Ichki kasallikiar


 .1 5 . Q on aylanishining surunkali yetishmovchiligi



Download 11,34 Mb.
Pdf ko'rish
bet126/267
Sana19.04.2022
Hajmi11,34 Mb.
#563787
1   ...   122   123   124   125   126   127   128   129   ...   267
Bog'liq
Arslonov-ICHKI KASALLIKLAR

6 .1 5 . Q on aylanishining surunkali yetishmovchiligi
Q o n aylanishi su ru n k a li y e tish m o v c h ilig in in g u c h darajasi farq 
q ilin a d i.
1-darajasida
s u ru n k a li q o n aylanishi yetish m o v ch ilig i rivojlana- 
d ig a n asosiy kasallik belgilariga u m u m i y b e h o llik , t e z c h a r c h a s h ,
t a ’s i r c h a n l i k , y a x s h i u x la y o l m a s l i k q o ‘s h i l a d i . Y u r a k u r is h i 
te z la s h a d i, n afas urishi k u c h a y a d i.
2-darajasi
x u d d i s h u a l o m a t l a r b ila n x a r a k te r la n a d i. B iroq, 
u lar o z - m o z h a r a k a td a yoki o so y ishta likda p a y d o b o ‘ladi, oyoqlarga 
s h i s h k e l i s h i , j i g a r k a t t a l a s h u v i b i l a n o ‘t a d i , s iy d ik m i q d o r i
k a m a y a d i, u n d a oqsil yuklari to p ila d i, d iu re z tungi so atlarga suriladi 
( n ik tu riy a ), o z - m o z jis m o n i y h a r a k a t q ilg a n d a n afas qisa boshlaydi.
3-darajasida
s h is h la r ta r q a la d i va d o im iy g a a y la n a d i, suyuqlik 
b o 's h l i q l a r d a yig‘ilad i (assit, g id ro to ra k s . va h.k.). (Y p k a d a q o n
d im la n is h i h o d isa la ri q a y d q ilin a d i, jig a r k a tta la s h ib , q a ttiq la s h a d i 
(sirro z), n afas d o i m o q isa d ig a n b o ‘lib q o la d i. Q o n a y la n is h in in g
su ru n k a li yetish m o v ch ilig i c h a p q o r i n c h a , o ‘ng q o r i n c h a va aralash 
t u r d a b o ‘ladi, b u n d a s ia n o z k u c h a y a d i, h a n s ir a s h t i n c h t u r g a n d a
h a m b e z o v ta q iladi. B e m o r fa q a t y a r i m o ltirg a n h o l a t d a uxlaydi.
Davolash va parvarish qilish.
Q o n a y lan ish in in g su ru n k a li y etish- 
m ovchiligini d av o lash u n in g b o sq ich ig a b o g ‘liq b o ‘lib, k o m p le k s
o lib b o rila d i. Y e t i s h m o v c h i l i k n in g 1-d a r a ja s i b ila n k a s a lla n g a n
b e m o r l a r m e h n a t g a la y o q a tli b o ‘lis h a d i, b ir o q , u l a r d i s p a n s e r
k u z a tu v id a b o i i b , v a q t - v a q t i d a s h i f o k o r k o ‘rs a tm a s ig a b i n o a n ,
tegishli d o r i - d a r m o n l a r ic h ib tu ra d ila r.
Y e tish m o v c h ilik n in g 2 -darajasi boNgan b e m o r la r n i v a q t-v a q tid a
k a s a lx o n a g a y o t q i z i b t u r i s h v a y u r a k g lik o z id la ri 
( s t r o f a n t in ,
k o rg lik o n , d ig ito k s in , d ig o k sin ) b ila n d a v o la sh z a ru r. Q o n ay la- 
n is h n in g 3 - d a ra ja s id a o ‘r in d a y o tish rejimi, p a r h e z (1 0 - sto l), siydik 
h a y d a y d ig a n vositalar, y u ra k glikozidlari bilan d av o lash tay in lan ad i. 
B o ‘sh liq la rg a su y u q lik yig‘ilg a n d a a b d o m i n a l va plevral p u n k s iy a
q ilin a d i.
Q o n a y l a n is h n in g su ru n k a li y e tish m o v c h ilig i b ila n k asa lla n g an
b e m o r l a r n i p a rv a rish qilish, avvalo, ularn i t i n m a y k u z a tib tu r is h -
d a n ib o rat. N a v b a t c h i o brta tib b iy o t x o d im i sh ifo k o rg a b e m o r n i n g
q a n d a y u xlashi (o s o y is h ta m i yoki b e z o v ta m i, k o ‘p u y g ‘o n i b t u r a -
d im i, t o ‘lg‘a n a d im i, ala h la y d im i), uxlash va b e dorlik vaqtida q a n d a y
nafas o la d i ( r a v o n yoki r a v o n m a s ) , m in u tig a n e c h a m a r t a nafas
203


oladi, y o ‘ta la d im i, b a lg ‘a m a jra lad im i, t e z - t e z m i , q a n c h a m iq d o r d a
h a m d a b a lg ‘a m n i n g turi t o ‘g ‘risida x a b a r b e r a d i. B o ‘g ‘ilish xuruji, 
y u r a k s o h a sid a o g ‘riq p a y d o b o ‘lish vaqti va b o s h q a la r n i q a y d qilish 
lo zim .
P a l a t a d a
h a v o n i m u a y y a n h a r o r a t d a , t a x m i n a n 18— 20°C
a tr o f id a sa q la b tu riladi. Y o z d a , t a s h q a r id a j a z i r a m a issiq b o ‘l g a n d a
p a la ta d a k o n d its io n e r y o r d a m id a m u a y y a n h a r o r a tn i saqlash lozim .
O v q a t y e y ilg a n d a n keyin b e m o r tish la rin i yuvishi, o g ‘zini va 
t o m o g ‘ini kaliy p e r m a n g a n a t e ritm a s i b ila n c h a y ib tu rish i kerak. 
A g a r b e m o r d a r m o n s i z boMsa, p a rv a rish q ila y o tg a n x o d im b e m o r ­
n in g m ilk la r in i v a tilini kaliy p e r m a n g a n a t e r itm a s id a h o l l a n g a n
d o k a b ila n a rta di.
B e m o r n in g k o ‘rp a -y o s tiq jildlari, c h o y s h a b la ri, r o km o lc h a la r in i 
te z - te z a lm a sh tirib tu rish za rur. C h o y s h a b d a h e c h q a n d a y b u r m a l a r
va n o n u sh o q la ri b o l m a s l i g i kerak. B u n d a y h o la t b e m o r d a y o to q
y a r a la r hosil b o ‘lishiga olib keladi.
A g a r b e m o r o ‘r n i d a n t u r a o lm a y d ig a n boNsa, tagiga m a x su s 
tu v a k q o ‘yiladi, ichi k e lg a n d a n k eyin b e m o r tagini uy h a r o ra tid a g i 
iliq suv b ila n yuvish lozim . T u n g a q o ‘y iladigan tu v a k n i is h la tish d a n
o ld in u larg a o z r o q suv yoki d e z in fek siy a q ila d ig a n e r it m a q u yiladi. 
T u v a k d a n f o y d a la n ib b o l g a n d a n k eyin p a la ta h a v o sin i b u z m a s lik
u c h u n z u d lik b ila n u n i x o n a d a n olib c h iq is h k erak . B e m o r terisini 
p a rv a rish q ilis h d a h a r kuni 2 — 3 m a r t a b u t u n b a d a n n i n a m s o c h iq
b ila n a r tis h za rur.
204


7-bob.

Download 11,34 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   122   123   124   125   126   127   128   129   ...   267




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish