M. F. Ziya yeva, G. X. Ma VL yano va ginekologiya



Download 7,92 Mb.
Pdf ko'rish
bet45/220
Sana20.10.2022
Hajmi7,92 Mb.
#854419
1   ...   41   42   43   44   45   46   47   48   ...   220
Bog'liq
Зияева М.Ф. Гинекология. 2-нашри

3 8-rasm .
J i n s i y a ' z o l a r r i v o j l a n i s h i d a g i
n u q s o n l a r :
a —g e m a t o k o l p o s ; 6— g e m a t o m e t r a ;
g e m a t o k o l p o s va g e m a t o m e t r a ;
e —g e m a t o k o l p o s , g e m a t o m e t r a va g e m a t o s a l p i n k s .
b o ‘lib q o la d i. 
Bu — q o n t a n a c h a l a r in i n g p a r c h a la n is h ig a , 
shaklli e l e m e n tl a r n i n g a y n a b , c h o ‘kib tu sh ish ig a , sh ilim sh iq
va k o ‘c h g a n e p ite liy n in g q o ‘shilishiga b o g ‘liq.
Y irin g p a y d o qilu v ch i b a k te r iy a la r q in g a k irg a n d a t o 'p l a n -
g a n q o n yiringlaydi; b a c h a d o n d a yiring t o 'p l a n a d i , b u n g a
piom etra
d e b aytiladi. Bu kasallikni a n iq la s h u n c h a lik qiyin
e m a s . Jin siy a ’z o la r te k s h irilg a n d a qizlik p a rd a si, q in yoki
b a c h a d o n b o ‘y n in in g b itib q o lganligini b a r m o q l a r yoki z o n d
bilan te k sh irish m u m k in . Bilqillagan y u m s h o q o ' s m a borligi 
t o ‘g ‘ri ic h a k orq a li te k s h irilg a n d a q o ‘lga seziladi.
A tre z iy a la r o p e r a ts iy a y o i i bilan d a v o la n a d i. Q izlik p ardasi 
va q i n n in g pastki b o 'lim i bitib k e tg a n d a s h u j o y d a n tilish yoki 
q i n n in g te sh ig in i b e rk itib tu r g a n t o ‘siq n i olib ta sh la sh va uni 
tikish bilan k ifoyalansa b o 'l a d i ( 3 9 - r a s m , 
a.b).
Servikal kanal
63


39-rasm .
Q i z l i k p a r d a a t r y a z i y a s i d a x i r u r g i k d a v o l a s h
u s u l i .
bitib k e tg a n d a b a c h a d o n b a ’z a n sh u j o y d a n y u q o r i r o q d a n
tesh ilad i. 
B u n d a y o p e r a ts iy a n i q ilis h n in g iloji b o N m a g a n d a
b a c h a d o n n i olib ta sh la s h g a t o lg bri keladi.
Y u q o r id a a y tilg an id ek , b a c h a d o n va q in M y u lle r yoMlarida 
rivojlanadi, bu j a r a y o n h o m i la n in g o n a q o rn id a g i h a y o t ini ng 
ik k in ch i oyi oxiriga t o ‘g ‘ri keladi. M y u lle r yoMlarining bir- 
birig a q o ‘s h ila d ig a n q i s m i d a b a c h a d o n va q i n , b i r - b ir ig a
q o ls h ilm a y d ig a n y u q o ri q is m la rid a esa F a llo p iy naylari hosil 
boMadi.
H o m i l a n i n g o n a q o rn id a g i h ay o ti v a q tid a M y u lle r yoMlari­
n in g q o ‘shilish ja r a y o n i d a quyid ag i sab a b la rg a k o ‘ra quyidagi 
rivojlanish n u q s o n i kelib ch iq ish i m u m k in :
• M y u lle r yoMlarining rivojlanm asligi va k a m rivojlanishi;
• M y u lle r yoMlaridan fa q at b itta sin in g rivojlanishi;
• ikkala M y u lle r yoM innng m u sta q il rivojlanishi va u lar 
o ra sida gi t o ‘s iq n in g s a q la n ib qolishi.
TugMlgan, y a s h a b keta o la d ig a n b o la d a a lb a tta b a c h a d o n
boMadi, c h u n k i b a c h a d o n h a t t o y o ‘q d e k tu y u lg a n h o lla rd a
h a m sin c h ik la b tekshirilib, silliq m uskul to la la rin in g kichik 
b i r t o ‘p l a m i n i
( b a c h a d o n k u r t a k l a r i n i ) t o p i s h
m u m k i n .
B u n d a y h o lla rd a q in aksari c h a la rivojlanadi yoki b u tu n la y
boMmaydi (q in aplaziyasi).
M y u l l e r yoM lari 
c h a l a
r i v o j l a n g a n d a va q o ‘s h i l m a y
q o lg a n id a ikkita r u d i m e n t a r b a c h a d o n v u ju d g a keladi.
64


O n a q o rn id a g i h a y o t v a q tid a faqat b itta M y u lle r yo'li 
ta ra q q iy etsa, b ir shoxli b a c h a d o n
{uterus unicornis)
vujudga 
keladi ( 4 0 - r a s m ) .
Bir shoxli b a c h a d o n ta n a s i o d a t d a yoy 
sh a k lid a y o n g a qiysh ay ib , y u q o rig a t o m o n s e k in - a s ta torayib 
b o r a d i va s e z ih n a s d a n F a llo p iy n ayiga o ‘tadi. Bu n u q s o n d a
q in aksari t o r b o ‘lib q o la d i, c h u n k i u ju ft o r g a n n in g bitta 
y a r m i d a n ta ra q q iy e tadi. T u x u m d o n va F a llo p iy nayi o d a t d a
n o r m a l rivojlanadi.
ToMa rivojlangan b ir shoxli b a c h a d o n n o r m a l ishlaydigan 
boNgani u c h u n o d a t d a h e c h q a n d a y kasallik belgilarini keltirib 
c h iq a r m a y d i. B u n d a y b a c h a d o n li ayol h a m x u d d i b a c h a d o n i
n o r m a l
a y o l d e k b o ‘y i d a boM ishi 
m u m k i n , a y n i v a q t d a
h o m ila d o r lik va t u g ‘u r u q n o r m a d a n o ‘z g a r m a y o ‘tishi h a m
m u m k i n .
M y u lle r yoMlaridan biri to^g'ri riv o jlan g an , ikkinchisi esa 
r i v o j l a n m a y q o l g a n boM sa, 

Download 7,92 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   41   42   43   44   45   46   47   48   ...   220




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish