Tarix-7 2017.(Uzb). indd

Fàdlàn, Ibn Bàttutà ushbu o‘lkàlàr hàqidà qiziqarli àsàrlàr 
yozib, õàri 
tàlàrini tuzadilàr.
Adabiyot. Musulmon adabiyoti dastlab arab tilida yara-
tiladi. Kåyinchalik X asrga kelib u fors tiliga tarjima qili-
na bosh 
laydi. Musulmon shå’riyati yuksak darajaga erishib, 
uning ko‘plab turlari shakllanadi.
Sàvdîgàr và sàyyohlàr uzîq o‘l 
kàlàrdàn fàqàt g‘àrîyib 
buyumlàrni 
ginà emàs, àjîyib sàrguzàshtlàr hàqidà hikî-
yalàr, o‘zgà õàlqlàr àfsî 
nàlàri, ertàklàrini hàm îlib kål-
gànlàr. Ulàr bu hàqdà õàlifà sàrî 
yidà, zîdà 
gînlàr bàzm-
làri 
dà, bîzîr và ko‘chà-ko‘y 
làrdà so‘zlàb yurgànlàr. Ushbu 
sàrguzàshtlàr, àfsînà và ertàklàr àsî 
sidà àràb àdà 
bi 
yotining 
àjîyib durdînàsi «Ming bir kåchà» yaràtilàdi.

---

61
II BÎB. ILK O‘RTA ÀSRLÀRDÀ ÎSIYO
Me’morchilik.  Õàlifàlikdà sàn’àt 
ning bàrchà sîhàlàrigà 
nisbàtàn må’mîrchilik yuksàk tàràqqiy etgàn. Õàlifàlik 
tarkibidagi màmlàkàtlàrdà muhtàshàm sàrîylàr, màsjid-u 
màd 
ràsàlàr, qàl’àlàr bunyod etilgàn. Grànàdà (Ispà 
niya)-
dàgi  Àl-Hamrî sàrîyi, Kordîva (Ispàniya)dàgi màsjid, 
Qîhi ràdàgi  Hàsàn màsjidi, Buõîrîdàgi Ismîil Somoniy 
màq bàràsi – àràblàr dàvri må’mîrchiligi durdînàlàri hi-
sîb lànàdi.
Õàlifàlik màdàniyati àsîsiy sîhàlàridàn yana biri õàttît-
lik – husniõàt sàn’àti bo‘lgàn. Õàttîtlàr yozish uchun 
zàrur bo‘lgàn màtn màzmunigà mînànd yozuvning turli 
us 
lub 
làrini iõtirî qilgànlàr. Qur’îni kàrimdàn îlingàn îyat-
làr islîm må’mîrchiligi durdînàlàri bo‘lgàn binîlàrning 
ichki và tàshqi tîmînlàrini båzàshdà kång qo‘llànilgàn.
Sharq màdàniyati Yevropa màdàniyatining kåyingi 
tà 
ràq 
qiyo 
tigà o‘zining ijîbiy ta’sirini ko‘rsàtgan. Kåyin-
gi àsrlàrdà yevropalik îlimlàr Îsiyo màmlàkàtlàrining 
màtåmàtikà, tib 
biyot, àstrînîmiya, kàrtîgrà 
fiya sîhàlàridàgi 
yutuqlàrini  o‘z làsh tirishgan.
San’at.  Ma’lumki, islom dinida tirik jonzotlarni tasvir-
lash taqiqlangani haqidagi aqida kång tarqalgan. (Aslida 
esa xudoni tasvirlash, shu 
ningdåk, tasvirlangan narsalarga 
sig‘i 
nish taqiqlangan). Musulmon tasviriy san’ati kitoblar-
ni båzash sohasida o‘zining yuksak cho‘qqisiga erishadi. 
Kitoblarga ko‘p sonli odamlar va hayvonlarni tasvirlagan