Z. T. Nishanova, N. G. Kamilova, D. U. Abdullayeva, M. X. Xolnazarova

7.1.  Dj.Uotsonning bixevioristik nazariyasi

Bixeviorizmning asoschisi  DJ.Uotson  (1878—1938)  psixologiya 

fanining bosh vazifasi xulqni tadqiq etishdan iborat deb tushuna- 

di.  U psixik hodisalardan mutlaqo voz  kechib,  xulqni ikki shakl- 

ga,  ya’ni ichki va tashqiga ajratadi,  ular o‘zaro javoblar stimuli bi­

lan  uzviy  bogliq  ekanligini  ta’kidlab  oladi.  Bixeviorizm  uchun 

«xulq»  asosiy  tushunchaga  aylanib,  uning  psixikasi  bilan  aloqa- 

si  chetlab  olilgandir.

Uotson «Bolani psixologik tarbiyalash» asarida bolani ruhan va 

jismonan  soglom  qilib  tarbiyalash  uchun  nimalarga  e’tibor qara- 

tish  zarurligi  haqida  to‘xtalib  oldi.  Qat’iy kun tartibiga  rioya  qi­

lish, turli stimullarning ta’siridan himoya qiladigan bolaning max­

sus  xonasi  mavjudligi,  bolaga  nisbatan  muhabbat  va  g'amxollik 

kolsatishda  me’yor bolishi  zarurligini  ta’kidladi.  Uotson  inson- 

larni  tarbiyalashda  muhitning  ustuvor  rolini  ta’kidladi.  Uning 

ta’kidlashicha,  soglom  bolalar  to'plamidan  muhitning  ta’siri-

128

---

d a   k i m n i   b o ' l s a - d a   t a r b i y a l a s h   m u m k i n :   y o k i   b i r   xil  x u l q - a l v o r l i  

b o l a l a r   q i l i b   t a r b i y a l a s h   m u m k i n ,   y o k i   h a r   xil  s o h a d a g i   i n s o n l a r n i

-   v r a c h ,   s o i u v c h i .   y o k i   o ' g ' r i   q i l i b   t a r b i y a l a s h   m u m k i n .

D j . L J o t s o n

K l a s s i k   b i x e v i o r i z m n i n g   a s o s i y   g ' o v a s i   q u y i d a g i l a r d a n   i bo r a l :  

b o l a   p s i x i k a s i n i n g   r i v o j l a n i s h i   a s o s a n   a t r o f - m u h i t g a   b o g ' l i q .   B o ­

la  t a r a q q i y o t i n i   o ' r g a n i s h g a   b a g ' i s h l a n g a n   t a d q i q o t l a r d a   s t i m u l l a r  

va  u l a r   a s o s i d a   p a y d o   b o ' l a d i g a n   r c a k s i y a l a r   o ‘r t a s i d a   b o g l a n i s h  

ho s i l  b o l i s h i g a ,   o ‘r g a n i s h g a   i m k o n   b e r a d i g a n   y o k i   u n g a   t o ' s q i n l i k  

q i l a d i g a n   s h a r o i t l a r n i   o ‘r g a n i s h g a   e ’t i b o r   q a r a t i l d i .   M u h i t   b o l a ­

ni  o ‘r a b   t u r u v c h i   t e v a r a k - a t r o f ,   a n i q   h a y o t i y   v a z i v a t l a r d a n   i b o r a t  

s h a r o i t   s i f a t i d a   q a r a l d i ;   v a z i y a t   t u r l i   s t i m u l l a r   t o ' p l a m i d a n   i b o ­

rat  b o l i b .   u l a r   o ‘z  n a v b a t i d a   q o ' z g ' a t u v c h i l a r   z a n j i r i g a   b o ' l i n a -  

di.  T a s h q i   m u h i t   t a ’si r la r i  b o l a   x u l q - a t v o r i   m a z m u n i n i   va  u n i n g  

r i v o j l a n i s h   x a r a k t e r i n i   b e l g i l a y d i .

S h u n g a   q a r a m a s d a n ,   b a ’zi  b i x c v i o r i s t l a r ,   j u m l a d a n   E . T o r n -  

d a y k ,   E . T o l m e n .   K . X a l l ,   D . X e b b   k a b i l a r   x u l q   m o t i v a t s i y a s i g a  

m u a y y a n   d a r a j a d a   e ’t i b o r   q i l g a n l a r .

U l a r   o ‘z l a r i n i n g   i z l a n i s h l a r i d a   x u l q   m o t i v a t s i y a s i n i n g   « q u yi  

d a r a j a l a r i » n i   o ' r g a n i b ,   k a l a m u s h l a r d a   t a j r i b a   i s h l a r i n i   o l i b   b o r i b ,  

j o n i v o r d a   o c h l i k ,   t a s h n a l i k   va  u l a r n i n g   t u r l i c h a   d a r a j a l a r i n i   r e a k -  

siya  t e z l i g i g a   n i s b a t a n   n a m o y o n   b o ' l i s h   x u s u s i y a t i ,   h a r   xil  s h a -

129

---

roitda  motivatsiyaning  kuchi  to‘g‘risida  muayyan  qonuniyatlar 

ochishga intilganlar.  Hozirgi zamon bixevioristlari stimulni tashqi 

qo‘zg‘atuvchi sifatida talqin  qiladilar va organizmning  ichki ener- 

giyasini  faollashtiruvchi  deb  hisoblaydilar.  Neobixevioristik  na­

zariyalar yangi qo‘zg‘atuvchilar paydo boli shiga asoslangan bo£lib, 

ular insonning organik  ehtiyojlarini qoniqtirish bilan stimul  nati- 

jasining  uyg‘unlashuvi  tariqasida  tahlil  etiladi.  Ularning  ta’kid- 

lashiga  kola,  ikkilamchi  qo‘zg‘ovchilar  organik  qo‘zg‘atuvchi- 

larning  go‘yoki  qobiglga  o‘xshaydi,  xolos.  Vilyam  Makdugall 

(1871—938)  motivatsiyaning  irsiy  (tabiatdan  beriladigan)  xususi- 

yatga ega degan holatni asoslash uchun tug‘ma instinktlar masala- 

lari bilan mazkur voqelikni boglab tushuntirishga harakat qilgan.