Ichki kasallikiar


Y U R A K -Q O N TO M IR LA R T IZ IM I



Download 11,34 Mb.
Pdf ko'rish
bet90/267
Sana01.07.2022
Hajmi11,34 Mb.
#727371
1   ...   86   87   88   89   90   91   92   93   ...   267
Bog'liq
Arslonov-ICHKI KASALLIKLAR

Y U R A K -Q O N TO M IR LA R T IZ IM I
A’ZOLARI KASALLIKLARI
6 .1 . Q isqacha anatom ik-fiziologik m a’lumotlar
Y ura k k o ‘krak qafasi — t o ‘sh suyagidan c h a p t o m o n d a joylashgan 
k o n u s s im o n shakldagi m u r a k k a b m u sh a k li a ’zodir. Y u ra k n in g k atta 
( 2 / 3 ) q ism i k o ‘k ra k q a fa s in in g c h a p t o m o n i d a , k ich ik ( 1 / 3 ) qism i 
o ‘ng t o m o n i d a jo y la s h g a n . Y u r a k n in g kattaligi h a r b ir kish in in g
m u s h t u m i d e k k eladi d e b h iso b la n a d i.
Y o s h i k a t t a l a r d a y u r a k n in g o g ‘irligi g a v d a v a z n in i n g 1/2 0 0
q ism ig a t e n g yoki 300 g a tro f id a , o ‘rta y o s h d a g ila rd a y u r a k n in g
u zunligi 13— 14,5 s m , e n i 9 — 10,5 s m , o ld in g i sath i bilan o r q a
s a th in in g uzu n lig i 6 — 7 s m .g a te n g . 0 ‘rta y a s h a r o d a m n i n g yuragi 
m in u tig a o ‘rta h is o b d a 70— 75 m a r t a , b ir s u tk a d a esa 100000 m a r t a
qisqara oladi. Bu s h u vaqt ich id a 20 t o n n a yu k n i b ir m e t r balandlikka 
k o 'ta rish k u c h ig a t e n g d e m a k d ir . Y u ra k ( tin c h h o la td a ) b ir m i n u td a
5,5 litr q o n n i h a y d a y d i. Z o ‘r b e r ib j i s m o n i y h a r a k a t q ilin g a n d a , 
b u k o ‘rs a tk ic h m i n u tig a 30 litr yetishi m u m k in .
Y u r a k n in g k e n g asosi y u q o rig a va o r q a t o m o n g a ; t o r q ism i — 
u c h i ( c h o ‘qqisi) p astg a, o ld in g a , c h a p t o m o n g a q a r a g a n . Y u r a k d a
u c h ta : o ld — t o ‘sh va q o v u r g ‘alarga q a r a g a n , p astk i — d ia fra g m a l 
va o ‘p k ag a , q iz ilo ‘n g a c h g a va tu s h u v c h i a o r ta g a q a r a g a n o r q a o ‘p k a
yuzalari bor.
Y u r a k d e v o rla ri u c h q a v a td a n ib o rat. Ic h k i qav a t e n d o k a r d
y u r a k b o ‘sh lig ‘in in g ic h k a r isid a n q o p l a n g a n b o ‘lib, u n i n g o ‘s im ta -
lari y u r a k k la p a n la rin i tash k il e ta d i. E n d o k a r d y u p q a , yassi, silliq 
e n d o te lia l t o ‘q i m a l a r d a n tash k il to p g a n q a t l a m l a r d a n iborat.
0 ‘rta q a v a t — m i o k a r d k o bn d a l a n g - t a r g ‘il m u s k u l t o l a l a r d a n
tuzilgan. T ashqi q av a t—e p ikard y u ra k n in g ustki va a o rta n in g yurakka 
y a q in q is m in i, o ‘p k a d astag i h a m d a k o v ak v e n a la rin i tashkil e tadi. 
U e p ite lia l h u ja y r a la r d a n tash k il to p g a n . P e rik a r d (y u r a k n i o ‘rab 
t u r a d i g a n p a r d a ) n i n g ic h k i v a t a s h q i v a r a q la r i o ‘rta s id a g i t o r
b o ‘s h liq d a tu r a d i g a n s e r o z s u y u q lik y u r a k is h la y o tg a n id a u n in g
d ev o rla ri ish q a la n ish in i k a m a y tira d i. Y u ra k u z u n a sig a k etgan t o ‘siq
145


orqali va o ‘zaro tu tash m ag an ikkita ( o ‘ng va ch a p ) boMakka b o ‘lingan. 
H a r ikki boM akning y u q o r i q i s m id a o ‘n g va c h a p y u r a k Ь оЧ - 
m a c h a la r i, pastki q is m id a esa o ‘ng va c h a p y u ra k q o r in c h a la r i 
jo y la s h g a n . 0 ‘ng b o ‘la k d a n v e n o z q o n , c h a p b o N a k d a n e sa a r t e ­
rial q o n oq ad i. O d a m yuragi t o ‘rt k a m e r a li b o ‘lib, ikkita b o i m a c h a
va ikkita q o r i n c h a d a n ta rk ib to p g a n . Ik k a la b o M m ach a q o r i n c h a l a r
b ila n b o ‘l m a c h a - q o r i n c h a te s h ik la r i o r q a li t u t a s h a d i . B o ‘l m a -
c h a la r n i n g m a x su s d o ‘m b o q c h a l a r i o ‘ng v a c h a p y u r a k q u l o q -
ch alarini hosil qiladi. Q o r in c h a la r n in g ichki yuzasida s o ‘rg‘ic h sim o n
m u s k u lla r b o r. 0 ‘n g b o i m a c h a g a ikkita y u q o ri va pastki kovak 
v e n a la r, c h a p b o ‘lm a c h a g a t o ‘rtta o kp k a v e n a la ri q o ‘yiladi, o ‘ng 
q o r in c h a d a n o 'p k a dastagi ch iqib, u n d a n o ‘pk ag a v e n o z q o n keladi.
0 ‘p k a d a sta g id a n k ich ik q o n aylanishi doirasi b o s h la n a d i. C h a p
q o r i n c h a d a n b u t u n o r g a n la r u c h u n a rte ria l q o n t a s h u v c h i a o r ta
chiqadi. A o rta d a n k atta q o n aylanish doirasi b o shlanadi. BoMmacha- 
q o r i n c h a t e s h i k l a r i t a v a q a l i k l a p a n l a r b i l a n y o p i l a d i . C h a p
b o i m a c h a bilan q o r i n c h a o ‘rtasidagi k la p a n ikki ta v a q a li yoki m i ­
tral, o ‘ng b o i m a c h a o ‘rtasidagi esa u c h tavaqali k la p a n la rd a n iborat.
K la p a n la r ta v a q a s in in g q irralari p a y iplari y o r d a m i d a s o ‘r g 1 c h -
s i m o n m u s k u l l a r g a y o p i s h g a n . U l a r k l a p a n l a r t a v a q a l a r i n i n g
b o i m a c h a g a q a ra b burilishiga va q o n ning q o r i n c h a d a n b o i m a c h a g a
qaytib oqishiga t o ‘sqinlik qiladi. A o rta bilan, o ‘pka arteriyasi asosida 
y a r im o y s im o n k la p a n la r jo y la s h g a n . K la p a n la r s h u to m ir la r n i n g
y o ‘n a lis h t o m o n i g a o c h i l a d i g a n u c h t a v a q a d a n i b o r a t. Y u r a k
q o r in c h a la r id a b o s im p a s a y g a n d a u la r q o n g a t o l a d i va q irralari b ir- 
birig a y o p is h ib , a o r ta va o 'p k a dastagi ni b e k itib q o ‘y adi. Bu bilan
q o n n in g y u ra k k a q a y tib kirishiga y o 1 b e r m a y d i.
Y u r a k n in g o 't k a z u v c h i , t o m i r va n e rv siste m asi farq qilin a d i. 
B o i m a c h a b ila n q o r i n c h a l a r n i n g t o ‘g ‘ri k e t m a - k e t q is q a r is h i 
o ‘tkazuvchi sistema orqali am alga oshadi. Bu sistem a m axsus tuzilgan 
m u sk u l t o la la r id a n ib o rat b o l i b , u la r b o ‘lm a c h a va q o r i n c h a l a r
m io k a r d id a tu g u n h a m d a t u t a m l a r hosil qiladi. O l k a z u v c h i siste m a 
q o kz g ‘alishni sinus t u g u n id a n y u ra k n in g b a r c h a m uskul hujayralariga 
o l k a z a d i . S inus t u g u n i o kng b o klm a c h a d e v o r id a jo y la s h g a n m axsus 
t o kq i m a d a n p a y d o b o klgan. Bu y e r d a r o ‘y b e r g a n q o kz g kalish u c h t a
o ktk a z u v c h i t u t a m to la la ri orq a li b o i m a c h a g a va o kng b o 'l m a c h a
bilan q o rin c h a o krtasida joylashgan b o sh q a tu g u n c h a g a tarqaladi. A n a
o ksha t u g u n c h a d a n G i s tu t a m i b o sh la n a d i. Bu t u t a m q o rin c h a la ra r o
t o ‘s iq d a n o kta tu rib , o kziga tegishli q o r i n c h a l a r g a b o r u v c h i c h a p va
146


o ‘ng o y o q c h a la rg a ajraladi. O y o q c h a la r j u d a ken g m ax su s h u jayralar 
b i l a n t u g a l l a n a d i . U l a r d a n q o ‘z g ‘a l i s h b e v o s i t a q i s q a r u v c h i
h u jay ra larg a o ‘tad i.
Y u r a k n in g t o m i r siste m asi ik kita toj ( k o r o n a r ) a r te riy a la r va 
u l a r b i l a n b i r g a b o r a d i g a n v e n a l a r d a n i b o r a t . A l m a s h i n u v
ja r a y o n i n in g intensivligi tufayli y u r a k d a k ap illarlar j u d a k o ‘p b o ‘lib, 
h a r b ir m u sk u l tolasiga b itta k a p illa r t o ‘g ‘ri keladi. Y u ra k faoliyatini 
n e r v s i s te m a s i r o s t l a b t u r a d i . Y u r a k k a a d a s h g a n v a s i m p a t i k
n e r v la r d a n t o la la r keladi ( 1 5 - r a s m ) .
Q o ‘z g la l u v c h a n l i k , a v t o m a t i z m , o ‘t k a z u v c h a n l i k v a q i s q a -
ru v c h a n lik m io k a r d n in g asosiy funksiyasi h isoblanadi. M io k a rd n in g
h a m m a hujayralari q o ‘z g ba lu v c h a n lik xususiyatiga ega. A v to m a tiz m
xususiyati s h u n d a n ib o ra tk i, m i o k a r d n i n g b a ’zi hujayralari o ‘z- 
o ‘zidan qisqarish layoqatiga egadir. S inus tuguni hujayralari 1 m in u td a
e n g k o ‘p q o ‘z g ‘a la d i va y u r a k n i n g b i r m a r o m d a q i s q a r i s h i n i
t a ’m in la y d i. M e ’y o r d a y u r a k m in u tig a 6 0 —80 m a r t a q isq ara d i. 
M i o k a r d d a im p u ls la r n i o ‘tk a z is h , h u ja y ra la rn in g o ‘z a r o e le k tr o -
k im y o v iy t a ’s irla n ish i tufayli a m a lg a o s h a d i. B u n in g n atijasid a 
im p u lsla r b u t u n m io k a rd g a tarq a lad i va g a v d a n in g x o h la g a n jo y id a n
y o z ib olish m u m k i n boMgan in te n siv lik d a e le k tr y u ritu v c h i k u c h
p a y d o boMadi.
Y u r a k n i n g e l e k t r y u ritu v c h i k u c h i t a ’sir e t a y o t g a n v a q td ag i 
o 'z g a r is h n i aks e ttir u v c h i egri c h iz iq e le k t r o k a r d i o g r a m m a ( E K G )
d e b a ta la d i ( e le k t r o k a r d i o g r a f y o r d a m i d a y o z ib o lin a d i).
Y u ra k siklik ra v ish d a ishlaydi. S in u s tu g u n i d a im p u ls la r p a y d o
boMgan v a q t sik ln in g b o s h la n is h i h is o b la n a d i. B o^shashgan boM- 
m a c h a va q o r i n c h a l a r bu v a q td a q o n g a toMgan boMadi. I m p u ls la r 
t a ’sirida boM m achalar qisqaradi. N a tijada, q o rin c h a la rg a q o ‘s h im c h a
q o n o q ib keladi, b u n d a n u lar t a ’sirlanadi. Im p u ls la r tarqalishi bilan 
boMajak q isq arish toMqinlari h a m h a r a k a t qila b o sh la y d i (a sin x r o n
q isq a rish fazasi) q isq a rish k u c h i k o ‘p a y g a n z a h o ti , q o r i n c h a l a r
b o sim i b o M m a c h a la r b o s im id a n o sh ib k e ta d i va tavaqali k la p a n la r 
y o p ilad i. S h u o n d a n iz o m e trik q isq arish fazasi b o s h la n a d i. Bu faza 
q o r i n c h a l a r b o sim i a o r ta va y u r a k d a n c h i q q a n b o s h q a to m irla rd a g i 
b o s i m d a n o s h g a c h , tu g ay d i va y a r im o y s im o n k la p a n la r o c h ila d i.
K e y in q o n n i h a y d a s h fazasi b o s h la n a d i, q o n q o r i n c h a l a r d a n
to m ir la rg a otilib c h iq a d i. Iz o m e trik va a sin x ro n qisqarish fazalari va 
q o n n i h a y d a s h fazasi y u ra k sistolasini tash k il e tadi. Q o n n i h a y d a sh
fazasidan keyin y u ra k b o ‘shashib q oladi, tom irla rd ag i b o sim t a ’sirida 
y a r im o y s im o n k la p a n l a r y o p ila d i, y u r a k n in g b o ‘sh ash ish i d a v o m
147



Download 11,34 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   86   87   88   89   90   91   92   93   ...   267




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish