Ichki kasallikiar

7 .7 . Ichak kasalliklari
7.7.1. Enterit
I n g ic h k a ic h a k l a m i n g shilliq p a rd a s in in g y a llig la n is h ig a en terit 
dey ilad i. K linik k e c h is h ig a k o ‘ra, o ‘tk ir va su ru n k a li e n te r it farq 
q ilin a d i.
7.7.2. 0 ‘tkir enterit
E tiologiyasi.
S if a t s i z o v q a t m a h s u l o t l a r i n i i s t e ’m o l q ilis h
( o v q a t n i n g sifati v a m i q d o r i g a a l o q a d o r k a m c h i l i k l a r ) , h a z m
k a n a l i n i n g z a h a r l a r d a n s h i k a s t l a n i s h i ( d o r i l a r d a n z a h a r l a n i s h ,
yovvoyi q o ‘z i q o r i n l a r n i is te ’m o l q ilis h ) , ic h a k d a g i m i k r o o r g a -
n i z m l a r ( b a k te r i y a l a r , v ir u s la r , g ijja la r), k is lo ta , i s h q o r , sp irt, 
m etall c h a n g la r id a n z a h a rla n ish , ichki sekretsiya bezlari kasalliklari, 
m e ’d a va m e ’daosti bezi kasalliklari, surunkali n efrit-u rem iy a, virusli 
g rip p , sil, tif, q i z a m iq , sepsis, d i z e n te r iy a k a sa llik larid an keyin, 
z a h a r li m o d d a l a r — m is h y a k , s im o b , y o d , salitsilatlar, a d o n is ,
a y rim s a n o a t z a h a rla r i t a ’sirla rid a n kasallik v u ju d g a keladi.
227

---

Klinikasi.
K asallik t o ‘s a t d a n b o s h la n a d i. B e m o r n i n g k o ‘ngli 
a y n ib , t e z - t e z , su tk asig a 10— 15 m a r t a sassiq hidli ichi k etad i. 
Q o r i n d a , k in d ik a tr o f id a s a n c h iq s i m o n o g ‘riq tu ta d i, b e m o r q ay t 
qiladi, ishtahasi y o kqoladi. Z a r d a q ay n a sh , kekirish, k o ‘p in c h a b e m o r
la n j b o ‘li b , d a r m o n i q u r i b b o r a y o t g a n i d a n , b o s h i o g ‘r i b ,
a y la n a y o tg a n id a n noliydi.
Tili q u r u q va k a ra sh b ilan q o p l a n g a n , o g ‘z id a n b a d b o ‘y hid 
keladi. Puls tez, o g ‘ir h o lla rd a arterial q o n bosim i b ird an ig a pasayib 
k e ta d i, k o lla p s r o ‘y b eradi.
O r g a n i z m n i n g s u v siz la n ish i o q i b a t i d a o y o q - q o ‘lla r to r tis h ib
tu r a d i, m u s k u lla r d a o g ‘riq b o l a d i , o y o q - q o ‘llar m u z la y d i. G o h i d a
t a n a h a ro ra ti k o ‘tariladi.
0 ‘tk ir to k sik e n t e r i td a , avvaliga b e m o r n i n g d a r m o n i q u r ib , 
k o ‘ngli a y n iy d i, soMagi o q a d i , q u s ib , ichi k e ta d i, q o r n i o g ‘rib 
tu r a d i. O g ‘ir s h a k lid a (yengil, 
0
‘r t a c h a o g ‘ir, o g ‘ir sh a k li) b e m o r
h e c h t o bx t a m a s d a n , v a r a q - v a r a q q u s a d i , ic h i k e t a d i , s h u n i n g
n atijasid a o r g a n iz m suvsizlanib, talv asa g a tu s h ib q o la d i, y u ra k - 
q o n t o m i r l a r faoliyati susayib q oladi.
Laboratoriya tahlili.
S iy d ik n in g su tk a lik m iq d o r i k a m , siydik 
q u y u q la s h g a n , oqsil va silin d r la r to p ila d i. A x la td a k o ‘p m i q d o r d a
sh ilim s h iq va h a z m b o N m a g a n o v q a t q o ld iq la ri (m u s k u l to la la ri, 
k r a x m a l d o n a c h a l a r i v a y o g 1 t o m c h i l a r i ) t o p i l a d i . Q o n d a — 
leykositoz, E C h T —te z la sh g a n .
Davolash.
D a s t a w a l , o r g a n iz m d a n k asallikka s a b a b c h i boMgan 
zaharli o z iq -o v q a t m o d d a la ri va m ik ro b larn i c h iq a rib tash lash zarur. 
B u n in g u c h u n m e ’d a 2 % li so d a eritm asi y o r d a m i d a yuviladi. Surgi 
tayinlanadi. 20—25 g m agneziy sulfat yarim stakan suv bilan ichiladi, 
k a n a k u n ju t m o y id a n 1—2 o s h q o s h i q d a n ichiladi va to z a lo v c h i 
h u q n a qilin a d i. S h if o k o r k o ‘rsa tm a sig a b i n o a n , a n tib io tik la r d a n
lev o m itse tin , tetrasiklin, n e o m its in sulfat, m o n o m it s i n , k a n a m its in , 
s u l f a n i l a m i d p r e p a r a t l a r i d a n s u lg in , f t a la z o l, f t a z i n , e n t e r o s e p -
tol beriladi. O g T iq q o ld iru v c h i vositalar — n o - s h p a , platifillin b e r i ­
ladi. Y u r a k ish in i y a x s h ila s h m a q s a d id a : k o f e i n - n a t r i y b e n z o a t
10 % li — 1 ml teri o stiga, k a m f o r a 20 % li — 2 ml teri ostiga, 
k o r d i a m i n 25 % li — 2 m l teri ostiga, m e z a t o n 1 % li— 1 g teri 
ostiga qilinadi. V ita m inla rdan: askorbin kislotasi kuniga 100 m g .d a n , 
n ik o tin kislota 50 m g.da n kuniga 3 m a h a l, riboflavin 5 m g .d a n kuniga 
3 m a h a l ,
Л
v ita m in i 2 m g .d a n k u n ig a 3 m a h a l beriladi.
O r g a n iz m n i su vsizlantirishga q a rsh i n a tr iy xlorid 0 ,9 % li — 
40 0 m l t o m i r ichiga, h u q n a l a r h o lid a y u b o rila d i.
228

---

G iyohlar bilan davolash.
О о п с Ь о ‘р o ‘t ild iz p o y a s i v a ildizlari 
1 o s h q o s h i q d a n k u n ig a 5 — 6 m a h a l ic h ila d i. M o y c h e c h a k g u llari 
1 o s h q o s h i q d a k u n ig a 5 — 6 m a r t a ic h ila d i. G ‘o z p a n j a ild iz p o y asi 
1 o s h q o s h i q d a n k u n ig a 3 m a h a l ich ilad i. Z i r a m e v a si k u n ig a 3—4 
m a h a l 1— 2 o s h q o s h i q d a n yel h a y d o v c h i vosita sifatida ichiladi. 
Z ir k d a r a x t burjlari 1 o s h q o s h i q d a n k u n ig a 3—4 m a h a l ichiladi.
Profdaktikasi.
K a sa llikning o ldin i olish: o v q a tla n ish gigiyenasiga 
rioya q ilis h d a n ib o rat. O v q a td a n o ld in h a m i s h a qoMlarni yuvish, 
id is h - to v o q la r n i t o z a tu tis h , o v q a tn i y angi m a h s u l o t la r d a n ta y - 
y o rla s h , m e v a va p o liz m a h s u lo tla r in i yuvib yeyish lozim . O v q a t 
tarkibi oqsil, uglevod va v itam inlarga b o y b o ‘lishi bilan birga, kasallik 
keltirib c h iq a r u v c h i s a b a b la rg a q a r s h i k u ra s h is h lozim .