Rivojlantirish instituti

 
D E TA LLA R N I T IK L A SH
BOB.
7 .1 . D e ta lla r n i tik la sh u su llari
Tikuv va trikotaj m ashinalarini t a ’m irla sh n in g iqtisodiy sa m a - 
radorligini oshirishda deta lla rn in g qoldiq ish m u d d a t id a n foy- 
dalanish katta ahamiyatga ega. Texnologik m ashina va m exanizm lar 
h a m d a u lar agregatlarining asosiy t a ’m irg a c h a x izm a t m u d d a tin i 
o 't a g a n detallarning 6 0 - 6 5 % qoldiq ish m u d d atig a ega b o ‘lib, 
t a ’m ir la n m a s d a n yoki k ich ik t a ’m irlash ish la rid a n keyin y a n a
ishlatishga yaroqli b o ‘ladi.
M a s h in a va m e x a n iz m la r b a rc h a detallarini ish m ud d atla rig a
qa ra b 3 guruhga b o ‘lish m u m k in .
Birinchi guruhga o ‘z ish m u d d atin i t o ‘liq o ‘tagan va t a ’mirlash 
p a y tid a yangisi bilan alm ashtirilishi lo zim b o ‘lgan detallar kiradi. 
B unda y d e ta lla r n isb a ta n oz b o ‘lib, b a rc h a d e ta lla r so n in in g 2 5 -
30 % ini t a s h k i l e ta d i . Bu g u r u h d e t a l l a r g a p o d s h i p n i k l a r
vkladishlari, turli vtulkalar, du m ala sh podshipniklari, rezina-texnik 
b u y u m la r va b o sh q a la r kiradi.
Ikkinchi g u ru h de ta lla rni ( 3 0 - 3 5 %) t a ’m ir la m a s d a n y a n a
ishlatish m u m k in . Bu g u ru h detallarga ish sirtlari jo iz che g ara d a
yeyilgan detallar kiradi.
D etallarning asosiy ( 4 0 - 4 5 %) qism ini u c h in c h i g u ru h tashkil 
etadi. T a ’m irla n g a n d a n keyin u lard a n q ayta foydalanish m u m k in . 
Bu guruhga a n c h a q im m a t va m u ra k k a b detallar, m asalan, silindr 
bloki, tirsakli val, bosh taqsim lash vali kiradi. Bu detallarni tiklash 
narxi ularni tayyorlash na rxining 1 0 - 5 0 % id a n o shm aydi.
M ashina va m exanizm lam i t a ’mirlash iqtisodiy samaradorligini 
oshirishning asosiy manbayi ikkinchi va uc hinchi guruh detallarning 
qoldiq ish m u d d a tid a n foyd ala n ish d a n iborat.
Detallarni tiklash ishlab chiqarishda katta ahamiyatga ega. Detallarni 
tiklash u c h u n sarflanadigan mablag‘ ularni tayyorlash harajatlaridan 
ikki, u c h marta kam b o ‘ladi. Chunki detallarni tiklashda xomashyolar, 
elektr energiyasi va m eh n a t resurslari sarfi a n c h a qisqaradi.
Tiklash sam aradorligi va sifati de ta lni tiklash usuliga bogliq. 
D e ta llarn i tiklashning quyidagi u su lla rid a n k eng foydalaniladi: 
m e x a n i k ishlov b e ris h , p a y v a n d la s h va m e t a l l s u y u q la n t ir ib
qoplash, purkab qoplash, galvanik va kimyoviy ishlov berish, bosim 
ostida ishlov berish, sintetik m ate ria lla rd a n foydalanish.

---

T a ’mirlash texnologik jara yonida m ashina va m exanizm larning 
detallari toza lan a d i, yaroqli-yaroqsizlarga saralanadi va tashxis 
q o ‘yish kabi u m u m t a ’m ir ishlari bajariladi, shun in g d e k , b a ’zan 
tegishli sinovlardan h a m o ‘tkaziladi.
Detaining geom etrik shaklini yoki m aterialining ichki holatini 
o ‘zgartirish bilan b o g ‘liq b o ‘lgan texnologik t a ’sir etish ishlari 
tiklash ishlariga kiradi. Buning uc h u n quyidagi texnologik jarayonlar 
bajariladi: detaining yeyilgan sirtini toMdirib qoplash; ish vaqtida 
egilgan, d e fo rm a ts iy a la n g a n jo y la rin i asl holiga keltirish yoki 
yeyilgan joylam ing o ‘lchamlarini tiklash maqsadida materialni qayta 
taqsimlash u c h u n plastik deform atsiyalash; de ta in in g bir qismini 
alm ashtirish va q o ls h im c h a e le m e n tla r o ‘rnatish; de ta in in g sirtiga 
b iro r usulda ishlov berib, m eta lin in g bir qism ini olib tashlash.
D etallar m aterialining fizik-m exanik xossalarini tiklashga oid 
ishlarga m akroskopik nuq so n la rn i (m a sa la n , darz ketgan, yemirila 
boshlagan joylar) b a rta ra f etish va detaining eng m u h im joylaridagi 
m ik ro n u q so n la rn in g zararli t a ’sirini kam aytirish m aqsadida biror 
usulda (term ik, te r m o m e x a n ik ishlov berib, plastik de form atsiya- 
lab) detal materialini puxtalash kiradi. 8-jadvalda detallarni tiklashda 
q o l la n a d ig a n usullar guruhi keltirilgan.
8 - j a d v a l
D e ta lla rn i tik la sh u su lla r
U s u i g u r u h i
Q o ‘l l a n a d i g a n t i k l a s h u s u l i
S u y u q l a n t i r i b
p a y v a n d l a s h
( m e t a l l n i
s u y u q l a n t i r i b
q o p l a s h )
E l e k t r y o y y o r d a m i d a p a y v a n d l a s h , e l e k t r s h l a k l i
p a y v a n d l a s h , f l y u s q a t l a m i o s t i d a , h i m o y a g a z l a r
m u h i t i d a , s u v b u g ‘l a r i m u h i t i d a p a y v a n d l a s h ,
t e b r a n m a y o y l i , a r g o n y o y l i , g a z y o r d a m i d a
p l a z m a l i , q u y m a n u r l i ( e l e k t r o n , l a z e r n u r l a r i
b i l a n ) p a y v a n d l a s h
B o s i m o s t i d a
p a y v a n d l a s h
E l e k t r k o n t a k t , i s h q a l a n i s h , p o r t l a t i s h g o r n i
( t e m i r c h i l i k o ‘c h o g ‘i ) d a , t a x t a k a c h o s t i d a ,
d if T u z i o n , u l t r a t o v u s h , s o v u q l a y i n , i n d u k s i o n
p a y v a n d l a s h
M e t a l n i p u r k a b
( t o ‘z i t i b ) q o p l a s h
P l a z m a l i , g a z - p l a z m a l i u s u l d a p u r k a s h
M e t a l l a s h
G a z , e l e k t r , y u q o r i c h a s t o t a l i , p l a z m a l i
104

---

D a v o m i
K avsharlash
Y um shoq, q a ttiq va a lu m in iy k av sh arlar b ilan
kavsharlash
Elektrolitik usulda 
m etall qoplash
X ro m lash , te m irla sh , n ik ellash
S in tetik
m a te ria lla rd a n
foydalanish
S o h ta suyuq q a tla m d a , g a z -p la z m a u su lid a, 
b o sim o stid a quy ish u su lid a ta x ta k a c h lab q o p la sh
B osim b ila n
ishlov berish
K engaytirish, c h o ‘k tirish , aylan asig a y u m alatib
p u x talash , c h o ‘zish, q ism a n c h o ‘ktirish , e le k tr- 
m ex an ik ishlov b erish
C h ila n g a rlik - 
m ex an ik ishlovi 
b erish
A ralash shaberlash, ishqalash, frezalash, silliqlash, 
k engaytirish, shtift o ‘rn atish , re z b a n i to zalash , 
to rtib tu ru v ch i va b o sh q a e le m e n tla rn i o ‘rnatish
Elektr bilan ishlov 
berish usullari
A n o d -m e x a n ik , e le k tr-k im y o v iy , e le k tr-k o n ta k t, 
e le k tr-im p u lsli
P u x talay d ig an
ishlov b erish
usullari
T e rm ik , te rm o -m e x a n ik , k im y o v iy -te rm ik , sirtqi 
p lastik d efo rm atsiy alash , o lm o s asb o b b ilan
ishlov b erish
M e x an ik ishlov berish yeyilgan sirtlarga q o p la m a yotqizishga 
tayyorlash yoki tugallash ishlarida, s h u n in g d e k , de ta lla rni t a ’m ir 
oMchamlariga moslab tiklashda yoki q o ‘s him cha ta ’mirlash detallari 
o ‘m atib tiklashda q o ‘llaniladi. Detallarga t a ’m ir o ‘lchamlariga moslab 
ishlov be rg a n d a u lar ish sirtlarining g e o m e trik shakli tiklanadi, 
q o ‘s h im c h a t a ’m ir detallari o ‘rn atilib , t a ’m ir la n a y o tg a n detal 
o ‘lcham i yangi detal o ‘lcham iga m uvofiqlashtiriladi.