Dilorom qosimova menejment nazariyasi

8.3.  M ehnat  unum dorligi
M ehnat  unum dorligiga  -
  psixologik  omil,  xodim lar  v a  rahbar, 
sh u n in g d e k ,  x o d im la r  o 'r ta s id a g i  o 'z a ro   m u n o s a b a tla r  h a m   k a tta  
t a ’sir  k o 'rs a ta d i.  U la rn in g   kay fiy ati,  m e h n a t  faolligi,  m e h n a t  nati- 
jalari  bu  om ilga  b o g 'liq   bo 'lad i.
B o sh q a ru v n in g   sa m a ra d o rlig i  a so sa n   ra h b a r  o 'z   v azifasin i  qan- 
ch a lik   m u v affaq iy atli  b a ja rish i  bilan  b o g 'liq   b o 'lad i.  H o zirg i  d a v r 
m e n e je ri  m e h n a t  v a  b o sh q a ru v n i  tash k il  e tis h n in g   y a n g i  ilm iy  v a 
texnikaviy  yechim lari,  usullarini  qo'Iiashi,  ishlab  chiqarish  im koniyat- 
larini  iqtisodiy  ravishda  kengaytirishi  lozim.  M enejer  ham   tashkilotchi, 
h am   tarb iy ach i,  h am   izlanuvchi,  m a ’m u riy atc h i  sifatlarig a  e g a   bo'lishi 
k erak .
M e n e je rla r to m o n id an   qabul  q ilinadigan  q a ro rla rn in g   m urakkabli- 
gi  va  ja v o b g a rlik n in g   o rtish i,  b a ja rila d ig a n   is h la r  tu rli-tu m a n lig i 
u la rd a n   v a q tn i  u n u m li  ta q sim la n ish n i  ta la b   qiladi.  O 'z   fao liy atin i 
re ja la sh tirish n i  b ilm ay d ig an ,  faq at  jo riy   m a sa la la r  bilan  s h u g 'u lla - 
n u v c h i  m e n e je rla r  fa q at  b o sh q a ru v   ja ra y o n id a   v u ju d g a   k elu v ch i  u 
yoki  bu  v az iy at  n atijalarin i  tahlil  q ilishgagina  u lgurib,  k elajak d a  qili- 
nishi  lozim   b o 'lg an   ishlarni  hal  etish   u ch u n   v a q t  to p o lm ay   qoladilar.
M e n e je r  faoliyati  m aqsadini  belgilashda,  a w a lo ,  u n d an   yuqori- 
roq  m e n ejm en t  tizim i  oldida  tu rg a n   vazifalardan  kelib  chiqish  lozim, 
ak s  holda,  b u tu n   tizim   faoliyatiga  to 'g 'r i  k elm ay d ig an   (yoki  qaram a- 
q a rsh i)  ish   k o 'rish   m um kin.
R a h b a r  ishi  s u r ’a tin in g   tezlig i,  u n in g   m e h n a t  faoliyati  to 'la q o n li 
d a m   o lish   b ilan ,  s h u n in g d e k ,  ish   k u n i  d a v o m id a   m e h n a t  tu rla ri 
alm a sh in ish in i  ta la b   etad i,  ch u n k i  faq at  sh u n d a y   q ilin g an d a  m e h n a t 
y u q o ri  sa m a ra li  bo 'lish i,  ish  qobiliyati  to 'liq   tik la n ish i  m u m k in .
101

---

M e n e je r  m e h n a tid a   m aqbul  ish  s u r O a tin i,  u  am alg a  oshiruvchi 
h a ra k a tla rn in g   doim iy  tartib in i  o 'rn a tis h   ju d a   m uhim dir.
M e n e je r  ish  v a q tin in g   k a tta   qism i  h u jjatlar  bilan  ishlashga  sarfla- 
nadi.  O lin u v c h i  a x b o ro t  (x a t,  fa rm o y ish ,  h u jja t  v a   h .k .la r)  h ajm i 
ju d a   k a tta .  B u n d a y   h o ld a  a x b o ro tn i  «filtrdan»  o ‘tk a z is h   ju d a   m u h im ­
dir.  R a h b a rg a   faq a t  u  hal  qilishi  m u m k in   b o 'lg a n   a x b o ro t  berilishi 
lozim .  B u  b o sq ic h d a   ra h b a rg a   ax b o ro tn i  ijro c h ila r  o 'r ta s id a   ta q sim - 
lovchi k otib yoki  y o rd am ch i  (re fe re n t)  k a tta   k o 'm a k   beradi.  U   m alakali 
xodim   b o 'lish i,  m e n e jm e n tn in g   b a rc h a   b o 'lin m a la ri  v a   ta sh k ilo tla ri 
faoliyati  x u s u s iy a tin i  bilishi  lozim .
R a h b a r  v a   u n g a   b o 'y s u n u v c h i  b o s h q a r u v   a p p a r a ti  o 'r ta s id a  
m a jb u riy a tla rn i  m a q b u l  ta q s im la s h   ra h b a rg a   ish  v a q tin i  sa m a ra li 
sa rfla s h g a   im k o n   b erad i.  Ijro c h ila rg a   m a v ju d   q o n u n c h ilik   doirasi- 
da  iloji  b o rich a  k o 'p ro q   h u jja tg a   im zo  ch ek ish i  u c h u n   im kon  b e rish  
k e ra k .  B u  ra h b a r  v a q tin i  te ja s h ,  ijro c h ila r  ta sh a b b u sk o rlig i  va  javob- 
g arlig in i  o sh irish   im k o n in i  bera d i.
M e n e je rla r  fao liy atid a  tu rli- tu m a n   y ig 'ilis h   v a   m a jlisla r  m u h im  
o 'rin   eg a lla b ,  u la rg a   ish   v a q tin in g   77  foizi  sa rf  b o 'lad i.  S h u   sab ab li, 
m a jlisla rn i  to 'g 'r i  ta s h k il  e tis h   u c h u n   q u y id a g ila rg a   alo h id a  e ’tib o r 
b e rish   lozim :
-  m ajlisd a   k o 'rila d ig a n   m a sa la   fa q at  ja m o a   to m o n id a n   hal  etila- 
d ig a n   m u a m m o d a n   ib o ra t  b o 'lish i  k erak .  B u   m u a m m o   b itta   m ajlis 
d av o m id a  hal  e tilish i  lozim ;
-  m ajlis  q a tn a s h c h ila ri  m u h o k a m a   e tila y o tg a n   m u a m m o   b o 'y ic h a  
y e ta rli  ta jrib a   v a  b ilim g a  e g a   b o 'lis h la ri  k erak ;
-  m a jlisd a  k o 'rila d ig a n   m a s a la la r  m a v z u si  q a tn a s h c h ila rg a   u la r 
ta y y o rg a rlik   k o 'r is h   v a q tig a   e g a   b o 'lis h la ri  u c h u n   a v v a ld a n   e ’lon 
qilinishi  lozim ;
-  y ig 'ilis h   o 'tk a z ila d ig a n   s a n a ,  v a q t  va  jo y   a v v a ld a n   k o 'rs a tilis h i 
lozim ,  c h u n k i  u n in g   q a tn a s h c h ila ri  o 'z   ish   v a q tla rin i  re ja la sh tirish - 
lari  k e ra k .  Y ig 'ilish   ra h b a ri  av v a ld a n   y ig 'ilis h   m a q sa d i  v a  o 'tk a z ilis h  
sh ak lin i  b elg ilash i  lozim .  Y ig 'ilish   o 'tk a z ilis h   ta rtib i,  e rk in ,  ish c h a n  
m u h o k a m a   u c h u n   s h a ro it  y a ra tis h   h a m   m u h im d ir.
R a h b a rn in g   k o 'p la b   m a jb u riy a tla ri  ic h id a  ta s h r if   q ilu v c h ila rn i 
qabul  qilish  v a   s u h b a t  o 'tk a z is h n i  alohida  a jra tib   k o 'rs a tis h   lozim . 
Q o 'l  o stid a   ish lo v ch ilar  ta sh a b b u si  bilan  qabul  qilish  u c h u n   alohida
102

---

v a q t  a jra tis h   m u h im d ir,  c h u n k i  «ochiq  e sh ik la r  siy o sati»   tash q a ri- 
dan  dem okratik  xususiyatga  ega  bo‘lsa-da,  ish  vaqtini  noto‘g ‘ri  sarflash- 
g a   olib  keladi.  S u h b a t  d av o m id a  ra h b a r  sa v o llar  b erish   y o ‘li  bilan 
xodim lardan  u la rn in g   n iy atin i  aniq  bilib  olishi,  o‘z  iltim os  yoki  taklif- 
larini  a so slab   b e rish ig a   in tilish i  k erak .  A g a r  s u h b a t  ra h b a r  ta sh a b - 
b u si  bilan  a m a lg a   o sh a d ig a n   b o 'lsa ,  x o d im   s u h b a t  v a q ti  v a   m a q sa ­
di  h aq id a  m a ’lu m o tg a   e g a   b o 'lish i  k erak .  B u  x o d im g a  m a sa la   m a z ­
m uni  b o 'y ic h a   ta y y o rg a rlik   k o 'rish ,  p sixologik  ta n g lik k a   d u ch   kel- 
m a s lik   u c h u n   im k o n   y a ra ta d i.  S u h b a t  d a v o m id a   o 'z a r o   ish o n c h  
m u h itin i  y a ra tis h   u n in g   m u v affaq iy atli  b o 'lish ig a   im k o n iy a t  beradi. 
B u n d a   ra h b a r  s u h b a t  m a q sa d i  v a   x o d im n in g   o 'z ig a   x o s  x u su siy a t- 
larini  h iso b g a   olishi  k erak .  S u h b a t  oxirida  ra h b a r,  a lb a tta ,  m u h o k a m a  
e tilg a n   m asala  b o 'y ic h a   erish ilg an   n a tija   v a   uni  keyinroq  hal  etish  
y o 'lla rin i  q ayd  qilib  q o 'y ish i  kerak.
R a h b a r  m e h n a ti  s a m a ra d o rlig in in g   m u h im   o m illarid an   biri  -  
q ab u l  q ilin g an   q a ro rla rn in g   b ajarilish in i  n a z o ra t  qilishni  ta sh k il  etish - 
dir.  N a z o ra t  ra h b a rn in g   doim iy  vazifasi  b o'lib,  u n in g   ish  rejasid a 
h iso b g a   olinishi  lozim   h a m d a   m a te ria lla r  bilan  ta n ish u v ,  s h a x s a n  
m a ’lu m o t  b e rish   u c h u n   q ab u l  q ilish ,  in s p e k s iy a   q ilish   y o 'li  bilan 
am a lg a   oshiriladi.  N a z o ra t  q ilish n in g   q u la y   shakli  -   to p sh iriq la rn i 
m a x s u s   m u d d a tli  k a rto c h k a la r  v a   p e rfo k a rta la r  v o sita sid a   h iso b g a 
o lish d ir.
R a h b a r  b u tu n   ja m o a   v a   b o sh q a ru v   a p p a ra ti  o so y ish ta   ish lash i 
u c h u n   sh a ro it  y a ra tis h i  lozim ,  c h u n k i  b u tu n   m e n e jm e n t  tizim i  v a  
n a tija d a   b u tu n   ish lab   ch iq a rish   sam a ra d o rlig i  sh u   n a rs a g a   bog'liqdir.
X ulosa
M e n e je r  m e h n a ti  to v a r  ishlab  c h iq a ru v c h ila r  m e h n a tin in g   ajral- 
m a s  qism i  h isoblanadi.
M e n e je r  m e h n a ti  p re d m e ti  sifa tid a   ish lab   c h iq a ris h   ja ra y o n i 
e le m e n tla r i,  b o s h q a r u v   m u n o s a b a tla r i,  a x b o ro t,  tu r li  h u jja tla r , 
b o s h q a ru v   q a ro rla ri  olinadi.
Z a m o n a v iy   m e n e je rg a   y u k sa k   iqtisodiy  ta fa k k u r,  k asb   m aho- 
rati,  u z o q n i  k o 'ra   bilish,  so tsio lo g iy a  va  ru x sh u n o slik k a   oid  bilim 
lozim .
103

---

M e n e je r  k a sb   m a h o ra ti,  m a ’n a v iy a tin i  o sh irish d a   k o rx o n a  doim o 
g ‘a m x o ‘rlik  q ilish i  d ark o r.