159
•
Ozbekiston Respublikàsining xàlqàro shàrtnomàlàri boyichà
xàlqàro và chet el hukumàt moliya tàshkilotlàri tomonidàn beril-
gàn zàyomlàr (kreditlàr) màblàglàri hisobigà, shuningdek,
gràntlàr hisobigà yuridik shàxslàr tomonidàn olib kirilàyotgàn,
àksiz tolànàdigàn tovàrlàrni import qilishgà.
4. Àksiz tolànàdigàn tovàrlàrni Ozbekiston Respublikàsining
bojxonà hududigà àksiz soligi solinmàydigàn tovàrlàrni olib
kirish normàlàri doiràsidà jismoniy shàxslàr tomonidàn import
qilishgà. Ozbekiston Respublikàsining bojxonà hududigà àksiz
soligi solinmàydigàn tovàrlàrni jismoniy shàxslàr tomonidàn
olib kirish normàlàrining eng yuqori chegàràsi qonun hujjàt-
làridà belgilànàdi.
5. Vàkolàtli dàvlàt orgànining yozmà tàsdigi màvjud bolgàn
tàqdirdà, telekommunikàtsiyalàr operàtorlàri và tezkor-qidiruv
tàdbirlàri tizimining texnik vositàlàrini sertifikàtlàshtirish boyi-
chà màxsus orgàn tomonidàn olinàdigàn tezkor-qidiruv tàd-
birlàri tizimi texnik vositàlàrini import qilishgà.
Àksiz tolànàdigàn tovàrlàr oluvchigà jonàtilgàn (topshi-
rilgàn) kun, àksiz tolànàdigàn tovàrlàrgà doir soliq solinàdigàn
operàtsiyalàr àmàlgà oshirilgàn sànàdir.
Gàrovgà qoyilgàn àksiz tolànàdigàn tovàrlàr gàrovgà qoyuv-
chi tomonidàn topshirilgàn tàqdirdà, gàrov nàrsàsigà bolgàn
mulk huquqi otgàn sànà gàrovgà qoyuvchi uchun reàlizàtsiya
qilish oboroti àmàlgà oshirilgàn sànàdir.
Import qilinàyotgàn àksiz tolànàdigàn tovàrlàr bojxonà
ràsmiylàshtiruvidàn otkàzilgàn sànà ulàrgà doir operàtsiya
àmàlgà oshirilgàn sànàdir.
Àksiz soligining stàvkàlàri mutlàq summàdà (qàtiy) belgi-
làngàn àksiz tolànàdigàn tovàrlàr boyichà soliq solinàdigàn bàzà
àksiz tolànàdigàn tovàrlàrning nàturàdà ifodàlàngàn hàjmi àsosidà
àniqlànàdi.
Àksiz soligining stàvkàlàri foizlàrdà (àdvàlor) belgilàngàn
ishlàb chiqàrilàyotgàn àksiz tolànàdigàn tovàrlàr boyichà,
reàlizàtsiya qilingàn àksiz tolànàdigàn tovàrlàrning àksiz soligi
hàmdà qoshilgàn qiymàt soligi kiritilmàgàn qiymàti soliq solinà-
digàn bàzàdir.
Ish hàqi hisobigà, hisoblàb chiqàrilgàn dividendlàr hisobigà,
bepul yoki boshqà tovàrlàr (ishlàr, xizmàtlàr)gà àyirboshlàsh
160
uchun berilàdigàn àksiz tolànàdigàn tovàrlàr boyichà, shu-
ningdek, tovàrlàr tànnàrxidàn pàst nàrxlàrdà reàlizàtsiya qilingàn
tàqdirdà soliq tolovchi tovàrlàrni topshirish pàytidà uning hàqi-
qiy tànnàrxidàn kàm bolmàgàn dàràjàdà belgilàydigàn nàrx
àsosidà hisoblàngàn qiymàt soliq solinàdigàn bàzàdir.
Qàytà ishlàshgà berilgàn xomàshyo và màteriàllàrdàn ishlàb
chiqàrilgàn àksiz tolànàdigàn tovàrlàr boyichà soliq solinàdigàn
bàzà àksiz tolànàdigàn tovàrlàrni ishlàb chiqàrishgà doir ishlàr
qiymàtini hàmdà qàytà ishlàshgà berilgàn xomàshyo và màte-
riàllàr qiymàtini oz ichigà olàdi.
Àksiz soligining stàvkàlàri foizlàrdà (àdvàlor) belgilàngàn
import qilinàyotgàn àksiz tolànàdigàn tovàrlàr boyichà soliq
solinàdigàn bàzà bojxonà togrisidàgi qonun hujjàtlàrigà muvofiq
àniqlànàdigàn bojxonà qiymàti àsosidà belgilànàdi.
Soliq solinàdigàn bàzàgà quyidàgi hollàrdà soliq tolovchidà
tuzàtish kiritilàdi:
•
tovàrlàr toliq yoki qismàn qàytàrilgàndà;
•
bitim shàrtlàri ozgàrtirilgàndà;
•
bàholàr ozgàrgàndà, sotib oluvchi siylovdàn (skidkàdàn)
foydàlàngàndà.
Soliq solinàdigàn bàzàgà tuzàtishni kiritish bir yillik muddàt
doiràsidà, kàfolàt muddàti belgilàngàn tovàrlàr boyichà esà
kàfolàt muddàti doiràsidà àmàlgà oshirilàdi. Soliq solinàdigàn
bàzàgà tuzàtish kiritish soliq qonunchiligigà muvofiq yangi
hisobvàràq-fàkturà yoki korsàtilgàn hol yuz bergànligini tàsdiq-
lovchi boshqà hujjàtlàr àsosidà àmàlgà oshirilàdi.
Tovàrlàr (ishlàr, xizmàtlàr)ni reàlizàtsiya qilishdàn olinàdigàn
dàromàdgà soliq qonunchiligidà tutilgàn hollàrdà tuzàtish kiri-
tish korsàtilgàn hollàr yuz bergàn soliq dàvridà àmàlgà oshirilàdi.
Àksiz tolànàdigàn tovàrlàr eksportini tàsdiqlovchi hujjàtlàr
quyidàgilàrdir:
•
eksport qilinàdigàn àksiz tolànàdigàn tovàrlàrni yetkàzib
berish uchun tuzilgàn kontràkt;
•
tovàrlàrni eksport rejimidà chiqàrishni àmàlgà oshiruvchi
bojxonà orgànining belgisi qoyilgàn bojxonà yuk deklàràtsiyasi;
•
Ozbekiston Respublikàsining bojxonà chegàràsidàgi otkà-
zish punktidà joylàshgàn bojxonà orgànining tovàrlàr tàyin-
161
làngàn màmlàkàtgà jonàtilgànligini tàsdiqlovchi belgisi qoyilgàn
tovàrgà ilovà qilinàdigàn hujjàtlàr.
Àksiz tolànàdigàn tovàrlàr royxàti Ozbekiston Respublikàsi
Prezidentining Qàrori bilàn tàsdiqlànàdi. Ozbekiston Respub-
likàsi Prezidentining 2012-yil 25-dekàbrdàgi «Ozbekiston Respub-
likàsining 2013-yilgi àsosiy màkroiqtisodiy korsàtkichlàri prog-
nozi và Dàvlàt budjeti pàràmetrlàri togrisidà»gi PQ 1887-sonli
Qàrorigà muvofiq, àksiz soligi stàvkàlàri tovàrning qiymàtigà
nisbàtàn foizlàrdà (àdvàlor) và (yoki) nàturàdà ifodàlàngàn olchov
birligigà mutlàq summàdà (qàtiy) belgilànàdi.
Àksiz soligini hisoblàb chiqàrish soliq qonunchiligigà muvofiq
àniqlànàdigàn soliq solinàdigàn bàzàdàn và àksiz soligining
belgilàngàn stàvkàlàridàn kelib chiqqàn holdà àmàlgà oshirilàdi.
Soliq qonunchiligigà muvofiq hisoblàb chiqàrilgàn àksiz soligi-
ning summàsi soliq qonunchiligidà belgilàngàn chegirmà sum-
màsigà kàmàytirilàdi.
Àksiz tolànàdigàn tovàrlàr olinàyotgàndà yoki Ozbekiston
Respublikàsining bojxonà hududigà import qilinàyotgàndà, àgàr
màzkur tovàrlàrdàn keyinchàlik àksiz tolànàdigàn tovàrlàr
ishlàb chiqàrish uchun xomàshyo sifàtidà foydàlànilgàn bolsà,
Ozbekiston Respublikàsi hududidà tolàngàn àksiz soligi sum-
màsi chegirib tàshlànàdi.
Àksiz tolànàdigàn tovàr (xomàshyo) yetkàzib beruvchilàr
màzkur tovàr (xomàshyo) boyichà àksiz soligi summàsini
hisobvàràq-fàkturàdà àjràtib korsàtishlàri keràk. Olinàyotgàn
àksiz tolànàdigàn tovàr (xomàshyo) boyichà àksiz soligi
summàsi hisobvàràq-fàkturàdà àjràtib korsàtilmàgàn bolsà,
àksiz soligining màzkur summàsi chegirib tàshlànmàydi.
Chegirmà soliq dàvridà reàlizàtsiya qilingàn àksiz tolànàdigàn
tovàrlàr hàjmigà togri kelàdigàn àksiz tolànàdigàn tovàr
(xomàshyo) hàjmidàn kelib chiqqàn holdà àniqlàngàn àksiz
soligining hisobvàràq-fàkturàdà yoki bojxonà yuk deklàrà-
tsiyasidà korsàtilgàn summàsigà nisbàtàn àmàlgà oshirilàdi.
Qàytà ishlàshgà berilgàn xomàshyo và màteriàllàrdàn tàyyor-
làngàn àksiz tolànàdigàn tovàrlàr topshirilàyotgàndà hàm qàytà
ishlàshgà berilgàn àksiz tolànàdigàn xomàshyo và màteriàl-
làrning mulkdori àksiz soligi tolàgànligini tàsdiqlàshi shàrti
bilàn qollànilàdi.
162
10.3. Soliq dàvri
Soliq dàvri quyidàgilàrdir:
•
mikrofirmàlàr và kichik korxonàlàr uchun yil choràgi;
•
mikrofirmàlàr và kichik korxonàlàr jumlàsigà kirmàydigàn
soliq tolovchilàr uchun bir oy.
Àksiz soligining hisob-kitobi soliq boyichà hisobgà olish
joyidàgi dàvlàt soliq xizmàti orgànlàrigà:
•
aksiz soligi tolovchilàr bolgàn mikrofirmàlàr và kichik
korxonàlàr tomonidàn yilning hàr choràgidà soliq dàvridàn
keyingi oyning 25-kunidàn kechiktirmày;
•
mikrofirmàlàr và kichik korxonàlàr jumlàsigà kirmàydigàn
soliq tolovchilàr tomonidàn hàr chorakda soliq dàvridàn ke-
yingi oyning 25-kunidàn kechiktirmày tàqdim etilàdi.
Soliq qonunchiligigà muvofiq, hisoblàb chiqàrilgàn àksiz
soligi summàsi budjetgà quyidàgi muddàtlàrdà tolànàdi:
•
joriy oyning 13-kunidàn kechiktirmày joriy oyning birin-
chi on kunligi uchun;
•
joriy oyning 23-kunidàn kechiktirmày joriy oyning
ikkinchi on kunligi uchun;
•
kelgusi oyning 3-kunidàn kechiktirmày hisobot oyining
qolgàn kunlàri uchun;
•
import qilinàdigàn tovàrlàr boyichà àksiz soligini tolàsh
bojxonà togrisidàgi qonun hujjàtlàridà belgilàngàn muddàtlàrdà
àmàlgà oshirilàdi.
Àksiz màrkàlàri bilàn tàmgàlànishi lozim bolgàn import
qilinàdigàn àksiz tolànàdigàn tovàrlàr boyichà àksiz soligi
àksiz màrkàlàri olingunigà qàdàr tolànàdi.
Ozbekiston Respublikàsi hududidà ishlàb chiqàrilàdigàn,
shuningdek, uning bojxonà hududigà import qilinàdigàn tàmàki
màhsulotlàri và àlkogolli ichimliklàr Ozbekiston Respublikàsi
Vàzirlàr Ìàhkàmàsi tomonidàn belgilàngàn tàrtibdà àksiz màr-
kàlàri bilàn tàmgàlànishi shàrt.
Qisqàchà xulosàlàr. Õulosà qilib shuni àytish mumkinki,
soliqqà tortish tizimigà korà, àksiz soligi bilvosità soliqlàrdàn
hisoblànib, màhsulot, tovàr bàhosi tàrifigà ustàmà shàkldà
qoyilib, istemol màhsuloti bàhosining yuqori bolishigà, nàrx-
nàvoning osishigà bevosità tàsir etàdi. Àksizlàr tovàrlàr uchun
163
qoyilàdigàn bilvosità soliqlàrning bir turi bolib, qoshilgàn qiymàt
soligidàn fàrqli màlum bir chegàràlàngàn tur và guruhdàgi
màhsulotlàrning nàrxigà qoshilàdi.
Àksizlàr qàdimdà bàrchà dàvlàtlàr budjeti dàromàdlàrini
shàkllàntirishdà munosib hissà qoshib kelgàn. Chunki àksizlàr
orqàli dàvlàt zàruràti uchun zàrur bolgàn moliyaviy màblàg-
làrni tez và oddiy soliqqà tortish mexànizmi orqàli undirish
imkoniyati màvjud bolgàn.
Ozbekiston Respublikàsi soliq tizimidà àksizlàr dàvlàt
moliyaviy resurslàrining shàkllànib borishidà àsosiy orin tutàdi.
Àlohidà tovàrlàrdàn àksiz soligini undirish zàrurligi ulàrdàn
dàvlàt budjetining dàromàdlàrini shàkllàntirishning qoshimchà
mànbàyi sifàtidà foydàlànishdàn tàshqàri, àlohidà iqtisodiy và
ijtimoiy jàràyonlàrni dàvlàt tomonidàn tàrtibgà solish uchun
zàrurligidir.
Bilvosità soliqlàr, xususàn, àksiz soligi dàvlàt budjeti dàro-
màdlàrini shàkllàntirishdà àsosiy soliqlàrdàn biri bolib, dàvlàt
budjeti dàromàdlàri tàrkibidà eng yuqori soliq tushumlàri ushbu
soliqlàrdàn tàshkil topàdi.
1. Àksiz tushunchàsi qàndày mànoni ànglàtàdi?
2. Ozbekiston Respublikàsidà àksiz soligi qàchon joriy etilgàn?
3. Àksiz soligini tolovchilàr bolib kimlàr hisoblànàdi?
4. Àksiz soligi solish obyektigà nimàlàr kiràdi?
5. Àksiz soligi boyichà qàndày soliq imtiyozlàri màvjud?
6. Àksiz soligi stàvkàlàri và hisoblàsh tàrtibi qàndày?
7. Àksiz soligi summàsi budjetgà qàndày muddàtlàrdà tolànàdi?
8. Àksiz soligini respublikà budjetigà otkàzish tàrtibi qàndày?
9. Bojxonà yuk deklàràtsiyasidà àksiz soligini àks ettirish tàrtibi
qàndày?
?
:
NAZORAT SAVOLLARI
164
11-bob. YER QÀRIDÀN FOYDÀLÀNUVCHILÀR UCHUN
SOLIQLÀR VÀ MÀXSUS TOLOVLÀR
11.1. Yer qàridàn foydàlànuvchilàr uchun soliq tolovlàri
Ozbekiston Respublikàsi hududidà konlàrni àniqlàsh và
qidirish, foydàli qàzilmàlàrni kàvlàb olish, mineràl xomàshyodàn
và (yoki) texnogen mineràl hosilàlàrdàn foydàli komponentlàrni
àjràtib olishni àmàlgà oshiràyotgàn, shuningdek, foydàli qàzil-
màlàrdàn foydàli komponentlàrni àjràtib olgàn holdà ulàrni
qàytà ishlàshni àmàlgà oshiràyotgàn yuridik và jismoniy shàxslàr
soliq solish màqsàdidà yer qàridàn foydàlànuvchilàrdir.
Yer qàridàn foydàlànuvchilàr quyidàgi soliqlàr và màxsus
tolovlàrni tolàydilàr:
•
yer qàridàn foydàlàngànlik uchun soliq;
•
qoshimchà foydà soligi;
•
bonus (imzoli và tijoràtbop topilmà bonuslàr).
Yer qàridàn foydàlàngànlik uchun soliqni tolovchilàr quyi-
dàgilàrdir:
•
yer qàridàn foydàli qàzilmàlàrni kàvlàb olàyotgàn, mineràl
xomàshyodàn và (yoki) texnogen mineràl hosilàlàrdàn foydàli
komponentlàrni àjràtib olàyotgàn yer qàridàn foydàlànuvchilàr;
•
foydàli qàzilmàlàrdàn foydàli komponentlàrni àjràtib olgàn
holdà ulàrni qàytà ishlàshni àmàlgà oshiràyotgàn yer qàridàn
foydàlànuvchilàr.
Kàvlàb olingàn (àjràtib olingàn) tàyyor màhsulotning hàjmi
yer qàridàn foydàlàngànlik uchun soliq solish obyektidir. Tàyyor
màhsulotlàr royxàti Ozbekiston Respublikàsi Prezidentining
Qàrori bilàn belgilànàdi.
Yer qàridàn foydàlàngànlik uchun soliq stàvkàsi belgilàngàn
và reàlizàtsiya qilish yoki topshirish, shu jumlàdàn, bepul berish,
shuningdek, màhsulot ishlàb chiqàrish màqsàdidà oz istemoli
và boshqà ehtiyojlàri uchun moljàllàngàn foydàli qàzilmà
(foydàli komponent) tàyyor màhsulot deb etirof etilàdi.
165
11.2. Soliq solish obyekti
Soliq solish obyekti tàyyor màhsulotning hàr bir turi boyichà
àlohidà àniqlànàdi.
Uglevodorodlàr uchun soliq solish obyekti quyidàgilàrdir:
•
sànoàt yosinidà dàstlàbki qàytà ishlovdàn otkàzilgàn kàvlàb
olingàn uglevodorodlàr, shu jumlàdàn, qoshilib chiqàdigàn
foydàli qàzilmàlàr và foydàli komponentlàr;
•
uglevodorodlàrni qàytà ishlàsh jàràyonidà àjràtib olingàn,
lekin oldingi kàvlàb olingàndà và qàytà ishlànganda foydàli
qàzilmàlàr tàrkibidà tàyyor màhsulot sifàtidà soliq solinmàgàn
foydàli komponentlàr.
Qàtlàmdàgi bosimni sàqlàb turish và (yoki) uglevodorodlàrni
tugàl texnologik jàràyon doiràsidà àjràtib olish uchun màhsuldor
qàtlàmgà qàytà hàydàb kiritilàdigàn tàbiiy gàz hàjmi soliq solish
obyekti bolmàydi.
Àjràtib olingàn qimmàtbàho metàllàr và qimmàtbàho tosh-
làr, shu jumlàdàn, texnogen mineràl hosilàlàrdàn àjràtib olingàn
qimmàtbàho metàllàr và qimmàtbàho toshlàr soliq solish
obyektidir.
Quyidàgilàr qàttiq foydàli qàzilmàlàr boyichà soliq solish
obyektidir:
•
kàvlàb olingàn (shu jumlàdàn, qoshilib chiqàdigàn) foydàli
qàzilmàlàr. Foydàli qàzilmàlàrdàn, mineràl xomàshyodàn, tex-
nogen mineràl hosilàlàrdàn àjràtib olingàn foydàli komponentlàr.
Soliq tolovchilàrgà berilgàn yer uchàstkàlàri doiràsidà kàvlàb
olingàn hàmdà ozining xojàlik và rozgor ehtiyojlàri uchun foy-
dàlànilgàn keng tàrqàlgàn foydàli qàzilmàlàr soliq solish obyekti
bolmàydi. Keng tàrqàlgàn foydàli qàzilmàlàr royxàti qonun
hujjàtlàri bilàn belgilànàdi.
Yer qàridàn foydàlàngànlik uchun soliqni hisoblàb chiqàrish
uchun, kàvlàb olingàn (àjràtib olingàn) tàyyor màhsulot hàjmi-
ning hisobot dàvri uchun ortàchà olingàn reàlizàtsiya qilish
bàhosidà hisoblàb chiqilgàn qiymàti soliq solinàdigàn bàzàdir.
Hisobot dàvri uchun ortàchà olingàn reàlizàtsiya qilish
bàhosi hàr bir kàvlàb olingàn (àjràtib olingàn) tàyyor màhsulot
boyichà àlohidà, puldà ifodàlàngàn reàlizàtsiya qilish hàjmlàrini
(qoshilgàn qiymàt soligi và àksiz soligini chegirgàn holdà)
166
nàturàdà ifodàlàngàn reàlizàtsiya qilish hàjmigà bolish orqàli
àniqlànàdi.
Hisobot dàvridà tàyyor màhsulot reàlizàtsiya qilinmàgàn
bolsà, soliq solinàdigàn bàzà reàlizàtsiya qilish àmàlgà oshirilgàn
oxirgi hisobot dàvridà tàyyor màhsulotni reàlizàtsiya qilishning
ortàchà olingàn bàhosidàn kelib chiqqàn holdà àniqlànàdi.
Tàyyor màhsulot umumàn reàlizàtsiya qilinmàgàn tàqdirdà,
soliq solinàdigàn bàzà hisobot dàvridà màzkur foydàli qàzilmà-
làrni kàvlàb olishning (àjràtib olishning) ishlàb chiqàrish tànnàr-
xidàn kelib chiqqàn holdà àniqlànàdi. Bundà soliq tolovchi
reàlizàtsiya qilish àmàlgà oshirilgàn oshà hisobot dàvridà hisob-
làngàn yer qàridàn foydàlàngànlik uchun soliq summàsigà hiso-
bot dàvridà tàrkib topgàn ortàchà olingàn bàhodàn kelib chiq-
qàn holdà keyingi tuzàtishni kiritishi shàrt.
Tàyyor màhsulot tànnàrxidàn pàst bàhodà reàlizàtsiya qilin-
gàn yoki topshirilgàn tàqdirdà ortàchà olingàn bàhoni hisob-
kitob qilish uchun tànnàrx qàbul qilinàdi, lekin u deklàràtsiya
qilinàyotgàn bàholàrdàn yuqori bolmàsligi keràk.
Tàyyor màhsulot (tàyyor màhsulotning bir qismi) boshqà
tàyyor màhsulotni ishlàb chiqàrish uchun xomàshyo bolgàn
yoki tàyyor màhsulot (qàytà ishlàb hosil qilingàn màhsulot)
ozining ishlàb chiqàrish yoki xojàlik ehtiyojlàri uchun foydàlà-
nilgàn hollàrdà bundày màhsulot uchun soliq solinàdigàn bàzà
kàvlàb olingàn (àjràtib olingàn) tàyyor màhsulotning ishlàb
chiqàrish tànnàrxidàn kelib chiqqàn holdà àniqlànàdi.
Kàlendàr yil soliq dàvridir. Hisobot dàvri quyidàgichadir:
•
mikrofirmàlàr và kichik korxonàlàr uchun yil choràgi;
•
mikrofirmàlàr và kichik korxonàlàr jumlàsigà kirmàydigàn
soliq tolovchilàr uchun bir oy;
•
jismoniy shàxslàr uchun kàlendàr yil.
11.3. Yer qàridàn foydàlàngànlik uchun soliq stàvkàsi
Yer qàridàn foydàlàngànlik uchun soliq soliq solinàdigàn
bàzà và belgilàngàn stàvkàdàn kelib chiqqàn holdà hisoblàb
chiqàrilàdi.
Ozbekiston Respublikàsi Prezidentining 2012-yil 25-dekàbr-
dàgi «Ozbekiston Respublikàsining 2013-yilgi àsosiy màkroiq-
167
tisodiy korsàtkichlàri prognozi và Dàvlàt budjeti pàràmetrlàri
togrisidà»gi PQ 1887-sonli Qàrorigà muvofiq, 2013-yildà yer
qàridàn foydàlàngànlik uchun soliq stàvkàlàri quyidàgi miqdordà
belgilàngàn:
9-jàdvàl
Yer qàridàn foydàlàngànlik uchun soliq stàvkàlàri
t
k
e
y
b
o
n
a
g
i
d
a
n
il
o
s
q
il
o
S
,i
s
a
k
v
a
t
s
q
il
o
S
n
a
g
i
d
a
n
il
o
s
q
il
o
s
,
n
a
t
a
b
s
i
n
a
g
a
z
a
b
a
d
%
r
à
l
à
m
li
z
à
q
il
à
d
y
o
f
à
h
c
m
i
h
s
o
q
à
v
y
i
s
o
s
À
.
1
n
u
h
c
u
i
h
s
i
n
il
o
b
à
l
v
à
k
i
r
a
l
a
b
n
a
m
a
y
i
g
r
e
n
E
z
a
g
y
ii
b
a
T
0
,
0
3
z
a
g
y
ii
b
a
t
n
a
g
n
il
i
q
a
y
i
s
t
a
z
il
it
U
*
0
,
9
z
a
g
n
a
g
n
il
o
b
a
l
v
a
k
n
a
d
it
s
o
r
e
Y
6
,
2
it
a
s
n
e
d
n
o
k
z
a
g
li
b
a
t
s
o
N
0
,
0
2
tf
e
N
0
,
0
2
r
i
m
o
K
0
,
4
r
a
ll
a
t
e
m
b
o
y
o
n
a
v
il
g
n
a
R
s
i
m
n
a
g
n
a
l
a
z
o
T
1
,
8
it
o
l
u
s
h
a
m
t
a
o
n
a
s
il
n
e
d
b
il
o
M
0
,
4
n
i
h
s
o
g
r
o
q
n
a
g
n
a
lt
a
r
t
n
e
s
n
o
K
0
,
4
x
u
r
ll
a
t
e
M
0
,
4
it
a
r
t
n
e
s
n
o
k
m
a
r
fl
o
V
4
,
0
1
n
a
r
U
*
*
0
,
0
1
r
a
ll
a
t
e
m
l
s
A
n
it
l
O
0
,
5
h
s
u
m
u
K
0
,
8
n
u
h
c
u
t
a
n
y
i
z
-
b
e
z
a
v
o
h
a
b
t
a
m
m
i
q
m
i
r
a
y
,
o
h
a
b
t
a
m
m
i
Q
i
s
o
y
h
s
a
m
o
x
r
a
l
h
s
o
t
0
,
4
2
r
a
ll
a
t
e
m
a
r
o
Q
r
i
m
e
T
0
,
4
168
i
s
o
y
h
s
a
m
o
x
o
y
m
i
k
-
n
o
K
)
n
a
g
i
d
a
li
t
a
l
h
s
i
a
g
t
a
q
v
o
(
z
u
t
h
s
o
T
5
,
3
i
z
u
t
y
il
a
K
5
,
3
t
a
fl
u
s
y
i
r
t
a
N
5
,
3
)
r
a
lt
if
a
r
g
(
r
a
lt
i
r
o
f
s
o
F
0
,
5
)
r
a
lt
i
m
o
l
o
d
,
r
a
l
h
s
o
t
k
a
h
o
(
i
s
o
y
h
s
a
m
o
x
t
a
n
o
b
r
a
K
5
,
3
ti
n
o
k
u
a
l
G
5
,
3
r
a
lt
n
e
m
g
i
p
l
a
r
e
n
i
M
8
,
4
i
s
o
y
h
s
a
m
o
x
a
d
u
r
-
n
o
K
t
à
r
t
n
e
s
n
o
k
il
t
à
p
h
s
k
i
v
à
l
P
2
,
1
2
ti
f
à
r
g
y
ii
b
Do'stlaringiz bilan baham: |