Universiteti b. A. Bahritdinov s. A. Zokirova

istiq o m a t  qiladi.
Aholi n ih o y a td a  z ic h  j o y la s h g a n  m in taqalar q atoriga  Janubiy,  J a n u b i-S h a rq iy  
v a   S h a rq iy   O siy o ,  Y evrop a  h a m d a   A Q S H n in g   sh im o li-sh a rq iy   q ism i,  B o s v a s h  
m e g a p o lis i  kiradi.  D a stla b k i  u c h ta   m in ta q a d a   aholi  q a d im d a n   jo y la s h g a n   b lib, 
u  h o zirg i  v a q td a   ju d a   yu q o ri  d a r a ja d a g i  a h o li  z ic h lig ig a   e g a .  B u n d a y   h o la t, 
a w a la m b o r ,  bu y e r d a   m e h n a tn i ju d a   k  p ta la b  qiluvchi  sh olich ilik n in g  q a d im d a n  
m avjudligi,  q o lg a n la r d a  e s a  XVIII-XIX a srla rd a  y u z  b e r g a n  s a n o a t   inqilobi  h a m d a  
u n d a n   k ey in g i  d a v r d a   a m a lg a   o s h g a n   in d u striallash tirish   ja ra y o n i  b ilan   u zviy 
b o g ’lan gan d ir.  In so n la rn in g   q a d im d a n   o k e a n   v a   d e n g iz   soh illa rid a   j o y la s h is h g a  
intilishi  h a m   m u h im   o m illa rd a n   biridir.  H ozirgi  v a q td a   d e n g iz   v a   o k e a n la r d a n  
q u ru q lik k a   t o m o n   2 0 0   k m g a   c h  z ilg a n   y e r   y u z a s i   q is m id a   in s o n iy a t n in g  
yarm id an   z iy o d   q ism i,  5 0   km   k en glik k a  e g a   b  lg a n   quruqlik  q ism id a   e s a   d u n y o  
a h o lis in in g   d e y a r li  3 0   fo iz i  t o ’p la n g a n d ir .  D u n y o   b  y ic h a   a h o li  ju d a   z ic h  
jo y la s h g a n   h u d u d la r q a to rig a   q u yidagilar kiradi:  Rur,  E lz a s  v a   Lotaringiya  h a m d a
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

Parij  v a   L o n d o n   rayonlari,  S h im oliy  Italiya,  M o sk v a   rayoni,  D o n b a s s ,  F a r g ’o n a  
v o d iy si,  S h a rq iy  Xitoy,  H in d-G an g tekisligi,  Y a v a  oro'li,  Y ap oniya orllari,  Nil d e lta si, 
A Q S H n in g   S h im o li-S h a rq iy ,  Buyuk  k o ’llar  rayonlari  v a   S a n s a n   m e g a p o lis i.
J a h o n   a h o lis i  v ertik a l  m in ta q a la r   b  y ic h a   h a m   n o t e k is   t a q s im la n g a n . 
A holining  yarm id an   ortiq  qism i  (5 6   foizi),  m utlaq  balan dligi  2 0 0   m e tr g a c h a   b o ’lgan 
tekistlik  va   p astek istlik lard a  istiq om at  qiladi.  S a lk a m   ch orak   q ism i  (2 4   foizi)  2 0 0 - 
5 0 0   m etr  b a la n d lik k a   e g a   tekistlik  va  q irlarga  t o ’g ’ri  k elad i.  D e m a k ,  Yer  sh ari 
a h o lis in in g   8 0   fo iz i  m u tla q   b a la n d lig i  5 0 0   m e t r g a c h a   b  lg a n   h u d u d la r d a  
jo y la sh g a n .  S h u   vaq tn in g  o ’z id a   2 0 0 0   m etrd a n   b a la n d   h u d u d larga  Yer  sh ari  jam i 
a h o lis in in g   atigi  1  foizi  t  g ’ri  k elad i.  U m u m a n   o lg a n d a ,  a h o li  s o n i  v a   u lu sh i 
balandlik  o s h g a n   sari  k am ayib  boradi.  Lekin  bu  q o n u n iy a t J a n u b iy  A m erik a d a   o ’z  
ifod asin i  to p m a y d i.  B u n d a n   tash q ari,  O siy o   qit’a s i  bilan  jam i  quruqlik  y u z a s ig a  
x o s   b  lg a n   k rsatkichlar  bir  xil  m iqdorlar  x o slig i  bilan  ajralib  turishligini  t a ’kidlab 
0