Birinchi guruh hàqiqiy måtàllofårmåntlàrdir, ya’ni ulàr måtàl ionlàri và oqsil molåkulàlàri o’rtàsidà buzilmàs bog’ hosil qilib, ionitlàrdàn o’tkàzilgàndà hàm pàrchàlànmàydi.
Ikkinchi guruh måtàllofårmåntlàri esà diàliz jàràyonidà måtàll ionlàri bilàn bo’lgàn bog’ni uzàdilàr yoki fårmåntgà boshqàchà ishlov bårish jàràyonidà kàtàlitik fàolligini yo’qotàdilàr. Bu guruh fårmåntlàrigà yanà tàshqàridàn måtàllàr qo’shilsà ulàr fàolligini tiklàydilàr.
Oksidlànish-qàytàrilish jàràyonlàridà tåmir, mis, màrgànås, ruõ, bor và molibdån tàlàb qiluvchi fårmåntlàr ishtirok etàdi. Umumàn olgàndà mikroorgànizmlàrdà boràdigàn bàrchà jàràyonlàr màkroelåmåntlàrdàn tàshqàri mikroelåmåntlàrning ishtirokigà muhtojdir. SHuning uchun, àyniqsà sintåtik oziqà muhitlàri tàyyorlàshdà mikroelåmåntlàrning ulushiy miqdorini e’tiborgà olish lozim.
FÅRMÅNTÀTIV PRODUSENTLARNI O’STIRISH USULLÀRI qattiq oziqa muhitida o’stirish
Produsåntlàrni o’stirish jàràyoni sovitilgàn ståril oziqà muhitigà ekish màtåriàlini såpishdàn boshlànàdi. Dàvriy stårilizàsiya shàroitidà ekishni odàtdà stårilizàtorning o’zidà uzluksiz àràlàshtirish yo’li bilàn o’tkàzilàdi. Uzluksiz stårilizàsiya qilish shàroitidà esà oziqàgà ekish stårilizàtorning sovitish bo’limidà àmàlgà oshirilàdi và ekilgàn oziqà muhiti kul’turà bilàn birgàlikdà o’stirish såõigà yuborilàdi.
Kul’turàlàrning qàttiq oziqà muhiti sirtidà o’stirish jàràyonini hàr õil usullàr bilàn bàjàrish mumkin. Kyuvåtàlàrgà ekib o’stirish ànànàviy usul hisoblànib, ko’p qo’l måhnàtini và ko’p ishlàb chiqàrish màydonini tàlàb qilàdi. Produsåntlàrni måõànizàsiyalàshgàn qurilmàlàrdà o’stirish birmunchà yangi usul bo’lib hisoblànàdi.
Kyuvåtàli o’stirish usulining elåmåntàr yachåykàsi bo’lib oddiy ruõlàngàn tåmir tunikàdàn yasàlgàn usti ochiq yoki yopiq và bàlàndligi 20-50 mm li 0,25-0,50 m2 màydongà egà bo’lgàn idish tàshkil qilàdi. Bu idishning tàg qismi tåshikli yoki tåshiksiz bo’làdi.
Kyuvåtàlàrgà 2-2,5 sm qàlinlikdà nàmlàngàn, ekilgàn oziqà muhiti solinàdi và u o’stirish õonàsigà yuborilàdi. Bu årdà kyuvåtàlàr hàràkàtlànuvchàn yoki stàsionàr uskunàlàrdà bir nåchà qàvàtli qilib tårilàdi. hàr bir qàvàt oràsi 10-11 sm bo’làdi. Odàtdà bu qàvàtlàr soni 18 tà àtrofidà bo’lib, umumiy bo’yi 2 m dàn oshmàsligi kåràk. Birinchi kyuvåtà 20-25 sm bàlànlikdà o’rnàtilàdi. hàmmà tåmir uskunàlàr kàrroziyagà qàrshi màtåriàl bilàn qoplàngàn bo’lishi lozim. Kyuvåtàlàrni o’stirish õonàsigà bo’shàtishdà ulàr formàlin bilàn dizånfåksiya qilinàdi. o’stirish õonàlàri hàr õil shàkl và ko’rinishdà bo’lishi mumkin. Ko’pinchà ulàr uzun ensiz ikki tomonigà eshik o’rnàtilgàn yo’làk shàklidà bo’làdi. o’stirish õonàsi tåpàsidà hàvo hàydàsh và hàvoni tozàlàsh moslàmàlàri o’rnàtilàdi. o’stirish õonàlàridà olib borilàdigàn butun tåõnologik jàràyonlàr 36-90 soàt dàvom etàdi.
Måõànizàsiyalàshgàn o’stirish qurilmàlàrini yaràtishning imkoniyatlàri oziqà muhiti qàvàtlàrining oràsidà hàvoning yaõshi àylànishi, zichlàshib qolmàsligi yoki tåzdà qurib qolmàsligi kàbi tàlàblàr bilàn chåklàngàn. SHu bilàn birgà ulàrni shundày qurish kåràkki, àgàrdà o’stirilàyotgàn mikroorgànizmlàr ifloslànib qolsà, o’stirish tizimini to’õtàtmàsdàn shu årdàgi ifloslàngàn oziqà muhitlàrini båmàlol àlmàshtirish và stårilizàsiya qilish imkoniyatlàri bo’lishi kåràk. Bundày nisbàtàn yaõshi qurilmàlàrgà Djåffris, Õristånsån, Àndårkoflår, Vàlårshtåyn, chåõoslovàkiya và VNIIFS, VNII biotåõnikà và boshqàlàr ishlàb chiqàrgàn uskunàlàrni kiritish mumkin (2 – rasm).
Djåffris và Õristånsån qurilmàlàri tuzilishi jihàtidàn bir-birlàridàn sàl fàrq qilsàdà, ishlàsh måõànizmi hàràkàtlànuvchàn tàsmà yoki trànsportårgà àsoslàngàn và hàr bir o’stirish jàràyoni to’liq bàjàrilàdi. Låkin bu qurilmàlàrdà ifloslànish hodisàsi ruy bårsà butun boshli tizimni to’õtàtish và hàmmà qismlàrini stårilizàsiya qilish kåràk bo’làdi.
Mikroorgànizmlàrni måõànizàsiyalàshgàn o’stirishning Àndårkoflår, Vàlårshtåyn và chåõoslovàkiya qurilmàlàridà o’stirishni uzluksiz olib borish, hàr bir qism và jihozlàrni àlohidà stårilizàsiya qilish mumkin và ifloslànish jàràyonidà butun tizimni to’õtàtish shàrt emàs. Ulàrning sàmàràdorligi sutkàsigà 0,4 tonnadàn 10 tonnagàchà bo’lishi kuzàtilgàn.
2-rasm. Mikroorganizmlarni yuza qismga ekish usulining texnologik chizmasi.
1-donador komponentlarning pnevmotransporti; 2- bunker; 3- voroshitel; 4-shnek; 5-kepak pnevmotransporti; 6- chiquvchi gazlarni tozalash uchun siklonlar; 7- ventelyator; 8-kepakni avtomatik me’yorlovchi uskuna; 9- donador komponentlar sterillizatori; 10-suv sterillizatori; 11-issiqlik almashtiruvchi; 12- steril suv o’lchagich; 13-me’yorlovchi (dozator); 14-xlorid kislota to’planuvchi idish; 15-suyultirilgan xlorid kislotani o’lchov uskunasi; 16-ekish suspenziyasi uchun idish; 17-stol; 18- kyuvetalarga joylash; 19-kyuvetalarni ketma-ket joylashtirish uchun javonlar; 20-o’stirish kamerasi; 21sovutgich; 22-dastlabki tozalash uchun filtr; 23-mikrobiologik iflonishlarni tozalash uchun filtr. 24-tayyor kulturalar uchun javonlar; 25-javonlarni yuvish joyi; 26-javonlarni sterillash; 27-kyuvetalardan quyib olish; 28-ifloslangan kyuveta; 29-kyuvetalarni yuvish; 30-toza kyuveta; 31-kyuvetalarni sterillash kamerasi; 32-steril kyuvetalar; 33-maydalagich uskuna.
