Îlmà
M àhmud Murîdîv
(Hikoya)
1
Kuz. Yakshànbà kuni edi. Uchinchi sinf o‘quv-
chilàri îlmàzîrgà bîrishdi. Îlmàzîr yonidàgi tîk-
zîrdà Qudràt îtà tîklàrni chilpib yurgàn ekàn.
„Kålinglàr“, dåb bîlàlàrni õursànd kutib îldi. Bî-
làlàr îdîb bilàn îtàgà sàlîm bårishdi.
– Yashànglàr, àzàmàtlàr, yashànglàr. Îlmà-
làrgà qàrànglàr, tàgi bilàn bittà bo‘lib to‘kilib
yotibdi.
Bîlàlàr îtàning gàpigà dàrrîv tushunishdi.
Ulàr qo‘llàrigà bittàdàn sàvàtchà îlishdi-dà, îl-
mà tårishgà tushib kåtishdi.
Îtà o‘qtin-o‘qtin kålib, bîlàlàrdàn õàbàr îlib
turdi. U so‘nggi màrtà kålgànidà:
– Yashànglàr, àzàmàtlàr! – dådi. – Hàm-
màsini tårib qo‘yibsizlàr-ku! Ràhmàt, bîlàlàrim.
– Yanà bo‘lsà tåràmiz, – dådi Sîdiqjîn.
– Endi ertà o‘tib, indingà kålinglàr. Àytgàn-
dày, ànàvi qîràchà o‘rtîg‘inglàr kålmàdimi? Ismi
Kàmîlmidi?
– Hà. Bîshi îg‘rib qîlibdi.
– E, àttàng! Shàmîllàgàndir-dà, – dådi Qud-
ràt îtà bîsh chàyqàb. So‘ng bîlàlàrgà: – Îl-
màdàn îlinglàr, bo‘tàlîqlàrim! – dådi.
– Uyimizdà hàm bîr.
http://eduportal.uz
23
– Bîr bo‘lsà hàm îlinglàr. Måhnàting sing-
gàni shirinrîq bo‘làdi, – dådi Qudràt îtà.
Kåyin tànlàb-tànlàb, hàr bir bîlàgà båshtàdàn
îlmà bårdi.
2
Bîlàlar uylàrigà qàytishàr ekàn, Sîdiqjîn
ulàrni to‘õtàtib, bittàdàn îlmà îldi.
O‘zi hàm bittà îlmà qo‘shib, ulàrni qo-
g‘ozga o‘ràb:
– Hîzir buni Kàmîlgà îlib bîràmiz. Àgàr
bîshi îg‘rib qîlmàgàndà, u hàm kålgàn bo‘-
làrdi. Îlmà tårishàrdi, – dådi.
Bîlàlàr birgàlàshib Kàmîlni ko‘rib chiqishdi.
Kàmîlning buvisi hàm, înàsi hàm bîlàlàrning
http://eduportal.uz
24
bir-birigà g‘àmõo‘rligidàn õursànd bo‘lishdi. Kà-
mîl esà o‘zini tuzàlib qîlgàndày his qildi.
1. Rasmni kuzating. Ko‘rganlaringizni so‘zlang.
2. Hikîyaning birinchi qismini mustaqil o‘qing.
3. O‘qituvchi yordamida hikîya qismlàrigà mîs
sàrlàvhàlàr tîping.
Hikoyaga oid ràsmdàn fîydàlànib, kichik
matn tuzing.
Fasllar
Ravshan Isoqov
Bir yilda bor to‘rt fasl,
Hech qolishmas zo‘r, asil.
Almashinib galma-gal,
Takrorlanar muttasil.
Bahor kelar qir oshib,
Daryolar oqar toshib.
Gulzorlarda raqs tushar,
Kapalaklar quvlashib.
Jazirama issiq yoz,
Ko‘lda suzar o‘rdak, g‘oz.
Oromgohlar qo‘ynida,
Hordiq olib, ko‘ngil yoz.
Saxovatli oltin kuz,
Mevalar chorlar: „Uz, uz!“
Xirmon-xirmon paxta, don,
Mo‘l hosildan yorug‘ yuz.
http://eduportal.uz
25
Oppoq-oppoq laylak qor,
Borliq misli paxtazor.
Qorbo‘ron o‘ynash maza,
Dillarda qolmas g‘ubor.
Bahor-u yoz, kuz va qish,
Cheksiz rahmat, ming olqish!
Hayot go‘zal, xo‘p totli,
So‘nmasa istak, xohish.
1. She’rni ifodali o‘qing.
2. Yil fasllariga mos sarlavha qo‘ying.
She’rni yod oling.
Oltindir,
Oltinga sotilmas.
Download Do'stlaringiz bilan baham: |