“Pragmatika’’ (pragma – ish, harakat) aslida falsafiy tushuncha bo’lib, u Sokratdan oldingi davrlarda ham qo’llanishda bo’lgan va keyinchalik uni J

“Dars qilmaysanmi? Buni sendan talab qilaman” (o’qituvchining so’zi); “Dars 

qilmaysanmi?  Seni  ogohlantiryapman”;  “Dars  qilmaysanmi?  (kel,  birgalikda 

qilishga taklif qilyapman)”.  

Illo kut iv  fe’llarning  ma’no   tart ibida  t alaffuz  et ila yo t gan  nutqiy  bir likning  

( g ap  yo k i  ma t nn ing )   pr ag ma t ik -  ko mmu n ik a t iv  ma z mu n in i  ifo d a lo vc hi  s e ma  

aso siy  o ’rinni  egalla yd i.   Masalan,  “Fan  nomzodi  R.Suvono’vaga  dotsentlik 

u n v on i  b e ri s hi ga  qa r s h im an ” ;  “ Fa n  no mzo d i    R.S uv o no’ v ag a  d ot s e nt li k  u n vo ni  

berilishini  talab  qilaman”   kabi  tuzilma lar  bir  xil  pro pozit siyaga  ega,  ularni 

farqi  faqat gina  pragmat ik  maz munda,  ya’ni  turli  nut qiy  hara kat lar 

ifo d a la n is h id a   va   ko mmu n i k a t iv  ma q s a d la r ning   ha r  xil  bo ’ lis h ig a  t ur li  illo k ut iv  

fe’llar  (rozi  bo ’lmo q,  qarshi  bo ’lmo q,  talab  qilmo q)  qo ’lla ni lishi  vo sit a 

xiz mat ini  o ’t amo qda.  J.Syorl  pragmat ik  mazmunning  bu  asno da  namo yo n 

bo ’lishini  “ifo dalanish  t amo yili”  (t he  prinsip le  o f  expressibilit y)  fao llashuv i 

na t ija s i  d e b  x is o b la yd i.   B ir o q,   u shbu   t amo yil  nu t q iy  m u lo qo t   ma t nla r id a   ha r  

do im  ha m  bir  yo ’sinda  namo yo n  bo’laver ma yd i.   Bino barin,  buyurmo q, 

o go hla nt ir mo q,  ma s la ha t   be r mo q ,  t a q iq la mo q ,  t ak lif  q ilmo q   k a bi  b ir lik la r  

nu t q iy  t u z ilma   t ark ib id a n    jo y  o lib,   un ing   ma z mu n i  o yd in la s ht ir is h  u c hu n   

x iz ma t   q ila   o lis h i  ma ’ lu m.   Le k in,   “M e n  ma qt a na  o lma yma n,   s e nd a n 

aqlliro qman”  qabilida  maqt anish  nutqiy  harakat ining  qo ’llanishi  eht imo ldan 

a nc ha   yir o q.   B a lk i,   u s hb u   har a kat ni  ba ja r a yo t g a n  s ha xs n ing   ma qt a nis hg a   ha q q i 

bordir.  U  o ’z  suhbat do shiga  nisbat an  aqllilig i  haq iqatdir,  le k in  nut qiy  mu lo qot 

odo bi bunga yo ’l qo ’yma yd i.   

P ra g ma t ik   ma q s a d  va  ma z mu n n ing   e kp lis it ,  ya ’n i  o c hiq   ifo d a  et ilis h id a  

d iq q at   a xbo ro t   a lma s h inu v id a n   u s hbu   a xbo ro t ni  u zat is h  ma q s a d ig a   ko ’c ha d i  va  

ko mmu n ik a t s iya   ma q s a d i  u z at ila yo t ga n   a xbo ro t ning   p r ed me t ig a   a yla na d i.  

N ut q iy  ha r a k at   ma q s a d in ing   o c hiq   ba yo n i  t ur li  k o ’r in is hd a g i  lis o n iy  b ir lik la r  

vo s it a s id a  ba ja r ila d i  va   bu la r d a n  e ng  a so s iys i  p r a g mat ik a d a  pe r fo r mat iv  

fo r mu la   at a ma s in i  o lg a n.  

D e ma k ,   lis o n iy  b ir lik la r n ing   a n iq   va   vo qe iy  mu lo qo t   s haro it id a  qo ’lla n is h i 

p r ag ma t ik   t a hlil  o b’e kt id ir .   So ’z lo vc hi  va   t ing lo vc h i  mu no s a bat i  nu t q i y 

mu lo qo t   s ha ro it id a   yu z a g a   k e la d i,   nut q iy  ha r ak at   mu lo qo t   mat n in i  t a la b  q ila d i 

va  shu  mulo qot  ko nt ekst ida  mazmunga   ega  bo ’lad i.  Muhit,  o’z  navbat ida, 

ijt imo iy  xususiyat ga  ega  bo ’lib,  u  ijt imo iy  qat la m,  guruhning  madaniyat i  bila n 

bo g’liq 

ho lda 

namo yo n 

bo ’lad i. 

Ushbu 

guruhdagilarni 

har 

xil 

anglashilmo vc hilik lar,  ma’no viy  ikk iyo qla ma lik,  no aniq lik larni  bart araf  et ish 

imk o nin i 

be r a d ig a n 

u mu miy 

b il im  

z a hir a s ig a  

ha md a 

mu lo qo t ning  

ma va ffa q q iya t in i 

t a’minlo vchi  qo idalardan  fo ydalanish  ma lakasiga  ega 

bo ’lishad i.  Shunday  ma lakaga  ega  bo ’lmagan  shaxs  mu lo qotda  hech  qanday 

s a ma r a g a   e r is ha   o lma yd i.   N ut q iy  mu lo qo t da   a xbo ro t   u z at is h   “ yu k i” ,   so ’z s iz ,  

liso niy  bir lik lar  “ye lkasi”ga  tushadi,  ammo   shaxslar aro  muno sabat  normasini,  

mil li y- ma d a n iy  q a d r iya t la r   t iz imin i  e g a lla ma s d a n  t ur ib,   t o ’la qo nli  mu lo qo t ga  

kir ishishning imko ni  yo ’q.  

Xullas,  ko mmunikat iv  fao liyat  turli  xild agi  bilimlarga  ega  bo ’lishni  t alab 

q ila d i,   bu la r d a n,   ma s a la n,   lis o n iy  b il im  t il  t iz imi  t u z ilis h i  b ila n  bo g ’liq   bo ’ ls a ,  

qo musiy  bilim  esa  vo qelikni  aks  ett iradi  va  niho yat ,  int erakt iv  bilim  o ’zaro 

mu no sabat  asosida  turgan,  ijt imo iy  guruh  uchun  umu miy  bo ’lgan  qo idalar 

to’pla mini  bilishni  t aqozo  etadi.Liso niy  mu lo qot  qo biliyat i  de yilganda,  xudd i 

shu   bili mla r   na z a rd a  t ut ila d i.   I nt er a kt iv  bili m  mu lo qo t   isht ir o k c hila r i  u c hu n  

aso san  bir  xil  darajada  bo ’lgani  ma’qulroq,  chunki  faqat gina  shu  ho lat dagina  

yakd illikka, o ’zaro bir -bir ini ang lashga erishib bo ’lad i.  

---

 

14 

M u lo qo t do s h la r n ing   b ir - b ir in i  t u s hu nis h  l is o n iy  k o mmu n ik a t s iya n ing  

a so s iy  s ha r t id ir . M a s a la n , ” C h oy   t ug ab d i”,” S ov u q” ju mla la r in i  “ C h o y  d am la ”,  “ 

Issiqroq  kiyin”  yoki  “Eshikni    yop”  kabi  maz munlar ida  anglash  uchun  J.  Serl 

ayt gan  shared  background  info rmat io n,  ya’ni  “o ’zaro  umu miy  va  o ld inda n 

ma’lu m  bo ’lgan  ma’lu mot ga” ega  bo ’lish kerak. Ammo   bunday  ho lat da  va  “orqa 

fo n”da turadigan ma’no o ’z-o ’zidaan paydo bo ’lma yd i.  

As o s iy  mu lo qo t   bir lig i  bo ’lg a n  ma t nn ing   u mu miy  t u z ilis h i,   ma z mu n i y 

mu ndarijasi  liso niy  bir lik lar  ko mmunika t iv  ma’no sini  shak llant iruvchi  t ajriba  

ma ydo nid ir.  Yaxlit   ko mmunikat iv  liso niy  t uzilma  bo ’lgan  mat nning  semant ik  

mu nd a r ija s i  d e no nat iv  va   s ig n ifik a t iv   q is mla r d a n  t ar k ib  t o p ad i.   B u la r d a n 

bir inc hisi  mat n  maz munining  vo qelikda  kechayot gan  hodisa lar  bilan  bo g’liq  

t o mo nla r ig a   is ho r a  q ils a ,   i k k inc h is i  e s a   ma t n  yo k i  nut q  ijo d ko r in ing   nut q i y 

tafakkur  fao liyat i  bila n  bo g’liqd ir.Tver  pragma lingvist ika  maktabining  vakili 

M.L.Makaro v  mat n  mazmu ni  t avsifiga   “ko mmunikatoro sent rik”  yo ndashuv 

t ar a fd o r la r id a n  b ir id ir .   M ixa il  Lvo v ic h  o ’z  u st o z i  pro fe s so r  I.P.S u so v  iz id a n  

bo r ib  ma t n  ma z mu n in ing   d e no nat iv  v a   s ig n ifik a t iv  xu s u s iya t la r i  q at o r ig a  

p r o po z it s i ya,  r ef e re n si y a,  e k sp li ka t u ra,  i nf e r e n si y a,  i m pli k at u r a,  r el e va nt li k,  

p r e s u pp o zi t si y a   k a bila r n i  k ir it a d i.  

Propozit siya  axborot ni  to ’plash  va  saqlashning  kogn it iv  strukturalari 

q at o r ig a  k ir a d i.  Ammo   p ro po z it siya   ho d isa s i  t a hlil id a   u ning   a xbo ro t   t a s his h  

xu s u s iya t i  b ila ng ina   c he g ar a la n ib  q o lma slik   d a r ko r.  Zero ,  bu   ho ld a   u s hbu  

ho d is a n ing   ko mmu n ik a t iv  be lg ila r i  na z a rd a n  c het d a  qo la d i.   M a s a la n,   qu yid a g i 

nu t q iy  t u z il ma la r n i  o la ylik :  

a )  Anva r   me ng a   k it o bni  be r d i.  

b)   Anva r   me ng a   k it o bni  be r a d imi?  

v)   Anva r ,  me ng a   k it o bni  be r ! 

g ) I s ho na ma nk i,   An va r   me ng a   shu  k it o bni  be ra d i.  

d) Anvar menga shu kito bni bergan bo ’lishi kerak.   

B u 

q at o rda g i 

t uz ilma la r  

ya go na  

pro po z it s iya g a  

e g a, 

ya’ni 

“k ito b”,”Anvar”,”men” term  va  akt ant lari  hamda  “bermo q” predikat i  vo sit asida 

t u z ila yo t g a n  u s hbu  t u z ilma la r n ing   s e ma nt ik   st ru kt ur a s i  ya g o na,  a mmo   u s hbu  

p ro po z it s iya   mu lo qo t   mat nid a   fa o lla s h ib  t ur li  p r a g mat ik   ma z mu n  b ila n  bo yiyd i.  

Ma z mu n n ing   ko mmu n i k a t iv  ma q sa d ig a   bino a n  bu nd a y  k e ng a yt ir u vc h i  vo s it a la r  

qatoriga modallik va zamo n aspekt ko’rsatkichlar i ha m kiradi.   

Referensiya  liso niy  no mni  vo qelik  bilan  bo g’lashda  so ’zlo vchining  

maqsad i, liso niy  fao liyat  niyat i mu him o ’rin egalla yd i.   

R e le va nt lik  

nut q iy 

mu lo qo t ning  

mu va ffa q q iya t li 

k e c his h in i 

ha md a  

mu lo qot mat nining maz mu ndor shakllanishini ta’minlo vchi ho disa.