Gidrotexnika

Sh arsim on zatvor:
1
— z a tv o r u z a tm a s i;
2 —
z ic h la g ic h ; 
3 —
b a y p a s ;
4 —
sh a rsim o n zatv o r patru b k asi;
5 —
se g m e n t sirtli z ic h la g ic h .
195

---

N a zo ra t savollari
1. G i d r o t e x n i k i n s h o o t l a r n i n g m e x a n i k j i h o z l a r i d e b n i m a g a a y t i l a d i ?
2 . Z a t v o r l a r n i n g v a z i f a s i n i m a d a n i b o r a t ?
3 . Z a t v o r l a r q a n a q a b e l g i l a r i g a k o ' r a t a s n i f l a n a d i ?
4 . Y u z a v a c h u q u r j o y l a s h g a n z a t v o r t u r la r i n i a y t i b b e r i n g .
5 . B o s i m n i i n s h o o t g a u z a t i s h i b o ' y i c h a f a r q l a n a d i g a n z a t v o r l a r n i a y t i b b e r i n g .
6 . I s h l a s h s h a r o i t i g a k o ' r a , z a t v o r l a r g a q a n a q a k u c h l a r t a ’s i r e t a d i ?
7 . S h a n d o r d e g a n d a n i m a n i t u s h u n a s i z ?
8 . Z i c h l a g i c h l a r v a u l a r n i n g t u r l a r i n i a y t i b b e r i n g .
9 . S e g m e n t l i z a t v o r l a r h a q i d a m a ’l u m o t b e r i n g . Q o ' l l a n i s h s h a r t l a r i v a t u r la r i n i
a y t i b b e r i n g .
1 0 . C h u q u r j o y l a s h g a n z a t v o r l a r k o n s t r u k s i y a l a r i v e r t i k a l si l i n d r i k , d isk li, i g n a s i m o n
v a s h a r s i m o n z a t v o r l a r d a n n i m a b i l a n f a r q q i l a d i ?
3 . 2 . G I D R O T E X N I K A I N S H O O T L A R I D A M E X A N I K
J I H O Z L A R N I N G J O Y L A S H U V I VA U L A R N I N G I S H S H A R O I T L A R I
3 . 2 . 1 . G id ro te x n ik a in s h o o tla rin in g
m e x a n ik jihozlari
G id ro te x n ik a in s h o o tla rin in g m e x a n ik jih o z la ri konstruksiya va quril- 
m a la rn in g m ajm u asi b o ‘lib, i n s h o o td a n suvni o ‘tq azish n i t a ’m inlaydi va 
u la r y o r d a m id a in s h o o td a n foydalanish davridagi fu nksiyalarning tez baja- 
rilishi t a ’m in lan ad i.
M e x a n ik jih o zlarg a zatvorlar, s u v d a n suzib keluvchi jis m la rn i ushlab 
q o luvchi p a n ja ra , ushlovchi t o ‘sinlar, s ta ts io n a r k o ‘targ ich lar, h a r a k a t ­
lanuvchi k o 4 a r u v c h i- tr a n s p o r t m e x a n iz m la ri va g id ro tex n ik a inshootlari 
ishlashi u c h u n z a r u r b o 'lg a n b o sh q a q u rilm a la r h a m d a m e x a n iz m la r kiradi.
Y u q o rid a keltirilgan m exanik jih o z la r q ism larin in g h a m m a s i h a m bir 
v a q tn in g o 'z i d a b itta suv o 't k a z u v c h i i n s h o o t d a b o 'lm a s lig i m u m k i n .
Z atv o rlar k o 'p h ollarda m exanik jih o z la rn in g q o'llanishi shart b o 'lg a n qismi 
hisoblanadi.
G id ro te x n ik a in sh o o tlarid a h a r xil vazifani bajaruvchi m etall k o n s tr u k ­
siyalar ishlatiladi: I) x iz m a t ko'p rik lari; 2) kran tagidagi to 's i n l a r va kran 
yo'llari; 3) vodovod, quvurlar va rostlovchi rezervuar qoplam alari; 4) xizmat 
xonalari va gidroelektrostansiya agregatlari ustidagi y o p m a la r
Barcha m exanik jihozlar qismlari in shootlarning gidroenergetik yo'llarida 
va yuqori bosim li gruntli t o 'g ' o n l a r suv o raliqlarida u chraydi. G i d r o m e ­
liorativ tiz im la r kanallaridagi in sh o o tla rd a m e x a n ik jih o z la r tarkibiga faqat 
zatv o rla r kiradi.
196

---

3 . 2 . 2 . Z atv o rlarn i b o s h q a r a d i g a n m e x a n iz m la r
va q u rilm a la r
Z atvorlarni boshqaradigan m ex a n iz m la r q o ‘zg‘alm as va k o ‘c h m a bo'lishi 
m u m k in . Q o 'z g 'a l m a s bitta m e x a n iz m va b itta z a tv o r yoki b itta darvoza, 
k o 'c h m a bitta m e x a n iz m bilan bir n e c h ta zatvorga xizm at qilishi m u m k in .
T uzilishi va z a tv o rg a ulanish usuli b o ‘yicha bu m e x a n iz m la r egiluvchan 
ilm o q li-c h ig 'irla r, telferlar, k ra n la r va q a ttiq to rtu v ch i m o s la m a li-m e x a n ik
k o 'ta rg ic h la r, gidravlik k o 'targ ich larg a b o 'lin a d i. E giluvchan ilmoqli m e x a ­
niz m la r faqat zatvorni tu sh irish d a siqilgan z o 'riq is h la r hosil qilish talab 
q ilin m a g a n hollarda q o 'llan ilad i. Q a ttiq ilmoqli m o s la m a la r texnik jih a td a n
m aq sad g a m u v o fiq b o 'lg a n h o lla rd a q o 'llan ilad i.
Y u q o rid a keltirilgan q o 'z g 'a lm a s m e x a n iz m la m i quyidagi h o la tla r u c h u n
q o 'llash m u m k in : 1) z a ru r b o 'lg a n holatlarda zatv o rlard an j u d a te z k o 'ta rib - 
tushirish u c h u n (d a ry o la rd a to sh q in suvlari j u d a te z k o 'ta rilg a n d a , k em a 
o 't k a z u v c h i sh lu zlard a); 2) k erak b o 'lg a n h o lla rd a u s k u n a la r ishlashini 
av to m a tla sh tirish n in g to 'liq t a ’m inlanishi; 3) z a tv o r k o 'ta rib tu sh ish in i bir 
kishi bajarishi (m a sa la n , kanallardagi rostlovchi in s h o o tla rd a v a kichik suv 
ta sh lo v ch i to 'g 'o n la r id a ) ; 4) i n s h o o td a z a tv o r soni k a m b o 'lg a n d a .
K o 'c h m a m e x an izm lar — kranlar, telferlar quyidagi hollarda: 1) in sh o o t­
da bir tu rd ag i zatvorlar k o 'p b o 'lib , ularni j u d a tez va bir v a q tn in g o 'z id a
k o 'ta r ib - tu s h ir is h z a ru ra ti b o 'lm a s a ; 2) in s h o o td a avariya yoki t a ’m irlash 
zatvorlari m avjud va bir o ra liq d a n ikkinchisiga o 'tk a z is h m u m k i n b o 'lg a n d a
ishlatiladi.
Zatvorlarni boshqaradigan m e x a n iz m la r te xnikaning b o sh q a tarm og'idagi 
bir xil b o 'lg a n m exanizm lar bilan quyidagilarga asosan farq qiladi: 1) zatvorlar 
h a ra k a tin in g u n c h a katta b o 'lm a g a n tezliklari (0 ,2 — 1 m / m i n , q o 'l bilan 
0 , 1 —0,5 m / m i n ) ; 2) z a tv o r ikki n u q t a d a n ilin sa, u l a r n i n g h a r a k a tin i 
sinxronizatsiya qilish; 3) agar z a tv o r bir j o y d a n tu rib yoki h a ra k a tla n m a y
q o lg a n d a (o sto n a g a tiralganda, z a tv o r b u tu n la y tirq ish d a n c h iq ib ketganda) 
m e x a n iz m la m i o rtiq c h a y u k la n ish d a n cheklovchi va k o 'ta ru v c h i o rg an lard a 
erkin h a ra k a tin i ch ek lo v c h i a v to m a tla rn i q o 'llash .
3 . 2 . 3 . Z a tv o rla rn i b o s h q a r a d i g a n m e x a n iz m la rn in g
k o n s tr u k s iy a la r i v a q o 'l l a n i s h s h a ro itla ri
C h ig 'irla r dvigatel, to r m o z , u z a t m a d a n tashkil t o p g a n , u la r a rq o n yoki 
eg ilu v c h a n z an jirlarn in g ilg a rila n m a h a ra k a tin i z a tv o r ilgaklari tizimiga 
uzatadi. C h ig 'irla r berkitiladigan tirqishning ustida o 'm a t i l g a n tem ir-b e to n li 
x iz m a t k o 'p rig id a yoki oraliq d e v o rla rd a o 'rn a tila d i.
Z atv o rla rn i bir yoki ikki n u q ta b o 'y i c h a tortishni b o s h q a ris h d a ch ig 'irn i 
o ' m a t i s h sx e m a la ri 3 .2 0 - a ,