Zohid Madrahimov tarixiy toponimika

T o p o n im la r n in g   pa yd o  bo'Iishi. 
D u nyoda  h am m a  n a rsan in g   nom i  bor. 
“ T o g ‘”  d eg an d a  balan d m i-p astm i,  kattam i-kichikm i  u m u m a n   to g '  tu sh u n ilad i 
T o g '  ham   sh u n d ay   u m u m iy   atam a,  turdosh  ot.  S h unday  s o 'z la rn i  x o h lag an   tilga 
ta rjim a   qilish  m um kin.  A to q li  ot  esa  qan d ay d ir  bir  narsani,  predm etni,  o b ’yektni 
bildiradi  va  o d atd a tarjim a   q ilin m asd an   ham m a  tillard a  deyarli  bir  xil  y oziladi  va 
tala ffu z   qilinadi.  M asalan,  S am arqand  deganda,  resp u b lik am izd ag i  Z arafsh o n  
d ary o si  so h ilid a  jo y la sh g a n   g o 'z a l  tarixiy  shahar tushuniladi.  B uxoro  d eyish  bilan

---

O 'z b e k is to n n in g   k o 'h n a   shahri,  sh u   n o m li  v ilo y a t  m ark azi  k o ‘z  o ‘n g im iz d a  
nam o y o n   b o i a d i .
S h u n d ay   qilib,  to p o n im   (g e o g ra fik   n om )  -  a v v alo   s o ‘zdir.  B iroq  u  o d d iy   s o ‘z 
em as,  b irin ch id an ,  a to q li  ot.  A y n i  p a y td a   k o 'p g in a   to p o n im lar,  hatto   tilsh u n o s 
o lim lar  u c h u n   h am   tu sh u n arsiz.  X o ra zm ,  S am arq an d ,  F a rg 'o n a ,  N am an g an   kabi 
n o m la m in g   kelib   chiqishi  h a q id a   q a n c h a   fik rla r  b ild irilg a n   b o 'ls a   ham ,  u lam in g  
kelib   c h iq ish i,  e tim o lo g iy asi  h am o n   n o m a'lu m .
G e o g rafik   n o m la r  m an z ilg in a   em as,  balk i  k o ‘p d a n -k o 'p   ax b o ro t  -   tarixiy, 
g e o g rafik ,  lin g v istik   m a'lu m o t  tash iy d i.  H a r  q a n d ay   g e o g rafik   nom   m uayyan 
m a z m u n g a   eg a,  m a'n o siz  nom   b o 'lm a y d i.  L ek in   k o 'p g in a   jo y   n o m larin in g  
m a'n o si y o 'q o lg a n ,  a n iq ro g 'i  h o z irg i  k ish ila r u c h u n  tu sh u n a rsiz  b o 'lib  qolgan.
T o p o n im lar  tu rli  asrlar  m ev asi  b o 'lib ,  u z o q   d a v rla r  y ashaydi.  Q ad im iy  
tilla rd a   q o 'y ilg a n   nom   k ey in g i  x a lq la r  u ch u n   o d d iy   to p o n im d an   b o sh q a   n a rsa 
em as,  u n in g  q an d ay  m a'n o n i  a n g iatish i  h a q id a  h a r d o im   h am  o 'y la b   o 'tirish m a y d i.
G e o g rafik   n o m la r  tu rli  d a v rla r  guv o h i.  T u rli  so h a   olim lari  -   tilsh u n o slar, 
g eo g raflar,  tarix ch ilar,  arx eo lo g la r,  g e o lo g la r,  etn o g ra fla r  to p o n im ik ag a   m u ro jaat 
q iladilar.
G e o g rafik   n o m la rg a   q a rab   o 'tm is h d a   q an d ay   x a lq la r  y a sh ag an in i,  tu rli  m illat 
x a lq la rin in ig   o 'z a r o   alo q alarin l,  u larn in g   bir  jo y d a n   ikkinchi  jo y g a   k o 'c h ib  
y u rish in i  b ilib   olish  m um kin.
T u rli  d a v rla rd a   y a sh a g an   v a   tu rli  tilla rd a   g ap la sh g a n   x a lq la r  0 ‘rta   O siyo, 
ju m la d a n   o ‘z b ek   h a lq in in g   e tn o g e n e z id a   m u ay y an   d a ra jad a   ish tiro k   etg an   va 
o 'lk a n in g   tarix iy   to p o n im iy as id a   iz  q o ld irg a n .  B u n i  O 'r ta   O siy o n in g   o 'tm is h d a  
k o 'c h m a n c h i  va  y arim   k o 'c h m a n c h i  b o 'lg a n   a h o lisin in g   h o z irg a ch a   saq lan ib  
q o lg an   u ru g '-q a b ila  n o m la rid a  h am   k o 'r is h  m u m k in .
Sarm at,  S irak   (S h iro q ),  T o h ar,  A lan ,  M itan   kabi  to p o n im lar  o lk ad a   turli 
d a v rla rd a   y ash ag an   q ad im iy   x a lq la r  v a   q a b ila   n o m la rin in g   in ’ikosidir.  H ar  bir 
m am lak a td a ,  viloyat,  h a r  bir  tu m a n d a ,  s h a h a rd a   v a   hatto   q ish lo q d a  q an ch ad an - 
q a n ch a  to p o n im lar bor.
T o p o n im ik a   g eo lo g ik   q id iru v   ish la rid a   ham   k a tta  y o rd a m   beradi.  G eo lo g iy a- 
m in e ro lo g iy a   fanlari  dok to ri  R.  A.  M u s in   o 'z in in g   k o 'p   y illik   ilm iy  fa o liy atid a  
q a d im   z am o n lard a   ishga  so lin g an   k o n la m in g   o 'rin la rin i  to p o n im ik a   a n c h a   aniq 
k o 'rs a tib   b e ra   olish in i  isb o t  q iladi.  K o n so y ,  K o n te p a,  O ltintog*,  K u m u sh k o n , 
M iskon,  K o ‘hila'l,  Q o ‘r g ‘o sh in k o n   kabi  d ary o   v a   soylar,  to g ‘lar  v a   tep alik lar, 
y o ‘llar  v a  d o v o n lar,  m ay d o n   v a   m a v z e la r  bu  jo y la rd a n   y e r  osti  b o y lik lari  qazib 
o lin g a n id an   d a lo la t beradi.
M asalan ,  P ark en t  q is h lo g ‘i  y a q in id a   jo y la s h g a n   K u m u sh k o n d an   qad im d a  
ham ,  y a q in -y a q in la rd a   ham   q o ‘rg ‘o sh in   q a zib   o lin g an .  N im a   u ch u n   K u m u sh k o n  
Q o ‘r g ‘o sh in k o n   deb  ata lg an   em as?   B u n in g   siri  y aq in d a g in a   aniqlandi.  M a'lum  
b o 'lis h ic h a ,  K u m u sh k o n n in g   q o 'r g 'o s h in   ru d alari  b o sh q a   kon  ru d alarid an  
o 'z in in g   k u m u sh g a b oyligi  bilan   a jra lib   tu rar ekan.
G e o g rafik   n o m lar  ju d a   q ad im   z am o n lard a ,  ibtid o iy   tu zu m   d a v rid a   p ay d o  
b o 'l a   b o sh lag an .  Joy  n o m lari  m in g -m in g   y illa r  d av o m id a   to 'p la n a   b o rg an   va 
h o zirg i  v a q td a   Y e r  sh a rid a   b e h iso b   to p o n im la r  bor.  L ek in   ham m asi  b o 'lib . 
d u n y o d a   q a n c h a   g e o g rafik   n o m   b o r  ek an in i  h e c h   kim   bilm ay d i,  buni  h iso b lab  
ch iq ish n in g   iloji  ham   y o 'q .  H ar  b ir  q ish lo q d a   v a   u n in g   y o n -v e rid a   b ir  n ech a

---

quduq,  kichik jar,  ayrim   qoya,  hovuz,  uvat  bilan   chegaralangan  chek  yer,  buloq. 
tepalik,  x irm onjoylar,  y o lg 'iz o y o q   y o ‘llar  u c hraydiki,  u lam in g   nom lari  shu 
qishlo q d ag i  bir  guru h   odam dan  b o sh q a  hech  k im g a  m a'lum   em as  B unday  kichik 
o b ’y ek tlam i  eng m u kam m al  top o g rafik  h aritad an   ham   topib  b o ‘lmaydi.
G eografik  n o m lar  d u n yoga  keladi,  y ash ay d i,  m a'lum   bir  d av r  d avom ida 
k o 'p in c h a   shakli  h am d a  talaffuzi  o 'z g a ra d i  v a   nih o y at  n o m -nishonsiz  y o ‘qoladi. 
T o p o n im larn in g   um ri  turlicha.  B a'zi  bir  to p o n im lar  bir  nech a  yil  yoki  bir  necha 
o ‘n  yil  yashasa,  b o sh q a   b ir  g eo g rafik   n o m lar  asrlar  b o ‘yi  ham   tildan  tilga 
o ‘taveradi. 
S am arqand 
y u non 
tarix ch ilari 
a sarlarid a 
M araqanda, 
su g ‘d 
y o z u v larid a Sam rakans,  T o sh k en t esa d astlab  C hoch,  keyinchalik  Shosh,  X  asrdan 
e'tiboran T o sh k en t sh ak lid a qayd  qilingan.
0 ‘rta   O siy o g a  tu rk iy   x alq la r  k elm a sd an  
oldin 
hozirgi  0 ‘zbekiston 
h udud id ag i  v o h alard a  y ashagan  m ah alliy   x a lq la r  v a  q ab ilalar  -   xorazm liklar, 
s u g 'd iy lar,  C hoch  (T o sh k en t)  atroflari  ham d a  F a rg ‘on a  vodiysi  (qadim gi  P arkana) 
a holisi  sak lar  (shaklar)  o ‘zb ek lam in g   eng  q a d im iy   ota-bobolari  hisoblangan  va 
sharqiy  E ron  tillarid a   s o ‘zlashganlar.  S h unday  qilib,  0 ‘zbekiston  hududida 
fo rsch a  n o m lar  su b strat  toponim lar,  ya'ni  o 'z b e k la r  tom onidan  assim ilyatsiya 
q ilin g an   tub  n o m lar  hisoblanadi.  Sam arqand,  X orazm ,  Jizzax,  Q o ’qon,  kabi  k o ‘p 
s o ‘zlar qad im iy  n o m lar an a shu n d ay   substrat toponim lardir.
T u rk isto n d a  arab lam in g   uzoq  d a v r  d av o m id a   hukm ro n lik   qilishi  joy 
n o m larid a  ham   o ‘z  ak sini  topgan.  B unda  arab  tilining  adabiy  til  b o 'lib   xizm at 
q ilish i  k atta ro l’  o ‘ynagan.
A ra b lar  nom lari  o rasid a  avliyolar,  p a y g ‘a m b arlar  va  h ar  xil  diniy  e'tiq o d lar 
bilan  
b o g 'liq  
b o 'lg a n  
n o m lar 
alo h id a 
o ‘rin 
tutadi. 
A rablardan 
qolgan 
to p o n im larn in g   eng  k o ‘p  sonlisi  R abotlardir.  A ra b lar  o 'z la ri  bosib   olgan jo y la rd a  
harbiy  p u n k tlar  -   k o ‘p d a n -k o ‘p  rab o tlar  (rib o tlar)  qurgan.  C hunonchi,  Buxoro 
b iqinidagi  B oykand  (P ay k an d )  ya q in id a  1000  dan  ortiq  rabot  b o 'lg an .  Bu 
ra b o tlard a  turkiy  x alq la m in g   h u ju m larig a  q arshilik  k o 'rsa tad ig an   q o ‘shinlar 
turgan.  R abot  nom li  to p o n im lar  0 ‘zbekiston  h u d u d id a  h o zir  ham   kam   emas. 
M asalan,  R ossiya  im p eriy asin in g   h arb iy   olim i  N .  F.  S itn y ak o v sk iy n in g   1899- 
y ild ag i  “ R o ‘yx at” ida  Z arafsh o n   vo d iy sin in g   faqat  B uxoro  qism id a  B alandrabot, 
B esh rab o t,  D eganrabot,  K altarabot,  O ltirabot,  foshrabot,  C honrabot,  C huqurrabot, 
Q o ‘shrabot,  R abot,  R a b o tio ‘zbek,  R abotim ulla,  R aboti  Y usuf,  Y angirabot  kabi 
160  dan  ortiq  qishloq.  bundan  tashqari,  shu  q ish lo q lar  nom i  bilan  atalgan  bir 
n e ch a  o ‘n  ariq  qayd  qilingan.  S huningdek,  b o b   (bobil),  nahr,  tal  (tepa),  m asjid 
(m achit),  m ad rasa kabi  arab atam alari  g eografik  n o m lar  tarkibida  k o ‘p  uchraydi.
S hu  bilan  birg a  O 'r ta   O siyoda,  ju m la d an .  0 ‘zb ek isto n d a  arab lard an   oldin 
p aydo  b o 'lg a n   n o m lar  ham   bor.  M asalan,  N arsh a x iy n in g   “ B uxoro  tarixi”  kitobida 
tilg a   olingan  bir  q an ch a  n o m lar  B u x o ro   atro flarid a  hozirgi  kun lard a  ham 
uchraydi.  Shopurkon,  K arm ana,  G ‘ijduvon,  Ishtixon  kabi  q adim iy  ariq  ham da 
q ish lo q la r an a  shular ju m lasid an .
M o ‘g 'u lla m in g  
kirib 
kelishi 
0 ‘rta 
O siyo 
to p o n im iy asin i 
yanada 
m u rak k ab lash tirib   yub o rd i  -   B u ltig ‘ur,  D arxon,  N orin,  N o rin k o ‘1,  N orinkapa, 
Shiherti  k a b ila r  m o ‘g ‘ulch a  nom lardir.  D ovon,  k o ‘tal,  to ‘qay,  shiber,  q a p ch ig 'ay  
kabi  m o ‘g ‘u lch a  atam alar  0 ‘rta  O siyo  turkiy  xalqlari  tillari  lek sikasidan  va 
to p o n im iy asid an  m ustahkam   o ‘rin olgan.

---

0 ‘rta   O siy o ,  ju m la d a n   0 ‘zb ek isto n d ag i  ru sc h a   n o m lar  tu rli  y o ‘llar  bilan  
p aydo  b o lg an .  V ann o v sk iy ,  V la d ik in o ,  V rev sk ay a,  O b m c h ev o ,  U rsatev sk m y a 
kabi  te m ir  y o ‘l  stan tsiy alari  R o ssiy a  im p eriy asi  h u k u m ati  h o k im larin in g   q aro rlari 
bilan  q o 'y ilg a n   rasm iy   n o m la r edi.
R us  d e h q o n la ri  k o ‘ch irib   k eltirilg an  jo y la rd a   a n ch a g in a  ru sc h a  n o m la r  p aydo 
b o 'lg a n .  M irzachoM ga  ru s  d eh q o n lari  d astlab   188 6 -y ild a  k o ‘ch irib   keltirilg an . 
O 's h a   y ili  bu   y e rd a   to 'r tta   p o sy o lk a   v u ju d g a  kelgan.  B u lar  Z ap o ro jsk iy , 
N ad e jd in sk iy ,  R o m an o v sk iy   v a   S re ten sk iy   p o sy o lk a la ri  edi.  1898-yilga  k elg an d a 
S ird a ry o n in g   h a r  ik k ala  so h ilid a   9  ta  ru s  p o sy o lk a si  bu n y o d   etildi.  B u n d an   keyin 
p ay d o   b o ‘lg an   ru sc h a   g eo g rafik   n o m la r  ham   R o ssiy ad ag i  n o m la rd an   farq  q ilm as 
edi,  b o sh q a c h a   ay tg an d a,  ru sla r  o ‘zlari  y a sh ab   kelg an   yoki  o ‘z la rig a   tan ish  
b o 'lg a n  jo y   n o m la rin i  q o ‘ygan  edilar.
O 'z b e k is to n   to p o n im lari  tark ib id a  eng  k o 'p   k e la d ig an   a ffik slar (to p o fo rm a n t- 
lar):  -z o r  (M a rg 'iz o r,  O lm azo r),  -k at,  -k en t  (N a v k at,  B in k at,  P arkent),  -isto n   (G u- 
liston,  B o g 'is to n ),  -lo q   (T o sh lo q ,  S angloq,  Q u m lo q ),  -ob o d   (D eh q o n o b o d ,  D ash- 
n obod,  X a lq o b o d ,  H aq q u lo b o d ),  -li,  -lik   -liq,  (G azli,  T otti,  Soylik,  O h ak lik ,  B o 's -  
tonliq,  Q o y liq ),  -o n   (O h a n g aro n ,  S o ‘zangaron),  -x o n a   (A rab x o n a,  B o ‘rix o n a,  U r- 
g a n jix o n a ),  -goh,  g o   (N am o zg o h ,  Jan g g o h ),  -chi  (S h o ‘rchi,  0 ‘qchi,  C h iro q ch i),  - 
c h a  (S h o rc h a,  K o 'k c h a ,  S h o x ch a),  -ak   -ik  (H iso rak ),  -k o r  (P ax tak o r,  L alm ik o r)  va 
bosh q alar.