Andijon qishloq xo’jalik instituti

                                  

3       2     1  

    1     2        3      4      5 

 

CH

3

 –C ≡ CH  

CH

3

 C  ≡   C  -  CH

2

 – CH

3

 

                                          propin - 1  

 

      pentin-2 

 

Olish usullari 

1.X1X asrning boshida atsetilin uglevodorodlarni volt yoyi orqali vodorod o’tkazib olingan. 

volt 

4C + 2H

2      

   



       2CH≡CH 

 

 

 

 

 

 

    yoyi

 

2.Yuqori temperaturada metanni krekinglab olinadi. 

                   

                                                                 

14OO 

0

C 

2CH

4

 



 CH 



 CH + 3H

2

 

3.Digaloid birikmalarga ishqorning spirtli eritmasi ta`sir ettirilganda atsetilen uglevodorodlar     

   xosil bo’ladi. 

 

            

CH

2

 – Br – CH

2

Br +  2KOH 



 CH

3

-C 



 CH + 2KBr + 3H

2

O              

CH

3

 – CH – CH – CH

3

 +  2KOH 



 CH

3

-C 



 C – CH

3

 + 2KBr + 2H

2

O 

           Cl      Cl 

 

    

4.Laboratoriya sharoitida kalsiy karbiddan olinadi: 

 

                         

C           

               Ca     



      + 2H

2

O 



   Ca (OH)

2  

+H – C 



C-H 

                         C              

Fizik xossalari 

 Alkinlar birinchi uch vakili gaz, C

5

 dan C

16

 gacha suyuqlik qolgan yuqori vakillari qattiq 

moddalardir. 

 

Kimyoviy xossalari 

 Alkinlar  asosiy  kimyoviy  xossalaridan  biri  π  --  boglarni  oson  uzilishi  xisobiga  birikish 

reaksiyasiga kirishadi, buning sababi π -boglar energiyasining kichikligidir. 

 

 

 

 

1.Vodorod  va  galoidlarning  birikishi.  Bu  reaksiya  ikki  bosqichda  ketadi,  avval  bir  molekula 

birikib alkenlar, so’ngra ikkinchi molekula birikib alkanlar xosil qiladi. 

                                                               +

H

2

                  +H

2

         

                                          H - C 



 C - H 



 CH

2

 = CH

2

 



  CH

3

-CH

3

 

                                                                  Ni                    Ni  

                                              etin 

     eten                  etan      

          

   

 

 

 

                        

 

                                                                                                Br

      

Br

                 

 

---

10 

 

C-H 



 C-H      

Br

2

          H-C = C-H    Br

2        

H-C  -  C - H 

                                                                Br  Br                      Br    Br  

                                                      

1,2 - dibrometilen          1,1,2,2 - tetrabrometan 

 

2.Vodorod  galogenidlarning  birikishi.  Bu  reaksiya  V.V.Markovnikov  qoidasiga  asosan 

boradi:  

                                                                                      

CI 

                  CH

3

-C  



CH 



CH

3

-C=CH

2

+HCI 



CH

3

-C-CH

3

 

                                                    Cl                                              CI 

                       propin                  2-xlorpropen 

             2,2-dixlorpropen 

 

3.Suvning birikishi 1881 yilda rus olimi M.G.Kucherov asetilenga Hg SO

4

+H

2

SO

4

 aralashmasi 

ishtirokida suvning  oson birikishi natijasida sirka aldegid xosil bo’lishini  kashf etdi.                                  

 

                                                                                         

 

               

 

     

H - C 



 C - H + HOH 



 CH

3

 - COH 

                                                       sirka aldegid 

4.Spirt,  karbon  kislota  va  vodorod  sianidlarning  birikishi.  Asetilenga  o’yuvchi  kaliy  va 

bosim ostida spirtlar birikib oddiy efirlar xosil qiladi. 

HC 



 CH + CH

3

 CH

2

OH 



  CH

2

 =CH – OCH

2

CH

3

 

                                                                          viniletil efir 

5.O’rin olish reaksiyasi. 

H-C 



 C-H+Ag

2

O 



Ag-C 



 C-Ag+H

2

O 

6.Oksidlanish reaksiyasi. Alkinlar oson oksidlanib, dialdegid va so’ngra ikki asosli 

kislota xosil qilinadi. 

                                                    O                 

 

         O 

 

                                                   //                                              //   

                   C-H                       C - H                                        C  - OH 

                   



  + [O

2

]    



     



                      + O

2

   



  



 

 

         

C-H                       C =O                                        C = O 

                        

 

        H         

   

 

       OH 

 

Agarda alkinlar kuchliroq oksidlansa, molekula uchbog turgan joydan parchalanadi: 

                    

 

C-H   

 

 

 

 

       

 

 

                         



  +3 [O]+3H

2

O    



 H - C = O   + H

2

O

 

 

            C-H

 

 

 

          OH