2019 O‘qish oxi

Bahor  keldi
Quddus  Muhammadiy
Qo‘llarida  soz  bilan,
Gulg‘uncha  parvoz  bilan,
Silkinib  parvoz  bilan,
Uchib  turna,  g‘oz  bilan,
Qadrdon  bahor  keldi.
Bahorni  kuting  bog‘da,
Bog‘  emas,  dala,  tog‘da.
Maysa  yashnagan  chog‘da,
Qushlar  sayrar  butog‘da,
Sevikli  bahor  keldi.
Har  narsada  o‘zgarish,
Erib,  oqib  jo‘nar  qish.
Har  yoqda  yashnar  turmush,
O‘rik  gulladi  kumush,
Mehnat  bahori  keldi.
Bezanar  maktab  bog‘i,

---

148
Gulga  to‘lib  quchog‘i.
Toshar  hayot  irmog‘i,
Maktab  dam  olar  chog‘i,
O‘quvchi,  bahor  keldi.
O‘tmasin  go‘zal  fursat,
Qani  g‘ayrating  ko‘rsat.
Imtihon,  sinovga  vaqt
Hozirmi,  darslaring  taxt,
Hushyor  bo‘l,  bahor  keldi.
1. She’rni  ifodali  o‘qing.
2. „O‘tmasin  go‘zal  fursat,  Qani  g‘ayrating  ko‘r-
sat“  misralarini  tushuntiring  va  izohlab  bering.
3.  Shoir  bahor  kelishini  qanday  tasvirlagan?
She’rni  yod  oling.
Vàrràk
Yo‘ldîsh Shàmshàrîv
(Hikoya)
Bàhîr.  Àdirlàrdà  g‘ir-g‘ir  shàbàdà  esàdi.  Àdir-
làr  bîlàlàr  bilàn  gàvjum  bo‘lib  kåtàdi.  Îsmîn-
dà  vàrràklàr  shîõ  tàshlàb  uchàdi.
Ràshid  gîh  u  bîlàgà,  gîh  bu  bîlàgà:
–  Ipidàn  birpàs  ushlàb  turày,  –  dåb  yalinàdi.
–  Nàri  qîch!  Îyoq  îstidà  o‘ràlàshàvårmà.
Uyinggà  jo‘nà!
Dàrîz  làqàbli  bîlà  esà:
–  Puling  bîrmi?  Bîr,  pul  îlib  chiq  îying-
dàn,  –  dåb  Ràshidgà  tirjàydi.

---

149
–  Uyalmàysànmi,  kichkinà  bîlàni  àldàgàni?  –
dådi  Sîbir.
–  Pul  îlib  chiqsà,  vàrràk  uniki  bo‘làdi.  Tå-
kingà  mushuk  îftîbgà  chiqmàydi.  Îyisi  tikuv-
chi,  puli  ko‘p.
–  Îdàm  emàssàn-dà,  –  Sîbir  shundày  dåb
tåskàri  o‘girilib  kåtdi.
Ràshidning  õo‘rligi  kåldi.  Yig‘làmsiràb  uygà
qàytdi.  Îyisi  uydà  ish  tikàrdi,  båzîvtà  qilgisi
kålmàdi.  Àrz-dîdini  àkàsigà  àytdi:
–  Mångà  hàm  vàrràk  yasàb  båring.  Ànàvi
Dàrîzning  vàrràgidàn  chirîyli  bo‘lsin.
Àkàsi  uydàgi  sàvàcho‘plàrdàn  îlib,  o‘tkir  pi-
chîg‘i  bilàn  o‘rtàsidàn  yordi,  silliq  qilib  yo‘ndi.
Dîkàni  yårgà  yoyib,  sàvàcho‘plàrni  siràchlàb
yopishtirdi.  Îyisi  qiyqimlàrning  hàr  õilini  ulàb,
dum  qilib  bårdi.  Bîshining  ikki  yog‘idà  shîõ-
chàgà  o‘õshàb  chiqib  turgàn  sàvàcho‘plàrgà
qizil  shîyidàn  qulîq  yopishtirishdi.

---

150
– Îyi,  màshinà  ipingizni  båràsizmi? – so‘ràdi
Ràshid.
Îyisi  bîsh  chàyqàb  jilmàydi-dà:
– Burgutdày  qànîtini  kårib  turishini  qàràng-
làr.  Mànà  buni  vàrràk  dåsà  bo‘làdi!  –  dåb
yubîrdi.
Ràshidning  „burgut“i  bàlàndlàb,  àstà  tåbrà-
nib  uchàrdi.  Shîõidàgi  qizil  kîkillàri  pirpiràrdi,
uzun  dumi  u  yoqdàn  bu  yoqqà  tåbrànàr  edi.
Ràshid  „iching  kuysin“  dågàndày,  Dàrîzgà  qà-
ràb-qàràb  qo‘yardi.
Ràshidning  vàrràgi  îsmîngà  ko‘tàrilishi  bilàn
bîlàlàr  yugurib  kålishdi.  Vàrràkni  birgà  uchir-
dilàr.  Hàmmà  bîlàlàr  õursànd.  Dàrîz-chi?
Kåch  kirib,  qîrîng‘i  tushà  bîshlàgàndà,  bî-
làlàr  birin-kåtin  vàrràklàrini  tushirà  bîshlàdilàr.
Bugun  bîlàlàr  Dàrîzgà  emàs,  Ràshidgà  er-
gàshdilàr.
Ràshid  uchun  eng  quvînchlisi  shu  bo‘ldiki,
26-màrt  kuni  pîytàõtimizdà  „Vàrràklàr  bàyràmi“
Råspublikà  ko‘rik-tànlîvi  o‘tkàzildi.  Ràshid  vàr-
ràgi  bilàn  tànlîvdà  qàtnàshdi.  Uning  vàrràgi
tànlîvdà  birinchi  o‘ringà  lîyiq  tîpildi.
1.  Nimà  uchun  bîlàlàr  Ràshidgà  ergàshdilàr?
2.  Dàrîz  bîlàgà  qàndày  bàhî  båràsiz?
3.  Ràshid  nimàdàn  quvîndi?
Hikoyani  rollarga  bo‘lib  o‘qing.

---

151