Dilorom qosimova menejment nazariyasi


Qonun  chiqaruuchi  oliy  ta sh k ilo t  -



Download 8,03 Mb.
Pdf ko'rish
bet72/364
Sana06.07.2021
Hajmi8,03 Mb.
#110165
1   ...   68   69   70   71   72   73   74   75   ...   364
Bog'liq
dZIlM1S1I0RyIt93d73AObnop07EAIUfBS6Aqp3s

Qonun 
chiqaruuchi  oliy  ta sh k ilo t  -
  0 ‘z b e k isto n   R e sp u b lik a si  O liy   M ajli- 
sidir.  U   x o ‘ja lik   fa o liy a tin i  ta rtib g a   so lu v c h i  q o n u n ,  q o n u n iy   a k tlar- 
ni  tasd iq lay d i.  D a v la t  rejala ri  va  b u d je tin in g  bajarilishi  h aq id a  hisobot-
78


ni  m u h o k a m a   qilib  tasdiqlaydi,  iq tisodiyotni  b o sh q a rish n in g   ijroiya 
ta s h k ilo tla rin i  sh a k lla n tira d i.
M illiy   x o ‘ja lik n i  b o s h q a ris h n in g   ijro iy a   ta s h k ilo tla r ig a   u m u ­
m iy,  ta rm o q   va  m a x s u s   v a k o la tg a   e g a   ta s h k ilo tla r  kiradi.  U m u m iy  
v a k o la tg a   eg a  ijroiya  ta sh k ilo tla rig a   O 'z b e k is to n   R esp u b lik asi  V azir- 
la r  M a h k a m a s i,  Q o ra q a lp o g 'is to n   R e sp u b lik a si  V a z irla r  K en g ash i 
v a   h o k im lik lar  kiradi.  M a x s u s   v a k o la tli  ta s h k ilo tla r  ta rm o q la ra ro  
x u s u s iy a tg a   e g a   v a z ifa la rn i  b a ja ra d ila r.  U la r  q a to rig a   v a z irlik la r  v a 
D av la t  q o 'm ita la rin i  k iritish   m u m k in .
U m u m d a v la t  b o sh q a ru v   ta s h k ilo tla rin in g   a so siy   v azifalari:  fan- 
te x n ik a   ta ra q q iy o tin in g   a so siy   y o 'n a lish la rin i  b elg ilash ,  tab iiy   m u h it- 
ni  m u h o fa za  qilish,  pul  va  k re d it  tiz im ig a   rah b a rlik   qilish,  soliq  va 
d a ro m a d la rn i  b e lg ila sh ,  h iso b   v a   s ta tis tik a n i  ta s h k il  e tis h ,  n a rx , 
t a ’riflar  belgilash,  milliy  x o 'jalik   ta rm o q larig a  rahbarlik  qilish.
O 'z b e k is to n   R esp u b lik asi  V a z irla r  M a h k a m a s in in g   doim iy  ish 
y u ritu v c h i  ta sh k ilo tla ri  faoliyati  ta rm o q la ra ro   ilm iy -tex n ik av iy   ish- 
la rg a   ra h b a rlik   qilish,  fan -tex n ik a   so h a sid a   ta n lo v ,  k o 'n g illi  a so sd a  
ish la rn i  ta sh k il  e tish   kabi  v a z ifala rn i  bajaradi.
R esp u b lik a  to v a r   b irja la rin in g   a so siy   vazifasi  k o rx o n a la r  bilan 
h a m k o rlik d a   m in ta q a d a   m o d d iy -te x n ik a v iy   t a ’m in o tn in g   b a rq a ro r 
v a   sa m a ra li  tizim in i  ta sh k il  e tish ,  is te ’m olli  v a  ish lab   ch iq aru v ch i- 
la r  o 'r ta s id a   b a rq a ro r  m in ta q a v iy   a lo q a la rn i  o 'r n a tis h ,  m a h s u lo t 
y e tk a z ib   b e r is h n i  n a z o r a t   q ilis h ,  k o r x o n a la r g a   u la rn i  m o d d iy - 
te x n ik a v iy   t a ’m in la s h d a   k o 'm a k   b e r is h d a n   ib o r a td ir .  M o d d iy - 
te x n ik a v iy   t a ’m in o t  ta s h k ilo tla r i  x o 'ja lik   h iso b i  a s o s id a   is h la b  
c h iq a ris h   v o sita la rin i  s o tis h n in g   k o 'p   tarm o q li  sa v d o sin i  t a ’m in lash  
va  m oddiy  re s u rs la rd a n   m aq b u l  fo y d alan ish g a  ra h b a rlik   qiladi.
M oliya  vazirligi  va  u n in g   joylardagi  tash k ilo tlari  d av lat  v a  kor­
x o n a la r  m a n fa a tla rin i  h im o y a  e tis h g a   a s o s la n g a n   b u tu n la y   y a n g i 
m o liy av iy   s iy o s a tn i  a m a lg a   o sh irad i,  x o 'ja lik   y u ritis h   s a m a r a d o r ­
ligini  s o 'm   bilan  n a z o ra t  e tish n i  t a ’m inlaydi,  s h irk a t  va  individual 
m e h n a t  faoliyatini  m oliya-kredit  v o sitasid a  ta rtib g a   solish  b o 'y ich a 
c h o ra la rn i  belgilaydi,  aholi  d a ro m a d la rid a n   soliq  olish,  b o z o r  iqti- 
sodiyotiga  m os  ish  usullari  va  shakllarini  joriy  etadi,  budjet  tashkilotlari 
faoliyatini  m o liy alash tirish   tizim ini  o 'z g a rtira d i,  u n i  iqtisodiy  m e ’y o r 
v a   n o rm ativ lar  aso sid a  ta sh k il  etadi,  ish  sifatini  o sh irish n i  iqtisodiy
79


rag'batlantirish  va  ajratilgan  m ablag'lardan  m aqbul  ravishda  foydalanish- 
ni  iqtisodiy  ra g 'b a tla n tiris h   u su llarin i  k e n g   q o 'llash n i  t a ’m inlaydi.
R e s p u b lik a   M a rk a z iy   b a n k i  iq tis o d iy o td a g i  b a rc h a   k re d it  v a 
h iso b   k ito b   m u n o s a b a tla rin i  ta s h k il  e tu v c h i  v a   ta r tib g a   so lu v c h i 
b o sh   b a n k d ir.
T ijo ra t  b a n k la ri  tiz im i  fa o liy a ti  to 'liq   x o 'ja lik   h iso b i  v a   o 'z - 
o 'z in i  m o liy a  b ilan   t a ’m in la sh   a s o s ig a   o 'tk a z ila d i.
M e h n a t  v a   ijtim o iy   m a s a la la r   b ila n   s h u g 'u ll a n u v c h i  d a v la t 
ta s h k ilo tla r i  v a   u la r n in g   jo y la r d a g i  b o 'lin m a la ri  to 'liq   b a n d lik n i, 
b a n d   b o 'lm a g a n   m e h n a t  r e s u r s la r in i  q a y ta   ta y y o r la s h   v a   k a s b  
o 'rg a tis h ,  k a d rla rg a   b o 'lg a n   ta la b n i  q o n d irish n i  t a ’m in lay d ilar.
R e s p u b lik a   v a z ir lik la r i  r e s p u b l i k a   h u d u d id a g i  k o n s e r n l a r , 
ta r m o q la r n i  b o s h q a ris h n i  a m a lg a   o s h ira d i.  T a rm o q n i  b o s h q a ris h  
tiz im ig a   y a k k a   ra h b a rlik   a s o s id a   ish   y u ritu v c h i  v a z ir  b o sh c h ilik  
qiladi.  U   q o 'l  o stid a g i  v a zirlik   v a  u n g a   q a ra sh li  k o rx o n a la r  fa o liy atig a 
s h a x s a n   ja v o b g a rd ir.
H a r   b ir  v a z irlik d a   ta rm o q n i  b o s h q a r is h n in g   m u h im   m a sa la - 
larin i  k o lleg ial  ra v ish d a   k o 'rib   ch iq ish   v a   a m a lg a   o sh irish g a   im k o n  
b e ru v c h i  m a s la h a t  ta s h k ilo tla ri  ta s h k il  etilad i.  B o sh   m a s la h a t  beru v - 
chi  ta s h k ilo t  -   k o lleg iy a  b o'lib,  u n in g   ta rk ib ig a   v a z ir  o 'rin b o sa rla ri, 
b o sh q a rm a   b o sh liq lari,  k o rx o n a la r  ra h b a rla ri  kiradi.
M illiy  xo'jalik  ta rm o g 'i  tarkibida  h am   davlat,  ham   x u su siy   k o rx o ­
n a,  firm a,  a k siy a d o rlik   ja m iy a tla ri  fa o liy at  y u rita d i.  K o rxona,  fir­
m a,  a k siy a d o rlik   ja m iy a tla ri  fa n -tex n ik a  sa lo h iy a tid a n   s a m a ra li  foy­
d a la n is h ,  ish la b   c h iq a ris h n i  k o o p e ra ts iy a la s h   v a  u y g 'u n la s h tir is h  
a so sid a   m a h s u lo t  ish lab   c h iq a rish   m a q sa d id a   ta s h k il  etilad i.  U la r 
x o 'ja lik   h iso b i  a so sid a   s a n o a t,  q u rilish ,  tr a n s p o r t,  sav d o   v a  b o sh q a 
s o h a la rd a   fa o liy a t  y u r itu v c h i  ta r k ib iy   q is m la rd a n   ta s h k il  to p a d i. 
T a rk ib iy   q ism   b a n k d a   alo h id a   b a la n s  v a   h iso b   ra q a m ig a   e g a   b o 'lish i 
va  ija ra   p u d ra ti  b o 'y ic h a ,  x u s u s iy   so h a d a   ish  y u ritish i  m u m k in .
K orxona,  firm a,  a k siy a d o rlik   ja m iy a ti  ta rk ib iy   birlik k a  q a ra sh li 
a so siy   fond  v a   m a b la g 'la rn i  b irik tira d i,  ich k i  x o 'ja lik   m u n o s a b a t­
larini  a m a lg a   o sh irish ,  ta rk ib iy   b irlik lar  o 'rta s id a g i  m u n o z a ra la rn i 
h al  e tish ,  sh u n in g d e k ,  u la rn in g   o 'z   m a jb u riy a tla ri  b o 'y ic h a   ja v o b ­
g a r lik   t a r tib in i  b e lg ila y d i.  T a rk ib iy   b irlik   q o n u n d a   b e lg ila n g a n  
h u q u q   d o ira s id a   u n g a   b irik tirilg a n   m u lk n i  t a s a r r u f   e ta d i,  firm a,
80


a k siy a d o rlik   ja m iy a tla ri  n o m id a n   b o sh q a   ta s h k ilo tla r  b ila n   s h a rt- 
n o m a la r  tu z a d i.  K orxona,  firm a,  a k siy a d o rla rlik   ja m iy a tla ri  ta rk ib iy  
b irlik k a  o 'z   n o m id a n   s h a rtn o m a   tu z is h   v a  bu  s h a r tn o m a   b o 'y ic h a  
ja v o b g a r  b o 'lis h   h u q u q in i  beradi.
K o rx o n a n i  b o s h q a ris h   k o rx o n a   to 'g 'r is id a g i  q o n u n g a   a s o s a n  
a m a lg a   osh irilad i.  B u   q o n u n d a   k o 'z d a   tu tilg a n   ta m o y illa rd a n   biri 
b u tu n   ja m o a n in g   h a m d a   u n in g   ta s h k ilo tla ri  m u h im   q a ro rla rn i  q ab u l 
qilish  va  uni  b a ja rish n i  n a z o ra t  q ilish d a  is h tiro k   e tis h   y o 'li  bilan 
a m a lg a   o s h irila d ig a n   o ‘z-o ‘zin i  b o sh q a rish   ta m o y ilid ir.

Download 8,03 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   68   69   70   71   72   73   74   75   ...   364




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish