1
Q. Yahyoyev. Soliq. T., «Mehnat», 1997, 20-bet.
2
Osha manba.
3
Sh. Gataullin. Soliqlar va soliqqa tortish. T., 1996, 74-bet.
53
korxonàlàr foydàsidàn olinàdigàn soliq boyichà imtiyozlàr ishlàb
chiqàrishni kengàytirish và uy-joy qurilishini rivojlàntirish
xàràjàtlàrini moliyalàshtirishni, tàdbirkorlikning kichik shàkl-
làrini, nogironlàr và pensionerlàrning bàndligini tàminlàshni,
ijtimoiy, màdàniy và tàbiàtni muhofàzà qilish sohàlàrini ràgbàt-
làntirishgà qàràtilgàndir. Individuàl xàràktergà egà bolgàn
imtiyozlàrni berish, odàtdà, tàqiqlànàdi
1
.
Soliqlàrning và ulàr boyichà berilàdigàn imtiyozlàrning
màvjudligi doimo dàvlàt vujudgà kelishi bilàn boglànib kelingàn.
Buyuk sohibqiron Àmir Temur tuzuklàridà tàkidlànishichà,
«Soliqlàr dàvlàtning iqtisodiy tàyanchi và nàmoyon bolishidir»
2
.
Àgàr «Temur tuzuklàri»dà berilgàn soliqqà tortish tàmoyil-
làrigà nàzàr tàshlàydigàn bolsàk, ulàrning àsosini hàm soliqqà
tortishdà berilàdigàn imtiyozlàr egàllàydi. Ungà muvofiq, soliq
tolovchilàrdàn soliqlàrni àràlàshli undirish soliq siyosàtining
diqqàt màrkàzidà turàdi. «Temur tuzuklàri»dà keltirilishichà,
«Kimki biron sàhroni obod qilsà yoki poliz qilsà yoki biron
bog kokàrtirsà yoxud biron xàrob bolib yotgàn yerni obod
qilsà, birinchi yili undàn hech nàrsà olmàsinlàr, ikkinchi yili
ràiyat oz roziligi bilàn bergànini olsinlàr, uchinchi yili esà
(oliq-soliq) qonun-qoidàsigà muvofiq xiroj yigilsin»
3
.
Bundàn korinàdiki, soliqlàrdàn berilàdigàn imtiyozlàr
bevosità dàvlàt (xàzinà)ning iqtisodiy qudràtigà bogliq bolib,
undà soliq imtiyozlàri bilàn budjet (xàzinà) dàromàdlàrini
shàkllàntirishning ozàro bogliqligi àks ettirilgàn.
Soliqqà tortish nàzàriyasi và àmàliyotidà soliq imtiyozlàrining
tutgàn orni ingliz iqtisodchisi Keyns nàzàriyasidà àlohidà orinni
egàllàydi. Keynschilàr tomonidàn soliq tizimi, àniqrogi, soliq
imtiyozlàri màkroiqtisodiyot shàroitidà iqtisodiyotni tàrtibgà
solishning tàrkibiy elementi sifàtidà hàmdà dàvlàtning tàdbirkor-
làr mànfààtigà tàsir etish và budjetning dàromàd qismini
toldirish boràsidàgi muhim iqtisodiy qurol sifàtidà qàràlàdi.
Ikkinchi Jàhon urushidàn keyin gàrb dàvlàtlàridà neoklàssik
yonàlish, institutsionàl-ijtimoiy yonàlish tàlàblàrigà mos tàrzdà
1
T. Malikov. Soliqqa tortishning dolzarb masalalari. T., 2000, 276-bet.
2
Temur tuzuklari. T., 1993, 98-bet.
3
Osha manba.
54
soliqqà tortish tizimidà imtiyozlàr nàzàriyasigà ànchà etibor berildi.
Ìàzkur iqtisodiy màktàblàr nàzàriy yondashuvlàridàgi tub fàrqlàr
bolishigà qàràmày, ulàrning vàkillàri umumiy tàrzdà soliq
imtiyozlàri orqàli iqtisodiyotni bàrqàrorlàshtirish và uni tàrtibgà
solish vositàsi sifàtidà qàràgànlàr. Iqtisodiyotni boshqàrishdà soliq
imtiyozlàri rolini ulàr quyidàgichà ifodàlàr edi: àgàr u yoki bu
dàvlàtning iqtisodiyoti ortiqchà ishlàb chiqàrish bilàn
xususiyatlànuvchi osish dàvrini otàyotgàn bolsà, u holdà dàvlàt
soliq imtiyozlàrini kàmàytirish, yani soliqlàrni kopàytirish,
soliqqà tortishni kuchàytirish orqàli korporàtsiyalàr bosh
màblàglàrini koproq budjetgà jàlb qilish lozim deb hisoblàgànlàr.
Àgàr màmlàkàt iqtisodiyoti turgunlik holàtini kechiràyotgàn
bolsà, iqtisodiyotni jonlàntirish uchun qoshimchà sàrmoya
jàlb qilish lozim. Bundà soliq imtiyozlàridàn hàm keng foydà-
lànish zàruràti tugilàdi degàn xulosàgà kelishgàn. Bu holàtdà
iqtisodchilàr dàvlàtgà, soliq miqdorini kàmàytirish, soliq imti-
yozlàrini kopàytirishni màslàhàt beràdilàrki, bu nàrsà budjetgà
qoshimchà màblàglàr và kàpitàl qoyilmàlàr uchun màblàglàr
tugilishigà imkoniyat tugdiràdi.
Iqtisodiyotni dàvlàt tomonidàn tàrtibgà solishning boshqà
dàstàklàri qàtori soliq siyosàti tàlàb và tàklif ortàsidàgi mutàno-
siblikkà erishish orqàli iqtisodiyotdà bàrqàror tàràqqiyotni
tàminlàshgà qàràtilgàn. Gàrb iqtisodchilàri soliq tizimining
àhàmiyatini dàvlàt fàoliyatini àmàlgà oshirish uchun uni zàrur
moliyaviy màblàglàr bilàn tàminlàsh sifàtidà ifodàlànuvchi
sof fiskàl vàzifà bilàn cheklàb qoymàydilàr. Ulàrning soliq
imtiyozlàri nàzàriyasidà soliqlàrni tàrtibgà solish vàzifàsigà kàttà
etibor beràdilàr. Soliqlàr dàvlàt tomonidàn iqtisodiyotni tàrtibgà
solishning muhim quroli sifàtidà xojàlik yurituvchi subyektlàr
iqtisodiy xulq-àtvorigà dàvlàt tàsirini ifodàlàydilàr. Àmmo
bundà soliq imtiyozlàri àsosiy vosità sifàtidà qàràlishi keng nàzàr-
dà tutilgàn.
Bozor munosàbàtlàri shàroitidà mustàqil respublikàmiz
iqtisodiy erkinlàshtirishni àmàlgà oshiràr ekàn, iqtisodiyotni
tàrtiblàsh và boshqàrish jàràyonidà bir qàtor vositàlàrdàn foydà-
lànilàdiki, bundà soliq tizimining soliq stàvkàlàri và imtiyoz-
làridàn foydàlànish eng sàmàràli và oson usullàrdàn biri bolib
yuzàgà chiqàdi.
55
Soliq imtiyozlàri bilàn iqtisodiyotni boshqàrish dàvlàtning
shundày fàoliyati bilàn bogliqki, u tàkror ishlàb chiqàrish jàrà-
yonidà vujudgà kelgàn nomutànosiblikni yoqotish uchun shàroit
yaràtàdi. Boshqàchà qilib àytgàndà, àgàr soliqlàrning bàzi tizimi
ishlàb chiqàrishni tàrtibgà solishning dàvlàt stràtegiyasini àniq-
làsà, tàktikàsi soliq imtiyozlàri orqàli àmàlgà oshirilàdi. Soliq
imtiyozlàrini soliq subyekti, soliq obyekti, soliqlàrni undirish
vositàlàri, muddàtlàri nuqtàyi nàzàridàn bir nechà guruhlàr
(turlàr)gà bolish mumkin. Soliq imtiyozlàrini turli xil àsoslàr
boyichà guruhlàsh mumkin.
Bàrchà qonun hujjàtlàridà soliq turlàri boyichà imtiyozlàr,
àsosàn, quyidàgi shàkllàrdà:
•
soliqdàn bàtàmom ozod etish;
•
soliqdàn vàqtinchà yoki qismàn ozod etish;
•
soliq bàzàsini kàmàytirish tàrzidà berilgàn.
Ozbekiston Respublikàsining Soliq kodeksi và ungà àsoslànib
ishlàb chiqilgàn màxsus yoriqnomà hujjàtlàridà belgilàngàn soliq
imtiyozlàrini guruhlàydigàn yoki turlàrgà àjràtàdigàn bolsàk,
bizningchà, u tort turdà àmàl qilàyotgànligining guvohi bolàmiz.
2-chizmàdàn korish mumkinki, Ozbekiston Respublikàsi
soliq qonunchiligidà soliq imtiyozlàrining eng songgi turi bu
soliq solish usulini tànlàsh huquqidir. Bu imtiyoz fàqàt Soliq
kodeksigà muvofiq berilgàn bolib, àvvàlgi soliq qonunchiligidà
bu imtiyoz kozdà tutilmàgàn edi. Bu imtiyoz turining mohiyati,
àsosàn, kichik biznes subyektlàri và qishloq xojàligi korxonà-
làrigà soliq solishning u yoki bu turini tànlàsh huquqi berilgànligi
bilàn ifodàlànàdi.
Bozor iqtisodiyotigà otish shàroitidà soliq tizimini tàkomil-
làshtirib borishdà, xorijiy màmlàkàtlàrdà soliq stàvkàlàrining
qollànish mexànizmidàn foydàlànish, soliqlàrning toliq và oz
vàqtidà kelib tushushini nàzoràt qilish tàjribàlàrini orgànish
màqsàdgà muvofiq bolàdi.
Ishlàb chiqàrish jàràyonini boshqàrishdà, investitsiyalàr, ilmiy
tekshiruv và tàjribà-konstruktorlik ishlàrini ràgbàtlàntirish và
tàrtibgà solishdà dàvlàt tomonidàn soliq imtiyozlàridàn keng
foydàlànilàdi. Soliq imtiyozlàri ràgbàtlàntirish và màqsàdgà
muvofiq yollànilishigà qàràb quyidàgilàrgà bolinàdi:
•
àyrim korxonà và tàshkilotlàrni butunlày soliq tolàshdàn
ozod etish;
56
Soliq imtiyozlarining turlari
Soliqdan
batamom ozod
etish
Soliqdan
vaqtincha ozod
etish
Soliq solina-
digan bazani
kamaytirish
Soliq solish
usulini tanlash
huquqi
Yuridik shaxs-
larni batamom
ozod etish
Dastlab 2 yil
muddatga
Investitsiyaga
qilingan
xarajatlar
miqdorida
Kichik biznes
uchun sodda-
lashtirilgan
soliq tizimi
Jismoniy shaxs-
larni batamom
ozod etish
Dastlab 3 yil
muddatga
Xayriya maq-
sadlaridagi
badallar
doirasida
Qishloq xoja-
ligi korxonalari
uchun yagona
yer soligi
Norezidentlarni
batamom ozod
etish
Dastlab 5 yil
muddatga
Ekologiyaga
qilingan xara-
jatlar doirasida
Soliqni yakka
tartibda yoki
markazlash-
tirilgan holda
tolash
Soliq obyekti
(daromad, yer
uchastkasi,
mol-mulk qiy-
mati)ni bata-
mom ozod
etish
Dastlab 7 yil
muddatga
Mol-mulk qiymat
doirasida
Soliq krediti
Birinchi yil foydasini olguncha
Yer uchastkalari
hajmida
X
X
X
X
2-chizma. Soliq imtiyozlarining turlari.
Ì à n b à : Soliq qonunchiligi meyoriy hujjàtlàri àsosidà tàyyorlàndi.
•
yangi tuzilgàn korxonàlàr uchun soliq tolàsh boyichà
imtiyozlàr berish. Bu imtiyozlàr ishbilàrmonlik và tàdbirkorlik
(àgàr màhsulot ishlàb chiqàrishgà àsoslàngàn bolsà) rivojlà-
nishgà ijobiy tàsir etàdi.
Soliq imtiyozlàrini qollàsh mexànizmidàgi eng muràkkàb
jàràyon bolib soliq imtiyozlàrini belgilàsh mezonlàrini àdolàtli
57
tàrzdà belgilàsh hisoblànàdi. Àmmo qàyd etish joizki, soliq
imtiyozlàrini belgilàsh jàhon àmàliyotidà hàr bir màm-
làkàtning iqtisodiy siyosàtining màzmun-mohiyatidàn kelib
chiqib belgilànàdi và shu jihàtidàn u turli dàvlàtlàrdà turlichà
bolàdi.
Soliq imtiyozlàrini soliq tolovchilàrning investitsion màvqeyigà,
ulàrning sotsiàl-ijtimoiy holàtigà, respublikàmizdà qàysi sohàni
rivojlàntirish ustuvorligigà, soliq tolovchilàrning importning
ornini bosàdigàn màhsulotlàrni ishlàb chiqàrish dàràjàsigà hàmdà
dàvlàtlàr ortàsidàgi xàlqàro iqtisodiy munosàbàtlàrgà àsoslànib
belgilàngàndir. Soliq imtiyozlàri mezonlàrini togri, obyektiv
àniqlàsh, soliqlàrning àdolàtlilik tàmoyilining ifodàsi sifàtidà yuzàgà
chiqàdi.
1. Soliq meõanizmining mohiyatini tushuntirib bering.
2. Soliq imtiyozlarini belgilash mezonlarini aniqlab bering.
3. Soliq meõanizmi tarkibiga nimalar kiradi?
4. Soliq elementlarining mohiyatini ochib bering.
5. Soliq elementlari tarkibiga qanday elementlar kiradi?
6. Soliq obyekti bilan soliq predmeti farqlarini tushuntirib bering.
7. Soliq stavkalarining qanday turlari mavjud?
8. Proporsional, progressiv va regressiv stavka deganda qanday
stavkalar tushuniladi?
9. Soliq imtiyozlarini guruhlab bering.
10. Soliqni undirish usullari qanday guruhlanadi?
?
:
NAZORAT SAVOLLARI
58
4-bob. IQTISODIY RIVOJLÀNGÀN
MÀMLÀKÀTLÀRNING SOLIQ TIZIMI
4.1. Rivojlàngàn màmlàkàtlàr soliq tizimining
oziga xos xususiyatlari
Soliqlàrning qollànib kelinishi qàdimiy tàriõgà egàdir. Soliq
milliy dàromàdning bir qismi bolib, màjburiy và qàytàrib
bermàslik tamoyili àsosidà àholidàn và yuridik shàõslàrdàn dàvlàt
tomonidàn oz xàràjàtlàrini qoplàsh uchun olinàdi. Iqtisodchi
olimlàrning fikrichà, «Soliqdà dàvlàtning borligining iqtisodiy
ifodàsi gàvdàlànàdi».
Quldorlik và feodàlizm dàvridà nàturàl õojàlik àsosiy rolni
oynàgàni uchun soliq nàturàl yigim sifàtidà qollàngàn (oziq-
ovqàt, àrmiya uchun oziq-ovqàt, yem-õàshàk và h.k.).
Tovàr-pul munosàbàtlàri rivojlànishi bilàn dàvlàtlàr dàro-
màdidà pul soliqlàrining roli oshib boràdi. Bu hàr bir kishi
(jon boshi)dàn olinàdigàn soliq, yer soligi và hunàrmàndchilik
soliqlàridir. Bundàn tàshqàri, egri soliq hisoblàngàn àksizlàr
hàm qollànilgàn.
Soliqning ogirligi, àsosàn, dehqonlàr zimmàsigà tushib,
ijàràgà olish (ulgurji, kotàràsigà sotib olmoq) qollàngàndàn
keyin yanà hàm ogirlàshgàn. Ijàràgà olish sàvdogàrlàrgà
màlum dàvrgà và màlum tolov àsosidà àholidàn yigish uchun
dàvlàt soliqlàri và boshqà dàromàdlàrni toplàsh huquqini beràdi.
Bundàn tàshqàri, màlum tovàrlàrni sotish huquqigà hàm egà
bolàdi. Dàvlàt bilàn tuzilgàn shàrtnomà bàhosi bilàn sàvdogàr
yigib olgàn summàsi ortàsidàgi fàrq uning foydàsini tàshkil
qilgàn.
Dàvlàt và õususiy ijàràgà olish tizimi quldorlik dàvridàn kelib
chiqib, feodàlizmning yemirilishi và kàpitàlistik ishlàb chiqàrish
usuli vujudgà kelish dàvridà judà keng tàrqàlgàn và kàpitàlning
boshlàngich jàmgàrmàsigà àsos bolgàn. Ijàràgà olish tizimi
nàturàl õojàlikning ustunligi, dàvlàt õàzinàsigà màblàg toplày-
59
digàn moliya àppàràtining «boshlik» qilishi nàtijàsidà yuzàgà
kelgàn.
Birinchi ijàràgà olish eràmizdàn àvvàlgi VI àsrdà Erondà
kelib chiqqàn. Yunoniston và Rimdà esà eràmizdàn oldingi
IV àsrdà tàrqàlgàn. Ortà àsrdà esà bu tizim Yevropàdà qollà-
nilgàn. Àyniqsà, Frànsiyadà XIII àsrdà keng rivojlàngàn. XVI
XVII àsrdà Itàliya, Gollàndiya và Ispàniyadà bu tizim evolu-
tsiyasining yuqori dàràjàsigà kotàrildi.
Àngliyadà ijàràgà oluvchilàr dàvlàt kreditori rolini bàjàrishgàn.
Rossiyadà XV àsrning oõiri XVI àsrning boshidà ijàràgà olish
tizimi keng miqyosdà qollànilgàn. Eng tàràqqiy etgàn turlàri
boj, tuz, vino tolovlàrini ijàràgà olish bolgàn.
Dàvlàt õàzinàsigà tushàdigàn soliqning 40 % dàn ortigi
ichimlik soligidàn kelib tushgàn. Rossiyadà 1863-yili vino
tolovini ijàràgà olish bekor qilinib, àksiz soligi bilàn
àlmàshtirilgàn. Ijàràgà olish Hindistondà XIX àsrgàchà, Erondà
esà XX àsrgàchà qollànilgàn.
Ozgàchà shàkldà ijàràgà olish XX àsrdà hàm dàvom etgàn.
Màsàlàn, Itàliyadà àyrim soliqlàr bànklàr, omonàt kàssàlàri
tomonidàn yigilgàn. Àmerikàdà ijàràgà olish XX àsrning bosh-
làridà boqimàndàni toplàshdà qollàngàn. Monopolistik kàpità-
lizm dàvridà soliq judà keng tàràqqiy etàdi. Dàvlàtning hàrbiy,
boshqàruv xàràjàtlàri kopàyishi bilàn soliq hàjmi hàmdà uning
turlàri kopàyib boràdi.
Ikkinchi Jàhon urushidàn keyin hàr 10 yildà soliq 1,5 màrtà
và undàn hàm ortiq kopàyib turgàn. Keyingi dàvrlàrdà rivoj-
làngàn dàvlàtlàr màrkàziy budjetlàrining 90 % dàromàdi và
màhàlliy budjetlàrining 80 % dàromàdi soliqlàrdàn kelib tushgàn.
Dàvlàt mulkigà àsoslàngàn korõonàlàr kàm foydà keltiruvchi
và zàràr koràdigàn bolgànligi sàbàbli, ulàrning tolovlàri budjet
dàromàdining 58 % ini tàshkil qilgàn.
Osish suràti boyichà soliq yalpi milliy màhsulot hàjmining
osishidàn tez hàmdà uning sàlmogi hàm oshib borgàn. 1984-yili
soliqning yalpi milliy màhsulot hàjmidàgi sàlmogi Frànsiyadà
45,4 %, Buyuk Britàniyadà 38,6 %, GFRda 37,3 %,
AQSHdà 29 %, Yaponiyadà 27,7 % ni tàshkil qilgàn.
Hozirdà rivojlàngàn dàvlàtlàrdà soliqni màjburiy ràvishdà
hàmmà sinf vàkillàri tolàydilàr. Lekin yirik konsernlàr dotàtsiya
60
và subsidiya korinishidà budjetdàn yordàm olishlàri mumkin.
Sànoàti rivojlàngàn dàvlàtlàrdà keyingi dàvrdà togri soliqlàrni
undirish kuchàytirilgàn. Ulàrning ichidà àsosiy dàvlàt soligi
bolib dàromàd soligi õizmàt qilàdi. 1970-yildàn boshlàb, egri
soliqlàrni olish hàm kuchàyib ketdi. Bundày vàziyat, àyniqsà,
qoshilgàn qiymàtdàn olinàdigàn soliq kiritilgàndàn keyin muhim
àhàmiyat kàsb etdi.
Dàvlàt soligi bilàn bir qàtordà màhàlliy soliqlàr hàm tez
suràtdà osà boshlàdi. Umumiy soliq hàjmidà ulàrning sàlmogi
otgan asrning 80-yillàridà ÀQSHdà 30 %, Germàniyadà 48 %,
Yaponiyadà 30 % ni tàshkil qilgàn. Soliqning ogirligi yanà sotsiàl
sugurtà fondigà bàdàl olish bilàn kuchàytirilàdi. Germàniya,
Frànsiya, Itàliyadà soliqning 30 % dàn koprogi bu bàdàllàrgà
togri kelàdi. Sotsiàl sugurtàgà àjràtmà mehnàtkàshlàr dàromà-
didàn àyirib olinib, ÀQSHdà 48 %, Frànsiyadà 20 %, Germà-
niyadà 26 % ni tàshkil qilàdi.
Tàdbirkorlàr ijtimoiy sugurtàgà àjràtmàni màhsulot tàn-
nàrõigà qoshàdilàr và uning ogirligi tovàr sotib oluvchilàr
zimmàsigà bàhoni oshirish orqàli yuklàtilàdi. Shundày qilib,
togri và egri soliqlàr, sotsiàl sugurtà fondigà bàdàl tolàsh
dàvlàt õàzinàsigà pul toplàshning àsosiy yollàri bolib, ulàrning
ogirligi, àsosàn, kàm tàminlàngàn àholi zimmàsigà tushàdi
và moliya oligàrõiyasining boyishi uchun õizmàt qilàdi.
Qollànàyotgàn iqtisodiy siyosàtgà binoàn hozirgi dàvrdà
rivojlàngàn dàvlàtlàr soliqni iqtisodni boshqàrish quroli sifà-
tidà ishlàtàdilàr. Shu màqsàddà soliq stàvkàsi, uni undirish
usuli, soliq yengilligi, skidkàsi ishlàtilàdi. Bu tàdbirlàr ijtimoiy
ishlàb chiqàrish tàrkibigà, muvozànàtigà, kàpitàlni jàmgà-
rishgà, sotish bozorigà, ishlàb chiqàrish dàvrlàrigà tàsir korsà-
tàdi. Soliq ijtimoiy ishlàb chiqàrishning I và II bolimlàrining
osish dàràjàsigà tàsir qilib, ulàrning tenglàshishigà và I bo-
limning II gà nisbàtàn tezroq rivojlànishi uchun imkoniyat
yaràtib beràdi.
Dàvlàt soliq và dàvlàt xàràjàtlàri orqàli àholining tolov
qobiliyatigà và uning hàjmigà tàsir korsàtàdi. Soliq orqàli àholi
dàromàdigà tàsir qilib, kengàytirilgàn ishlàb chiqàrish dàvrini
boshqàràdi và màromigà keltiràdi.
61
Soliq solishni kopàytirib, àholi dàromàdini kàmàytirib yoki
soliq solish àsosidà àholi dàromàdini kopàytirib dàvlàt
kengàytirilgàn ishlàb chiqàrishning bir meyordà osishigà shàroit
yaràtàdi.
Àgàr umumlàshtirilgàn holàtdà tàhlil qilinsà, soliq orqàli
iqtisodni boshqàrish chegàràlàngàn õàràktergà egà degàn õulo-
sàgà kelish mumkin. Bu bilàn tàlàbning bàrchàsini qàmràb
olmàydi. Soliq qàràmà-qàrshi kuchlàrgà egà. Bàzi vàqtdà iqti-
sodning osishigà shàroit yaràtish ornigà ungà xàlàqit hàm
berishi mumkin.
Rivojlàngàn màmlàkàtlàrdà soliqlàr (àyrim holàtlàrdàn tàsh-
qàri) hàr õil nomlàr bilàn quyidàgi àsosiy shàkllàrgà egà:
jismoniy shàõslàrdàn olinàdigàn dàromàd soligi, huquqiy
shàõslàrdàn olinàdigàn dàromàd soligi, qoshilgàn qiymàtgà
solinàdigàn soliq, àylànmàgà solinàdigàn soliq, ijtimoiy sugurtà
fondigà àjràtmà và istemolgà qollànàdigàn màõsus soliq turlàri
và boshqàlàr. Tovàrlàrni ishlàb chiqàrish và sotish orqàli yuzàgà
kelàdigàn dàromàdlàr và xàràjàtlàr oqimini soliqqà tortishdàn
tàshqàri toplàngàn boyliklàrni soliqqà tortish hàm yuzàgà
chiqàdi. Ulàrning àsosiy turlàri: mol-mulk soligi hàmdà meros
và hàdya soligi.
Rivojlàngàn màmlàkàtlàrdà soliq tàrkibi oõirgi yillàri quyidàgi
belgilàr bilàn tàriflànàdi:
•
birinchidàn, àyrim màmlàkàtlàrning iqtisodi dàromàd tur-
làridàn olinàdigàn soliqlàrgà nisbiy bogliq và ozgàrib turish
õàràkterigà egà;
•
ikkinchidàn, 1975-yilgàchà Iqtisodiy Hàmkorlik và Rivoj-
lànish Tàshkilotigà (ÎBSR) kiràdigàn màmlàkàtlàrdà istemolgà
solinàdigàn soliqlàr sàlmogi nisbiy ozgàrmàgàn holdà dàromàd
soligi sàlmogi và ijtimoiy sugurtàgà àjràtmàning sàlmogi osib
bordi. XX àsrning yetmishinchi yillàri ikkinchi yarmidàn iste-
molgà solinàdigàn soliqning sàlmogi kotàrilib bordi. Bu,
àyniqsà, Dàniya, Finlandiya và Buyuk Britàniya dàvlàtlàridà
nàmoyon boldi;
•
uchinchidàn, istemolgà solinàdigàn soliq bilàn àksiz
soligining sàlmogi kopchilik màmlàkàtlàrdà bir õil. Lekin 70
80-yillàr birinchisining roli oshib bordi, oõirgisi esà pàsàya
boshlàdi.
62
Umumiy qàbul qilingàn egri và togri soliqlàrning ortàsidàgi
fàrq hàm shàrtli õàràktergà egà. Qàbul qilinishichà, togri soliqlàr
togridàn togri dàromàd oluvchilàrdàn undirilàdi. Yani ulàrni
dàromàd oluvchi jismoniy và huquqiy shàõslàr tolàydi. Egri
soliqlàr dàromàdlàrning yoki màhsulotlàr àylànmàsining àyrim
bosqichlàridà olinàdi và nàtijàdà tolovchining zimmàsigà borib
tushàdi.
Rivojlàngàn dàvlàtlàrning soliq tizimi hàr õil iqtisodiy, siyosiy
và ijtimoiy shàroitlàrdà yuzàgà kelgàn. Shuning uchun yetàrli
dàràjàdà màromigà yetgàn deb bolmàydi và shu sàbàbli
iqtisodchilàr uni tàlàb dàràjàsigà kotàrish uchun qàtor tàkliflàr
kiritishgàn. Ulàr quyidàgilàrdàn iboràt:
•
soliq ogirligi bàràvàr tàqsimlànishi zàrur. Yoki hàr bir
soliq tolovchi dàvlàtgà ozining «hàqqoniy ulushi»ni berishi
keràk;
•
soliqlàr iloji borichà hàr õil shàõslàr tomonidàn iqtisodiy
qàror qàbul qilishigà tàsir korsàtmàsligi keràk. Yoki bu tàsir
judà hàm sezilàrsiz dàràjàdà bolishi keràk (soliqqà tortishning
betàràflik prinsiði);
•
ijtimoiy-iqtisodiy màqsàdlàrni àmàlgà oshirishdà soliq
siyosàtidàn foydàlànish soliqlàrning tenglik, hàqqoniylik prinsið-
làrining buzilishini eng kàm dàràjàgà keltirishi keràk;
•
soliq tàrkibi và soliq siyosàti iqtisodiyotni bàrqàrorlàshtirish
và màmlàkàtni rivojlàntirishgà ijobiy tàsir korsàtishi keràk;
•
soliq tizimi hàqqoniyligi bilàn àjràlib turishi keràk, tàõminiy
tushunchàlàr bolmàsligi và soliq tolovchigà tushunàrli bolishi
zàrur;
•
soliqni boshqàrish và soliq qonunchiligini sàqlàsh xàràjàtlàri
eng kàm miqdorgà tushirilishi tàlàb qilinàdi.
Ushbu tàlàblàr soliq tizimi sifàtini bàholàshdà àsos bolib
õizmàt qilishi keràk. Lekin àmàliyotdà togri và egri soliqqà
tortishni àjràtib bolmàydi. Shuning uchun soliqlàrni nisbiy togri
và egri soliqlàrgà bolàdilàr.
Keyingi yigirmà yil dàvomidà rivojlàngàn dàvlàtlàrdà togri
(dàromàd soligi, kompàniya foydàsigà solinàdigàn soliq,
ishchilàrning ijtimoiy sugurtà fondigà àjràtmàsi) và egri (iste-
mol soligi, àksizlàr, tàdbirkorlàrning ijtimoiy sugurtà fondigà
63
àjràtmàlàri) soliqlàrning bir-birigà munosàbàti quyidàgichà
bolgàn:
Togri soliqlàrning sàlmogi umumiy tushumlàr hàjmidà
Gollàndiya, Dàniya, Lyuksemburg, Kànàdà, Yangi Zelàndiya,
Shveysàriya, Àvstriya, ÀQSH, Yaponiyadà àsosiy orinni egàl-
làgàn bolsà, egri soliqlàr sàlmogi Frànsiya, Àvstràliya, Irlàn-
diya, Gretsiya và Ispàniyadà àsosiy orinni egàllàgàn.
Hozirdà bir-birigà yaqinroq, tenglàshgàn togri và egri
soliqlàr ortàsidàgi nisbàt Norvegiya, Itàliya, Finlandiya và
Shvetsiyadà àmàl qilmoqdà. Togri soliqlàrning roli Buyuk Bri-
tàniya, Germàniya, Finlandiya, Kànàdà, Yaponiya và ÀQSHdà
oshgàn bolsà, egri soliqlàr Àvstràliya, Itàliya, àyniqsà, Shve-
tsiyadà judà yuqori suràtlàr bilàn osishi kuzàtildi.
Umumàn olgàndà, Iqtisodiy Hàmkorlik và Rivojlànish Tàsh-
kiloti (ÎBSR) tàrkibigà kiràdigàn dàvlàtlàrdà togri soliqning
sàlmogi bir tekisdà kotàrilib borish tendensiyasigà egà bol-
Do'stlaringiz bilan baham: |