Treball de camp a la conca de tremp

TREBALL DE CAMP A LA CONCA DE TREMP

Realitzat el 18 d'abril 1998 -- MONITOR: Rogelio Linares (UAB)

Apunts de Josep L. Soler i M. Teresa Sasal




Materials

• 
  Calcàries, calcarenites (gresos calcaris), conglomerats, argiles, margues, travertins, graves.
  

Tectònica

• 
  Anticlinal, sinclinal, terminació periclinal, mantell corriment.
  

Geomorfologia

• 
  Karstificació, surgències, esllavissaments, despreniments, xaragalls.
  

Cartografía i bibliografia

• 
  Mapa comarcal de Catalunya: Pallars Jussà - 1 : 25.000
  
• 
  Mapa Geològic de Catalunya - 1: 250.000
  
• 
  Mapa Topogràfic de Catalunya - 1:250.000
  
• 
  Carta Digital d'Espanya.
  
• 
  Història natural dels Països Catalans I, II i III
  

 

ITINERARI

Els nombres representen les aturades de l'itinerari. A continuació es fa referència al que es va veure en cadascuna d'elles.

Estació 1 - Port de Comiols

Observació de la Conca i dels relleus que la delimiten: al S la serra del Montsec, on ens trobem, i al N la de Bòixols-S. Corneli. Al darrera d'ella, els Pirineus. Des de la serra del Montsec, en direcció NE la serra de Campanetes i cap al NW la de Llimiana. Recull el drenatge de la Conca la Noguera Pallaresa, travessant-la de N a S.

A la serra de Campanetes es diferencien:

Un barret gris, de calcàries i margues alternades; mostren discordança angular amb les argiles que tenen a sota.

El sòcol vermellós, principalment d'argiles (facies Garumnià). S'estenen a tota la conca constituint un nivell impermeable. 

Per sota es troba la capa o formació de calcarenites d'Areny, que afloren en el mateix port de Comiols i cabussen cap al N amb un angle d'uns 30º . Aquesta mateixa roca també apareix a la base de la serra Bòixols-S. Corneli, on cabussen cap al S (estrats verticalitzats). Existeix entre els dos afloraments un sinclinal, que coincideix amb la conca de Tremp.

Els materials que estan per sota de tots són les capes de calcàries que formen els relleus màxims de la serra del Montsec i que cabussen al N. Tenen una potència de 600-700 m, aprimant-se progressivament fins desaparèixer sota la conca. Les calcàries que es troben per sota de les calcarenites en la serra de Bòixols-S. Corneli són diferents de les que es troben a la serra del Montsec.

El conjunt de les calcàries i les calcarenites de la serra del Montsec estan molt karstificades.

Els relleus que tanquen la Conca per l'est estan formats per conglomerats modelats de forma similar a Montserrat. Els còdols que els formen són de granits procedents de la zona axial del Pirineu. S'han trobat fragments d'aquests conglomerats a la base del delta de l'Ebre. La denudació d'aquesta zona encara continua, a un ritme molt alt.

Al centre de la conca existeixen importants dipòsits de travertins (9 km2), associats a un conjunt de basses d'origen artesià, que constitueixen una descàrrega natural de l'aqüífer i provoquen inundacions de camps. La zona ha estat declarada PEIN.

La càrrega de l'aqüífer es produeix en les zones on les calcarenites emergeixen (per exemple el mateix port de Comiols); la presència de la bencinera i les seves possibles fuites pot ser un focus de contaminació de les aigües subterrànies. La producció de purins en la conca, planteja un problema de contaminació per les aigües superficials, però no per l'aqüifer, donada l'impermeabilitat de les argiles que el recobreixen. Els purins van a parar a l'embassament de Cellers.

Retrocedint uns centenars de metres per la carretera en direcció BCN es pot estudiar la calcarenita als marges de la carretera. Components: sorra (grans detrítics de quars) + bioclasts (transportats) + ciment calcari + argila (poca). Roca molt diaclasada, amb la estratificació esborrada en part. Cabussa al N. Al cantó W de la carretera existeix una fractura distensiva (diàclasi) d'uns 40 cm, plena de calcita amb importants cristalls.

A la banda E de la carretera s'observa un rascler fòssil, tallat pel talús, amb solcs de 2-3 m de fondària, plens d'argila i sorra, residus de la dissolució de la calcarenita. El tascó argilós és indicador de karstificació. En les condicions climàtiques actuals no es pot desenvolupar aquest tipus de rascler, cal un clima més humit i càlid (tropical); es suposa que es va originar en el miocé.

La karstificació és més efectiva en superfícies horitzontals, on l'aigua roman més temps i pot actuar més.

Potència total de la zona karstificada 600-700m (200 m de karst típic).

La capa de calcarenita aflora també en la regió E de la conca formant l'anticlinal d'Isona.

 

Estació 2 - Carretera d'accés a S. Salvador de Toló.

A mitja vessant de les argiles de la serra de Campanetes. 

Observació dels conglomerats a l'E de la conca. Són grans cons de dejecció; es creu que els conglomerats cobrien tota la conca. Són de l'Oligocé.

Entre la base del barret i les argiles existeix una capa de 1.5 m de guix que es dissol i precipita en les esquerdes de l'argila que es veuen al costat de la carretera, formant taques blanques.

Es veuen molts graons (mida decamètrica) en els prats que creixen sobre l'argila per sobre de la carretera. Han estat produits per esllavissaments, fenòmens de vessant que impliquen una denudació molt activa. Els murs ciclopis de contenció de la carretera contínuament són sobrepassats. Els dipòsits d'argiles deuen ser paleocens i d'origen fluvial però no s'han trobat els canals. Les calcàries i margues del barret, de l'Eocè.

 

Estació 3 - Carretera, una mica més enllà del poble de Toló

Vista d'Isona situada sobre materials quaternaris que formen un con de dejecció. Es veu l'aflorament de la calcarenita, al NE del poble d'Isona, formant una estructura bombada amb la part superior erosionada. Les seves vessants meridionals cabussen cap al S, les septentrionals cap al N i les més properes a Isona, cap a l'W. És l'anticlinal d'Isona i la seva terminació periclinal.

Darrera d'ell, més lluny cap al NE, es veu una altra estructura en forma de cúpula amb la part superior erosionada. És un altre anticlinal, format per les calcàries que constitueixen la serra de Bòixols-S. Corneli. En la seva vessant meridional, un riu provinent del nucli de l'anticlinal ha excavat la capa de calcàries i ha format un solc en forma de "v", visible des de molt lluny. En aquest punt es troba Abella de la Conca, parada 8 de l'itinerari.

Les calcàries de Bòixols-S. Corneli no tenen res a veure amb les del Montsec (aquestes s'aprimen sota terra, fins desaparèixer). Són materials més antics que encavalquen sobre els materials de la conca., amb un recorregut de falla de 30 km.

A prop del fons de la conca, al costat dret de la carretera, es poden veure unes grans lloses de calcària grisa procedents de la transició entre el secundari i el terciari.

Estació 4 - Estanys de Basturs

Actualment hi ha un estany gran, un altre petit i darrerament va formar-se un nou en un camp. També hi ha estructures circulars que corresponen a dipòsits de travertins en estanys fòssils. La cadena d'estanys actuals i fòssils es troben alineats (a causa d'una falla?). Tot el sistema es troba en una zona aixecada, amb conques fluvials a nord i sud. Comparant els estanys actuals amb els fòssils, es veu que els més antics són més grans.

L'aigua, acumulada en l'estrat de calcarenites, travessa la capa d'argiles i arriba a la superfície. L'ascens es realitza en la zona on les calcarenites es troben més properes a la superfície (gruix mínim de les argiles, uns 150 m).

Els desbordaments omplen una cota topogràfica. L'aigua porta carbonats en dissolució; a l'arribar a la superfície, els carbonats precipiten per desgasificació formant dipòsits de travertins. Es troben dos dipòsits de travertins, l'actual i un altre fòssil a una cota més alta. El canvi de cota dels llacs actuals respecte dels fòssils és degut a una erosió, que permet la sortida per un punt més baix. Podem preguntar-nos per què no surt pel riu, que topogràficament encara és mes baix. Sembla que hagi un plegament per sota, que apropi les calcarenites a la super­fície. La zona d'estanys es troba alineada amb la prolongació de l'eix de l'anticlinal d'Isona.

En realitat encara hi ha altres dipòsits de travertins, indicadors de més etapes fòssils de sortida d'aigües subterrànies.

Les zones de descàrrega de l'aigua subterrània tenen la morfologia d'un cràter volcànic (formació troncocònica amb un estany al seu cim). Se'ls hi dóna el nom de dolines d'esfondrament per paral·lelisme a les de Banyoles, però no es gaire verosímil doncs aquí no existeixen guixos pel que no pot haver esfondraments.

A qualsevol lloc de la zona on es faci un forat fins uns 150 m de fondària (que travessi la capa d'argiles i arribi a la de calcarenites), surt aigua a pressió, formant pous artesians; s'han fet diversos sondatges que ho confirmen. El nivell piezomètric és la cota de la superfície dels llacs. Es produeixen fenòmens de desestabilització des de sota. L'argila està xopa d'aigua, s'infla i empeny cap a dalt i dona erosió en superfície. No hi ha esfondraments en la zona. El esfondraments poden produir-se quan es modifiquen les capes superficials (100 m o menys) a causa de dissolució per aigües subterrànies.

Les zones de recàrrega de l'aqüífer són els llocs on aflora la capa de calcarenites i està karstificada (les serres de Montsec i de Bòixols-S. Corneli i l'anticlinal d'Isona). La potència de l'estrat de calcarenites és de 7-8 m; conté unes reserves de 30 Hm3 d'aigua (10 vegades més que la capacitat inicial de l'embassament de Cellers (Terradets)).

A l'hora d'usar l'aigua subterrània com a recurs cal tenir en compte factors com la vulnerabilitat i la sobreexplotació. La seva vulnerabilitat ve donada pel risc de contaminació, per exemple a causa d'abocaments de la bencinera del port de Comiols. Per saber quin volum es pot extreure anualment, cal conèixer exactament quin és el volum de recàrrega anual; les extraccions incontrolades donen lloc a sobreexplotació i posterior exhauriment de l'aqüífer.

 

Estació 5

A un centenar de m al N del estany, l'erosió deixa al descobert una paret vertical amb travertins sobre una base de material detrític (graves) que forma part d'un con de dejecció.

L'estrat de travertins està perforat per nombrosos nius d'abellarols. Es fa més gruixut i porós baixant cap al riu.

Hi ha una cadena de terrasses de desbordament baixant cap al riu, amb una estructura semblant a la de Pamukale.

Es troben petjades de dinosaure a les roques a prop del castell d'Orcau.

 

Estació 6 - Bifurcació carretera d'Abella de la Conca / carretera a l'ermita de la Posa

Pujant a peu uns centenars de m per la carretera.

La roca que es trepitja es la calcarenita, que cabussa cap al W i que està molt carstificada. Estem a sobre de l'aflorament de l'anticlinal d'Isona, en el seu extrem occidental. Es pot pensar que aquesta és la principal zona de recàrrega, ja que hi ha una riera que actuaria com col·lector d'aigua de tota la conca superior, impermeable, i que a l'arribar aquí cediria part del cabal a l'aqüífer.

Les calcarenites mostren estructures deltaïques (laminacions creuades, ripples,...); el mar primitiu ocupava la Depressió Central de Catalunya i les terres emergides s'extenien cap a l'est. Es troben alguns importants dipòsits de fòssils d'ostres.

En direcció SW es poden observar, al fons de la conca, els camps d'ametllers que estan sobre el con de dejecció. Es veu una petita elevació, que és la capa fossilitzada de travertins (Pla de Conques).

Estació 7 - Ermita de la Posa

Baixant per la vessant des de l'ermita, s'arriba a una superfície de roca calcària amb nombroses petjades de dinosaures i altres senyals d'éssers vius (galeries).

Aquesta roca es trobava inicialment recoberta per argiles que s'han eliminat per destapar les petjades. La dissolució de la roca per l'aigua acumulada a les cavitats de les empremtes està provocant la seva ràpida degradació.

Estació 8 - Abella de la Conca

Travessant el poble es penetra una mica en la conca interior de la serra de Bòixols a través de grans estrats verticals de calcària, front d'un mantell de corriment que ha avançat en direcció S uns 30 km. La conca interior de la serra de Bòixols és el nucli de l'anticlinal que veiem des de lluny en la parada 3, format per les calcàries.

Aquests estrats calcaris apareixen tallats per la riera que recull l'aigua de la Serra de Bòixols i va cap a Isona.

Superat el poble es pot veure per sobre del camí el pla de lliscament o de falla, amb les calcàries a sobre i una marga esquistada per metamorfisme de pressió a sota. Aquesta discontinuïtat també apareix al fons de la bauma que aprofiten les darreres construccions del poble (safareig, corts,...).

El nucli de l'anticlinal ha estat erosionat formant-se la conca interior, Els materials que el formaven es troben dipositats en el con de dejecció de la plana, quaternari, cobert pels camps d'ametllers i sobre el que s'han format els travertins.

 

Estació 9 - Hotel del Llac (Cellers)

Des del costat de l'embassament de Cellers (o Terradets) es pot veure la vessant N de la serra del Montsec i els quatre materials que també es distingien en l'estació 1: Calcàries, calcarenites, argiles i calcàries + margues.

El cim del Montsec té els estrats tallats horitzontal­ment; es suposa que a causa d'un fenomen erosiu, però que no es coneix. En el seu interior s'hi troben grans cavitats kàrstiques.

El drenatge subterrani és en direcció S; no segueix els plans d'estratificació, el que fa suposar l'existència d'un paleodre­natge. Una hipòtesi podria ser que les calcàries i tota l'actual Conca de Tremp es trobaven recobertes pels conglomerats ... i les aigües no es podien escolar a favor de l'estratificació per que aquesta no les portava a cap superfície lliure. Tenien que sortir doncs pels vessants lliures, en concret pel vessant S del Montsec.

S'han trobat còdols de granit dins de les coves, es creu que provinents dels conglomerats que probablement recobrien tota la Conca, fet que reforça aquesta hipòtesi.

La capacitat originària de l'embassament era de 3 Hm³, però actualment està quasi ple de sediments i només recull 1.5 Hm³.

Estació 10 - Font de les Bagasses, Terradets

Creuant el pont es poden observar les surgéncies que existeixen en la paret E del congost a diferent nivell. Les més inferiors (sota el pont) ragen pràcticament de forma contínua; a nivell de la carretera es troba una gran cavitat que únicament funciona com a font quan les pluges omplen l'aqüífer i es supera un sifó, provocant-se una descarrega. Ha calgut instal·lar una defensa de formigó per protegir la carretera. A més altura es veuen altres sortides fòssils.

L
a pèrdua de funcionament està associada a la davallada del nivell del riu per l'erosió: al formar-se fonts a un nivell inferior, les fonts més altes perden l'aigua.

Es veu l'estratificació, cabussant cap al N.

És un fet destacable que tots els rius tallen les serres pirenenques de N a S, en comptes de vorejar-les com seria d'esperar. És un fet més que reafirma la hipòtesi de que tota la conca estava recoberta pels conglomerats, i que no existien els relleus actuals. Els rius van començar a erosionar, encaixant-se, pel que posteriorment ja no vàren canviar la seva trajectòria. Conforme s'anava encaixant el riu, també aprofondia el nivell kàrstic que drenava en ell, pel que les fonts han anat baixant de nivell. Aquest mateix fenomen es dóna en "Ojo Guareña".

MAPA GEOLÒGIC: Materials

(simplificat a partir del mapa geològic de Catalunya)




MAPA GEOLÒGIC: Materials i tectònica

(simplificat a partir del mapa geològic de Catalunya, incorporant informació facilitada per en Rogelio Linares)