Toshloq tumani



Download 3,88 Mb.
Pdf ko'rish
bet13/98
Sana21.01.2022
Hajmi3,88 Mb.
#396942
1   ...   9   10   11   12   13   14   15   16   ...   98
Bog'liq
f1

4. Darsni yakunlash. 
       5. Uyga vazifa: test yechish tematik axborotnomalardan
 
Tayyorladi:          _________________________ 
Tekshirdi: O‘TIBDO‗ :   __________ _________________________   
  ―_____‖____  201  y. 
 
40
7
28
3
35
13
250
18
625
14
64
3
75
32
375
11
1109
1107

m
2220
2216

n
n
m

n
m

n
m

2220
2
2

m
,
36
7

a
,
34
11

b
,
32
7

c
25
9

d
d
c
b
а



c
d
a
b



 
,
3
5
,
0

a
,
90
47

b
 
.
1
48
,
0
1


c
 
,
4
6
,
0

a
,
90
59

b
 
.
9
36
,
0
1


c
,
11
5

a
,
7
3

b
13
6

c
,
150
49

a
,
300
102

b
75
22

c
 
 
3
2222
,
0
);
223
(
2
,
0
;
23
22
,
0



l
n
m
l
m
n


n
m
l


l
n
m


n
l
m


m
l
n




Toshloq tumani 
Sana:_____________ 
13-mashg‘ulot 
Dars mavzusi
.     
 Algebraik ifodalar.
 
Dars 
maqsadlari

 
 
o‗quvchilarga 
algebraik 
ifodalarni 
o‗rgatish,                                 
ularning fanga qiziqishlarini oshirish. 
                                     
                
Darsning  borishi

       
1. Tashkiliy qism. 
       2. Algebraik ifodalar. 
Algebraik ifodalar. 
 
Harflar  yoki  raqamlar  va  harflar  bilan  ifodalangan  bir  necha  hadlarni  amallar 
yordamida birlashtirishdan iborat bo‗lgan yozuv algebraik ifoda deyiladi.  
Masalan:     

Algebraik ifodaning qiymati deb, undagi harflar o‗rniga berilgan son qiymatlarini 
qo‗yib,  shu  sonlar  ustida  tegishli  amallarni  bajargandan  keyin  kelib  chiqqan  songa 
aytiladi. 
Misol:   
 ifodaning qiymatini toping, bu yerda 
x
=24, 
y
=2  
Yechish: 
 
Harflar  yordamida  juft  va  toq sonlar  formulasini  yozish  mumkin.  Agar 
a
  juft 
son bo‗lsa:  
a
=2
n
 
agar 
b
 toq son bo‗lsa: 
b
=2
n
+1 
bu yerda: 
n
 –natural son yoki nol.  
Arifmetik amallarning xossalari: 
I. Qo‗shish va ko‗paytirish. 
1) o‗rin almashtirish qonuni  
a+b=b+a, a

b=b


2) guruxlash qonuni  
(
a+b
)+
c
=
a
+(
b+c
), (
a

b
)
c
=
a
(
b

c

3) taqsimot qonuni  
a
(
b+c
)=
a

b+a

c
 
II. Ayirish.  
Ayirishni qarama – qarshi songa qo‗shish bilan almashtirish mumkin: 
a-b=a
+(-
b

III. Bo‗lish. 
Bo‗lish bo‗luvchiga teskari bo‗lgan songa ko‗paytirish bilan almashtirish mumkin: 
 
Nol sonining xossalari: 
a
+0=
a
,  
a
 - 0=
a
,  
a

0=0,  
 - mavjud emas.
 

  
c
a
d
cd
в
а
x
x
y
x
ав





;
3
10
;
5
1
3
;
100
,
2
y
x

100
.
25
6
2
2
25
6
2
100
24




b
a
b
a
1


0
a


Toshloq tumani 
3. Mustahkamlash. 
Test yechiladi. 
TESTLAR. 
1.  
a
=4
b
 va 
c
+3
b
=0 (
b

0) bo‗lsa,   ni toping. 
A) 
            B)
           C) 
          D) 
           E) 
 
2.  Agar 
ab
=9 va 3
b
=8
c
 bo‗lsa, 
ac
 ni hisoblang. 
         A) 
            B) 
 
 
C) 
 
  D) 
 
 
E) 
 
3.  
a
 sonning 
b
 songa nisbati   ga teng, 
c
 sonning 
b
 songa nisbati   ga teng, 
c
 sonning 
a
 songa nisbatini toping. 
A)    
B)    
C)    
D)    
E)   
4.   26

25–25

24+24

23–23

22–12

8 ning qiymatini toping. 
 
            
A) 106   
B) 1     
C)  54  
  D) 8  
  E)  0 
5.    21

18–19

18+18

17–17

16+16

15–15

14 ning qiymatini toping. 
 
      A) 50     
B) 100   
C) 98    
 D) 24 
  E)  110 
6.   18

36–16

36+24

27–25

24–21

5 ning qiymatini toping.  
        A) 45    
B) 1    
 C) 0   
   D) 15   
 
E)  115 
7.   21

13+24

13+45

12+25

44–89

24 ning qiymatini toping.  
     A) 79     
B) 126 
  C) 89 
   D) 0 
  E)  1 
8.  36

24–33

24+17

11–14

11+18

16–15

16 ni  hisoblang. 
       A) 166   
B) 155   
C) 180   
 D) 2354  
 
 E)  153 
9.   27

23–24

23+21

19–18

19+17

11–14

11 ni  hisoblang. 
       A) 165   
B) 159  
 C) 143   
 D) 203  
 E)  189 
10.   21

17–18

17+17

15–15

14+18

13–15

13 ni hisoblang. 
       A) 125   
B) 135   
C) 205  
  D) 180  
 E)  165 
11.  139

15+18

139+15

261+18

261 ni hisoblang. 
     A) 13200         B) 16200          C) 14500              D) 17500                E)  15100 
12.  Agar 
x
=4,5 va 
y
=3,5 bo‗lsa, 
x
3

x
2
y

xy
2
+
y

ni hisoblang. 
A) 10  
B) 9,5  
C) 8   
D) 7,2 
    E) 11 
13.  Agar 
x
=71,8 va 
y
=70,8 bo‗lsa, 
x
3

y
3
–2
y
2
–3
y
–1+
x
2
–2
xy
 ni hisoblang. 
A) 1   
B) 21  
C) 79  
D) 87,5 
     E) 92,1 
14.  Agar  
  bo‗lsa,  
  ifodaning qiymatini toping. 
A)   
  B) 
 
 
C) 1   
D) 
 
 
E) 2
 
      
4. Darsni yakunlash. 
       5. Uyga vazifa: test yechish tematik axborotnomalardan
 
Tayyorladi:          _________________________ 
Tekshirdi: O‘TIBDO‗ :   __________ _________________________   
  ―_____‖____  201  y. 
с
а
3
1
1

3
2
1
3
1
1
3
1

3
2

7
5
3
9
4
3
8
5
3
3
1
3
8
3
3
3
2
2
1
3
2
6
5
7
5
4
3
5
4
b
a
2
1

1
2
2


ab
b
a
4
3
2
1
1
4
1
1


Toshloq tumani 
Sana:_____________ 
14-mashg‘ulot 
Dars mavzusi
.     
 Natural ko‘rsatkichli daraja.
 
Dars  maqsadlari
:      o‗quvchilarga  natural  ko‗rsatkichli  darajani  o‗rgatish,                                 
ularning fanga qiziqishlarini oshirish. 
                                     
                
Darsning  borishi

      
1. Tashkiliy qism. 
      2. Natural ko‘rsatkichli daraja. 
Natural ko‘rsatkichli daraja. 
 
 
Ushbu 
 ifoda natural ko‗rsatkichli daraja deyiladi, bu yerda  
n

N

Xossalari. 
1) 
 
 
2) 
                  3) 
 
 
 
4) 
              5) 
     6) 
a
0
=1. 
Ikki  xonali  son  xona  qo‗shiluvchilari  yig‗indisi  shaklida  quyidagicha  yozilishi 
mumkin: 
a

10+
b
,  bu  yerda 

–  o‗nliklar  soni, 

–  birliklar  soni;  uch  xonali  sonni 
a

10
2
+
b

10+
c
 ko‗rinishda  yozish mumkin, bu yerda 

– yuzliklar soni, 
b
–o‗nliklar soni, 
c
–birliklar  soni.  To‗rt xonali,  besh xonali  va h.k. sonlar  ham  xuddi  shu tartibda xona 
qo‗shiluvchilari yig‗indisi shaklida yoziladi.  
Misol: Quyidagi sonlarni xona qo‗shiluvchilari yig‗indisi shaklida yozing. 
Yechish: 1)  235121=2

10
5
+3

10
4
+5

10
3
+1

10
2
+2

10+1; 
 
 
  2)  3532037=3

10
6
+5

10
5
+3

10
4
+2

10
3
+3

10+7; 
 
  3)  701508=7

10
5
+1

10
3
+5

10
2
+8; 
10101=1

10
4
+1

10
2
+1.
 
3. Mustahkamlash. 
Test yechiladi. 
TESTLAR. 
1. Quyidagilardan qaysi biri –1 ga teng? 
A) (-(-1)
2
)
3
         B) (-(-1)
2
)
4
          С) (-(-1)
3
)
6
         D) ((-1)
3
)
2
       E) ((-1)
2
)
4
 
 
2. Quyidagi ifodalardan qaysi biri 1 ga teng? 
A) (-(-1)
3
)
3
         B) –((-1)
5
)
4
          С) ((-1)
3
)
5
         D) (-(-1)
2
)
3
       E) –((-1)
2
)
3
 
 
3. Quyidagi ifodalardan qaysi biri 1 ga teng? 
A) ((-1)
5
)
2
     B) (-(-1)
4
)
5
         С) ((-1)
3
)
3
         D) (-(-1)
2
)
3
       E) ((-1)
3
)
5
 
4. 
 ni soddalashtiring. 
A) 2
4n+2
         B) 2
2n-2
          С) 2
n-2
         D) 2
4n-2
       E) 2
4n+1 
5. 
 ni soddalashtiring. 
A) 2
4n+1
         B) 2
2n-2
          С) 2
n-2
         D) 2
4n-1
       E) 2
4n-2 
6. 
 ni soddalashtiring. 
A) 2
5n
  
B) 2
4n+2
 
 
С) 2
4n+1
 
 
D) 2
3n
  
E) 2
4n 




n
n
a
a
a
a




...
;
m
n
m
n
a
a
a



;
:
m
n
m
n
a
a
a


 
;
m
n
m
n
a
a


 
;
n
n
n
b
a
b
a


;
0
,
0









b
a
b
a
b
a
n
n
n
1
4
1
3
3
5
2
2
2




n
n
n
1
4
4
3
3
5
2
2
2




n
n
n
n
n
n
n







1
1
4
3
3
3
5
2
2
2
2


Toshloq tumani 
7. 
 kasrni qisqartiring. 
  A) 
 
B) 
 
C) 
  
D) 
  
E) 
 
8. 
 ni soddalashtiring. 
  A) 4
-1

5
-k
  
B) 4
-2

5
-k
 
C) 4

5
-k  
D) 2
-1

5
-k
 
 
E) 2

5
-k
 
9. 
 ni soddalashtiring. 
  A) 2
3n
    
B) 2
4n+1
 
C) 2
4n+2  
D) 2
5n
  
E) 2
4n
 
10. 
 ni soddalashtiring. 
  A) 3
5n+2
    
B) 3
5n+3
 
C) 3
5n+1  
D) 3
5n-1
 
 
E) 3
5n+4
 
 
11. 5
.
4
2n-3
-20
.
(2
n-2
)
4
 ifodani soddalashtiring. 
  A) 2 
 
B) 4
2n 
 
C) 4 
  
D) 2
n-1
 
 
E) 0 
 
12.  
 ning qiymati 9 dan qancha kam? 
A) 4,5 
 
B) 3   
С) 3,5  
D) 4   
E) 5,5 
 
13.  Agar 3
a
–3
=11 bo‗lsa, 3
5–
a
 ning qiymatini toping. 
       A)
              B)
            C) 99            D)
                 E) 
 
14.  20  dan  katta  bo‗lmagan  barcha  natural  sonlarning  ko‗paytmasi 
n
  (
n

N
)  ning 
qanday eng katta qiymatida 2
n
 ga qoldiqsiz bo‗linadi? 
          A) 16 
 
B) 20  
C) 18  
D) 10  
E) 14
 
      
 

Download 3,88 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   9   10   11   12   13   14   15   16   ...   98




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish