Ichki kasallikiar



Download 11,34 Mb.
Pdf ko'rish
bet77/267
Sana01.07.2022
Hajmi11,34 Mb.
#727371
1   ...   73   74   75   76   77   78   79   80   ...   267
Bog'liq
Arslonov-ICHKI KASALLIKLAR

Davolash.
B e m o r l a m i k a sa lx o n a g a y o tq iz is h , o lr in d a yo tish 
o v q a tla n is h , u y q u ta rtib la rig a a m a l qilish, u l a m i te g ish lic h a p a r -
varish lash , o v q a t oqsilla rg a, 
A, C, D \ a В
g u r u h v ita m in la rig a b o y
boMishini t a ’m in la s h lozim .
0 ‘p k a abssessini k o n serv ativ d a v o la s h d a b o ‘sh liq n i u n i ichidagi 
n a r s a d a n b o ‘s h a tis h k a tta a h a m i y a tg a ega. S h u m a q s a d d a b e m o r n i
s u t k a s i g a V 2— 1 s o a t d a v o m e t a d i g a n v a b i r n e c h a m a r t a
qaytariladigan drenaj h o la t d e b ataluvchi h o la td a yotqizib q o ‘yadilar. 
B e m o r s o g ‘ y o n b o s h ig a b o sh i p a s tro q , o y o q q ism i y u q o r ir o q qilib 
y o tq izila d i. B o ‘shliq yetarli b o ‘s h a m a g a n h o lla r d a b ro n x o s k o p iy a
o btk azilib, b r o n x o s k o p d a b alg ‘a m v a k u u m - a p p a r a t y o r d a m i d a
s o 1 rib olinadi.
B ro n x o s k o p yoki k a te te r y o r d a m i d a avval yiring suyuqligi to rtib
o lin a d i, key in b iro n a n tib a k te r ia l p r e p a r a t yub o rilad i. A n tib a k te ria l 
tera p iy a b e m o r n in g antibiotiklarga sezuvchanligini an iq la b o lg a n d a n
key in o ‘tk a z ila d i. In to k s ik a ts iy a g a q a rsh i k u ra s h is h m a q s a d i d a ,
g e m o d e z , p o lig lu k in , p la z m a , 5 % li g lu k o z a e r itm a s i va fiziologik 
e r it m a l a r ta y in la n a d i.
O rg a n iz m n in g h im o y a kuchlarini oshirish m a q s a d id a b em o rla rg a 
o q s i l p r e p a r a t l a r i n i q o ‘y i s h , a n a b o l i k g o r m o n l a r ,
В
g u r u h
v ita m in la ri, a s k o r b in a t kislota, kalsiy xlorid b u y u rila d i. S h u bilan
b irga, b a lg ‘a m k o ‘c h ir u v c h i d o r i l a r h a m d a b r o n x o l i t ik l a r b e rib
bo rilsa, m a q s a d g a m u v o fiq b o ‘ladi.
G i y o h l a r d a n q o r a a n d i z d a m l a m a s i , y a lp iz , x a n t a l , o q q a l -
d i r m o q , n a v r o ‘z g u l , m a l i n a , m a y m u n j o n , m a v r a k , l i m o n ,
l i m o n o ‘t , k u n j u t , k a p a la k g u l , is fa r a k , z i g ‘ir, z a ’fa r, a r g ‘u v o n
d a m la m a la r i beriladi.
F iz iote rape vtik m u o la ja la rd a n d ia te r m iy a , in d u k to te rm iy a , U F ,
ingalatsiya, U V C h , m ikrotoM qinli te ra p iy a , d a v o lo v c h i jis m o n i y
b a d a n ta r b iy a m a s h q la ri qoMlaniladi. 
J a r r o h lik u s u lid a d av o lash
o ‘p k a d a n q o n o q q a n i d a p i y e p n e v m o to r a k s d a , o ‘p k a e m fiz e m a s id a , 
s u r u n k a li a b s s e ssla rd a , s h u n i n g d e k , o ‘s m a g a s h u b h a boM ganda 
o ‘tk azilad i.
126


5.7.2. Bronxoektatik kasallik
Bronxoektaziya —
s u r u n k a li o ‘p k a yiringlashi s h a k lla r id a n biri 
b o ‘lib, m a y d a b r o n x la r n in g k e n g a y ib ketishi bilan birga d a v o m
e t a d i , b u t u n b r o n x d e v o r i va a tro f id a g i t o ' q i m a s i n i n g c h u q u r
d e s tr u k tiv o ‘z g a rish ig a u c h r a s h i n a tija s id a m a y d a b r o n x l a r n in g
k en g a y ib k e tis h id a n ib o ra t kasallikdir.
E tio lo g iy a si.
K a s a l l i k k o ‘p i n c h a o ‘p k a d a g i y a lllig M a n is h
j a r a y o n l a r i n a tija s id a kelib c h i q a d i , lek in t u g ‘m a b o ‘lishi h a m
m u m k in . B ro n x o e k ta z la r k o ‘p i n c h a c h a n g va t a ’sirlovchi g a z la m in g
n a f a s g a k iris h i b i l a n a l o q a d o r b o ‘lg a n z a r a r li k o r x o n a l a r n i n g
is h c h ila r id a , s h u n i n g d e k , s u r u n k a li b r o n x it bilan o g ‘rib y u rg a n
o d a m la r d a topiladi.
B ro n x o e k ta z iy a g a s u r u n k a li b ro n x it, p n e v m o n iy a la r , o ‘p k a sili, 
o ‘pka abssessi, p n e v m o s k le ro z h a m m a d a n k o ‘p sab a b boNadi. M a n a
s h u kasa llik lard a b r o n x l a r shilliq p a rd a si b ila n m u sk u l q a v a tn in g
o ‘z g a r i b q o l i s h i t u f a y l i b r o n x l a r k e n g a y i b k e t a d i , b u b r o n x
dev o rid a g i elastik t o ‘q i m a o ‘m i g a c h a n d iq t o ‘q im a p a y d o b o ‘lishiga 
o lib keladi. K asallik t u g ‘m a va t u r m u s h d a o rttirilg a n b o ‘lib, k a tta
y oshli o d a m l a r va b o la la r d a q a y d etiladi.
Klinikasi.
Kasallik u z o q v a q tg a c h a z im d a n o ‘tishi va b e m o r h e c h
n a r s a d a n nolimasligi m u m k in . Kasallikda u c h d a v r tafo v u t qilinadi: 
/
d a vr y o k i bosqich.
B e m o r o ‘z in i s o g ‘lo m d e b h iso blaydi: 
a h y o n - a h y o n d a y o ‘tal tu tib , shilim sh iq li b a l g 'a m ta s h la b tu r a d i, 
o d a t d a , b u n i s h a m o lla s h yoki c h e k is h d a n k o ‘rishadi. P erk u ssiy ad a 
v a a u s k u l t a t s i y a d a b u d a v r d a s e z il a r l i p a t o l o g i k s i m p t o m l a r
t o p i l m a s l i g i m u m k i n . B r o n x o g r a f i y a d a ( b r o n x l a r n i n g m a x s u s
k o n tr a s t m o d d a l a r b ila n toMdirib, r e n tg e n s u ra tin i olish) x a lta - 
c h a s i m o n yoki s ilin d r s im o n b r o n x o e k ta z l a r borligi k o ‘rinadi.
I I d a v r y o k i bosqich.
B e m o r l a r , x u s u s a n , e r t a l a b , y iringli 
b a lg ‘a m ta s h la b , y o ‘talib tu ris h in i a y tis h a d i; b a lg ‘a m m iq d o ri asta- 
sekin k o ‘payib b o ra d i. K asallik h a r o r a t k o ‘tarilishi va k u n d a lik
b alg ‘a m m i q d o r i n in g 3 0 0 — 500 m l.g a c h a k o ‘p a yishi bilan v a q t- 
b e v a q t q o ‘zib t u r a d i. B e m o r l a r fa q a t b i r y o n b o s h d a y o t g a n i m
o s o n r o q , b o s h q a y o n b o s h g a a g bd a rilib y otish y o ‘t a l n in g z o ‘rayishi 
va balg‘a m tushishiga sabab b o ladi, d e b hisoblashadi. R entgenologik 
te k s h ir is h d a m a y d a - m a y d a u y a l a r h o lid a q o r a y ib tu r g a n j o y la r
topiladi. Bronxografiya kasallik xarakteri t o ‘g ‘risida h a m m a d a n a n iq
ta s a v v u r b e r a d i, b ro n x o g r a fiy a q ilin g a n d a k e n g a y g a n b ro n x la r n in g
ta la y g in a b o lshliqlari to p ila d i.
127


/ / /
d a v r y o k i bosqich.
B c m o r d a in to k sik a tsiy a a lo m a tla r i p a y d o
b o l a d i , h a r o r a t h a m i s h a k o ‘tarilib t u r a d i , d o i m b irta la y (su tk asig a 
1 l.g a c h a ) q o i l a n s a b a lg ‘a m tu sh ish i b ila n o ‘ta d ig a n y o ‘tal tu ta d i.
B alg‘a m t i n d i r i b q o ‘y i l g a n d a u c h q a t l a m g a , y irin g , s u y u q ,
sek ret va sh ilim s h iq q a tla m ig a ajralib q o la d i. K a sa lla rn in g u c h d a n
b ir q is m id a b r o n x l a r d a n q o n k elad i, b a ’z a n b u q o n tu fla sh yoki 
la x ta - la x ta b ir ta la y q o n kelishi k o ‘rin ish id a o ‘tad i. Bir q a n c h a
h o lla r d a q o n tu flash y e ta k c h i a l o m a t h is o b la n a d i.
S u ru n k a li b ro n x o e k ta z iy a b ila n o g krigan b e m o r l a r d a gip ertro fik
o s t e o a r t r o p a t i y a s i n d r o m i q a y d q i l i n a d i . Bu s i n d r o m o y o q -
q o ‘ll a r n in g z i r q i r a b o g 'r i b t u r i s h i , n a y s i m o n u z u n s u y a k l a r d a
p e rio sta l q a t l a m l a r p a y d o boMishi va oxirgi fa la n g a la r n in g n o g ‘o r a
c h o ‘p la r i k o kr i n i s h i d a k o l b a s i m o n q a l i n l a s h i b q o l i s h i h a m d a
tir n o q l a r n i n g so a t o y n a la ri s h a k lid a b u k ilis h id a n ib o ratd ir.
P e rkussiyada o ‘p k a n in g s h ik a stla n g a n boflagi s o h a s id a p e r k u to r
to v u sh n in g qisqa tortib qolganligi a n iq la n sa , auskultatsiyada bronxial 
tusga ega b o l g a n d a g ‘al nafas va h a r xil kolibrli xirillashlar eshitiladi.
0 ‘p k a b o ‘lagidagi yalligManish q o bz ig a n d a v r d a b r o n x ia l nafas, 
b o ‘g lilib q o lg a n to v u s h va n a m xirilla sh la r b ila n birga u c h r a y d ig a n
p n e v m o n i y a s i m p t o m l a r i k u z a tilis h i m u m k i n . B e m o r l a r o z ib , 
d a r m o n s i z l a n ib q o la d i, h a n s ira y d i, k e c h a la ri te rla b c h iq a d i.
B r o n x o e k t a z i y a n i n g III b o s q i c h i d a y u r a k va n a fa s faoliyati 
buziladi, k o ‘p in c h a a n e m iy a q o ‘shiladi. B e m o rla r m e h n a tg a yaroqsiz 
b o ‘lib q oladi.


Download 11,34 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   73   74   75   76   77   78   79   80   ...   267




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish