Ichki kasallikiar


 .1 4 .1 . H u sh d an k etish



Download 11,34 Mb.
Pdf ko'rish
bet125/267
Sana19.04.2022
Hajmi11,34 Mb.
#563787
1   ...   121   122   123   124   125   126   127   128   ...   267
Bog'liq
Arslonov-ICHKI KASALLIKLAR

6 .1 4 .1 . H u sh d an k etish
H u s h d a n ketish d e g a n d a , m iy a n i n g o ‘tk ir q o n s iz la n is h i n a t i j a -
sid a q isq a v a q tg a h u s h n i y o ‘q o t i s h t u s h u n i la d i. H u s h d a n k etish -
o ‘t k i r t o m i r y e t i s h m o v c h i l i g i n i n g e n g y en g il t u r i b o ‘lib, n e rv
siste m asi k u c h s iz s h a x sla rd a s h a m o lla tilm a g a n x o n a d a , ja z i r a m a d a
u z o q v a q t b o i i s h , e m o t s i o n a l va r u h i y z o ‘riq is h k a b i ta s h q i
y o q im s iz t a ’sirlar n a tija sid a s o d ir b o ‘ladi.
A lom atlari.
B e m o r h u s h i d a n k e ta d i, ra n g i o q a r a d i , te ris in i 
so v u q t e r b o s a d i, q o r a c h iq la r i t o r a y a d i, k o ‘ngli a ynishi m u m k i n ,
p u ls k u c h s iz , te z l a s h m a g a n , nafasi siyrak b o ‘ladi.
D avolash va p a rvarish qilish.
B e m o r o y o q l a r i n i b o s h i d a n
b a l a n d r o q v a z iy a t d a q ilib y o t q i z i la d i , b u m i y a n i n g q o n b ila n
t a ’m in la n is h in i y a x sh ilash g a im k o n b e r a d i. B e m o r s o f h a v o d a n
b a h r a m a n d b o i i s h i kerak. U n i siqib turgan kiyimlari y echib q o ‘yiladi. 
H u s h d a n k e t g a n d a b a d a n g a so v u q suv p u r k a s h , s o ‘n g r a ishqalash 
va isitish, 1—2 m a r t a novshadil spirti b u g l a r i n i hid latish s h oshilinc h 
tib b iy y o r d a m c h o r a l a r i d a n h is o b la n a d i. Bu c h o r a l a r q o ‘z g ‘a tu v c h i 
t a ’sir k o ‘rsa ta d i. A g a r b u c h o r a l a r n atija b e r m a s a , b e m o r terisi 
ostig a 1 m l k o r d i a m i n y u b o rila d i.
201


6.14.2. Kollaps
0 ‘tkir to m ir la r yetishmovchiligining bu turi M N S n i n g idora qilish 
funksiyasi buzilganda, intoksikatsiya t a ’siri ostida to m ir la r to n u sin in g
boshqarilishi izdan chiqishi natijasida p a y d o b o ‘ladi. Kollaps o g ‘ir 
infeksion kasallikda, k o ‘p q o n ketg an d a va o rg a n iz m k o ‘p suyuqlik 
y o ‘q o tg a n d a (k o ‘p ich ketishi, qusish) yuz berishi m u m k in .
Alomatlari.
E s - h u s h y o ‘q o tilm a g a n i h o ld a t i n k a - m a d o r quriydi. 
B e m o r q a ttiq t a s h n a l i k d a n s h ik o y a t q ila d i, nafasi y u z a k i, t e z -
lash g an , terisi keskin o q a r ib k e ta d i, sov u q t e r b o s a d i, t a n a h a r o ra ti 
pasayib ketg an , o g ‘iz quriydi, arterial b o s im keskin pasa y g an , puls 
te z la s h g a n , ip s im o n b o ‘ladi.
Davolash va parvarish qilish.
A vvalo, k o llap sn i keltirib c h i q a -
ra d ig a n s a b a b la r i m k o n i b o r i c h a b a r t a r a f q ilin a d i ( q o n o q is h in i 
t o ‘x ta tis h , in to k s ik a ts iy a g a
q a rsh i c h o r a l a r k o ‘rish ). B e m o r g a
j i s m o n i y va r u h i y j i h a t d a n t o ‘la o s o y i s h ta l ik y a r a t i la d i. V e n a g a
0 ,5 ml k o r d i a m i n va 0 , 3 —0 ,5 ml 1 % li m e z a t o n e r itm a s i, 20 ml 
40 
%
li g lu k o z a e r it m a s i d a n y u b o rila d i. T e r i ostiga 1 m l 20 % li 
k ofe in yoki k a m f o r a y u b o rila d i, k islo ro d n i h id la s h g a beriladi.
K e y in c h a lik s h ifo k o r k o ‘rs a tm a s ig a b i n o a n , v e n a g a t o m c h i la b
( m in u tig a 2 0 —4 0 t o m c h i ) t a x m i n a n 5 ml 1 % li m e z a t o n e ritm a si 
yoki 5 m l 1 % li n o r a d r e n a li n e r itm a s i 500 m l iz o to n ik n a triy
xlorid e r itm a s id a yoki s h u n c h a m i q d o r 5 % li g lu k o z a e r itm a s id a
kiritiladi. A g a r e r it m a n i q u y ish b o s h l a n g a n d a n 5 m i n u t o ‘tg a c h , 
arterial bosim k o ‘tarilm asa, dori yuborish tezligini m in u tig a 50—70 
t o m c h i g a oshirish zarur.
A rterial b o sim n o r m a l ra q a m la rg a c h a o s h g a n d a va k o llapsning 
klinik belgilari y o ‘q o lg an d a, k o ‘rsatib o ‘tilgan p re p a ra tla rn i yuborish 
tezligi a s ta - s e k in k a m a y tirila d i, s o ‘n g ra d o ri q u y ish t o ‘xtatiladi. 
N o r a d r e n a l i n n i n g p re s so r s a m a r a s in i k u c h a y tir is h u c h u n
1 ml 
0,1 % li a tr o p in sulfat e ritm asini yu b o rish m a q s a d g a muvofiq. K o l­
laps yuz b e r g a n d a ven a g a yu b o rilad ig an m e z a to n li yoki n o r a d r e n a -
linli suyuqlik ara la sh m a sig a p re d n iz o lo n yoki k o rtiz o n q o ‘shiladi.
A yrim h o llard a arteriyaga 250 ml q o n y ub o rilad i, s o ‘n gra v en a g a 
t o m c h i la b 150—5 00 ml q o n yoki q o n o ‘m i n i b o s a d ig a n s u y u q -
liklar (p o lig lu k in va b o s h q .) q u yiladi. Q o n q u y is h d a m o s kelish- 
k e l m a s l i k k a i n d i v i d u a l s i n a m a , s h u n i n g d e k , b i o l o g i k s i n a m a
(3 m a r ta ) o ‘tk a z is h tavsiya etiladi. B e m o r yaxshi s h a m o lla tila d ig a n
x o n a d a b o ‘lishi kerak, tashqi t a ’siro tla r (yorugNik, c h ir o q , sh o v q in ) 
b a r t a r a f qilinadi.
202



Download 11,34 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   121   122   123   124   125   126   127   128   ...   267




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish