Q. Shodiyeva nutq 0 ‘stirish uslubiyoti

yasash , y o g ‘adi, charxpalok,
p a g 'a -p a g ‘a, uchqun, tepalik, sirpanchiq
kabi s o 'z la rn i k i r i ti s h,
ifodali o ‘qi s h u st id a m a s h q qilish.
M a s h g ‘ulo tn in g borishi. „ H o v l i d a q i s h “ . , , K o ‘c h a d a q o r , —

---

dc y d i tarbi yachi . — C h a n a d a m az z a qilib u c h i s h m u m k i n . Ya na 
n i m a qilish m u m k i n ? “
— „ Q o r b o b o y a s a s h m u m k i n , qorni k u r a k , bel kura k hilan 
ku ra s h m u m k i n , q o r b o ‘r o n o ' y n a s h m u m k i n “ , — d e b aytishadi 
bol al ar. „ I st a ys i z l ar mi , h o z i r m e n sizlarga q i s h d a sayrga c h i q q a n
b o l a l a r n i k o ' r s a t a m a n “ , — d c y d i t a r b i y a c h i b o l a l a r i st agi ni
a n i q l a s h m a q s a d i d a . T a r b i y a c h i dos kaga t eskari t o m o n i bilan 
o si b q o ‘yilgan s u r a t n i n g o ‘ng t o m o n i n i o ‘girib, b o l al ar di qqat i ga 
h av o l a qiladi, s u r a tn i y ax sh i l ab ko' r ib olish u c h u n b i r m u n c h a
v a q t ber adi va b o l a l a r n i n g taassurotl ari ni t i nglaydi. Tar biyachi
s h u n d a y t u s h u n c h a b er ad i : — U s h b u s ur a t da k at t a yoshdagi bola 
( b o l a n i k o krsatib) k i c h k i n a ukasini c h a n a g a oMqazib, q o r ustida 
s u d r a b ketyapti. B o l a l a r d a n so'raydi: „S i z l ar q a n d a y o'ylaysizlar, 
k i c h k i n t o y b u n d a n x u r s a n d m i ? N i m a u c h u n ? “ J a v o b l a r n i
t inglaydi, ani ql ik ki ri t adi , yangi savol ber adi : „ Q i z c h a l a r n i m a
q il is hy a pt i ?“ J a v o b n i t i n g la b , bol al ar d i q qa t i ni c h a n a d a o ' ti rgan 
a y i q q a y o ‘naltiradi: „ Q i z c h a l a r , ayi qcha u c h u n n i m a d i r yasash- 
m a y a p t i m i k a n ? “ B o l a l a r n i n g t a x n i i n i y j a v o b l a r i n i a n i q -
laydi. „ A y i q c h a c h a n a d a o ‘t i ri shni i s t a m a y a p t i , qaysarl ik qil- 
y a p t i , “ — d e b t u s h u n c h a b e r ad i t ar b i y a c h i . — S i z n i m a d e b
o kylaysiz, q i z c h a l a r u n g a n i m a dcyishdi e k a n ? “
T a r b i ya ch i b o l a í a r g a q i s h d a h a m m a y o q chi royl i boMishi ha- 
q i d a gapiradi: „ Q o r g up i l la b yog' yapti , q o r u c h q u n l a r i c ha rx-
pal ak bo' l i b aylanib, yer ga t u s h ya p t i “. S o ' n g r a t arbi yachi bolaíarga 
navbatdagi h i koya ni t i ng l a s hni takl i f etadi: „Q i s h. P a g ‘a - p a g ‘a q o r
yog 'y a pt i . Bol al ar s ay r qi l ishyapti. Ka t t a b o l a ukasini c h a n a d a ,
q o r ust i da t ort i b k et y a pt i . Ki ch k i n t o y x ur s and. Q i z c h a l a r o ‘zlari 
bi lan a y i qcha s in i s ay rg a ol i b chi qi s hgan. „ H o z i r , ayiqjon, biz 
s e n g a q o r d a n s i r p a n c h i q y a s a b , u n d a s e n i u c h i r a m i z . S e n
t e p a l i k d a n c h a n a d a u c h i b , past ga t us ha s an . H o z i r c h a c h a n a d a
o ‘tirib t u r g i n “ , — d ey i s h a d i . Tar bi ya ch i h i koyasi ni y a n a bir m a r t a
t akror l a ydi . Bol al ar es a t ar b i ya chi ga h i k o y a n i n g a y ri m so'zlarini 
a y t i b , y o r d a m b e r i b t u r i s h a d i . S o ‘n g r a t a r b i y a c h i b o l a í a r g a
N . Or i f j o n o v n i n g „ Q i s h d a “ she' ri ni y o d d a n ayt i b beradi:
Rosa m a z z a qi sh,
He ch c h a r c h a m a y biz.
Q o r l a r i — k i i n i u s h .
G o h o q o r b o ' r o n
O q ki ygan a t r o f ,
0 ‘y n a b , k i m c h a q q o n
Qi sh havos i sof. 
Bilib o l a m i z,
C h a n a u c h a m i z ,
Qoyil q ol am i z.

---

O RTA G U R U H
M a s h g 4u l ot mavzusi. „I t o kz b o l a l a r i b i l a n “ no m î i s u r a t n i
k o ‘rib c l i i q i s h ( „ U y h a y v o n l a r i “ s e r i y a l i r a s m d a n , m u a l l i f i
S. V e r et e n n i k o v a ) va „ H a y v o n b o l a l a r i n i n g n o ml ar i ni t o lg ‘ri a y t “ 
d e g a n t a ' l i m i y (di dakt i k) o ‘yin o ‘t k az i s h .
M a q s a d . B o l a l a r n i s u r a t d a g i t a s v i r l a r n i t o ‘g ‘ri t u s h u n i b
olishga, u n i n g m a z m u n i asosida b er il ga n savollarga j avob b e r i s hg a,
o d d i y x ul os al ar chi qar i shga ; t a r b i y a c h i n i n g s urat b o ‘y i c ha t u z i l -
g a n hi koyas i ni t i nglashga; h a y v o n l a r n i n g , p a r r a n d a l a r n i n g b o l a ­
lari n o m i n i k o ‘p l i k d a ( q o ‘z i c h o q l a r , u l o q c h a l a r , t o y c h o q l a r ,
k u c h u k c h a l a r , j o ‘j a l a r ) t o ‘g ‘ri a y t a o l i s h g a o ‘rgatish, l ug‘a t i n i
boyi ti s h, f a ol l as ht ir i sh ; n u t q n i n g g r a m m a t i k tuzi l ishi ni s h a k l -
l antirish. K a t t a l a r g a s a m i m i y m u r o j a a t e t i s h g a o ‘rgatish; h a y v o n -
larga g ‘a m x o ‘rlik qilish hissini t ar b i y a l a s h .
M a s h g ‘u lot u c h u n ma t er i a l. „ I t o ‘z bolalari b i l a n “ s u r a t i .
Qut i cha, u n i n g i chi da o ‘y i n c h o q h a y v o n bolalari yoki u l a r n i n g
suratlari. ( Q o ‘y, sigir, ec hki , t o v u q , o t , i tning suratlari.)
M a s h g ' u l o t n i n g borishi. T a r b i y a c h i b o l al ar ga m u r o j a a t e t i b ,
u s h b u t o p i s h n i o q n i t inglashni va u n i n g j a v o b i n i t o p i shni a y t a d i :
„ K e t av e r a d i , ket ave radi s av a tda y y e r n i ega l l aydi “ . B o l a l a r n i n g
j avo bi ni t i ngl a ydi va s h u n d a y dey di : „ M e n h oz i r si zl arga b i r
s u r a t k o ‘r s a t a m a n , s i z l a r u n d a n i m a l a r t a s v i r l a n g a n l i g i n i
a yt asi zlar“ . S o ‘n gr a suratni b o l a l ar ga k o ‘rsatadi, yaxshi l ab k o ‘ri b 
olishlari u c h u n bi r n e c h a d a q i q a v a q t ber adi . Bolalar s u r a t n i
yaxshilab k o ' r i b ol is hgach, ul arga u s h b u savol l ar bi l an m u r o j a a t
etadi: Bu s u r a t d a n i m a t as vi rl anga n? O n a it n i m a qi l yapt i? O n a
itning panjalari oras ida ni ma bor? O n a i t ni n g yo ni da n i ma y ot i bd i?
O n a it y o t g an u y c h a n i m a d e b a yt i l a d i ? M a n a bu k u c h u k c h a
( c h u m c h u q c h a l a r g a qar ab t u rg a n k u c h u k c h a n i k o ‘rsatib) n i m a
qilyapti? O n a it va k u c h u k c h a l a r n i m a g a q ar as hy ap ti ? C h u m -
c h u q c h a l a r n i m a qilishyapti? T o v o q d a g i ov qa t kimlarga q o ‘y i l g a n ?
I t n i n g egasi n i m a u c h u n u l a r h a q i d a g ‘a m x o ‘rlik q i l a d i ? It 
k o ‘n g i l c h a n m i , r a h md i l m i yoki j o h i l m i ? N i m a u c h u n siz o n a it 
k o ‘ng i l ch a n yoki r a h md i l d e b o ‘yl ays i z? S u r at n i k o ‘rib c h i q i s h
t ar b i y a c h i n in g hikoyasi bilan t ug a l l a n a d i : „ B u s ur a t da it va u n i n g
bolalari t asvi rl anga n. O n a it kat t a, q o r a , j u n l a r i o ‘siq, d u m i v a 
q u l o q l a r i n i n g j u n l a r i uzun. Ka t t a, q o r a v a p a x m o q i tni ng i k k i t a
k u c h u k c h a s i b o r . Hali u l a r j u d a h a m k i c h k i n a , h a t t o u l a r
vovul l as hni h a m bilishmaydi. K u c h u k c h a l a r n i n g j u n i m a y i n v a

---

oVl ar i o kxshovsiz. K u c h u k l a r d a n hiri o n a i t ni n g v o n i d a yotihdi. 
ikki nchi si esa o y o q l a r i n i kerib, kal t agi na d u m c h a s i n i qayirib, 
c h u m c h u q l a r g a q a r a b t uri bdi . It va l ining bol al ar i ga egasi ovqat
o l i b k e l i b q o ky g a n . I t l a r d a n q o l g a n o v q a t n i c h u m c h u q l a r
c h o kqishyapti. O n a it y o n i d ag i k u c h u k c h a „ u l a r k i m l a r ? “ d eg an -
d e k qa r ab turibdi. B u s ar iq k u c h u k c h a o kz o n a s i ol di d a issiqqina 
r o h a t l a n i b y ot i bd i. I k k i n c h i k u c h u k c h a d u m c h a s i n i yuqor i ga 
k o ‘tarib, t ov oq da g i o v q a t n i c h o ‘qi yot gan c h u m c h u q l a r g a q a r ab
t uri bdi . U o n a itga o ‘x sh a y d i , uni ng h a m t u m s h u g ‘i oq.
Bu surat t o kg ‘ri si da, — deydi t a r b i y a c h i , — k o ‘pgi na turli 
hikoyal ar ni o ‘yl ab t o p i s h m u m k i n . Biz b u s u r a tn i o ‘z x o n a m i z d a
q o l d i r a m i z v a a g a r s i z l a r x o h l a s a n g i z , k e c h q u r u n b u s ur a t 
b o ' y i c h a h i k o y a o ' y l a b t opi shi ng i z h a m d a it va u n i n g bolalari 
haqi dagi h i ko y an g i z n i bi zga gapirib ber is hi ngi z m u m k i n . M a n a
b u q u t i c h a d a ( k o kr s a t a d i ) o ‘y i n c ho q h a y v o n l a r , p a r r a n d a l a r va 
u l a r n i n g b o l a l a r i b o r . Q o ‘z i c h o q l a r , b u z o q l a r , u l o q c h a l a r .
t o y c h o q l a r , k u c h u k c h a l a r , j o ‘j a l a r h a m b o r . A g a r s i z l a r
q o l i n g i z n i ko' t ar ib , o ‘zi ngi zga kerakli h a yv o n bol al ar ini ng nomi ni
t o kg ‘ri aytsangiz, m a s a l a n „ Q o ‘zi choql arni b e r i n g “ desangiz, m e n
ul ar ni sizlarga b a j o n - u dil q u t i c h a d a n ol i b b e r a m a n . Aga r sizlar 
h a y v o n b o l a l a r i n i n g n o m i n i n o t o ‘g ‘ri a yt s a n g i z , u l a r sizlarga 
bo ri s hn i x o h l a s h m a y d i . M a s a l a n , „ M e n b u z o q c h a l a r n i olishni 
x o h l a y m a n . ( N i m a n i o l i s h n i ? ) Yoki „ M a r h a m a t qilib q o ' z i -
c h o q l a r n i bering. ( N i m a n i b e r a y ? ) “ . S h u t a r i q a o kyi nni
0
‘tkazadi. 
A g a r bo l a l ar s o ' r a s h d a ada sh is hs a, u n g a o ' y i n c h o q ha y v on l a r
b e r i l m a y d i , b a l k i o ‘r t o q l a r i n i n g q a n d a y s o kr a y o t g a n l i k l a r i n i
tinglash t akl if et i l adi . S o ‘ngra tarbi yachi x a t o qi lgan bol aga xa- 
tosi ni t o ‘g ‘rilashini a y t ad i . S h u n d a n s o ‘ng t ar bi ya chi o ky i n c h o q -
larni yig‘ishtirib, s h u n d a y deydi: „ H a y v o n l a r n i n g bolalari siz­
larga 
0
‘xshab o ‘z o n a l a r i n i n g oldiga kelishdi. M a n a , ul ar ni ng 
o n a l a r i : q o ‘y, sigir, e c h k i , t ov uq , ot ( bi ya) , i t “ . T a r b iy a c h i
o ' y i n c h o q l a r n i yoki s u r a tl a r n i k o krsatadi. B o la l ar ul ar n i n g n o n i -
larini takrorlaydi lar.
KATTA GURUH
M a s h g ‘ulot mavzusi. „Kuzgi k u n “ suratini (O. I. Solovyovaning 
„Yil fasllari“ seriyali s u r a t i d a n ) k o ‘z d a n ke c hi r is h va u h a qi da
s u h b a t .
M a q s a d . B ol al ar ni v oq ei y suratni m a q s a d g a y o ‘nal gan hol da 
k o krib chi qi shl ari u s t i d a m a s h q qifdirish: l ug‘atlarini boyitish,

---

fa ol l asht iri sh v a m u s t a h k a m l a s h ; a n i q v a q i zi qar li h i k o y a l a r
t uzi shga — su rat ni tasvirlashga o ' r g a t i s h .
M a s h g ‘u lo tn in g borishi. T a r b i y a c h i b o l a l ar ga b u g u n ya n gi
suratni ko' r satishini aytadi. Suratni d o s k a g a yoki mol bert ga q o kyib, 
uni yaxs hi lab k o krib chiqishlari u c h u n v a q t beradi. S u r a t d a g i
h a m m a n a r s a b ol al ar ga t u s h u n a r l i y o k i t u s h u n a r l i e m a s l i g i n i
kuzati b b or a d i va q a n d a y d i r savol t u g kilib qolsa, ul arga j a v o b
beradi. S o ' n g t arbi yachi bolalarga m u r o j a a t etadi: „Si z bu su ra tn i n g
n o m i n i n i m a d e b at ag an b o klar e d i n g i z ? R a s s o m u s h b u s u r a t d a
yilning qaysi faslini va k u n n i n g qaysi q i s m i n i t asvirlagan? Bu 
h a q d a bi r g a p or qa l i n i m a deyi sh m u m k i n ? ( T o ‘g kri, r a s s o m
kuz kuni ni t asvi rl agan va s u r a t n i n g n o m i n i h a m „Kuzgi k u n k* 
d e b n o m l a g a n . ) Siz q a n d a y qilib s u r a t d a k u n d u z k u n t asvi r- 
langanligini bilib oldingiz? ( K o ' c h a y o n i g k. Bol al ar m a k t a b d a n
qayt i shyapt i . Buvi nabirasi bilan s ay r qi l ib yu ri bd i .) N i m a u c h u n
siz bu ni kuzgi k u n d e b o'ylaysiz? ( D a r a x t d a g i bar gl ar s a r g ' a y g a n ,
qi zargan, t o ‘kilyapti. Bolalar o ' q i s h n i b o s h l a g a n . P esh t ax t al ar dagi
s abz a vo t la r k u z n i n g saxovati). Bu s u r a t d a kuzgi k u n q a n d a y
t asvi rl angan? Iliq, issiq, quyoshl i k u n d a a t r o f j u d a chiroyli. Bu 
s u r a t d a q a n d a y t a s v i r l a n g a n ? ( O s m o n k o km - k o ‘k va d a r a x t
shoxidagi b a r gl a r o c h i q sariq tusda. S a r i q va k o ' k ranglar k o ' z la r n i
q uv ont ir a di .) B u n d a y kuz k un l ar i d a k o kc h a g a c h i q q i n g keladi! 
0 ‘q uv ch i l ar s h o s h i l m a s d a n m a k t a b d a n kel i shyapt i . Birinchi s i n f
o kquvchisini onas i kutib olvapti. P es ht axt a o l d i d a t urgan o'g'i l b o l a
s abzavot xarid qi l ayot gan buvisini ku t i b t uri bdi .
Biz sizlar b i l a n suratni k o krib c h i q d i k , e n d i bu surat b o ky i c h a
g a p i r i b b e r i s h n i o ‘r g a n a m i z . Q a n i , o ky l a n g l a r - c h i , s u r a t n i
t as v i r l a s h n i k i m q a n d a y b o s h l a y d i ? 2 — 3 b o l a n i n g t a s v i r i y
hi koyasini t i ngl a ydi va tarbi yachi m a s h g ku l o t n i o ‘zi ni ng n a m u -
naviy hikoyasi bi l an tugatadi: K o ‘c h a d a iliq k u z k u nl a r i d a n biri. 
K o ‘m - k o ‘k o s m o n va o l t in ra n g b a r g l a r k o ' z l a r n i q u v o n t i r a d i ,
k o ' c h a n i bezaydi .
Bol al ar m a k t a b d a n s h o s h i l m a s d a n , o s o y i s h t a q a y t i s h y a p t i .
0 * g kil b o l a l a r d a n biri ni ng onasi uni k u t i b ol di . Bir ki ch ki n a b o l a
s abz avot lar t u r g a n pes ht axt a o l d i d a t u r i b d i va buvisini k u t y a p t i .
U n i n g buvisi s ab z avot xarid qilyapti v a s o t u v c h i bilan g a p l a s h -
yapti. H a r ikkala ayol kuz k u n i n i n g iliq, yoqi ml i e k a n l i g i d a n
xursand. U l a r n i n g c he hr a l ar id a ku l g u " .
T a r b i ya ch i k u z fasli h a qi da s h c ’r a y t i b berish b il an h a m
m a s h g ‘ul ot ni t ugal l ashi
m u m k i n .

---

T a ’limiy (did ak tik ) o ‘yinlarda lug‘a t ishi
T a ’limiy o ' y i n l a r b o l a l a r l ug‘atini f a ol l as ht ir i shn i ng asosiy 
us l u b i y o tl ar id an ( m e t o d l a r i d a n ) biridir.
T a ’limiy o ' y i n b o l a l a r n in g amaliy faoliyati hisobí anadi , chun ki
u n d a bol al ar m a s h g ' u l o t l a r d a oi gan b i l i m l ar i d a n foydalanadi l ar.
Bol al arni ng aql i y faoli yatl ar ini ku cha yt i radi , oi ga n bi li ml ar i dan 
h a r xil u su l d a f o y d al an i s h l a r i u c h u n i m k o n i y a t yaratib beradi.
T a ’l i m i y o ‘y i n b o l a l a r n i n g t e v a r a k - a t r o f , i j t i m o i y h a y o t
t o ‘g krisidagi b i l i m l a r i n i m u s t a h k a m l a s h g a y o r d a m ber adi , o ‘z 
shaxsi y tajribalari v a m a s h g ' u l o t l a r d a o i ga n bi l imlarini a m a l d a
q o ‘llay bilishga o ' r g a t a d i , fikrlash qobi l iyatl ari ni, ijodiy k uc h l a-
rini, s ens or j a r a y o n i n i rivojlantiradi, o i g a n bi l iml arini t artibga 
soladi. H a r bi r t a ’l i m i y o ‘yin o kzi ni ng d a s t u r m a z m u n i g a ega. 
Bu „ B ol a l a r b o g ‘c h a s i d a t a ’l i m- t a rbi ya d a s t u r i “ d a o ‘z aksini t o p -
gan. Masalan:
1) b u y u m l a r , u l a r n i n g n o m i , ra ngi , s h a k l i , ha j mi , sifati 
t o ‘g ‘risida b i l i m l a r ber is h;
2) m e h n a t n i n g h a r xil turlari va u n i n g kishilar hayot i dagi
roli t o kg ‘risidagi b i li ml ar ;
3) t abi at v o q e a l a r i , nar s al ar, b u y u m l a r , yil fasllari t o kg v- 
risidagi bilimlar;
4) dast l abki m a t e m a t i k t u s h un ch a l a r : s o n , s an oq , kattalik, 
shakl , vaqt va f a z o v i y t u s h u n c h a l a r ber ish. T a ’limiy o ‘yinlar, 
u l a r n i n g t a ' l i m - t a r b i y a v i y vazifasi, m a z m u n i , t url ari h a r bi r 
yos h g u r u h i n i n g o ‘z i g a xos ruhi y-fizi ologi k xususiyatlarini e ’ti- 
b o r g a oi ga n h o l d a , b u o ‘yi n! ar ni ng t u t g a n o ‘rni va vazifasi, 
m a z m u n l i o ‘t k a z i s h usl ubl ari „Bol al ar b o g ‘c h a s i d a t a ’l i m- ta r b i ya 
d a s t u r i “ d a bel gi l ab ber il gan. Mas a l a n, 2 y o s h d a n 3 y os hg ac ha
b o ‘lgan bo l al ar b i l a n o ‘t kazi l adi gan t a ’l i mi y o ‘y i nl ar da n asosiy 
m a q s a d — b o i a l a r n i ra ngl a r ni b i r - bi ri da n fa rql ashga va n o m i n i
a y t i s h g a o ‘r g a t i s h , h a r xil o ‘l c h a m l a r n i n g ( k a t t a , k i c h i k )
shakllarini bil ishga, k o ‘rib va eshitib idrok et is h, d i qqat ni , m a y d a
har akat lar ni o ' s t i r i s h g a y o r d a m b e r adi gan , l ug' at i ni boyi t adi gan,
f a ol l asht ir a di ga n o ‘y i n l a r o ‘tkaziladi. M a s a l a n , „Juft k a r t o c h -
kal ar“ , „ K a t t a l a r v a k i ch i k l ar “ , „ Q o ‘g ‘i r c h o q n i sayrga olib chiqish 
u c h u n k i y i n t i r a m i z “ , „ Q o ‘g ki r c h o q n i c h o ‘m i l t i r a m i z “ , „ B u
n i m a n i n g o v o z i ? “ „ X a l t a c h a d a n i m a b o r ? “ va boshqal ar.
I k k i n c h i k i c h i k g u r u h d a o lt k a z i l a d i g a n t a ’l i mi y o ' y i n l a r
n ar sa l ar ni ng r a n g in i ayt i s h va ul ar ni ng r angiga q ar ab ajratishga,

---

kat t a- ki c hi kl igi ga q ar ab f a rq l as hg a va n o m l a r i n i t o ‘g ‘ri a y t i s h g a
o ' r g a t i s h m a q s a d i d a o' t kaz i l adi . U s h b u g u r u h d a Y. I. T i x e y e v a
t o m o n i d a n i shl ab chi qi l gan q o ‘g ‘i r c h o q l a r bilan o ' t k a z i l a d i g a n
t a ' l i m i y
0
‘y i n l a r o ‘t kazi ladi . M a s a l a n , , , Q o ‘g ki r c h o q n i cijio‘- 
mi lt ir i sh“ (ustki va ichki k i y i m l a r n i n g , c h o ‘miltirish u c h u n z a r u r
b o l g a n b u y u m l a r n i n g n o m l a r i n i bi l i b o l i sh u c h u n ) , k o ‘r p a ,
yost i qlarni , h a r a k a t bilan b o g ' l i q s o ‘z l a r n i ( t o ks hak, us t ini y o p i b
q o ‘yish, y o tqi zi sh va h o k a z o l a r n i bi l ib olish u c h u n ) , „ Q o kg kir- 
c h o q n i o vq at l an t i r i s h “ ( i d i s h - t o vo ql a r ni , h a r a k a t l a r n i n g n o m l a r i n i
bilib olish u c h u n ) , „Yangi q o kg ki r c h o q n i kut ib o l is h“ ( k i y i m -
k e c h a k l a r n i n g n o m l a r i n i m u s t a h k a m l a s h u c h u n ) .
O krta g u r u h d a o ' t k a z il a d i ga n t a ' l i m i y o ' y i n l a r d a n m a q s a d — 
t ur l i n a r s a l a r v a u l ar ni y a s a s h u c h u n i s h l a t i l a d i g a n m a t e -
r i a l l a r n i n g n o m l a r i ( y o g ' o c h , t e r n i r , c h i n n i , p l a s t m a s s a ) v a
ul ar n i n g xossal ar ini bilib olish, n a r s a l a r n i n g t as hqi k o ‘r i n i s h i g a
q a r a b b i r - b i r i g a t a q q o s l a s h , g u r u h l a r g a a j r a t i s h g a o ' r g a t i s h .
Ma s al an , „ K i m d a q an d a y b u y u m ? “ , „ Y a n g i uyga k o kc h a m i z “ , 
„ N i m a o ' z g a r d i , t o p “ va b o s hq al ar .
K a t t a g u r u h d a esa t a ' l i m i y o ' y i n l a r b o l a l a r n i n g k u z a t u v -
c ha n l i gi ni , n a r sa l ar n i si nchi kl ay bi li s h, bi r- bi ri ga t a q q o s l a y o l i s h ,
u l a r n i n g b e l g i l a r i d ag i k i c h i k f a r q l a r n i ( r a n g i , s h a k l i , k a t t a -
kichikligi, m a te r ia li ni ) aytib b e r a o li sh m a l a ka l a r i n i t a r b i y a l a s h .
Biron h a y v o n ,
0
‘simlik, t r a n s p o r t h a q i d a s o ‘r a lg an d a u l a r n i n g
n o m i n i t o p a ol ish mai akasini o ‘s ti ri sh, b u y u m l a r n i n g u m u m i y
belgilariga q a r a b guruhl ar ga b o ' l i s h q obi l i ya ti n i rivojlantirish, s o ‘z 
boyligini faollashtirish va t o ' l d i ri s h m a q s a d i d a o ‘t kaziladi. M a ­
salan, „Shakl i ga q ar ab tanl a“ , „ K i m g a n i m a ker ak?“ , „Yil fasllari“ , 
„ K i mg a n e c h t a ? “ , „Qizil, sariq, k o kk r angdagi nar sal arni ng n o m i n i
a yt “ , „Ta svi r ga q a r a b t o p “ , „ X a ri d u c h u n d o ' k o n g a “ , „ T e z j a v o b
b e r “ va b os hqa l ar .
M a k t a b g a t ay yo rl o v g u r u h i d a t a ' l i m i y o ' y i n l a r b o l a l a r d a
k u za tu v ch an l i k n i , ziyraklik, a ql iy v a z if al ar ni mus t a q i l hal q i l i s h ,
narsal arni t u r k u m l a r g a ( g u r u h la r ga ) aj ra t is h, r a ngl a r va u l a r d a g i
no zi k a y i r m a l a r n i b i r - b i r i d a n f a r q l a s h g a o ' r g a t i s h m a q s a d i d a
0
‘t kazi sh n a z a r d a tutilgan. M a s a l a n , „ D e n g i z t o ‘l q i n l a n m o q d a k\
„ Q o r a va o q “ , „Qays i narsani k o kn gi l da o kyl ab q o ' y d i n g i z “ , „ H a r
b i r q u s h n i o ‘z j o y i g a ‘\ „ L i k o p c h a l a r g a piyol al arni t a n l a “ , „ R a n g l i
l ot o“ , „ B u y u m l a r n i n g rangini a n i q l a y m i z “ va hokazolar. Y u q o r i d a
ba y o n et i l gan b a r c h a g u r uh l a r da gi t a ' l i m i y o ' y i n l a r n i n g d a s t u r
m a z m u n i va vazifalarini a m a l g a o s h i r i s h nat i j asi da bo l al ar l u g kati

---

faollashtiriladi va toMdiriladi. T a ' l i m i y o ' v i n n i m a q s a d g a muvofi q 
t a r z d a o ‘t k a z i s h d a t a r b i y a c h i asosiy o ‘rin egall aydi. U o ‘yin 
j a r a y o n i n i j on l i tashkil et i shi , u n g a bolalarni qi zi qt ira olishi kerak. 
B u n i n g u c h u n o l d i n d a n k i m d a n n i m a h a q i d a s o ‘rashni belgilab 
ol adi , o ‘y i n n i n g yangi v a r ia n t l a r i n i kiritadi, n u t q i n i n g rivojlanishi 
b o ‘y i c h a kuchl i va k u c h s i z bol ani juft qilib q o ‘yadi , m a s h g ' u l o t d a
h a z i l - m u t o y i b a l a r d a n , b o l a l a r n i n g faol h a r a k a t q i l i s h l a r i d a n
f oydal anadi . 0 ‘yin s u r ’ati o ‘r tac ha boMadi. C h u n k i b u o krgatuvchi 
o ‘yi n b o l i b , b o l a l a r n i n g bi l iml ari va l ug ’atlari m u s t a h k a m l a n a d i .
T a r b i y a c h i o l d i n d a n bel gi lab q o ‘yilgan s o ‘zl ar ni faollashtirishga 
e r i s h i s h m a q s a d i d a , b o l a l a r j a v o b i n i n g a n i q l i g i g a d i q q a t n i
y o ‘naltiradi. T a ’l i m i y o ‘y i n d a h a m m a b o l a l a r n i n g faol ishtirok 
et i shl ari ni t a ' m i n l a s h m u m k i n ( o ‘yin d a v o m i d a j o ‘r b o ‘lib aytish, 
a s h u l a aytib ber ish , b u y u m haqidagi t o p i s h n i o q n i eslash kabi 
t ops hi ri ql a r berib bori l adi ). 0 ‘yin oxirida xul osa qilish, o ‘yinni 
bahol ash shart emas . Tar bi ya ch i s hunday deyishi m um ki n: „Kelgusi 
safar bos hqa o ' y i n c h o q l a r b o l a d i , balki bi zni ng m a s h g ‘ulotimizga 
ayi q m e h m o n b o ‘lib k e l a r “ .
Lug*at ishi u c h u n u s h b u t a ’limiy o ‘y i n l a r d a n foydalani sh 
m u m k i n : „ T o p , n i m a o ' z g a r d i ? “ o ‘yini. Bu o ky i n n i n g bi r q a n c h a
variantlari mavjud. Bu t ops hi ri qni ng nuirakkabligiga b o g‘liq b o l a d i .
2 — 3 yoshli b o l al ar b i l a n o ‘t kazi l adi gan o ‘y i n n i n g o d di y t uri da 
b o l al a r qar s hisi da t u r g a n b uy u ml a r g a yangi b u y u m l a r qo' shi l adi ;
y a n a bi r t u r i d a b u y u m l a r d a n biri olib q o ‘yiladi; a n c h a m u r a k k a b
t u r i d a b u y u m l a r d a n biri yangi b u y u m bi l an al mas ht iri ladi yoki 
o ‘rni al masht ir i lad i . Bu o ‘y i n d a ot, son , sifat, ravish q o ‘s h i m -
ch a l a r i faollashtiriladi. M a s a l a n , qa l a ml a r q u t i d a edi, endi quti 
us t ida; ikkita u z u n t a s m a l a r b o r edi, e n d i bittasi u zu n , bittasi 
es a kalta, o ‘ng t o m o n d a q u y o n o ‘tirgan edi , endi q o lg ‘i rchoq 
o ‘tiribdi; q o ‘g ki r c h o q r o ‘m o l d a edi , endi d o ‘p p i da . Bu o ‘yi nn i ng
asosi y vazifasi b o l a l a r t o m o n i d a n beriladigan j a v o b u c h u n an i q 
s o ' z l a r n i t a n l a s h d i r . S h u n i n g u c h u n t a r b i y a c h i b u o ‘y i n d a
c h e g a r a l a n g a n m i q d o r d a g i (2 t a d a n t o 5 t a g a c h a ) o ky i n c h oq l ar -
d a n foydalanadi va o zgi na o'zgartirish kiritadi (1— 2 ta o kyinchoqni).