7-bob. Menejment usullari

u m u m iy
m a q sa d g a
e ris h is h u c h u n ish la b c h iq a ru v c h ila rn in g h a m k o rlik d a g i h a r a k a ti 
ta rtib g a so lin a d ig a n m a ’m u riy h u jja tla r a so sid a a m a lg a o sh ad i. T a s h -
k iliy-farm oy ish u su lin i q o 'lla sh aso sin i m e n e jm e n tn in g b a rc h a ta m o - 
y illa rig a rio y a qilish ta sh k il etad i.
N im a s a b a b d a n m e n e jm e n tn in g m a ’m u riy -fa rm o y ish u s u lla ri 
m a ’m u riy sh ak lla r bilan q o 'sh ib olib boriladi? B u k o 'p h ollard a tash -
89

---

kiliy t a ’sir m a ’m u riy h u quqn i q o'llash, y a ’ni q aro r v a farm oyishlarni 
am alg a o sh irish g a asoslanadi. Lekin, « m e n e jm e n tn in g tashkiliy-far- 
m o y ish u su li» tu s h u n c h a s i « m a ’m u riy b o sh q a ru v usu li» tu s h u n - 
c h a sid a n bir m u n c h a k e n g d ir, ch u n k i tash k iliy -fa rm o y ish u su llari 
m e n e jm e n tn in g tu rli d arajalariga tu rli k o la m d a v a sh ak ld a tashkiliy 
t a ’sir e tis h n i o 'rg a n is h m a sa la la rin i h a m q a m ra b oladi. T ashkiliy- 
farm oyish usu llari tash k iliy aniqlikni t a ’m inlaydi, tash k iliy tizim , m e -
n e jm e n tn in g h a r bir bo‘g ‘ini vazifalarini belgilab beradi, b o sh q a ru v
a p p a ra ti in tizom i v a faoliyati sam arad o rlig in i t a ’m inlaydi, ishda tar- 
tib o ‘rn a ta d i, q a ro r v a fa rm o y ish larn i b ajarad i, k a d rlarn i tanlay d i, 
joy-joyiga qo'yad i v a h.k.
M en e jm e n tn in g tashkiliy farm oyish usullari ularning ishlab chiqaruv- 
ch ilarga t a ’sir e tish m anbalari v a yo'nalishlari b o 'yich a tu rla rg a ajrati- 
ladi. B u n g a bog'liq qolda t a ’sir e tish n in g tashkiliy-farm oyish usullari 
uch guruhga bo'linadi: tashkiliy-barqarorlashtiruvchi, farmoyish va intizom.
T a ’sir e tis h n in g ta sh k iliy -b a rq a ro rlash tirish u su lla rin in g aso siy
m aq sa d i h am k o rlik d a ish la sh u c h u n ta sh k iliy a so s y a ra tish d ir, y a ’ni 
v az ifa, m a jb u riy a t, ja v o b g a rlik v a v a k o la tla rn i ta q sim la sh , ta rtib
o 'rn a tis h v a h.k.
M a ’m u riy t a ’sir tash k iliy sh a k llarin in g ikki: tash k iliy reg lam en t- 
lash v a ta sh k iliy m e ’y o rlash tu ri m avju d. T ash k iliy re g la m e n tla sh
v o sita sid a d av lat b o sh q aru v ch i v a bosh q arilad ig an tiz im g a u la rn in g
m aq b u l n isb a tin i, ta sh k iliy tizim in i v a h a r bir d a ra ja d a m e n e jm e n t 
c h e g a ra la rin i an iq la sh m a q sa d id a t a ’sir e tad i. T ash k iliy re g la m e n t- 
la sh g a m iso l qilib la v o z im la r h aq id a'sN izo m n i k o 'rs a tis h
m um
kin. 
T a sh k iliy m e ’y o rla sh h u jja tla ri v o sita sid a xom a sh y o , m a te ria lla r 
sarfin i m e ’y o rla sh , m a h s u lo tla r ish la b c h iq a ris h g a m e h n a t sarfi, 
ish lab c h iq a rish fo n d larid an fo y d alan ish , te x n ik a v iy v a te x n o lo g ik
m e ’y o rlar (s ta n d a rtla r, m e ’y o rlar, q a y ta ishlov b e rish u su li, ta rtib i 
va h .k .), ishlab c h iq a rish n i ta sh k il e tish m e ’yorlari (m aq b u l ishlan- 
m a k o 'la m i) y ara tila d i.
T a ’sir e tis h n in g farm o y ish u su llari ch ek lo v ch i h u jja tla rd a k o 'z d a
tu tilm a g a n m av ju d v a z iy a td a n kelib c h iq q an ho ld a k u n d alik jadal 
b o s h q a ris h m a q s a d id a q o 'lla n ila d i. F a rm o y ish t a ’s ir in in g a s o s iy
m a q sa d i b o sh q a ru v a p p a ra tin in g aniq h a ra k a ti, b o sh q a ru v n in g b a r-
ch a b o 'lin m a va x iz m a tla ri b a rq a ro r ish la sh in i t a ’m inlab berishdari
90

---

ib o ra t. T a ’s i r e t i s h n i n g f a r m o y is h u s u lla r i b u y ru q , fa r m o y is h , 
k o ‘rs a tm a va b o sh q a m e ’y o riy h u jja tla r a so sid a a m a lg a o sh irilad i.
Buyruq 
- bu r a h b a rn in g q o ‘l o s tid a g i x o d im la rd a n m a ’lu m
v a z ifa n i b a ja ris h n i y o z m a y o k i o g ‘z a k i ra v is h d a ta la b q ilish id ir. 
B u y ru q faq a t chiziqli m e n e jm e n t tizim i ra h b a ri to m o n id a n berilad i.
Farm oyish 
- x o d im la rd a n ay rim ish la b c h iq a rish v a x o 'ja lik
m asalalarini hal etish n i tala b qilishdir. F arm o y ish boshliq o'rin bosarlari, 
x iz m a tla r boshliqlari tom o nid an ular eg a b o 'lg an v ak o latiar doirasida 
b e rila d i.
M e n e jm e n t a m a liy o tid a q o 'lla n ila d ig a n t a ’sir qilish u su lla rid a n
biri -
og'zak i k o‘rsatm adir. 
T a ’s ir e tis h n in g b u n d a y s h a k lin i 
b a rc h a d a ra ja d a g i ra h b a rla r, lek in k o 'p in c h a quyi d a ra ja d a g i ko- 
m a n d irla r, b rig a d a b o sh liq la ri, u s ta la r q o 'lla y d ila r.
F a rm o y ish v o sita sid a t a ’sir e tish b a jarish m u d d a tla ri bilan farq 
qiladi. B u y ru q v a farm o y ish la r u zo q yoki qisqa m u d d a tg a m o 'lja llan g a n
b o 'la d i.
H a r b ir b u y r u q y o k i fa rm o y is h d a q a n d a y v a z ifa b a ja rilis h i, 
q a c h o n b a jarilish i k e ra k lig i b elg ilan ad i. T a ’sir e tis h n in g farm o yish
u su li ta sh k iliy ta 's ir g a n is b a ta n u n in g b aja rilish in i n a z o ra t qilishn i 
k o 'p ro q ta la b e ta d i. Ijro e tis h n in g b o rish i n a z o ra t q ilin g a n d a n s o 'n g
y a n a fa rm o y ish b ila n t a ’s ir e tis h g a e h tiy o j tu g 'ila d i. F a rm o y ish
u su lin in g q o 'lla n ish k o 'la m i b o sh q a ru v k a d rla ri m a la k a si, ta sh a b - 
b u sk o rlig i v a q o b iliy a tig a b o g 'liq d ir.
K orx o n an i b o sh q a rish d a farm o y ish bilan t a ’sir e tis h fa q a t q o n u n - 
g a zid b o 'lm a g a n h o ld a g in a bajarilish i q a t ’iy b o 'lg a n h u q u q iy k u ch- 
g a e g a b o 'la d i. S h u sa b a b li b a rc h a tiz im d a g i ta sh k iliy -fa rm o y ish
faoliyati m av jud q o n u n ch ilik ka b o 'y su n g a n holda am a lg a o sh ish i lozim .
In tiz o m iy t a ’sir u su lla ri ta sh k iliy b a rq a ro rla s h tiru v c h i v a far-
m o y ish v o s ita sid a t a ’sir e tish u su lla rin i to 'ld irib , in tiz o m iy ta la b la r 
v a m a jb u riy a tla r tiz im i v o sita sid a ta sh k iliy a lo q a la r b a rq a ro rlig in i 
t a ’m in la sh g a q a ra tilg a n d ir.
7.3. M en ejm en tn in g ijtim o iy-p sixo lo gik u su lla ri
M e n e jm e n tn in g ijtim o iy -p six o lo g ik u su lla ri - bu ish la b ch iq a ru v - 
chi v a a y rim s h a x s la rg a u la rn in g ijtim o iy e h tiy o jla ri v a p six o lo g ik
91

---

x u s u s iy a tla rig a t a ’s ir e tis h b ilan b o s h q a ris h v o s ita sid ir. M e n e j-
m e n tn in g ijtim o iy-psix olog ik u su lla rin i q o 'lla sh k o rx o n a d a y u z be- 
ra y o tg a n ijtim o iy h o d isala rn i c h u q u r o 'rg a n ish , x od im lar n e rv siste- 
m asi kay fiy atig a t a ’sir e tu v c h i psixologik (rux iy ) om illarni bilishni 
ta la b etad i.
Ishlab c h iq a rish sh a ro itid a so tsio lo g iy a k ish ilar ijtim o iy aloqa- 
si sh a k lla n ish in in g aso si b o 'lg a n m e h n a t om illarin i o 'rg a n a d i, ijti-
m oiy tiz im la r, s h u ju m la d a n , ish lab c h iq a rish tizim i riv o jlan ish i v a
am al qilish q o n u n iy a tla ri, k ish ila rn in g ja m iy a tn in g tu rli q atlam id a - 
gi x u lq -a tv o ri q o n u n iy a tla rin i ta d q iq q iladi. Ijtim o iy p six o lo g iy a
g u ru h v a o m m a p six o lo g iy a sin in g x u s u s iy a tla ri, u la rn in g sh ax s- 
n in g on g i v a x u lq ig a t a ’siri, k ish ila r fa o liy atin i ra g 'b a tla n tiru v c h i 
om illar, kay fiy at, ijtim o iy fik rn L sh a k lla n tiru v c h i o m illarni o 'rg a n a d i. 
S h a x s p six o lo g iy a si oliy n e rv fao liy ati tu rla ri v a in so n te m p e ra - 
m e n ti, x a ra k te ri, s h a x s n in g iro d asi, q o b iliy ati, h issiy o ti, x o tira si, 
a n g la s h v a h is e tis h q o b iliy atin i o 'rg a n a d i, m e h n a t p six o lo g iy a si 
m e h n a t fao liy ati, s h u ju m la d a n , ra h b a r v a m u ta x a s s is la r (k a sb iy
x u s u s iy a t v a q o b iliy a tla ri, k a d rla rn i o 'q itis h u su lla ri, ish v a d am
o lish ta rtib i, k a d rla rn i ta n la s h v a b ah o la sh u su llari, m e h n a t jarayo- 
n in in g p sixologik jih a tla ri) faoliyatini o 'rg a n a d i.
K is h ila rn in g fik rla s h u s u lid a o 'z g a r is h y u z b e ris h i v a u la r 
m a d a n iy h a m d a bilim d a ra ja s in in g o rtib borishi bilan ijtim oiy -psixo -
log ik u s u lla rn in g a h a m iy a ti h a m o rtib b o rad i. B u n d a y sh a ro itd a
s h a x s n in g e h tiy o j v a m anfa& tlari m a ’n a v iy so h a to m o n o 'z g a rib
b o ra d i. 0 ‘z m e h n a tid a n q o n iq ish n in g m u h im om ili b o 'lib ish la b
c h iq a ru v c h ila rn in g ra h b a r bilan o 'z a ro y a x sh i m u n o sa b a ti, ish lab
ch iq a rish d a g i q u la y ijtim o iy -p six o lo g ik v a z iy a t x iz m a t qiladi.
M e n e jm e n tn in g ijtim o iy -p six o lo g ik u su lla ri ish lab c h iq a rish d a
m a v ju d ijtim o iy m e x a n iz m n i (o 'z a ro m u n o s a b a t tiz im i, ijtim o iy
e h tiy o jla r) q o 'lla sh g a a so slan ad i. M e n e jm e n tn in g ijtim o iy u su llari 
ijtim o iy ta rtib g a so lish v o sita sid a a m a lg a oshiriladi.
Ijtim oiy ta rtib g a solish usu llari turli g u ru h la r v a sh a x sla r m aqsadi 
va m an faatlarin i an iq lash va ro stla sh yo'li bilan ijtim oiy m u n o sa b a t- 
larni ta rtib g a solish v a u y g 'u n la sh tirish m aq sad id a qo'llaniladi.
U la r ju m la s ig a ijtim o iy ta s h k ilo tla r n iz o m la ri, sh a rtn o m a la r, 
o 'z a r o m a jb u riy a tla r, ish c h ila rn i ta n la s h , ta q s im la s h v a ijtim o iy
92

---

eh tiy o jla rn i q o n d irish tizim i kirad i. Ijtim o iy ta rtib g a solish u su llari 
in s o n o m ili fa o llig in i o s h iris h , b o s h q a ru v n i d e m o k r a tla s h tir is h
m a q sa d id a h a m qo 'llan ilad i.
M e n e jm e n tn in g p six o lo g ik u su lla ri ja m o a d a m aq b u l p six o lo g ik
h o la t ta sh k il e tish y o ‘li b ilan k ish ila r o 'rta s id a g i m u n o s a b a tla rn i 
ta rtib g a so lish g a q a ra tilg a n d ir. P six o lo g ik u s u lla rg a k ich ik g u ru h
v a ja m o a la rn i ta s h k il e tish , m e h n a tn i in so n iy la s h tiris h , m a la k a li 
k a d rla r ta n la sh , u la rn i o 'q itis h v a h .k .la r kiradi.
K ichik g u ru h va ja m o a la rn i ta sh k il e tish u su lin i q o 'lla sh kich ik 
g u ru h d a g i ish c h ila r o 'rta sid a g i m a q b u l m iqdoriy-sifat n isb a tin i a n -
iq lash im konini beradi.
M e h n a t faoliyatini in so n iy la sh tirish d e g a n d a ra n g la r, m u siq a n in g
ru x iy t a ’sirid a n fo y d alan ish , b ir xil, o 'z g a rm a s m e h n a tn i b a rta ra f 
e tish , ijodiy y o n d a sh u v n i k e n g a y tiris h tu sh u n ila d i.
K asbiy ta n la s h n in g m o h iy a ti - k ish ila rn in g ru x iy x u s u s iy a tla rin i 
u la r b a ja ru v c h ila rig a e n g m o s b o 'la d ig a n qilib ta n la s h d a n ib o ra t. 
S h a x sn in g ru x iy x u s u siy a tla ri ju m la sig a u n in g qiziqish v a m ayllari, 
q o b iliy a ti, te m p e r a m e n t v a x a ra k te r i k ira d i. S h u sa b a b li ra h b a r 
s h a x s g a ra h b a rlik q ilg a n d a o 'z o ld ig a in so n ru x iy x u s u s iy a tla ri 
sh ak lla n ish i v a riv o jlan ish in i o 'rg a n ish , u n in g qiziqish va qobiliyati, 
te m p e ra m e n t v a fe ’lini bilish v azifasin i q o 'y ish i k era k .
S h a x sn in g ru x iy x u su siy a tla rin i in so n fao liy atid a a jra tib tu sh - 
unib b o 'lm ay d i, c h u n k i kishi qobiliyati va f’eli x u su siy a tla ri u n in g
fao liyati h a m d a x u lq id a n a m o y o n bo 'lad i. In so n h a y o ti v a o m m a v iy
faoliyati u n in g ru x iy ho latini sh ak llan tirad i. In so n n in g q an d ay h ay o t 
k e c h irish i, n im a b ilan s h u g 'u lla n is h in i b ilm ay u n in g q a n d a y v u -
ju d g a k elg an lig i, u yoki bu n a rsa g a q obiliyati riv o jlan g a n lig i, fe ’li 
sh a k lla n g a n lig in i a n g la b b o 'lm ay d i.
In s o n , av v a lo , o 'z in i ijo d iy s h a x s s ifa tid a b a h o la y d i. Is h c h i 
m e h n a tg a b u n d a y n u q ta i n a z a rd a n q a ra m a y d i: m o d d iy e h tiy o jla r 
birlam ch i bo'lib, u la r q o n iq q an d a n s o 'n g n isb a ta n y u k s a k in so niy
e h tiy o jla r ilg ari su rilad i.
In so n faoliyati m a ’lum ra g 'b a tla n tiru v c h i o m illarg a a so sla n g a n
bo'lib, m a ’lum m a q sa d g a e rish ish g a q a ra tilg a n d ir. R a g 'b a tla n tiru v c h i 
o m il - m a q s a d m u n o s a b a ti in s o n fa o liy a ti o 'z a g id ir . U m u m iy
m a ’n o d a ra g 'b a tla n tiru v c h i om il - bu in so n n i faoliy at y u ritis h u c h u n
93

---

u n d o v ch i om il b o 'lib, m a q sa d e sa in so n u n i a m a lg a o sh irish i n a ti-
ja sid a e rish ish n i x o h la g a n n a rsa d ir. R a g 'b a tla n tiru v c h i om il kishi 
xulq inin g ichki kuchidir. P sixologiyada uzoq va qisqa rag 'b a tla n tiru v c h i 
om il a jra tila d i. A g a r in so n fa o liy a tin i ra g 'b a tla n tiru v c h i om il v a o 'z
oldiga q o 'y g a n m a q sa d y aq in k e la ja k k a m o 'lja lla n g a n b o 'lsa , u q isq a 
m u d d a tli, a g a r u la r u z o q istiq b o ln i q a m ra b o lsa , u z o q m u d d a tli 
d eyiladi. R a g 'b a tla n tiru v c h i om il d a ra ja si b ilan in so n n in g m e h n a t- 
ga, y u tu q v a m u v affa q iy asizlik k a n is b a ta n b o 'lg a n m u n o s a b a ti u z -
v iy b o g 'liq d ir. F a q a t u z o q m u d d a tli r a g 'b a tla n tiru v c h i om il m e h n a tg a
ijodiy m u n o s a b a td a b o 'lish m an b a id ir.
R a h b a r g a x o s b o 'lg a n m u h im x u s u s iy a t k is h ila r fa o liy a tin i 
ra g 'b a tla n tiru v c h i om illarni yax sh i bilish, h a r bir kishini u yoki bu 
vazifani b a ja rish g a q iziq tira olishdir. B u, ay n iq sa, u yoki b u korxo- 
n a g a ish g a kirib, u larn i kelajakd a n im a k u tish in i bilish lozim b o 'lg an
y o sh la r bilan ish la sh d a m u h im d ir, R a h b ar ishini kim , q ach o n , qay si 
sk rip k an i chalishi, qay si asb o b d a m u siq a chalishini o 'rg a n g a n , kim
n o to 'g 'ri chalishi m um kinligini, kim ni qaysi y e rg a q o 'y ish kerakligi- 
ni bilishi lozim b o 'lg a n dirijyor m e h n a ti bilan so lish tirish m um kin.
K ishi ru x iy x u su s iy a tla rin in g u b a ja ra d ig a n ish ta la b la rig a m o s 
k e lm a s lig i, o 'z k a sb id ijn q o n iq m a s lik u n i o 'z g a r tir is h g a h a ra k a t 
q ilish g a , x a to qilish e h tim o li o rtish ig a v a n a tija d a m e h n a t u n u m - 
d orligi p a sa y ish ig a olib keladi. A k sin c h a , a g a r in so n o 'z qobiliyati- 
ni to 'liq n a m o y o n qila o lu v ch i ish bilan b an d b o 'lsa , u o 'z m e h n a ti- 
d a n m a m n u n b o 'la d i, k a sb n i te z eg allay d i v a m e h n a t u n u m d o rlig i 
y u q o ri b o 'la d i.
I n s o n u c h u n f a q a t m o d d iy r a g 'b a t m u h im d e b h is o b la s h
n o to 'g 'ri. U n g a ju d a k o 'p n a rs a - u m u m iy ish d a o 'z x issa si bor- 
ligini his e tish , o 'z in i m e h n a t orqali n a m o y o n e tish , o 'z m alak a si 
bilan g 'u ru rla n is h , o 'rto q la ri h u rm a tig a sa z o v o r b o 'lish va h .k .la r 
h a m m u h im d ir. K o 'p ch ilik k ish ila r sh a x siy faro v o n lik k a b o sh q a la r 
h iso b ig a e ris h ilg a n s h a x s iy m u v a ffa q iy a t o rq ali e m a s, m a m la k a t 
iq t is o d i y o t i g a q o 's h g a n m e h n a t i h is o b ig a e r is h is h lo z im lig in i 
t a ’k id la y d ila r.
I z la n is h la r m e h n a t g a n i s b a t a n m u n o s a b a tg a t a ’s ir e tu v c h i 
ra g 'b a tla n tiru v c h i o m illa r q u y id ag i ta rtib d a ta q sim la n ish in i k o 'rsa td i: 
m e h n a t m o h iy a ti, ish haq i, y u q o ri la v o z im g a e g a b o 'lish im ko niya-
94

---

ti, ish n in g q iziqarliligi, m e h n a tn i ta sh k il e tish , m a ’m u riy a tn in g ish- 
ch ig a n is b a ta n m u n o sa b a ti.
X u losa
M e n e jm e n t u su lla ri - ra h b a rn in g ish lab c h iq arish k o rxonalari- 
n in g q o 'y ilg a n m a q sa d v a z ifa la rig a e ris h is h g a ra h b a rlik q ilish in i 
m u v o fiq la s h tiris h .
M e n e jm e n tg a q u y id a g i u s lu b la r x o s: iq tiso d iy , ta sh k iliy -fa r- 
m o y ish ( m a ’m u riy ), ijtim o iy -ru x iy .
B o z o r x o 'ja lik ra h b a rla rid a n o 'tk ir z e h n , is h g a ijod iy y ond a- 
sh ish , kezi k e lg a n d a k o rx o n a fao liy ati, ishi u c h u n ta v a k k a lc h ilik
x u su siy a tla rin i ta la b e tad i.
B u y ru q - ra h b a rn in g o 'z q o ‘1 o stid a g ila rig a m a ’lu m ish n i b elg i-
la n g a n v a q td a b a ja rish ta la b in in g y o z m a yoki o g 'z a k i k o 'rin ish i.
Ijtim o iy -ru x iy bilim lar aso sin i b ilm ag an ra h b a r o d a m la rg a t a ’sir 
e ta olm aydi.
Tayanch iboralar