r i b o ‘y lab, 
s te to s k o p d a n h a m m a t o m o n g a q a r a b yurgizib b o rilad i. P alp atsiy a 
qilib b o r a y o tg a n b a r m o q m e ’d a u s tid a b o ‘la r e k a n , s t e to s k o p d a
s h ild ir o v c h i to v u s h l a r e s h itila d i. J i g a r va ta l o q s e r o z p a r d a la r i 
yallig‘la n g a n id a fibroz q a t l a m l a r t o ‘p la n ib q o lg a n jo y d a ish q alan ish
sh o v q in in i e sh itish m u m k in .
P alp atsiy a qilish j a r a y o n i d a b e m o r b u t u n m u s k u la tu r a s in i b o ‘- 
s h a sh tirib , o y o q la rin i tizza b o ‘g ‘i n i d a n b u k k a n h o l d a va q o ‘llarini 
k o ‘kragiga q o ‘yg an h o ld a q u la y y o tish i lo zim . T e k s h iru v c h i kishi 
k ara v o tn in g o ‘ng t o m o n i d a b e m o r g a y uzni q aratib , b e m o r n i n g o ‘m i 
b ila n b ir s a t h d a tu rish i lo zim . Y u z a va c h u q u r p a lp a tsiy a tafo v u t 
q ilin a d i. Y u z a p a lp a ts iy a d a te k s h iru v c h i o ‘ng q o ‘lini b e m o r n i n g
q o rin c h a kafti bilan q o by i b J u d a ichkariga kirishga h arak at q ilm a sdan, 
a s t a - s e k i n q o r i n n i n g b u t u n s o h a s in i p a l p a t o r y o ‘l b i l a n o h is ta
te k s h ira b o sh la y d i. B u n d a q o r i n n i n g tara n g lig i, d o ‘m p a y i b c h i q -
q a n - c h i q m a g a n l i g i , q arshiligi, sezgirligi, o g ‘riq, sh ish b o r - y o lqligi 
a n iq la n a d i.
M e ’d a va ich ak n i c h u q u r p alpatsiya qilish q u y id ag ilard a n iborat: 
b a r m o q u c h la r i b ila n o h is ta , g o ‘y o p a y p a s la b k o ‘r a y o tg a n d e k ,
a s ta - s e k in c h u q u r tu s h ib b o rila d i va b u n i n g u c h u n h a r sa fa r nafas 
c h iq a r ilg a n id a q o r in d e v o r in in g b o ‘s h a s h u v id a n fo y d a la n ib , q o rin
b o 6shlig‘in n g o r q a d evori yoki c h u q u r d a y o tg a n o r g a n g a c h a yetib
borishga h a ra k a t qilinadi.
Q o r i n so h asin i c h u q u r p alp atsiy a qilish qaysi j o y n i n g va q a n c h a
o g ‘r i s h i n i , q o r i n d e v o r i m u s k u l l a r i n i n g n e c h o g ‘liq ta r a n g l ig i ,
o r g a n la r n in g k a tta - k ic h ik lig i, o ‘s m a l a r b o r - y o ‘qligini a n iq la s h g a
i m k o n b e ra d i. H a z m o r g a n k asa llik larid a q o ‘s h i m c h a tek sh irish
usullari: re n tg e n o g ra fiy a , r e n tg e n o s k o p iy a , xolesistografiya, g a s tro - 
skopiya, fibroskopiya (biopsiya, gistologik tek sh irish ), laparo sk o p iy a 
( p e r ito n e s k o p iy a ) , m e ’d a sh irasin i te k s h iris h , d u o d e n a l z o n d la s h ,
q u s u q m a ssa la rin i te k sh irish , a xlat, q o n (b io k im y o v iy a n a liz ) va 
siydik tahlilla ri, U T T (u ltra to v u s h li t o ‘lq in ) y o r d a m i d a tek sh irish
h a q id a m ax su s b o ‘lim la r d a s o ‘z yuritiladi.

Download 11,34 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   129   130   131   132   133   134   135   136   ...   267




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish