S. K. Xudoyqulov soliq tizimi



Download 1,59 Mb.
Pdf ko'rish
bet17/28
Sana10.11.2019
Hajmi1,59 Mb.
#25551
1   ...   13   14   15   16   17   18   19   20   ...   28
Bog'liq
soliq tizimi

159
• 
O‘zbekiston Respublikàsining xàlqàro shàrtnomàlàri bo‘yichà
xàlqàro và chet el hukumàt moliya tàshkilotlàri tomonidàn beril-
gàn  zàyomlàr  (kreditlàr)  màblàg‘làri  hisobigà,  shuningdek,
gràntlàr hisobigà yuridik shàxslàr tomonidàn olib kirilàyotgàn,
àksiz to‘lànàdigàn tovàrlàrni import qilishgà.
4. Àksiz to‘lànàdigàn tovàrlàrni O‘zbekiston Respublikàsining
bojxonà  hududigà  àksiz  solig‘i  solinmàydigàn  tovàrlàrni  olib
kirish normàlàri doiràsidà jismoniy shàxslàr tomonidàn import
qilishgà. O‘zbekiston Respublikàsining bojxonà hududigà àksiz
solig‘i  solinmàydigàn  tovàrlàrni  jismoniy  shàxslàr  tomonidàn
olib kirish normàlàrining eng yuqori chegàràsi qonun hujjàt-
làridà belgilànàdi.
5. Vàkolàtli dàvlàt orgànining yozmà tàsdig‘i màvjud bo‘lgàn
tàqdirdà, telekommunikàtsiyalàr operàtorlàri và tezkor-qidiruv
tàdbirlàri tizimining texnik vositàlàrini sertifikàtlàshtirish bo‘yi-
chà  màxsus  orgàn  tomonidàn  olinàdigàn  tezkor-qidiruv  tàd-
birlàri tizimi texnik vositàlàrini import qilishgà.
Àksiz  to‘lànàdigàn  tovàrlàr  oluvchigà  jo‘nàtilgàn  (topshi-
rilgàn) kun, àksiz to‘lànàdigàn tovàrlàrgà doir soliq solinàdigàn
operàtsiyalàr  àmàlgà  oshirilgàn  sànàdir.
Gàrovgà qo‘yilgàn àksiz to‘lànàdigàn tovàrlàr gàrovgà qo‘yuv-
chi  tomonidàn  topshirilgàn  tàqdirdà,  gàrov  nàrsàsigà  bo‘lgàn
mulk huquqi o‘tgàn sànà gàrovgà qo‘yuvchi uchun reàlizàtsiya
qilish oboroti àmàlgà oshirilgàn sànàdir.
Import  qilinàyotgàn  àksiz  to‘lànàdigàn  tovàrlàr  bojxonà
ràsmiylàshtiruvidàn  o‘tkàzilgàn  sànà  ulàrgà  doir  operàtsiya
àmàlgà oshirilgàn sànàdir.
Àksiz solig‘ining stàvkàlàri mutlàq summàdà (qàt’iy) belgi-
làngàn àksiz to‘lànàdigàn tovàrlàr bo‘yichà soliq solinàdigàn bàzà
àksiz to‘lànàdigàn tovàrlàrning nàturàdà ifodàlàngàn hàjmi àsosidà
àniqlànàdi.
Àksiz  solig‘ining  stàvkàlàri  foizlàrdà  (àdvàlor)  belgilàngàn
ishlàb  chiqàrilàyotgàn  àksiz  to‘lànàdigàn  tovàrlàr  bo‘yichà,
reàlizàtsiya qilingàn àksiz to‘lànàdigàn tovàrlàrning àksiz solig‘i
hàmdà qo‘shilgàn qiymàt solig‘i kiritilmàgàn qiymàti soliq solinà-
digàn bàzàdir.
Ish hàqi hisobigà, hisoblàb chiqàrilgàn dividendlàr hisobigà,
bepul  yoki  boshqà  tovàrlàr  (ishlàr,  xizmàtlàr)gà  àyirboshlàsh

160
uchun  berilàdigàn  àksiz  to‘lànàdigàn  tovàrlàr  bo‘yichà,  shu-
ningdek, tovàrlàr tànnàrxidàn pàst nàrxlàrdà reàlizàtsiya qilingàn
tàqdirdà soliq to‘lovchi tovàrlàrni topshirish pàytidà uning hàqi-
qiy  tànnàrxidàn  kàm  bo‘lmàgàn  dàràjàdà  belgilàydigàn  nàrx
àsosidà hisoblàngàn qiymàt soliq solinàdigàn bàzàdir.
Qàytà ishlàshgà berilgàn xomàshyo và màteriàllàrdàn ishlàb
chiqàrilgàn àksiz to‘lànàdigàn tovàrlàr bo‘yichà soliq solinàdigàn
bàzà àksiz to‘lànàdigàn tovàrlàrni ishlàb chiqàrishgà doir ishlàr
qiymàtini hàmdà qàytà ishlàshgà berilgàn xomàshyo và màte-
riàllàr qiymàtini o‘z ichigà olàdi.
Àksiz  solig‘ining  stàvkàlàri  foizlàrdà  (àdvàlor)  belgilàngàn
import qilinàyotgàn àksiz to‘lànàdigàn tovàrlàr bo‘yichà soliq
solinàdigàn bàzà bojxonà to‘g‘risidàgi qonun hujjàtlàrigà muvofiq
àniqlànàdigàn bojxonà qiymàti àsosidà belgilànàdi.
Soliq solinàdigàn bàzàgà quyidàgi hollàrdà soliq to‘lovchidà
tuzàtish  kiritilàdi:
• 
tovàrlàr to‘liq yoki qismàn qàytàrilgàndà;
• 
bitim shàrtlàri o‘zgàrtirilgàndà;
• 
bàholàr o‘zgàrgàndà, sotib oluvchi siylovdàn (skidkàdàn)
foydàlàngàndà.
Soliq solinàdigàn bàzàgà tuzàtishni kiritish bir yillik muddàt
doiràsidà,  kàfolàt  muddàti  belgilàngàn  tovàrlàr  bo‘yichà  esà
kàfolàt muddàti doiràsidà àmàlgà oshirilàdi. Soliq solinàdigàn
bàzàgà  tuzàtish  kiritish  soliq  qonunchiligigà  muvofiq  yangi
hisobvàràq-fàkturà yoki ko‘rsàtilgàn hol yuz bergànligini tàsdiq-
lovchi boshqà hujjàtlàr àsosidà àmàlgà oshirilàdi.
Tovàrlàr (ishlàr, xizmàtlàr)ni reàlizàtsiya qilishdàn olinàdigàn
dàromàdgà soliq qonunchiligidà tutilgàn hollàrdà tuzàtish kiri-
tish ko‘rsàtilgàn hollàr yuz bergàn soliq dàvridà àmàlgà oshirilàdi.
Àksiz to‘lànàdigàn tovàrlàr eksportini tàsdiqlovchi hujjàtlàr
quyidàgilàrdir:
• 
eksport qilinàdigàn àksiz to‘lànàdigàn tovàrlàrni yetkàzib
berish uchun tuzilgàn kontràkt;
• 
tovàrlàrni eksport rejimidà chiqàrishni àmàlgà oshiruvchi
bojxonà orgànining belgisi qo‘yilgàn bojxonà yuk deklàràtsiyasi;
• 
O‘zbekiston Respublikàsining bojxonà chegàràsidàgi o‘tkà-
zish  punktidà  joylàshgàn  bojxonà  orgànining  tovàrlàr  tàyin-

161
làngàn màmlàkàtgà jo‘nàtilgànligini tàsdiqlovchi belgisi qo‘yilgàn
tovàrgà ilovà qilinàdigàn hujjàtlàr.
Àksiz to‘lànàdigàn tovàrlàr ro‘yxàti O‘zbekiston Respublikàsi
Prezidentining Qàrori bilàn tàsdiqlànàdi. O‘zbekiston Respub-
likàsi Prezidentining 2012-yil 25-dekàbrdàgi «O‘zbekiston Respub-
likàsining 2013-yilgi àsosiy màkroiqtisodiy ko‘rsàtkichlàri prog-
nozi và Dàvlàt budjeti pàràmetrlàri to‘g‘risidà»gi PQ 1887-sonli
Qàrorigà muvofiq, àksiz solig‘i stàvkàlàri tovàrning qiymàtigà
nisbàtàn foizlàrdà (àdvàlor) và (yoki) nàturàdà ifodàlàngàn o‘lchov
birligigà mutlàq summàdà (qàt’iy) belgilànàdi.
Àksiz solig‘ini hisoblàb chiqàrish soliq qonunchiligigà muvofiq
àniqlànàdigàn  soliq  solinàdigàn  bàzàdàn  và  àksiz  solig‘ining
belgilàngàn stàvkàlàridàn kelib chiqqàn holdà àmàlgà oshirilàdi.
Soliq qonunchiligigà muvofiq hisoblàb chiqàrilgàn àksiz solig‘i-
ning summàsi soliq qonunchiligidà belgilàngàn chegirmà sum-
màsigà kàmàytirilàdi.
Àksiz to‘lànàdigàn tovàrlàr olinàyotgàndà yoki O‘zbekiston
Respublikàsining bojxonà hududigà import qilinàyotgàndà, àgàr
màzkur  tovàrlàrdàn  keyinchàlik  àksiz  to‘lànàdigàn  tovàrlàr
ishlàb chiqàrish uchun xomàshyo sifàtidà foydàlànilgàn bo‘lsà,
O‘zbekiston Respublikàsi hududidà to‘làngàn àksiz solig‘i sum-
màsi chegirib tàshlànàdi.
Àksiz  to‘lànàdigàn  tovàr  (xomàshyo)  yetkàzib  beruvchilàr
màzkur  tovàr  (xomàshyo)  bo‘yichà  àksiz  solig‘i  summàsini
hisobvàràq-fàkturàdà  àjràtib  ko‘rsàtishlàri  keràk.  Olinàyotgàn
àksiz  to‘lànàdigàn  tovàr  (xomàshyo)  bo‘yichà  àksiz  solig‘i
summàsi  hisobvàràq-fàkturàdà  àjràtib  ko‘rsàtilmàgàn  bo‘lsà,
àksiz solig‘ining màzkur summàsi chegirib tàshlànmàydi.
Chegirmà soliq dàvridà reàlizàtsiya qilingàn àksiz to‘lànàdigàn
tovàrlàr  hàjmigà  to‘g‘ri  kelàdigàn  àksiz  to‘lànàdigàn  tovàr
(xomàshyo)  hàjmidàn  kelib  chiqqàn  holdà  àniqlàngàn  àksiz
solig‘ining  hisobvàràq-fàkturàdà  yoki  bojxonà  yuk  deklàrà-
tsiyasidà ko‘rsàtilgàn summàsigà nisbàtàn àmàlgà oshirilàdi.
Qàytà ishlàshgà berilgàn xomàshyo và màteriàllàrdàn tàyyor-
làngàn àksiz to‘lànàdigàn tovàrlàr topshirilàyotgàndà hàm qàytà
ishlàshgà  berilgàn  àksiz  to‘lànàdigàn  xomàshyo  và  màteriàl-
làrning  mulkdori  àksiz  solig‘i  to‘làgànligini  tàsdiqlàshi  shàrti
bilàn qo‘llànilàdi.

162
10.3. Soliq dàvri
Soliq dàvri quyidàgilàrdir:
• 
mikrofirmàlàr và kichik korxonàlàr uchun — yil choràgi;
• 
mikrofirmàlàr và kichik korxonàlàr jumlàsigà kirmàydigàn
soliq to‘lovchilàr uchun — bir oy.
Àksiz  solig‘ining  hisob-kitobi  soliq  bo‘yichà  hisobgà  olish
joyidàgi dàvlàt soliq xizmàti orgànlàrigà:
• 
aksiz solig‘i to‘lovchilàr bo‘lgàn mikrofirmàlàr và kichik
korxonàlàr tomonidàn — yilning hàr choràgidà soliq dàvridàn
keyingi oyning 25-kunidàn kechiktirmày;
• 
mikrofirmàlàr và kichik korxonàlàr jumlàsigà kirmàydigàn
soliq to‘lovchilàr tomonidàn — hàr chorakda soliq dàvridàn ke-
yingi oyning 25-kunidàn kechiktirmày tàqdim etilàdi.
Soliq  qonunchiligigà  muvofiq,  hisoblàb  chiqàrilgàn  àksiz
solig‘i summàsi budjetgà quyidàgi muddàtlàrdà to‘lànàdi:
• 
joriy oyning 13-kunidàn kechiktirmày — joriy oyning birin-
chi o‘n kunligi uchun;
• 
joriy  oyning  23-kunidàn  kechiktirmày  —  joriy  oyning
ikkinchi o‘n kunligi uchun;
• 
kelgusi oyning 3-kunidàn kechiktirmày — hisobot oyining
qolgàn kunlàri uchun;
• 
import qilinàdigàn tovàrlàr bo‘yichà àksiz solig‘ini to‘làsh
bojxonà to‘g‘risidàgi qonun hujjàtlàridà belgilàngàn muddàtlàrdà
àmàlgà oshirilàdi.
Àksiz  màrkàlàri  bilàn  tàmg‘àlànishi  lozim  bo‘lgàn  import
qilinàdigàn  àksiz  to‘lànàdigàn  tovàrlàr  bo‘yichà  àksiz  solig‘i
àksiz màrkàlàri olingunigà qàdàr to‘lànàdi.
O‘zbekiston  Respublikàsi  hududidà  ishlàb  chiqàrilàdigàn,
shuningdek, uning bojxonà hududigà import qilinàdigàn tàmàki
màhsulotlàri và àlkogolli ichimliklàr O‘zbekiston Respublikàsi
Vàzirlàr Ìàhkàmàsi tomonidàn belgilàngàn tàrtibdà àksiz màr-
kàlàri bilàn tàmg‘àlànishi shàrt.
Qisqàchà  xulosàlàr.  Õulosà  qilib  shuni  àytish  mumkinki,
soliqqà tortish tizimigà ko‘rà, àksiz solig‘i bilvosità soliqlàrdàn
hisoblànib,  màhsulot,  tovàr  bàhosi  tàrifigà  ustàmà  shàkldà
qo‘yilib, iste’mol màhsuloti bàhosining yuqori bo‘lishigà, nàrx-
nàvoning o‘sishigà bevosità tà’sir etàdi. Àksizlàr — tovàrlàr uchun

163
qo‘yilàdigàn bilvosità soliqlàrning bir turi bo‘lib, qo‘shilgàn qiymàt
solig‘idàn  fàrqli  mà’lum  bir  chegàràlàngàn  tur  và  guruhdàgi
màhsulotlàrning nàrxigà qo‘shilàdi.
Àksizlàr  qàdimdà  bàrchà  dàvlàtlàr  budjeti  dàromàdlàrini
shàkllàntirishdà munosib hissà qo‘shib kelgàn. Chunki àksizlàr
orqàli dàvlàt zàruràti uchun zàrur bo‘lgàn moliyaviy màblàg‘-
làrni  tez  và  oddiy  soliqqà  tortish  mexànizmi  orqàli  undirish
imkoniyati màvjud bo‘lgàn.
O‘zbekiston  Respublikàsi  soliq  tizimidà  àksizlàr  dàvlàt
moliyaviy resurslàrining shàkllànib borishidà àsosiy o‘rin tutàdi.
Àlohidà  tovàrlàrdàn  àksiz  solig‘ini  undirish  zàrurligi  ulàrdàn
dàvlàt budjetining dàromàdlàrini shàkllàntirishning qo‘shimchà
mànbàyi sifàtidà foydàlànishdàn tàshqàri, àlohidà iqtisodiy và
ijtimoiy  jàràyonlàrni  dàvlàt  tomonidàn  tàrtibgà  solish  uchun
zàrurligidir.
Bilvosità soliqlàr, xususàn, àksiz solig‘i dàvlàt budjeti dàro-
màdlàrini shàkllàntirishdà àsosiy soliqlàrdàn biri bo‘lib, dàvlàt
budjeti dàromàdlàri tàrkibidà eng yuqori soliq tushumlàri ushbu
soliqlàrdàn tàshkil topàdi.
1. Àksiz tushunchàsi qàndày mà’noni ànglàtàdi?
2. O‘zbekiston Respublikàsidà àksiz solig‘i qàchon joriy etilgàn?
3. Àksiz solig‘ini to‘lovchilàr bo‘lib kimlàr hisoblànàdi?
4. Àksiz solig‘i solish obyektigà nimàlàr kiràdi?
5. Àksiz solig‘i bo‘yichà qàndày soliq imtiyozlàri màvjud?
6. Àksiz solig‘i stàvkàlàri và hisoblàsh tàrtibi qàndày?
7. Àksiz solig‘i summàsi budjetgà qàndày muddàtlàrdà to‘lànàdi?
8. Àksiz solig‘ini respublikà budjetigà o‘tkàzish tàrtibi qàndày?
9.  Bojxonà  yuk  deklàràtsiyasidà  àksiz  solig‘ini  àks  ettirish  tàrtibi
qàndày?
?
:
NAZORAT SAVOLLARI

164
11-bob. YER QÀ’RIDÀN FOYDÀLÀNUVCHILÀR UCHUN
SOLIQLÀR VÀ MÀXSUS TO‘LOVLÀR
11.1. Yer qà’ridàn foydàlànuvchilàr uchun soliq to‘lovlàri
O‘zbekiston  Respublikàsi  hududidà  konlàrni  àniqlàsh  và
qidirish, foydàli qàzilmàlàrni kàvlàb olish, mineràl xomàshyodàn
và (yoki) texnogen mineràl hosilàlàrdàn foydàli komponentlàrni
àjràtib olishni àmàlgà oshiràyotgàn, shuningdek, foydàli qàzil-
màlàrdàn  foydàli  komponentlàrni  àjràtib  olgàn  holdà  ulàrni
qàytà ishlàshni àmàlgà oshiràyotgàn yuridik và jismoniy shàxslàr
soliq solish màqsàdidà yer qà’ridàn foydàlànuvchilàrdir.
Yer qà’ridàn foydàlànuvchilàr quyidàgi soliqlàr và màxsus
to‘lovlàrni to‘làydilàr:
• 
yer qà’ridàn foydàlàngànlik uchun soliq;
• 
qo‘shimchà foydà solig‘i;
• 
bonus (imzoli và tijoràtbop topilmà bonuslàr).
Yer qà’ridàn foydàlàngànlik uchun soliqni to‘lovchilàr quyi-
dàgilàrdir:
• 
yer qà’ridàn foydàli qàzilmàlàrni kàvlàb olàyotgàn, mineràl
xomàshyodàn và (yoki) texnogen mineràl hosilàlàrdàn foydàli
komponentlàrni àjràtib olàyotgàn yer qà’ridàn foydàlànuvchilàr;
• 
foydàli qàzilmàlàrdàn foydàli komponentlàrni àjràtib olgàn
holdà ulàrni qàytà ishlàshni àmàlgà oshiràyotgàn yer qà’ridàn
foydàlànuvchilàr.
Kàvlàb olingàn (àjràtib olingàn) tàyyor màhsulotning hàjmi
yer qà’ridàn foydàlàngànlik uchun soliq solish obyektidir. Tàyyor
màhsulotlàr  ro‘yxàti  O‘zbekiston  Respublikàsi  Prezidentining
Qàrori bilàn belgilànàdi.
Yer qà’ridàn foydàlàngànlik uchun soliq stàvkàsi belgilàngàn
và reàlizàtsiya qilish yoki topshirish, shu jumlàdàn, bepul berish,
shuningdek, màhsulot ishlàb chiqàrish màqsàdidà o‘z iste’moli
và  boshqà  ehtiyojlàri  uchun  mo‘ljàllàngàn  foydàli  qàzilmà
(foydàli  komponent)  tàyyor  màhsulot  deb  e’tirof  etilàdi.

165
11.2. Soliq solish obyekti
Soliq solish obyekti tàyyor màhsulotning hàr bir turi bo‘yichà
àlohidà àniqlànàdi.
Uglevodorodlàr  uchun  soliq  solish  obyekti  quyidàgilàrdir:
• 
sànoàt yo‘sinidà dàstlàbki qàytà ishlovdàn o‘tkàzilgàn kàvlàb
olingàn  uglevodorodlàr,  shu  jumlàdàn,  qo‘shilib  chiqàdigàn
foydàli qàzilmàlàr và foydàli komponentlàr;
• 
uglevodorodlàrni qàytà ishlàsh jàràyonidà àjràtib olingàn,
lekin  oldingi  kàvlàb  olingàndà  và  qàytà  ishlànganda  foydàli
qàzilmàlàr tàrkibidà tàyyor màhsulot sifàtidà soliq solinmàgàn
foydàli komponentlàr.
Qàtlàmdàgi bosimni sàqlàb turish và (yoki) uglevodorodlàrni
tugàl texnologik jàràyon doiràsidà àjràtib olish uchun màhsuldor
qàtlàmgà qàytà hàydàb kiritilàdigàn tàbiiy gàz hàjmi soliq solish
obyekti bo‘lmàydi.
Àjràtib olingàn qimmàtbàho metàllàr và qimmàtbàho tosh-
làr, shu jumlàdàn, texnogen mineràl hosilàlàrdàn àjràtib olingàn
qimmàtbàho  metàllàr  và  qimmàtbàho  toshlàr  soliq  solish
obyektidir.
Quyidàgilàr qàttiq foydàli qàzilmàlàr bo‘yichà soliq solish
obyektidir:
• 
kàvlàb olingàn (shu jumlàdàn, qo‘shilib chiqàdigàn) foydàli
qàzilmàlàr. Foydàli qàzilmàlàrdàn, mineràl xomàshyodàn, tex-
nogen mineràl hosilàlàrdàn àjràtib olingàn foydàli komponentlàr.
Soliq to‘lovchilàrgà berilgàn yer uchàstkàlàri doiràsidà kàvlàb
olingàn hàmdà o‘zining xo‘jàlik và ro‘zg‘or ehtiyojlàri uchun foy-
dàlànilgàn keng tàrqàlgàn foydàli qàzilmàlàr soliq solish obyekti
bo‘lmàydi.  Keng  tàrqàlgàn  foydàli  qàzilmàlàr  ro‘yxàti  qonun
hujjàtlàri bilàn belgilànàdi.
Yer qà’ridàn foydàlàngànlik uchun soliqni hisoblàb chiqàrish
uchun, kàvlàb olingàn (àjràtib olingàn) tàyyor màhsulot hàjmi-
ning  hisobot  dàvri  uchun  o‘rtàchà  olingàn  reàlizàtsiya  qilish
bàhosidà hisoblàb chiqilgàn qiymàti soliq solinàdigàn bàzàdir.
Hisobot  dàvri  uchun  o‘rtàchà  olingàn  reàlizàtsiya  qilish
bàhosi hàr bir kàvlàb olingàn (àjràtib olingàn) tàyyor màhsulot
bo‘yichà àlohidà, puldà ifodàlàngàn reàlizàtsiya qilish hàjmlàrini
(qo‘shilgàn  qiymàt  solig‘i  và  àksiz  solig‘ini  chegirgàn  holdà)

166
nàturàdà ifodàlàngàn reàlizàtsiya qilish hàjmigà bo‘lish orqàli
àniqlànàdi.
Hisobot  dàvridà  tàyyor  màhsulot  reàlizàtsiya  qilinmàgàn
bo‘lsà, soliq solinàdigàn bàzà reàlizàtsiya qilish àmàlgà oshirilgàn
oxirgi hisobot dàvridà tàyyor màhsulotni reàlizàtsiya qilishning
o‘rtàchà olingàn bàhosidàn kelib chiqqàn holdà àniqlànàdi.
Tàyyor màhsulot umumàn reàlizàtsiya qilinmàgàn tàqdirdà,
soliq solinàdigàn bàzà hisobot dàvridà màzkur foydàli qàzilmà-
làrni kàvlàb olishning (àjràtib olishning) ishlàb chiqàrish tànnàr-
xidàn  kelib  chiqqàn  holdà  àniqlànàdi.  Bundà  soliq  to‘lovchi
reàlizàtsiya qilish àmàlgà oshirilgàn o‘shà hisobot dàvridà hisob-
làngàn yer qà’ridàn foydàlàngànlik uchun soliq summàsigà hiso-
bot dàvridà tàrkib topgàn o‘rtàchà olingàn bàhodàn kelib chiq-
qàn holdà keyingi tuzàtishni kiritishi shàrt.
Tàyyor màhsulot tànnàrxidàn pàst bàhodà reàlizàtsiya qilin-
gàn yoki topshirilgàn tàqdirdà o‘rtàchà olingàn bàhoni hisob-
kitob qilish uchun tànnàrx qàbul qilinàdi, lekin u deklàràtsiya
qilinàyotgàn bàholàrdàn yuqori bo‘lmàsligi keràk.
Tàyyor  màhsulot  (tàyyor  màhsulotning  bir  qismi)  boshqà
tàyyor  màhsulotni  ishlàb  chiqàrish  uchun  xomàshyo  bo‘lgàn
yoki  tàyyor  màhsulot  (qàytà  ishlàb  hosil  qilingàn  màhsulot)
o‘zining ishlàb chiqàrish yoki xo‘jàlik ehtiyojlàri uchun foydàlà-
nilgàn hollàrdà bundày màhsulot uchun soliq solinàdigàn bàzà
kàvlàb  olingàn  (àjràtib  olingàn)  tàyyor  màhsulotning  ishlàb
chiqàrish tànnàrxidàn kelib chiqqàn holdà àniqlànàdi.
Kàlendàr yil soliq dàvridir. Hisobot dàvri quyidàgichadir:
• 
mikrofirmàlàr và kichik korxonàlàr uchun — yil choràgi;
• 
mikrofirmàlàr và kichik korxonàlàr jumlàsigà kirmàydigàn
soliq to‘lovchilàr uchun — bir oy;
• 
jismoniy shàxslàr uchun — kàlendàr yil.
11.3. Yer qà’ridàn foydàlàngànlik uchun soliq stàvkàsi
Yer qà’ridàn foydàlàngànlik uchun soliq soliq solinàdigàn
bàzà  và  belgilàngàn  stàvkàdàn  kelib  chiqqàn  holdà  hisoblàb
chiqàrilàdi.
O‘zbekiston Respublikàsi Prezidentining 2012-yil 25-dekàbr-
dàgi «O‘zbekiston Respublikàsining 2013-yilgi àsosiy màkroiq-

167
tisodiy ko‘rsàtkichlàri prognozi và Dàvlàt budjeti pàràmetrlàri
to‘g‘risidà»gi PQ 1887-sonli Qàrorigà muvofiq, 2013-yildà yer
qà’ridàn foydàlàngànlik uchun soliq stàvkàlàri quyidàgi miqdordà
belgilàngàn:
9-jàdvàl
Yer qà’ridàn foydàlàngànlik uchun soliq stàvkàlàri
t
k
e
y
b
o
n
a
g
i
d
a
n
il
o
s
q
il
o
S
,i
s
a
k
v
a
t
s
q
il
o
S
n
a
g
i
d
a
n
il
o
s
q
il
o
s
,
n
a
t
a
b
s
i
n
a
g
a
z
a
b
a
d
%
r
à
l
à
m
li
z
à
q
il
à
d
y
o
f
à
h
c
m
i
h
s
‘
o
q
à
v
y
i
s
o
s
À
.
1
n
u
h
c
u
i
h
s
i
n
il
o
b
à
l
v
à
k
i
r
a
l
a
b
n
a
m
a
y
i
g
r
e
n
E
z
a
g
y
ii
b
a
T
0
,
0
3
z
a
g
y
ii
b
a
t
n
a
g
n
il
i
q
a
y
i
s
t
a
z
il
it
U
*
0
,
9
z
a
g
n
a
g
n
il
o
b
a
l
v
a
k
n
a
d
it
s
o
r
e
Y
6
,
2
it
a
s
n
e
d
n
o
k
z
a
g
li
b
a
t
s
o
N
0
,
0
2
tf
e
N
0
,
0
2
r
i
m
‘
o
K
0
,
4
r
a
ll
a
t
e
m
b
o
y
o
n
a
v
il
g
n
a
R
s
i
m
n
a
g
n
a
l
a
z
o
T
1
,
8
it
o
l
u
s
h
a
m
t
a
o
n
a
s
il
n
e
d
b
il
o
M
0
,
4
n
i
h
s
o
‘
g
r
‘
o
q
n
a
g
n
a
lt
a
r
t
n
e
s
n
o
K
0
,
4
x
u
r
ll
a
t
e
M
0
,
4
it
a
r
t
n
e
s
n
o
k
m
a
r
fl
o
V
4
,
0
1
n
a
r
U
*
*
0
,
0
1
r
a
ll
a
t
e
m
l
s
A
n
it
l
O
0
,
5
h
s
u
m
u
K
0
,
8
n
u
h
c
u
t
a
n
y
i
z
-
b
e
z
a
v
o
h
a
b
t
a
m
m
i
q
m
i
r
a
y
,
o
h
a
b
t
a
m
m
i
Q
i
s
o
y
h
s
a
m
o
x
r
a
l
h
s
o
t
0
,
4
2
r
a
ll
a
t
e
m
a
r
o
Q
r
i
m
e
T
0
,
4

168
i
s
o
y
h
s
a
m
o
x
o
y
m
i
k
-
n
o
K
)
n
a
g
i
d
a
li
t
a
l
h
s
i
a
g
t
a
q
v
o
(
z
u
t
h
s
o
T
5
,
3
i
z
u
t
y
il
a
K
5
,
3
t
a
fl
u
s
y
i
r
t
a
N
5
,
3
)
r
a
lt
if
a
r
g
(
r
a
lt
i
r
o
f
s
o
F
0
,
5
)
r
a
lt
i
m
o
l
o
d
,
r
a
l
h
s
o
t
k
a
h
o
(
i
s
o
y
h
s
a
m
o
x
t
a
n
o
b
r
a
K
5
,
3
ti
n
o
k
u
a
l
G
5
,
3
r
a
lt
n
e
m
g
i
p
l
a
r
e
n
i
M
8
,
4
i
s
o
y
h
s
a
m
o
x
a
d
u
r
-
n
o
K
t
à
r
t
n
e
s
n
o
k
il
t
à
p
h
s
k
i
v
à
l
P
2
,
1
2
ti
f
à
r
g
y
ii
b

Download 1,59 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   13   14   15   16   17   18   19   20   ...   28




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish