J. X. Ataniyazov, E. D. Alimardonov xalqaro moliya munosabatlari


 .3 . Yevropa valuta tizim ining asosiy elem entlari va



Download 11,55 Mb.
Pdf ko'rish
bet39/170
Sana28.04.2023
Hajmi11,55 Mb.
#932991
1   ...   35   36   37   38   39   40   41   42   ...   170
Bog'liq
Xalqaro Moliya munjsabatlari. Ataniyazov J.X

5 .3 . Yevropa valuta tizim ining asosiy elem entlari va
rivojlanish bosqichlari
Yevropa valuta tizim i — bu m intaqaviy valuta tizim i bo ‘lib, 
Yevropa iqtisodiy integratsiyasi doirasida m illiy valutalar harakati 
b ilan b og‘liq iqtisodiy m u no sabatlar m ajm uasini o ‘zida ifodalaydi. 
Yevropa valuta tizim i zam onaviy jah o n valuta tizim in in g m uhim
tarkibiy qism i hisoblanadi. U uchta asosiy elem entni o ‘z ichiga 
oladi:
— Y K Y (E uropean currency unit) stan d arti. YKY — shart-
li jam oaviy valuta bo'lib, Yevropa ittifoqiga kiruvchi, Yevropa- 
n in g yetakchi m am lak a tlarin in g 12 ta valutasiga asoslanadi. H ar 
bir v alu taning savatdagi og‘irligi a ’zo davlatning Yevropa ittifoqi 
YiMiMda va ittifoq ichidagi eksportdagi ulushiga b o g liq holda 
aniq lan adi.
— Birgalikda suzuvchi valuta kursi, m azk u r kursni ±2,25% 
chegarada tebranishi belgilangan edi, 1993 -yilda valuta mu a m m o - 
la rin in g kuchayishi bilan bog‘liq holda teb ran ish doirasi ±15% ga- 
ch a kengaytirildi («Yevropa valuta iloni»).
Intervensiya va valuta kurslari m exanizm i. Yevropa valuta 
tiz im id a intervensiya, valutalar bilan b og‘liq hiso b -kitob lar va 
to ‘lov b alanslarin in g vaqtinchalik ta q ch illig in i qoplash uchun 
m a m lak a tla r m arkaziy banklariga k red itlar berish orqali dav- 
latlararo m intaqaviy valutani tartib g a solish am alga oshiriladi. 
Yevropa valuta tizim in i tartibga solish va Y K Y ning em issi- 
yasi 1994-yilgacha Yevropa valuta h am ko rlik fondi tom onidan, 
1994-yildan esa, Yevropa valuta in stitu ti to m o n id an am alga oshi- 
rildi.
121


1989-yiIda J. D elor (Yevropa ittifoqi komissiyasi raisi) to m o n i- 
d an ishlab chiqilgan iqtisodiy va valuta ittifoqini barp o etish das- 
tu ri G 'arbiy Yevropa integratsiyasi rivojidagi keskin burilish bos- 
qichi b o ‘ldi.
«Delor rejasi» doirasida quyidagi m aqsadlar ko‘zda tutilgan 
edi:
— um um iy bozorni tashkil etish, bozor m ex anizm in i tak o m il- 
lashtirish m aqsadida raqobatni rag‘batlantirish;
— qoloq hud ud larni tarkibiy jih atd an birxillashtirish;
— inflyatsiyani jilovlash, n arx lar darajasi va iqtisodiy o ‘sishni 
barqarorlashtirish, davlat budjeti kam om adini cheklash h am da 
ushbu k am om adni qoplash usu llarini takom illashtirish m aq sa­
dida budjet-soliq siyosatlarini m uvofiqlashtirish;
— pul-kredit va valuta siyosatlarini m uvofiqlashtirish uchu n 
m uayyan organni tashkil etish;
— yagona valuta siyosati, q a t’iy belgilangan valuta kurslari va 
jam oaviy valuta — YKYni joriy etish.
1991 -yildan Yevropa valuta tizim id a «D elor rejasi» asosida 
valuta-iqtisodiy ittifoqni bosqichm a-bosqich shak llan tirish n i na- 
zarda tutuvchi M aastrix shartnom asi ishlab chiqildi va m azk u r 
sh artn o m a doirasida 1999-yil 1-yanvardan yagona yevropa valu- 
tasini joriy etishga m o‘ljallangan islohotlar am alga oshirildi.
Yevropa valuta tizim ig a kirish uchun dastlabki q ad am larn i 
tash lashg a G erm an iy a, Fransiya va Belgiya tay ^p r b o ‘lib, u lar- 
n in g im ko niyatlari yuqori baholandi. B irm u n ch a p ast salohiyat 
bilan Avstriya, lsp an iy a, P ortugaliya, Italiya, F in lan d iy a, Ir- 
landiya o ‘rin egalladi, Shveysariya va D an iy a esa u larga ergash- 
di. V aluta ittifoqiga B uyuk B ritan iy an in g q o ‘sh ilish i dolzarb 
m asala b o ‘ldi.
Valuta ittifo q in i sh ak lla n tirish va yagona valutani jo riy etish 
b o ‘yicha reja ishlab chiqildi. B irinchi bosqich 1998-yildan 
M arkaziy b a n k n i (F ra n k fu rt-n a -M a y n e ) ta sh k il etish d an bosh- 
lan d i. Y evropa M arkaziy b an k ig a quyidagi fu n k siy alar birik - 
tirildi:
122


— v a l u t a o p e r a t s i y a l a r i n i s a m a r a l i t a s h k i l etish;
— y e v r o h u d u d g a a ’z o b o ' l g a n d a v l a t l a r n i n g m a x s u s a l m a s h i -
n u v r e s u r s l a r i n i s aq l a s h;
— t o ‘lov h i s o b - k i t o b t i z i m i u s t i d a n n a z o r a t ol i b b o r i s h ;
— y e v r o h u d u d d a pu l e m i s s i y a s i n i t a s h k i l qilish.
Y e v r o k e n g a s h «yevro h u d u d » g a k i r u v c h i m a m l a k a t l a r n i a n i q -
ladi. T a n l a s h m e z o n l a r i s i f at ida q u y i d a g i l a r o ‘rna t i ldi :
— I n f iy a ts i y a s u r ’ati Y e v r o p a I t t i f o q i n i n g u c h t a n a r x l a r d a r a -
j asi e n g b a r q a r o r m a m l a k a t l a r n i n g o ‘r t a c h a i nf i ya t si ya d a r aj a s i -
d a n 1,5 foiz p u n k t i g a o s h m a s l i g i ke r ak;
—^ Da v la t b u dj et i t a q c h i l l i g i Y a l M n i n g 3 % d a n o s h m a s l i g i
ke r a k ;
— Da vl at q a r zi Y I M n i n g 6 0 % d a n o s h m a s l i g i l o z i m ;
— Mi l li y v a l u t a n i n g a l m a s h i n u v kursi i kki vil m o b a y n i d a
Y e v r o p a val ut a t i z i m i d a a m a l d a g i (±15%) t e b r a n i s h c h e g a r a s i d a n
c h i q i b k e t m a g a n b o ' l i s h i l o z i m .
S h u t a r z d a , « y e v r o h u d u d » g a 11 ta m a m l a k a t ki rdi — Avst ri - 
ya, Bcl gi ya, G e r m a n i y a , G o l l a n d i y a , l s p a n i y a , I r l a n d i y a , I t al i-
ya, L y u k s e m b u r g , P o r t u g a l i y a , F i n l y a n d i y a , F r an s iya. G r e t s i v a
( m e z o n l a r g a j a v o b b e r m a g a n i i g i t ufayli), D a n i y a ( k o n s t i t u t s i o n
j i h a t d a n noYnuvofiqligi t ufayli), Sh vet si ya va B u y u k B r i t a n i y a
« y e v r o h u d u d » g a k i r m a d i .
I k k i n c h i b o s q i c h 1999-yil 1 - y a n v a r d a n b o s h l a n d i . «Yevro- 
h u d u d » g a k i r g a n m a m l a k a t l a r m i l l i y v a l u t a l a r i n i n g a l m a s h i n u v
k u r s l a r i y ev r oga n i s b a t a n q a t ’iy b e l g i l a n d i , yevr o n a q d s i z s h a k l d a
Y K Y n i birga bi r n i s b a t d a a l m a s h t i r i s h a s o s i d a kiritildi.
U c h i n c h i b o s q i c h 2 00 2- yi l 1 - y a n v a r d a n b o s h l a n d i . Ya gona 
n a m u n a d a t url i n o m i n a t s i y a l a r d a y e v r o b a n k n o t va t a n g a l a r i n i n g
m u o m a l a s i a m a l g a o s h i r i l d i , u l a r a ’z o - m a m l a k a t l a r n i n g m i l l i y
v a l u t al a r i b i l a n p ar al lel m u o m a l a d a b o ‘ldi h a m d a a s t a - s e k i n l i k
b i l a n m i l l i y pul b i r l i k l a r i n i a l m a s h t i r i s h s o d i r b o ‘ldi.
T o ‘r t i n c h i b o s q i c h d a , 2 00 2- yi l 1 - i y u l d a n i s h t i r o k c h i m a m ­
l a k a t l a r n i n g m i l l i y v al u t a l a r i b u t u n l a y o ‘z l a r i n i n g pul f u n k s i y a -
si ni y o ‘qot di .



Download 11,55 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   35   36   37   38   39   40   41   42   ...   170




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish