‘z b e k is t n r espu blik asi o L iy va ‘rta m axsus ta’ L i m vazirlig I

16-chizma.  Amaliy  metodlarning  turlari
Am aliy  ishlar  m e to d i  —  o ‘zlashtirilgan  bilim larni  amaliy  m asalalar 
y e c h im in i  topishga  y o ‘naltirilgan  jara y o n d a  qoMlashni  taqozo  etadi. 
B u n d a   nazariy bilim larni  am aliyotda qo'llash  k o ‘nikmasi  hosil  qilinadi. 
A m aliy   ishlar  sinfda  yoki  tabiiy  sharoitlar  —  m a k ta b   yer  m aydoni, 
issiqxona,  geografik  m a y d o n la r d a   am alga  oshiriladi.  Ularni  am alga 
osh irish d a  sodir  etiladigan  harak atlar  o ‘qituvchi  t o m o n id a n   nazorat 
q i l in a d i  va  z a r u r   h o l l a r d a   y o ‘ri q n o m a   yoki  m ax s u s  k o ‘rsa tm a n i 
o ‘qu v ch ilar  e ’tiboriga  havola  etadi.
Qayd  etilganidek,  ushbu  m e to d la r o ‘quvch ilard a  amaliy  k o ‘nikm a 
va  m alakalarni  shakllantirishga  yo rd a m   beradi.  A yna n  amaliy  faoliyat 
ja ra y o n id a   nazariy  b ilim lar  harakatdagi  shaklga  ega  b o ‘ladi.
M a s h a   —  a q l i y   y o k i   a m a l i y   (j i s m o n iy )   h a r a k a t l a r n i   b ajarish  
k o ‘n i k m a la r i n i   e g a lla sh   y o ‘lidagi  k o ‘p  m a r t a   t a k r o r la n i s h la r   b o ‘lib, 
m a s h q s i z   k o ‘n i k m a   h a m d a   m a l a k a la r n i   s h a k l l a n t i r i s h   m u m k in  
e m a s .   M a s h q l a r   o g ‘z a k i ,   y o z m a ,   g ra fik a v iy   ( t e x n i k   j a r a y o n l a r  
m o h i y a t i n i   i f o d a l a s h ) ,   i j t i m o i y - f o y d a l i ,   j i s m o n i y   va  b o s h q a  
t u r l a r g a   b o ‘li n a d i .
Y o z m a   m a s h q la r   —  t a ’lim n in g   tark ib iy   q ism i  sifatida  za ru riy  
k o ‘ n i k m a   va  m a l a k a l a r n i   s h a k l l a n t i r i s h   h a m d a   m u s t a h k a m l a s h  
m a q s a d id a   q o ‘llaniladi.  D ik tan t,  insho,  m asala,  misol,  shuningdek, 
referat  yozish va tajriba  mohiyatini yoritish  ham  yozm a  mashqlar sirasiga 
kiradi.
G rafikaviy  ishlar  h a m   yozm a  ishlar  bilan  o ‘xshash  jihatlarga  ega
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

boMib,  ulardan  asosan  texnik j a ra y o n la r  (ju m la d a n ,  geografiya,  fizika, 
m a te m a tik a ,  ch iz m a c h ilik ,  rasm  h a m d a   tex n o lo g ik   t a ’li m ) d a   k e n g  
koMamda  foydalaniladi.
Mashqlarning bajarilish  samarasi quyidagi shartlar hisobga  olin g an d a 
b irm u n c h a   yuqori  boMadi:
—  m ashqlarni  bajarishga  nisbatan  ongli  yondashish;
—  bajarish  qoidasini  bilish;
—  vaqt  b o ‘yicha  tak ro rla n ish n in g   t o ‘g ‘ri  taqsim lanishi.
M ashqni  bajarishni  tashkil  etish  quyidagi  b o sq ic h la rd a n   iborat:
—  o ‘qituvchining  faoliyat  m aqsadi  va  m a z m u n in i   t u s h u n tir is h i;
—  topshiriqni  bajarish  k etm a-ketligini  k o ‘rsatishi;
—  o ‘q i t u v c h i   n a z o r a t i   o s t i d a   o ‘q u v c h i l a r   t o m o n i d a n   o ‘q u v  
harak atin in g   dastlabki  bajarilishi;
— zarur ko'nikm a va m alakalarshakllangunicha o ‘quv h a rakatlarning 
k o ‘p  bora  takrorlanishi.
Ayrim  h o latlarda  o ‘q u v c h ila r  ovoz  c h iq arib   o 'q u v   h a r a k a tl a r in i  
takrorlashlari  va  bajarishlari  lozim   boMadi.  U l a r   izohli  m a s h q l a r   d e b  
n o m la n a d i  va  bajariladigan  h a r a k a tla rn in g   m o h iy a tin i  a n g la g a n   h o l d a  
k o ‘nikm a  va  m alakalarni  egallashga  im kon  beradi.
Laboratoriva  ishlari  o ‘quvch ilarn in g   jih o z ,  m axsus  u s k u n a ,  q u ro l 
h a m d a   turli  texnikaviy  q o lip la rd a n   fo y d a la n g a n   h o l d a   ta j r ib a l a r n i  
oM kazish  m e t o d l a r i   boMib,  u l a r   k o ‘p r o q   ta b i i y   f a n l a r   a s o s l a r i n i  
o ‘rganishda  qoMlaniladi.  Bu  m e to d   o ‘q u v c h ila r n in g   a s b o b - u s k u n a l a r  
b ila n   ish  k o ‘rish,  oM chash  ish larin i  a m a l g a   o s h i r i s h   va  u l a r n i n g  
natijalariga  ishlov  berish  kabi  koMiikmalarini  t e z k o r   s h a k lla n tirish g a  
im kon beradi.  Laboratoriya ishlarini  bajarish  maxsus qu rilm a va jih o zlar, 
shun in g d ek ,  m ateriallar  h a m d a   vaqtni  sarflash,  u larni  ishga  t a y y o r  
holatga keltirishni talab etadi.  Biroq bu  harakatlar o ‘q u v c h ila m in g  yuqori 
darajadagi  faolligi asosida  m ustaqil  ravishda tajriba  va oMchash  ishlari ni 
tashkil  etish  bilan  takom illashtirilib  boriladi.
L a b o r a to riy a d a n   a m a liy   is h la rn in g   fa rqi  s h u n d a k i ,   b u   m e t o d  
o ‘quvchilarning  mavjud  n azariy bilim larni  am a liy   m a s a la la r y e c h im in i  
to p ish g a   y o 'n a ltirilg an   faoliyatini  tashkil  etis h g a   x iz m a t  q ila d i.  U 
o ‘quvchilarning  bilim larini  c h u q u rla sh tiris h ,  bilish  fao liy a tin i  n a z o r a t  
q ilis h   h a m d a   yoM  q o ‘y ilg a n   k a m c h i l i k l a r n i   t u z a t i s h   b o r a s i d a g i  
k o ‘nikm alarini  shakllantirish  kabi  funksiyalarni  bajaradi.
Amaliy  m ashg‘ulo tla rd a  o ‘q u v ch ila rn in g   bilish  faoliyati  q u y id a g i 
b esh  bosqichda  tashkil  etiladi:
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

1.  0 ‘qituvchining tushuntirishi,  faoliyat  m ohiyatini  nazariy j ih a td a n  
anglash  bosqichi.
2.  K o ‘rsatm a,  y o ‘l-y o ‘riq  berish  bosqichi.
3.  Sinov  bosqichi  (bu  bosqichda  ikki-uch  n afar  o ‘quvchi  am a liy  
h a r a k a tla rn i  b a ja r a d i,  qolg an   o ‘q u v c h ila r  esa  u larn in g   fa o liy a tin i 
kuzatadi).
4.  Faoliyat  (harakat)ni bajarish  (har bir o ‘quvchi topshiriqni  mustaqil 
r a v is h d a   b a ja r a d i,  a y n i  o ‘rin d a   t o p s h i r i q n i   bajarishga  q i y n a l g a n  
o ‘quvchilarga  alo h id a  e ’tib o r  qaratilib,  ularga  y o rd a m   k o ‘rsatiladi).
5.  Nazorat bosqichi (bu bosqichda o ‘quvchilaming ishlari qabul qilinadi 
va baholanadi; ishning sifati,  materialning maqsadga muvofiq tanlanganligi, 
vaqt  nuqtayi  nazaridan tezkorlik, topshiriqni bajarish tizimining t o ‘g ‘riligi 
va  samaradorligi  kabi  holatlarga  alohida  e ’tibor beriladi).
Z a m o n a v iy   t a ’lim   tizim ida  o 'q u v c h ila r  t o m o n i d a n   o ‘zlashtirilgan 
n a z a r i y   b i l i m l a r   n e g i z i d a   a m a l i y   k o ‘ n i k m a   va  m a l a k a l a r n i  
shak llan tirish d a  d id a k tik   o ‘vinlard a n   foydalanishga  alo h id a  e ’tib o r 
qaratilm oqda.
D id ak tik   o ‘vin  o ‘rganilayotgan  obyekt,  hodisa  va  ja r a y o n la r n i 
modellashtirish asosida o ‘quvchining bilishga b o ‘lgan  qiziqishi va  faollik 
darajasini  rag‘batlantiruvchi  o ‘quv faoliyati  turi.  Ayni  vaqtda  o ‘yin  h a m  
ijtim oiy  faoliyat  k o ‘rinishi  sanaladi.
Hozirgi  v aqtda  o ‘qituvchilar q o ‘lida  b a r c h a   o ‘quv  fanlari  b o ‘yicha 
didaktik o 'yinlarning  ishlanmalari  mavjud,  ayniqsa,  boshlang‘ich  t a ’lim 
b o ‘yicha yaratilgan o ‘quv dasturlarda turli didaktik o'yinlarning r o ‘yxati 
yetarli  darajada  k o ‘rsatilgan.
T a ’lim ning globallashuvi t a ’limiy va  rivojlantiruvchi xarakteriga  ega 
va y o ‘nalishi jih atid a n   xilma-xil b o ‘lgan  k o m p u t e r o ‘yinlarining m ak tab  
a m aliy o tig a  ja d a l  kirib  kelishini  t a ’m in la m o q d a .  Didaktik  o ‘y in lar 
o ‘quvchilarga  ijtim oiy-foydali  m e h n a t  h a m d a ,  o ‘qish  k o 'n ik m a la rin i 
faol  o ‘z lash tirish d a  m u h im   ah a m iy a tg a   ega.  D idaktik  o ‘y inlarning 
ah a m iy a ti  unin g   natijasi  bilan  em as,  balki  ja ra y o n n in g   m a z m u n i  va 
u n i n g   k e c h i s h i   b i l a n   b e l g i l a n a d i .   0 ‘y i n l a r   b o l a l a r n i   i j t i m o i y  
m u n o s a b a tla r ja ra y o n id a   faol  ishtirok etishga  tayyorlaydi,  ularning turli 
p s i x o l o g i k   z o ‘r i q i s h l a r i n i   k a m a y t i r a d i .   D i d a k t i k   o ‘y i n l a r d a n  
f o y d a l a n i l g a n d a   o ‘q u v c h i l a r n i n g   m a n f a a t d o r   b o ‘lish la ri  ijo b iy  
a h a m i y a t g a   ega  boMgan  t a q d i r d a g i n a   u l a r n i   t a q d irla s h   m u m k in .  
A k sin ch a ,  m e to d ik   ji h a t d a n   puxta  as oslanm agan  h a m d a   sh uncha ki 
tashkil  etilgan  o ‘yin  ijobiy  natija  berm aydi.
www.ziyouz.com kutubxonasi

---