Universiteti b. A. Bahritdinov s. A. Zokirova

p a s a y ib   bordi.
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

R egion   va  m am lakatlar
Zaxira, 
mlrd  t 
( 0 1 .0 1 .2 0 0 0 )
J ah on
zaxiralari
qism i
(foiz)
Jahon 
qazib  chi- 
qarishdagi 
qism i  (foiz 
1 997)
Zaxiralami 
hozirgi  qazib 
chiqarish 
darajasiga 
nisbatan
1.Shim oliy Amerika
4 ,3
3 ,5
1 3,8
9 ,2
2.  Lotin Amerika
1 7 ,0
1 1,3
14,7
3 3 ,6
3 .G ’arbiy Yevropa.
2 ,5
1,9
9 ,4
7 ,7
4. M arkaziy-Sharqiy 
Y evropa
0 ,2
0,1
0 ,2
3 1 ,2
5.  MDH
9 ,0
6 ,3
10,7
2 4 ,3
6.  R o ssiy a
6 .7
4 .7
8 .8
2 2 ,0
7.  0 ’rta  Sharq  v a 
Shim oliy Afrika
9 ,9
6 9 ,3
3 5 ,4
7 9 ,2
8.  S au d iya Arabistoni
3 6 ,0
2 5 ,5
1 1.9
8 7 ,5
9.  Afrika  Sahroi  Kabirdan 
janu bga
4 ,7
3 ,3
5 ,3
2 5 ,4
10.  O siyo
5 ,4
4 ,0
9 ,7
1 6,0
11.  Avstraliya  va 
O keaniya
0 ,4
0 ,3
0 ,8
1 3 ,8
12.  Jah on   m iqyosid a
1 40,4
1 00 ,0
1 0 0 ,0
4 1 ,0
13.  OPEK mamlakatlari
109,1
7 7 ,6
4 0 ,8
7 7 ,4
I s h o n c h li  g a z  z a x ir a la r i 
2 -J a d v a l
R egion   va   m am lakatlar
Zaxira,  mlrd 
t
(0 1 .0 1 .2 0 0 0 )
Jahon
zaxiralari
qismi
(foiz)
Jahonda 
qazib  chi- 
qarishdagi 
qismi  (foiz 
2 0 0 7 )
Zaxiralarni 
hozirgi  qazib 
chiqarish 
d arajasiga 
nisbatan
1.Shim oliy Am erika
6 ,4 6
4 ,4
3 0 ,2
9 ,2
2.Lotin Am erikasi
7 ,1 6
4 ,9
5 ,7
5 4 ,7
3 .G ’arbiy Yevropa
4 ,7 0
3 ,2
11.4
1 7,7
4.M arkaziy-Sharqiy
Yevropa
0 ,4 5
0 ,3
0 ,7
2 6 ,8
5.  MDH
5 6 ,7 0
3 8 ,7
2 8 ,2
8 6 ,4
6.  R o ssiy a
4 8 ,1 4
3 2 ,9
2 3 ,6
8 7 ,4
7.  0 ’rta  Sharq  v a  
Shim oliy Afrika
5 6 ,3 5
3 8 ,5
12,4
1 9 4 ,3
8.Afrika  Sahroi  Kabirdan 
jan u b ga
4 ,3 3
3 ,0
0 ,5
3 9 7 ,2
9.  O siyo
8 ,8 7
6,1
9 ,6
4 0 ,2
10. Avstraliya  va 
O keaniya
1,41
0 ,9
1,3
4 1 ,2
1 1.Jahon   m iqyosid a
1 4 6 ,4 3
100
1 00
6 1 ,9
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

E k o lo g ik   m u a m m o la r   h am   m a ’lum  d a r a ja d a   m uhim   o tkirlik  bilan  k o ’tarila 
b o s h la d i.  A n a   s h u   v a q td a   ja h o n   resu rsla ri  t e z   k u n d a   tu g a s h i  h a q id a   birinchi 
m u d h is h   b a s h o r a t la r   p a y d o   b o   ld i.  R e s u r s la r n in g   is r o f g a r c h ilig i  d a v r id a n  
e n e r g iy a d a n   o q ilo n a   fo y d a la n is h   davrida  m u q obil  e n e r g e tik a   u s tid a   ish lar  fa o l 
olib  b o rilm o q d a   (q u y o s h   v a   s h a m o l  e n e r g iy a s id a n   fo y d a la n is h ,  s u v   ko tarilaishi 
v a   p a s a y is h i,  g e o te r m a l  v a   yad ro  e n e r g e tik a s i).
Mineral  resurslar
M ineral  r esu rsla r -   h is o b g a   o lin g a n   kon  zaxiralari -   rudali  v a   r u d a siz,  ustki 
q a t l a m i a r   v a   y e r   b a g ’rid a ,  k  lla r   v a   d e n g i z   s u v la r i   o s t i d a ,   x  j a lik d a  
ish la tila d itja n la ri.
S a n o a t   m a h s u lo tla r in i  ish la b   c h iq a r is h in in g   a s o s i y   b a z a s i  b o ’lg a n   m in- 
eral  r e s u r sla r g a  eh tiyoj y ild an -yilga o ’sib   b o r m o q d a .  Har yili ja h o n d a  y e r  b a g ’ridan 
1 0 0   mlrd.  to n n a d a n   ortiq  turli  m ineral  x o m   a s h y o   v a   y o q ilg ’i  olin ad i.  Tarkibi  v a  
fo y d a la n is h   x u s u s iy a tla ri  b  y ich a   m ineral  r es u r sla r   ikki  a s o s iy   g u r u h g a   ajralib 
turadi:  m eta ll  -   q o ra ,  rangli,  a s l  v a   radioaktiv;  m e ta ls iz   -   qurilish  m ateriallari, 
k o n -k im y o   x o m   a s h y o s i  (su lfat,  apatit,  fosforit,  kaliy,  o s h   tuzi)  va  b o sh q a la r .
P la n e t a d a   m in era l  r e s u r sla r   jo y la sh u v i  n o t e k is   r a v is h d a   b lib ,  bu  h o la t 
turli  tek to n ik   ja r a y o n d a g i  ayrim liklari,  ularni  o ld in g i  g e o lo g iy a   d a v r id a   p a y d o