Берунийнинг «Хиндистон» асарида юнон эстетикаси тал=ини


i n g l i z   o l i mi   C h a r l z   D a r v i n d a n   8 0 0   y i l   a v v a l   t a b i i y   t a n l a n i s h



Download 412,88 Kb.
Pdf ko'rish
bet11/20
Sana05.01.2021
Hajmi412,88 Kb.
#54962
1   ...   7   8   9   10   11   12   13   14   ...   20
Bog'liq
abu rajhon berunijning estetik qarashlari

i n g l i z   o l i mi   C h a r l z   D a r v i n d a n   8 0 0   y i l   a v v a l   t a b i i y   t a n l a n i s h    

qonuni yatini   kashf  etgan.  Beruni y  o ’z   fikrini     bunda y 

r i v o j l a n t i r a d i :   « L e k i n   t a b i a t   y a x s h i n i   yo m o n d a n   a y i r m a s d a n ,  

ha mma siga     bir  xilda     ta ’sir  qilishi   orqasida   daraxtning  

bargl arini  to ’kib,  me va   qilishdan  qoldirib,  quritadi   (allo ma   agar 

inson  vaqtida   sug ’orib ,  parvarish   qil masa ,  demo qchi   shekilli -

F . B . ) .   D u n y o   h a m   s h u n g a   o ’ x s h a s h d i r .   Q a c h o n   x a l q l a r n i n g  

ko ’pa yishi  bilan    (va   ahloqi y,  ma ’n avi y    tanaz zul,  inqiroz 

s a b a b l i - F . B . )   D u n y o   b u z i l s a ,   y o k i     b u z i l i s h g a   y a q i n     e t s a ,   D u n yo  

va     undagi    bor  na rsalarni   saqlaguvchi,  uning  har    bo ’lagiga  

ma rha mati     u mumi y  (t eng)  bo ’lgan ,  tadb irkor  (Xudo)  ko’pchilikni 

k a m a y t i r a d i g a n ,     v a   h a m m a   y o m o n l i k   i l d i z i n i   t a g i d a n     q i r q a d i g a n  

bir 

zotni  


yuboradi  

(Islo mi y 

aqidaga  

ko ’ra , 

Muha mmad 

pa yg ’a mb ar    shunda y  oda m  hisoblanadi -F.B.).  Hindlarning 

da ’vola riga   ko ’ra   ,  Vasudeva  ham  s hularning    juml asidan   bo ’lib, 

Er  yu zi    jabru  zul m  bilan   to ’lib,  unda  yashovchilarning  

ko ’pligidan,  o yoq   bosib   yu rishla ridan     Er  chayq alib     turgan 

                                                 

1

Беруний . «Щиндистон». Т. «Фан», 1962, сащ. 300. 



  


 

                                                                                                                                                               

24 

 

v a q t d a     e n g   o x i r g i   m a r t a     M a t x u r a     s h a h r i     ( m a m l a k a t   p o y t a x t -



s h a h a r   n o m i   b i l a n   a t a l s a   k e r a k ,   y u n o n l a r d a g i     A f i n a     d a v l a t i   k a b i -

F . B . )   h o k i m i   K a n s a   ( X a n s a ) n i n g   s i n g l i s i d a n     ( V a s u d e v a ,   h i n d l a r  

fikri ,  e ’tiqodicha -iloh)  inson  qiyo fasida     tug ’iladi .  …  Ammo , 

singlisining    to ’yi   kunla rida    ( ma ml akat   hoki mi   Kansa):   «Sening  

o ’li ming   singling  bolasi   tarafidan   bo ’ladi»  degan  ovoz -nidoni 

e s h i t g a n   e d i .   S h u n i n g   u c h u n ,   s i n g l i s i     t u g ’ i s h i   b i l a n   m a x s u s   o d a m 

yu borib,  u bola  o ’g ’il  bo ’lsa  ha m, qi z bo ’lsa  ha m  tezdan  o ’ldirar 

edi ». 


B e r u n i y  

h i n d l a r n i n g  

i l o h i  

 

h i s o b l a n u v c h i  



 

V a s u d e v a -  

Krishnaning  

sirli  


tug ’ilishini 

hind  


poetik 

ijodi -eposida 

t a s v i r l a n g a n i d a y ,   b a d i i   s h a k l d a ,   r a v s h a n ,   o b r a z l i     m a n z a r a l a r    

orqali     t asvirlayd i:   «Bu   (Vasudevaning     tug ’ilishi)  yo mg’irli 

kech ada,    xadrapada   o yining     qorong ’u   yarmining   sakkizinchisida  

o y  Rohine   man zilida   tulu   qilganida   bo ’ladi .  (Hoki m)    Kansaning 

p o yl o q c h i l a r i   q a t t i q   u y q u g a     k e t g a n   v a q t i d a     o t a s i     b o l a n i    

o ’g ’i rlab,    ya ’ni    (enaga)    Jasuning     eri     Nandaning   qora mol 

bog ’la ydigan   og’iliga     ko ’tarib  boradi.  U  jo y    Matxuraning  

ya qinida  bo ’lib,  ikkalasi o ’rtasida   Ja muna  daryosi  oqar edi»

1

 

B e r u n i y  



b a d i i y 

t i l  


b i l a n  

h i k o y a  

q i l i s h i c h a  

c h a q a l o q  

(Vasudeva )  keltirgan   vaqtda   (cho ’ponning  xotini)  Jasu   ha m  qiz 

f a r z a n d   t u q q a n   e k a n .     O t a   c h a q a l o q   V a s u d e v a n i     J a s u n i n g     q i z i g a  

al ma shtirib,    ko ’ta rib,  po yloqchilarga   olib  borib ,  o ’g’lining 

o ’rniga  

beradi . 

Hoki m 


Kansa  

(Xansa) 


chaqaloq 

q izni 


o ’ldirmoqchi   bo ’lganida ,  u     os monga   ko ’ta rilib,  ko ’zdan   g ’o yib  

bo ’ladi   (Bu  albatta ,  hind  poetik,  badii y  t afakkurining  ma hsulidir -

F.B.) 

Cho ’ponning 



xotini 

Jasu  


bo ’lsa , 

chaqalog ’i 

                                                 

1

 Беруний . «Щиндистон». Т. «Фан», 1965, сащ. 301. 



 


 

                                                                                                                                                               

25 

 

a l m a s h t i r i l g a n i d a n   b e x a b a r   V a s u d e v a g a   s u t   e m i z a d i ,   t a r b i ya l a b  



o ’stiradi. 

H i n d  

x a l q i - p o e t i k  

t a f a k k u r i n i n g  

 

d u r d o n a  



 

a s r l a r i d a n    

hisoblan mish  «Bxagavadgita »  eposida     Vasudevaning     bolaligi, 

o ’sib   ulg ’a yishi ,  q ahra monliklari  b atafsil   t asvirlangan .  Beruni y 

«Hindiston»  asa rida    bu   tavsilotla rdan   yaxshi   xabardo r  ekanligi 

ko ’rinadi:   «(O’smi r  Vasudeva )  bir  kuni    yo ’lda   ketatu rib,  hoki m 

Kansaning  g ’azabini  qo ’zg ’a ydigan   bir  muncha   ishlarni    qilib 

qo ’yadi:  Kansaning  (xovuzdagi) nilufa rini qo ’riqlab  yotgan ilonni 

engib,  tu mshug’idan   bog ’lab ,  (etaklab   yuradi).  Bolani   o’ldirish 

uchun   qo ’yib   yu borilgan  ma st  filni   o ’ldiradi.  Kansa   yosh 

Vasudevani   yo ’qotish  u chun    juda   ko ’p       ma kr -xiyl ala r  ishlatadi, 

lekin  ha mma si   o ’zig a  z ara r  bo’lib   qa yt adi.  Niho yat,  Kansa 

Vasudevani   o ’ziga   xiz ma t   qiluvchi   paxlovonlardan   biri   bo’lishini 

i s t a y d i .   X i z m a t   v a q t i d a   h a m     V a s u d e v a   k o ’ p   q a h r a mo n l i k l a r  

ko ’rs atadi.   

Ko ’rinib  tu ribdiki,  Vasudevaning  bu   qahra monliklari  Yunon 

m i f o l o g i y a s i d a g i  

G e r a k l n i n g  

 

q a h r a m o n l i k l a r i n i  



e s l a t a d i .    

Beruni y  bu   o ’rinda     Geraklni  esl at ma ydi.  U,  «Hindiston» 

k i t o b i n i n g  

b o s h q a  

b o b l a r i d a  

G e r a k l n i  

t i l g a  

o l a d i .  

A t o q l i  

sharqshunos    olim  Na jmi ddin  Komi lovning    «Beruni y  va   Go mer» 

ma qolasida  

 

xo raz mlik  



allo maning  

«Iliada» 

dostonida 

t a s v i r l a n g a n  

v o q e a l a r  

v a  


q a h r a m o n l a r  

h a q i d a g i  

f i k r l a r i g a  

e ’tibori mizni qa ratadi .

1

 

A b u   R a yh o n   B e r u n i y   j a h o n   m a d a n i y a t i   t a r i x i d a     b i r i n c h i    



m a r t a   h i n d l a r   v a   y u n o n l a r n i n g   e s t e t i k   t a f a k k u r i   m a x s u l l a r i  

bo ’lgan   asotirlar,    mi fologik  tasavvurl arni  va  u   tasavvurlar 

                                                 

1

 Нажмиддин Комилов. Тафаккур карвонлари. 




 

                                                                                                                                                               

26 

 

asosida     vu judga  kelgan     badii y  asa rlarni     qi yosi y  o ’rganib,  il mi y 



t a d q i q   e t g a n     y a g o n a   o l i md i r .  

H i n d i s t o n d a   h a m ,   Y u n o n i s t o n d a   h a m   x a l q   o g ’ z a k i   p o e t i k   i j o d i  

y u k s a k   d a r a j a d a   r i v o j l a n g a n .   B e r u n i y   a s a r l a r i d a   h a q q o n i y     t a d q i q  

e t i l g a n   h i n d l a r   v a   y u n o n l a r n i n g   e s t e t i k   t a f a k k u r i ,   e s t e t i k   f a o l i ya t i  

b e n i h o y a   yu k s a k     r i v o j l a n g a n .     M a n a   s h u   y u k s a k   e s t e t i k   f a o l i ya t  

s a b a b l i   x a l q     p o e t i k   i j o d i   a s a r l a r i d a   t a s v i r l a n g a n   v o q e a l a r ,   b u  

voqeala rning  qahra monl ari ,  ula r  bilan   bog’liq     tabiat  hodisalari 

dini y e ’tiqodga  a ylanib  ketgan.  

B e r u n i y   h i n d l a r n i n g   t a n o s u h   ( r u h l a r n i n g   t u r l i   z a m o n l a r g a   v a  

turli   oda mlarga  ko ’chib  yurishi)  haqidagi  ta ’li motiga   ko ’ra, 

V a s u d e v a n i n g   b u   d u n y o g a   o x i r g i   m a r t a   q a n d a y   s a b a b   b i l a n  

k e l i s h i n i   t u s h u n t i r a d i .  




Download 412,88 Kb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   7   8   9   10   11   12   13   14   ...   20




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish