Zohid Madrahimov tarixiy toponimika

T o p o n i m ik a n i n g   b o s h q a   fa n la r   bilan  alo qad orl ig i. 
T o p o n im ik a   shaharlar, 
q ish lo q lar,  d ary o lar,  k o 'lla r,  togM ar  k ab i  g e o g rafik   n o m la m i,  u lam in g   kelib 
c h iq ish in i,  tarix in i  o 'r g a n a r   ek an ,  bu  fan  g e o g raflarg a   ham ,  tilsh u n o sla rg a   ham . 
ta rix ch ilarg a  ham   boy  ilm iy m ate ria l  beradi.
G e o g rafik   n o m lar,  y a'n i  to p o n im lar  til  lu g 'a t  ta rk ib in in g   b ir  qism i  b olib,  til 
q o n u n iy atlarig a   b o 'y su n a d i.  A lb atta,  s o ‘zni  tilsh u n o slik   -   ling v istik a  fani 
o 'rg a n is h i  kerak.  D em ak,  to p o n im ik a   a toqli  o tla m i  o ‘rg an ad ig an   o n o m astik a 
fan in in g   b ir qism i  b o ’lib, tilsh u n o s lik   fanlari  q a to rig a  kiradi.
lk k in ch i  to m o n d an ,  g e o g rafik  n o m la r  h aritan in g  en g   m u h im   e le m en ti  sifatid a 
b iron  m am lak a t  yoki  o 'l k a   tab ia tin in g   x u su siy atlarin i  ak s  ettiradi.  A na  shu  nuqtai 
n azard an   to p o n im ik an i  g e o g rafik   fa n la r ju m la s ig a  kiritish   m um kin.
S hu  bilan   birg alik d a,  jo y   n o m lari  ja m iy a t  tarix i  bilan   ch am b arc h a s  b o g 'liq . 
Jo y la rg a   q an d ay   n o m   b erish ,  a v v alo ,  ja m iy a tn in g   m u ay y an   b o sq ich d ag i  eh tiy o j­
lari  bilan   b e lg ilan ad i.  Jo y   n o m la ri  tarix in i  b ilm asd an   tu rib   to p o n im ik a  bilan 
s h u g ‘u lla n ish   k u tilg an   natijan i  b erm ay d i.  A n a   sh u n in g   u ch u n   ham   to p o n im ik a 
tarix   fanlari  q a to rid an   o ‘rin  oladi.
D em ak ,  to p o n im ik a   u c h ta   k a tta   soha:  tilsh u n o slik ,  g eo g rafiy a,  tarix   o ra lig ‘i- 
dagi  fandir.  S h u   bois  to p o n im ik a n in g   faktlari  h a rak ter jih a td a n   x ilm a-x il  b o ‘lgan 
ling v istik ,  tarix iy   va  g eo g rafik   m a terial j a lb   q ilin g a n d ag in a  to ‘g ‘ri  izohlab  berilish 
m um kin.
T o p o n im la r  til  lu g ‘a t  fo n d in in g   bir  q ism idir.  Shu  bilan   b irg a lik d a  jo y   n o m lar 
tiln in g   b o sh q a   leksik  q a tla m larid a n   a n ch a g in a   farq  qiladi.  B u  farq  to p o n im larn in g  
uzo q   y ash ash id a.  u larn in g   p o tik o m p o n e n tli,  ya'ni  k o ‘p   k o m p o n en tlard a n   -   tarki- 
biy  q ism la rd a n   ibo rat  b o 'lis h id a ,  tiln in g   ichki  q o n u n iy a tlarig a   k o ‘ra.  to p o n im lar 
y a sa sh d a  tu rd o sh   o tla r (a p e lly a tiv la r)  ish tiro k  e ta  o lis h id a  o ‘z  ak sini  topadi.
T o p o n im larn i  y a sa sh d a   shu  til  u ch u n   x o s  b o ‘lgan  lin g v istik   v o sitalard an  
(m o d e lla rd a n )  fo y d alan ilad i.  T o p o n im ik an i  o ‘rganish  til  tarixi  va  nazariyasi 
u c h u n   k a tta   ah am iy atg a   ega.  K o 'p g in a   jo y   n o m lari  ju d a   qad im iy d ir.  Ibtidoiy

---

y o d g o rlik lard a  qayd  qilingan  g eo g rafik   n o m larn i  key in ro q   uchraydigan  shakllari 
va  h ozirgi  talaffuzi  bilan  solishtirib,  tiln in g   lu g ‘at  tarkibida,  so 'z la m in g   dastlabki 
sh ak lid a ro ‘y  bergan  o zg arish lam i  bilib  o lish irn iz  m um kin
M asalan,  hozirgi  N u ro ta  no m in i  ba'zi  b iro v la r  m o 'g 'u lc h a   va  o 'z b e k c h a   tov 
s o ‘zlarid an   tarkib  topgan  b o 'lib .  h a r  ik k ala   s o ‘z  ham   “to g 1”  degan  m a’noni 
bildiradi  deyishadi.  H olbuki,  bu  nom   bu n d an   m in g  y ildan  ham   k o ‘proq  oldin  qayd 
qilingan.
B u x o ro   tarixchisi  A bu  B ak r  M u h am m ad   ibn  Ja'far  N arshaxiy  o ‘zining 
“ B u x o ro   tarixi”  a sarid a  (9 3 4 -9 4 4 -y illard a  y o zilg an )  N u r  degan jo y   nom ini  tilgan 
oladi.  U ni  boshqa  v ilo y atlard a  N u ri  B u x o ro   deb  ataydilar,  deb  yozadi  N arshaxiy. 
N u ri  B uxoro.  ya'ni  B uxoro  N uridan  b o sh q a  N u rlar  ham   b o 'lg an .  M asalan,  Zaraf- 
sh o n n in g   ikkita  tarm o g ‘i  -   Q oradaryo  bilan  O q daryo  o ra lig ‘idagi  M iy o n k o 'l  oro- 
lid a  ham   N u r  degan  qishloq  b o ‘lgan.  U ni  bosh q alard an   farq  qilish  uchun  Nuri 
M iy o n k o 'l  deb  atashgan.  Shunday  qilib,  N u r  b o ra-b o ra  N urota  b o ‘ lib  ketgan:  nur 
s o ‘zi  (arab ch a) “ y o ru g 'lik ” ,  ota e sa  g eografik  n o m la r tark ib id a “ aziz avliyolarning 
q ad am jo si”  degan  m a'noni  bildiradi.
S am arq an d   shahri  A lek san d r  M a k ed o n sk iy   (Isk a n d ar  Z u lq am ay n )  yilnom a- 
larid a  M arokanda,  su g ‘d  y o zu v la rid a   Sm arakans,  A bu  R ay h o n   B eruniy,  M ahm ud 
Q o s h g ‘ariy,  Z ah irid d in   M uham m ad  B obur,  M irxond  (X V   asr,  A m ir  T em ur 
saro y ig a  kelgan  ispan  elchisi  Lui  G o n zales  d e  K lav ix o   (X V   asr)  asarlarida 
S em izk en t.  C hingizxon  haqidagi  m o ‘g ‘ul  h ik o y asid a  S em izgen  kabi  bir  qancha 
v arian tla rd a  u charaydiki,  b u lam in g   ham m asi  S am arqand  nom i  ju d a   qadim iy 
ek an lig in i  va  unin g   kelib  chiqishi  (etim o lo g iy asi)  tam om   uzil-kesil  hal 
b o 'lm a g a n lig in i  k o 'rsa tad i.  B unday  m iso llam i  k o ‘plab  k e ltirish  m um kin.
T o p o n o m ik an in g   tilshunoslik. 
til 
tarixi 
ham d a  dialek to lo g iy a  uchun 
ah am iy ati ju d a   k atta  v a x ilm a-xil.  N em is  tilsh u n o si  V.  Shperberg,  ru s  toponim isti 
V.  A.  N ik o n o v   tadqiqotlari  rom an  va  slavyan  to p o n im larid a   k o ‘plik  shakli  ju d a  
ken g   tarq alg an lig in i  k o 'rsa tad i.  H aqiqatan  ham ,  ru s  to p o n im larid a  k o 'p lik   affiksi 
k o 'p la b   ishlatiladi.  M asalan,  k o 'p rik   s o 'z in in g   bir  o ‘zi  o 'z b e k   tilida  hech  vaqt 
to p o n im g a   aylanm aydi,  b uning  uchun  k o 'p rik   s o 'z ig a   biron  sifat  q o 'sh ilish i 
kerak,  chunonchi  B esh k o 'p rik ,  G 'is h tk o 'p rik ,  T a x ta k o 'p rik ,  K o 'p rik b o sh i  va 
hokazo.  Rus  tilida  esa  m ost  (k o 'p rik )  s o 'z ig a   k o 'p rik   q o 'sh im ch a si  q o 's h ils a   bas, 
M o sto   sh ak lid a  toponim   yasaladi.  B unda  k o 'p rik n in g   k o 'p   b o 'lish i  shart  emas. 
M o sto   toponim i  o 'z b e k c h a   k o 'p rik li  m a'nosini  beradi.  Q arshi,  M ori  kabi  jo y  
n o m larin i  ham   ruslar  k o 'p lik   shaklidagi  s o 'z la r  kabi  tushunadi  v a  shunday 
tu rlay d i.  B u lam in g   ham m asi  ru s  tilining  xusu siy atid an   kelib  chiqadi  Rus  tilida 
k o 'p g in a   s o 'z la r  faqat  k o 'p lik   sh ak lid a  ishlatiladi.
X o razm   v iloyatidagi  720  ta  aholi  p u nktidan  80  dan  o rtig 'i -   lar  q o 'sh im ch a si 
bilan   tugaydi.  Shunisi  qiziqki,  bu  n o m la r  orasid a  K o 'p a k la r,  S h a g 'a lla r,  E chkilar, 
Q a rg 'a la r  kabi  top o n im lar  ham   uchraydi.  Bu  to p o n im lar  hayvon  nom laridan 
tark ib   to p g an g a  o 'x sh a y d i.  A slid a  esa  unday  em as:  k o 'p a k ,  sh a g 'a l  (ch iy a  b o 'ri). 
ech k i,  q a rg 'a   degan  u ru g '  nom lari  bor.  Hali  zikr  etilg an   to p o n im lar  an a  shu 
u ru g 'la r   nom i  bilan  atalgan.  M asalan,  Q a rg 'a la r  “ q a r g 'a   u ru g 'id a n   b o 'lg a n  
k ish ila r  yash av d ig an  jo y ”  dem akdir.  S huningdek,  -   on  affiksi  Bu  to jik ch a  affiks 
O 'z b e k is to n   sh aro itid a  aksari  toponim   yasaydi  va  k ish ilarn in g   qan d ay d ir  ijtim oiy 
g u ru h g a,  chunonchi:  1)  m uayyan  m illatga  -   A rabon  (arab lar),  Q irg 'iz o n   (q irg 'iz -

---

lar),  0 ‘zb ek o n   ( o ‘zbek lar);  2)  q a n d ay d ir  u ru g ‘-a y m o q q a   -   M a n g ‘iton  (m a n g ‘it- 
lar),  M in g g o n   (m in g   u ru g 'id a n   b o 'lg a n   k ish ilar);  3)  m a'lu m   tab a q ag a  -  M irzo y o n  
(k o tib lar),  T arx o n o n   (so liq d an   ozod  q ilin g a n la r);  4 )  h u n a r-k a sb g a  -  B o ‘y ra b o g ‘on 
( b o ‘y ra  to 'q u v c h ila r),  K osag aro n   (k o sa   u stalari),  S o 'z a n g a ro n   (ig n a   u stala ri);  5) 
d in iy   e 'tiq o d g a   m an su b   ek an lig in i  bild irad i:  M u g ‘on,  M u g 'iy o n   (o tash p arastlar), 
H in d u y o n   (h in d u lar)  va  hokazo.
K o 'rin ib   tu rib d ik i.  to p o n im ik a  tarix iy   tilsh u n o s lik n in g   k o ‘p g in a  m asalalarin i 
y e c h ib   b e ris h d a  tilsh u n o slarim iz  y o rd a m g a  keladi.
T o p o n o m ik a   g e o g rafiy a   u c h u n   k a tta   a h a m iy atg a   eg a.  T o p o n im   -   g e o g rafik  
o b ’y e k tn in g   an iq   m anzilidir.  N o m la r  jo y n in g   g e o g rafik   a n iq la sh   u ch u n   ham , 
g e o g rafik   tu sh u n ch alari  ifo d a  etish   u ch u n   ham   zarur.  G e o g ra fik   h a ritad a   k eltiril- 
gan  boy  v a   x ilm a -x il  n o m lar  o ra sid a   n o m la r  a lo h id a   o ‘rin  tutadi.  G eo g rafik  
o b ’y e k tla r  shu  q a d ar  k o ‘p  v a  x ilm a-x ilk i,  u lam i  ifo d a e tish   u ch u n   m ax su s  s o ‘zlar, 
n o m la r  boMishi  kerak.  G eo g rafik   n o m la ri  g e o g rafiy a n in g   o ‘zig a  x o s  till  desa 
b o 'la d i.  G e o g rafik   n o m lar  m u ay y a n   g eo g ra fik   tu sh u n c h ala m i  ifo d a  e ta r  ek an ,  bir 
q a n c h a   h o lla rd a   a tam ag a  ay lan ib   qoladi.  M asa lan ,  y o n a r  to g 'la m i  ifo d a  etuvchi 
v u lq o n   atam asi  Italiy ad ag i  V u lk an o  to g 'i  n o m id an   olingan.
T o g ‘lar  t o ‘g ‘risid a  ham   sh u n d a y   d ey ish   m um kin.  T o g 'la r   o ra sid a   y a sh a y d i- 
gan   T o g ‘  s o 'z ig a   n isb atan   to sh   s o ‘zi  k o ‘proq  ishlatadi.  M asa lan ,  to g ‘li  y erd a  
“ Tog"  tep a sig a   c h iq ib   k etd i”  d ey ish   o 'm ig a   “ T o g ‘g a   c h iq ib   k etd i"  dey ish ad i. 
S h u n in g d ek ,  A y rito sh ,  Q o rato sh ,  O q to sh   d eg an d a   k o 'p in c h a   q a n d ay d ir  ayrim  
to g ‘lar n a za rd a  tutilad i.  Ural  v a  S ib ir to g 'la r id a  ham   kam en   (to sh )  deb  ataydi.
S h u n d a y   boMsa  ham ,  g eo g rafik   n o m lard a  g e o g rafik   q o n u n iy a tla m in g   aks 
e tg a n ig a   ju d a   k o ‘plab   m iso llar  k eltirish   m um kin.  D em ak,  jo y   n o m lari  taso d ifiy  
p a y d o   b o 'lm a y d i,  ak sin ch a,  E sh a k h an g ra g an q ir,  Q o 'y q irilg a n q a l'a   kabi  taso d ifiy  
n o m la r  k a m d a n -k am   uchraydi.  B ino b arin ,  to p o n im la rn in g   a k sari  qism i  m a'n av iy  
jih a td a n   tab ia t  ho d isalarin l  aks  ettiradi.
X a lq   biron  tab ia t  h o d isasin i  g eo g rafik   atam a  bilan  ifo d a  etad i  v a  b in o b arin . 
g e o g rafik   n o m la r  ta rk ib id a   g e o g rafik   a ta m a lar  k o ‘p  u ch ray d i.  B u n d ay   a ta m alar 
to p o n im iy a   negizi,  ya'ni  m u rak k a b   g e o g rafik   n o m la m in g   tark ib iy   qism i 
h iso b lan ad i.
G e o g rafik   ata m a  ( to g ‘,  c h o ‘l,  k o ‘l,  q ish lo q   va  h .k .)  hali  g e o g rafik   n o m   em as, 
balk i  tu rd o sh   o t  b o ‘lib,  m u ay y a n   u m u m iy   y o k i  x u su siy   g eo g ra fik   tu sh u n ch an i 
b ild irad i.  B iroq  h ar  q an d ay   g eo g rafik   a ta m a   atoqli  otga,  y a'n i  g eo g rafik   n o m g a 
ay la n ish i  m um kin.
G e o g rafik   atam alar,  sh u n in g d e k ,  o ‘sim lik   v a  hay v o n   n o m la ri  biro n   q o 's h im - 
c h a s iz   yoki  a n iq lo v c h isiz   to p o n im g a   ay lan m ay d i.  M asa lan ,  0 ‘z b e k isto n d a   o ‘n 
m in g la b   q u d u q   bor  v a  h a r  biri  o ‘z   n o m ig a   ega.  B u n d a  q u d u q   s o ‘zi  y o n id a   biro n  
k ish in in g   ism i  yoki  an iq lo v h i  s o ‘z   (ch u q u r,  katta,  uch,  to ‘rt  v a  h .k .) yo  b o ‘lm asa -  
cha,  -   li  kabi  q o ‘sh im ch a lar b o 'la d i.  A g a r b o rd i-y u   Q u d u q ,  C h o q q i,  A riq,  Y antoq, 
Q u lo n   kabi  bir  ata m a   yoki  b irg in a   o ‘sim lik,  hayvon  n o m id a n   ib o rat  to p o n im  
u ch ray d ig an   b o 'lsa ,  u  h o ld a  bu n d ay   to p o n im n i  izo h lash d a   ju d a   e h tiy o t  b o 'lis h  
kerak.  M asalan ,  T o sh k cn td ag i  Z ah ariq n i  k o 'p in c h a  Z ax  dey ish ad i.
Jiz za x   v ilo y atin in g   Z om in  tu m a n id a   balan d   to g ‘  y a q in id ag i  tep asi  y assi  q ir 
b a ra z   d ey ilad i.  M asalan,  K attabaraz,  K ich ik b araz ,  T o 'p c h ih o y b a ra z   d eg an   jo y la r 
bor.  B a raz   (“b a la n d ” )  so '/.i  q ad im iy   su g ‘d  tilid an   q o lg an   b o 'lib ,  h o z ir j u d a   k a tta

---

h u d u d lard a  m u staqil  yoki  to p o n im lar  tark ib id a   uchraydi.  M asalan,  Z arafshon 
dary o sin in g   bosh  tom onidagi  Y a g ‘nobda  B urazo,  Pusfati  baroz,  Sari  baroz,  Siba- 
roso,  V a n jd a  B erazg o   kabi  to p o n im lar  bor.  O lim lam in g   yozishicha,  R o ssiyaning 
Y ev ro p a  q ism idagi  B erezalik a,  B erezau  gidronim lari  ham   o ‘sh a  b araz  (“ balan d ” ) 
so 'z id a n   kelib  eh iqqan.  A rm an  tilidagi  b an ter  ham   o ‘sha  baraz  bilan  o ‘zakdosh  va 
m a ’nodosh.
B u  m iso llar  geo g rafiy an i  yaxsi  bilm asd an   turib  to p onim ika  bilan   sh u g 'u l- 
lanish ishonchli  n a tijalar berm asligini  k o 'rsa tad i.
G eo g rafik  n o m la r ju d a   uzoq  d a v r m o b ay n id a  saqlanib  qolishi ju d a  k a tta   aha- 
m iy atg a  ega.  M asalan ,  D am ashq  sh ah arin in g   shu  n o m   bilan  atalg an ig a  uch  m ing 
yil  boladi.  U ni  d u n y o d ag i  en g   k ek sa   nom   deb  b o 'lm a y d i.  B uxoro,  Sam arqand, 
X o razm   kabi  to p o n im lar  h am   ju d a   q ad im iy   nom lardan.  S huning  u chun  ham  
u larn in g   kelib  ch iq ish i  h am o n   uzil-kesil  hal  b o ‘lgan  em as.  Q an ch ad an -q an ch a 
no m lar  y ozuv  p ay d o   b o ‘lm asdan  oldingi  dav rlard an   qolgan.  X alq lar  y o ‘q  b o 'lib  
ketgan,  tili  u n u tilg an   b o ‘lishi  m um kin.  lekin  g eografik jo y   nom lari  saqlanib  qola- 
veradi.  0 ‘sim lik y o k i  hay v o n  y o ‘q  b o 'lib   ketgan b o 'ls a  ham ,  nom   yashayveradi.
Y e rg a   b o i g a n   xu su siy   m ulkchilik,  kish ilar  o ‘rtasidagi  ijtim oiy-iqtisodiy 
m u n o sab atlar,  m ay d a yer egaligi  to p o n im iy ad a  sezilarli  iz qoldirgan.
M iso llarg a  m u ro jaat  qilaylik. 
1909-yilda  S kobelev  (hozirgi  F a rg ‘ona) 
sh a h rid a  n ash r  etilg an   r o ‘y x a tg a   k o 'ra ,  Q o ‘qon  va  M a rg ‘ilon  uyezdlarida, 
sh uningdek,  A n d ijo n   v a  O 's h   u y ezd larid a  chek  s o ‘zini  50  dan  ortiq  qish lo q   nom i 
tark ib id a   k o 'ra m iz .  A n d ijo n   v ilo y a tid a  v a  x ususan  F a rg 'o n a   v ilo y atid a  chek 
s o ‘zidan  tark ib  to p g an  jo y  nom lari  h o zir ham   an ch ag in a uchraydi.
A ndijo n   tu m a n id a   O b to b ach ich ek   degan  qishloq  bor.  Bu  nom   X udoyorxon 
dav rid an   qolgan.  A b d u rah m o n   ism li  b o la   (M usu lm o n q u ln in g   o 'g 'l i)   x o n n in g  
q o 'lig a   suv  qu y u v ch i -  o btobachi  b o ‘lgan.  X u d oyorxon  A bd u rah m o n   o b tobachiga 
b ir  n ech a  yuz  tan o b   y em i  c h ek   qilib  bergan.  A bd u rah m o n   o b to b ach in in g   yeri 
C h ek   O bto b ach i  deb  atalgan,  k ey in ch alik   O b to b ach ich ek   b o ‘lib  ketgan.  B undan 
tash q ari,  F a rg 'o n a   v o d iy sid a  B obochek,  Iso  A vliyochek,  M uham m ad  A m inchek, 
N a srid d in b ek c h ek   kabi  yerlar  b o 'lg an .  K eyinchalik  bu  y erlard a q ish lo q lar  bunyod 
etilgan.  X o ‘sh.  c h ek   y e r  o lg an   bu  kishilar  k im lar  b o 'lg a n ?   B u lam in g   ham m asi 
tarix iy   sh axslardir.  C h u n o n ch i,  M uham m ad  A m in  va  N asrid d in b ek   X udoyor- 
x o n n in g   o 'g illa ri  b o 'lg a n .  Iso  A vliyo  e sa  x o n n in g   ishonchli  k ishisi  va 
m aslah atch isi  hisoblangan.
C h e k   deganda,  xon  v a   unin g   oila  a'zolari.  am aldor,  ru h o n iy lar  v a  m ashhur 
sh ax slarn in g ,  u m um an  h ar  qanday  kish ilarn in g   x ususiy  yerlari  tu shunilgan.  Shu 
bilan   b irga F a rg 'o n a  v o d iy sid a chek  s o 'z i  m uayyan  yer o 'lc h o v i  ham   h isoblangan 
Shu  n o m lar  tark ib id a  e sa   c h ek   atam asi  toponim   yasovchi  bo  lib,  x o n lik   davri  yer 
eg alig id an   d arak  b erib   turadi.