Zohid Madrahimov tarixiy toponimika

3.  Y u n o n   m a n b a la r id a   0 ‘rta  O siyon in g  topon im lari.
“A v e s t o ”  -  0 ‘rta  O siy o   topon im ik asi   ha q ida  m u h im   m an b a. 
0 ‘rta  O siyo 
v a  u n in g   g e o g ra fik   n o m lari  to ‘g ‘risid ag i  eng  qadim gi  m a'lu m o tla r  Z ard u sh tiy lik  
d in in in g   m u q a d d a s  kito b i  “ A v e sto ” d a  uchraydi.  “ A v e sto ” n in g   tu rli  q ism lari 
q ad im g i  g e o g ra fik   tu sh u n c h alar  -   daryolar.  to g 'la r,  k o ‘lla m in g   n o m lari,  qad im g i

---

m am lak atlar  ro 'y x a ti,  hududiy,  etnik  qab ila la r  v a vilo y atla m in g   nom lari,  iqtisodiy 
va  ijtim oiy  m u n o sab atlar,  ijtim oiy-siyosiy  tuzum ,  qadim gi  qab ilalar  o ‘rtasidagi 
siyosiy  ku rash lar,  z ard u sh tiy larn in g  diniy  falsafasi  kabi  k o ‘plab m a'lu m o tla rn i  o ‘z 
ich ig a oladi.
D astlabki  “ A v esto ”  21  ta  kitobdan  iborat  b o 'lib .  bizning  kunlarim izgacha 
u n in g   Y a sn a   -   “ q u rb o n lik   qilish".  V isp arat  -   “ ham m a  huk m ro n lar” ,  Y asht  -  
“ q ad rlash ” ,  “ u lu g 'la s h ” ,  V idevdat  -   “ d ev larg a  qarshi  qonu n lar”  kabi  qism lari 
yetib  kelgan.
“ A v esto ” d a   O 'r ta   O siyo  v ilo y a tlam in g   en g   qadim gi  nom lari  haqida 
m a 'lu m o tla r  m avjud.  X ususan,  Y asn an in g   3-kitobi  v a   V idevdatning  1-kitobida 
u lar h aq id a m a 'lu m o tla r sanab  o 'tilad i.
Y asn ad ag i  dav latlar  ro 'y x a tid a   "A ry o n am   V ayjo”  yoki  “O riy lar  yurti” .  Bu 
y u rtd a  k o 'p la b   yaylovlar,  uzun  to g 'la r,  k o 'lla r  va  d ary o lar  m avjud.  Bu  yurtdan 
keyin  Porutu,  Iskata,  M ouru,  G ova,  S u g 'd a ,  X varizam   yurtlari  sanab o 'tilad i.
Y a sn a   k ito b id a  o riy lar  yurti  to 'g 'r is id a   q u y id ag ich a   yozib  o 'tilad i:  “ Bu 
y u rtn in g   q o 'sh in la ri  k o 'p g in a   y u rish lar  uyushtiradilar,  k en g   y ay lo v lard a  k o 'p g in a 
m o llam i  b o q ad ilar” .
“V id ev d at”  k ito b id a  z ard u sh tiy larn in g   u lu g '  va  do n o   xudosi  A xuram azda 
p a y g 'a m b a r  Z aratu sh trag a  q u yidagilarni  x ab ar  qiladi:  “ Spitam a  Z aratu sh tia 
O d am lar  y ash ay d ig an   jo y la rd a   baxt  kam   b o 'ls a   ham   M en  u larg a  tinchlik  va 
x o tirjam lik   y aratg an m an .  B irinchi  b o 'lib   M en  o d a m lar  uchun  V an x v i  D a t'y o  
d ary o si  b o 'y id a   eng  yaxshi  yurt  bulgan  A ry o n am   V ayjoga  asos  soldim. 
lkk in ch id an .  M en  A xuram azda,  eng  y axshi  y u rtla rd an   biri  G ava  S u g 'd u g a   asos 
soldim .  U chin ch id an .  M en  A xuram azda  eng  yaxshi  yurtlardan  biri  qudratli 
M o u ru g a  asos  soldim .  T o 'rtin c h id a n ,  M en  A x u ra m az d a eng yaxshi  yurtlardan  biri 
b aland  bayroqli  v a g o 'z a l  B ahdiga asos  soldim ” .
V id e v d atn in g   birinchi  bobida  sanab  o 'tilg a n   y u rtlar  Y asnada  keltirilgan 
y u rtlar  ro 'y x a tid a n   farq  qiladi:  A ryonam   V ayjo,  G ava,  M ouru,  B ahdi,  N isayyo, 
A r'y o ,  U rva,  X nanta,  R aga,  C haxro.  V arna  va  ism siz  H indisto n n in g  7  ta viloyati.
“ A v esto ”  m atn larid a  O 'rta   O siyo  chegaralari  A fg 'o n isto n ,  shim oli-sharqiy 
E ron  va O 'r ta  S harq  chegaralari  bilan  bo g 'lan ad i.
V id ev d atn in g   alo h id a  irn x su s  bobida  A ryonam   V ayjoning  V anxvi  D at'y o  
daryosi  b o 'y id a  jo y la sh g a n lig i  yo zib   o 'tilad i.
A ry o n am   V ay jo n in g   chcgaralari  to 'g 'ris id a   “ A v esto ” da  aniq  m a'lu m o tla r 
y o 'q .  B u y e rd a   u  baland  to g 'lik   luidud  deb eslatiladi.  V anxvi  D a t'y o   daryosi  qaysi 
d aryo  ekanligi  m a 'lu m   em as.  K o 'p la b   oliinlar  (S.  P.  T olstov,  B.  G 'o fu ro v ,  V. 
A bay ev ,  A.  S agdullayev.  M.  Ishoqov.  I.  Jabborov  va  h o k a zo lar)n in g   fikricha, 
“ A v esto ” d a  k eltirilgan  Z an lu sh in in g   valani  A r'yanem   V aychax  bu  X orazm  
D aitiy a daryosi  esa  A n uidarvodir
S huningdek,  “ A vcsio"dn  yana  bir  kcng  daryo  R anxa  ham   eslatilad i.  Ba  zi 
o lim lam in g   fikricha,  bu  S ird ary o d ir  Q adim gi  Y unon  olim larin in g   m a  lum otlariga 
k o 'r a  esa sk iflar tilida  Ka  bu  Volpiulir.
“ A v esto ”d a  ismi  k c lliril^ in   boshqa  daryolar:  Z am u sh at,  V itanxuxat, 
F raz d an larn in g   h o /ird a   qnysi  d aryo  ckanliklari  bizga  n o m a'lu m .  Z am u sh a t  oltin 
d aryo  d egan  m a'n o n i  bildiradi  Mu  tusliuiicha  /a r a ls h o n   (o ltin   keltiru v ch i)  nom ida 
saq lan ib  qolgan.

---

M ilo d d an   avvalgi  I  m in g y illik d a  0 ‘rta  O siy o d ag i  ijtim o iy -iq tiso d iy   vaziyat- 
ni  o ‘rg a n ish   bu  d av rd a  h u d u d n in g   yangi  riv o jla n g an  ja m iy a tg a   o ‘tayotganligidan 
d alo la t  b erad i.  0 ‘rta   O siy o n in g   b a 'z i  h u d u d larid a   d astla b k i  d a v la t  birlashm alari 
v u ju d g a   keladi.  Bu  d av lat b irlash m alari  “ A v e sto ” d a  “ d a x ’y u sa e ti” d eb  ataladi.
T a d q iq o tc h ila r  1.  Jab b o ro v   v a G.  D re v y an s k ay a la r e tn o g ra fik   v a  arx eo lo g ik  
tad q iq o tla rg a   tay an ib   zard u sh tiy lik n in g   v a ta n i  O 'r t a   O siy o ,  xusu san ,  qadim gi 
X o ra zm  
e k an lig in i 
aso sla sh g a  
h a rak a t 
q ilad ilar. 
M iso l 
uchun, 
qadim gi 
x o ra zm iy la r, 
baq triy lar, 
s o ‘g ‘diylar, 
m a rg ‘iy o n alik la r 
v a   h in d -ero n  
tilida 
so 'z la s h g a n   q ad im g i  x a lq la r  o sm o n   v a  yern i  “ A s m a n ”  v a   “ Z am ”  deb,  q u y o sh   va 
oy   x u d o larin i  “ X v ar”  va  “ M o h ”  deb  a tag an lar.  T a d q iq o tc h ila r  “ X o razm ” 
s o ‘z in in g   k elib   chiq ish in i  “ X v a r”  v a “ Z am ”  s o 'z la rin in g   b irik ish id an   deb  biladilar 
v a  b u n in g   a so sid a  z ard u sh tiy lik n in g   b o sh lan ish i  h a q id a  fik r bild irad ilar.
K o 'p c h ilik   tad q iq o tch ilar  fik rla rin i  u m u m la sh tirib   h am d a  arx eo lo g ik   va 
y o z m a   m an b a la r  m a 'lu m o tla rin i  q iy o siy   o 'r g a n ila r   ek an ,  arx eo lo g   olim   A.  Sag- 
d u llay ev ,  Z a ra tu s h tra   a h am o n iy la m in g   O 'r ta   O s iy o g a   y u rish larid an   oldin,  y a 'n i. 
m ilo d d a n   av v alg i  630-553  yoki  618  -  5 4 1 -y illa rd a  y a sh a g an   b o 'lib ,  “ A v esto ” ning 
v atani  h aq id a,  “A v e sto ” n in g   en g   q ad im g i  g e o g rafik   n o m lari  0 ‘rta   S harq  va 
y u rtim iz   q ad im g i  v ilo y atlari  bilan  b o g ‘lanadi,  d eg an   fik m i  b ildiradi.  S huningdek, 
o lim n in g   fik rich a,  “ A v esto ” dagi  en g   qad im g i  m a m la k a tla r -  0 ‘rta  O siy o   v a  O 'r ta  
S harq,  E ro n n in g   sh im o liy -sh arq iy   h u dudlari  bila n   b o g 'la n a d i.  “A v e s to ”d a   k e ltiril­
g an   A ren am   V ayjo  m am lak atin i  k en g   h u d u d lard a  jo y la s h g a n   o ‘lka  deb  tu sh u n ish  
m u m k in .  U  yerd ag i  balan d   to g 'la r   -   P o m ir,  H in d iq u sh ,  H isor,  T y a n ’-S h a n ’, 
ch u q u r  k o 'lla r   -   K aspiy,  O ro l,  B alx a sh ,  Is s iq k o 'l,  k e n g   d a ry o la r  -   A m u d ary o   va 
S ird ary o   d eb   faraz qilinadi.
X u lo sa   sifa tid a   shuni  q ay d   etish   m u m k in k i,  Z ard u s h tiy lik n in g   m u q ad d as 
k ito b i  “ A v e s to ”  o 'lk a m iz   to p o n im iy asi  h a q id a   m a 'lu m o t  b eru v ch i  en g   qad im g i 
m a n b ad ir.