M. F. Ziya yeva, G. X. Ma VL yano va ginekologiya


T u x u m d o n lar va b a ch ad on naylari nuq son lari



Download 7,92 Mb.
Pdf ko'rish
bet43/220
Sana19.03.2022
Hajmi7,92 Mb.
#501155
1   ...   39   40   41   42   43   44   45   46   ...   220
Bog'liq
Гинекология, Зияева, 2008 (1)

T u x u m d o n lar va b a ch ad on naylari nuq son lari
T u x u m d o n l a r n u q s o n la ri u la rn in g h a d d a n t a s h q a r i k a tta
boMishi yoki j u d a kichikligi va h a t t o u m u m a n y o kqligidan 
iborat.
T u x u m d o n l a r n i n g t u g ‘m a g i p e r p la z iy a s i ( k a t t a l a s h u v i ) ,
aso sa n , follikular q av a t n in g giperplaziyasi, o d a t d a , fu n k sio n a l 
faoliyatga t a ’sir e tm a y d i.
T u x u m d o n l a r j u d a k i c h r a y g a n d a (g ip o p laz iy a d a) follikular 
qavat k ichra yib q o lad i va toMa rivojlanm aydi. B u n d a y c h a la
rivojlangan t u x u m d o n d a t u x u m h u ja y ra la r va p rim o rd ia l folli- 
k u la la r boMmaydi yoki fo llik u la larn in g o ‘sishi va rivojlanishi 
t o ‘x tab q o lg a n boMadi. In f a n tiliz m d a jin siy b e z la r gipoplaziyasi 
kuzatilib, ikk ila m c h i jin s iy b elgilar b ilin a r - b ilin m a s boMadi.
Ikkala t u x u m d o n va b a c h a d o n n a y la rin in g m u t la q boM­
m a s lig i 
r i v o j l a n i s h i d a b o s h q a
n u q s o n l a r b i l a n tu g M lg a n , 
y a s h a s h g a ojiz qiz b o l a l a r d a g i n a k u z a tila d i. 
B itta t u x u m -
d o n n i n g boMmasligi k a m u c h ra y d i.
B a c h a d o n b ir shoxli boM ganda va b a c h a d o n sh o x la rid a n
biri c h a la rivo jlan g an d a u n in g b itta nayi (tu x u m yoMi, s h u ­
n in g d e k , b itta t u x u m d o n ) boMmaydi. B a c h a d o n naylari c h o ‘- 
ziq, in g ich k a b u rm a li boMadi.
B a ch a d o n va q in n in g rivojlan ish nuq son lari
B a c h a d o n
va q in n in g c h a la
r iv o jla n is h i. 
K o ' p i n c h a
s h u n d a y h o lla r u ch ra y d ik i, voyaga y etg a n ayol n o r m a l ri- 
v o jla n g a n i 
h o l d a b a c h a d o n ilk riv o jla n is h d a v r la r ig a xos 
sh ak lin i saqlab qoladi. B a c h a d o n c h a la rivo jlan g an d a q in d a
h a m n u q s o n la r kuzatiladi.
60


Ayni v a q td a b a c h a d o n tan asi k a m rivojlangan, b o 'y n i esa 
tan asig a n is b a ta n u z u n r o q b o i a d i . B a c h a d o n ta n a s i o d a td a
keskin an teflcksiya h o la tid a , tash q i teshigi b ilin a r-b ilin m a s , qin 
kalta va to r , g u m b a z la ri deyarli boM maydi. 
B a c h a d o n va 
q i n n in g c h a la rivojlanishi k o 'p i n c h a u m u m i y in fa n tiliz m n in g
j u z ’iy k o ‘rin ish i h i s o b l a n a d i .
B u n d a y a y o l l a r d a k o ‘p i n c h a
u m u m i y in fan tilizm belgilari k u za tilad i, y a 'n i k o ‘krak qafasi 
u z u n , to r, chanogM k a m b a r , d u m b a s i yassi, sut bezlari c h a la
ta ra q q iy etg a n , k o ‘kraklari k ic h k in a , qoMtiqlarida j u n o ‘s m a g a n
boMadi; t o ‘q im a la ri elastik boMmay, t u g ‘u r u q v a q tid a saiga 
s h ik a stla n a d i.
Jin siy a ’z o la rin in g c h a la rivojlanishiga xos belgilar q uyi- 
dagilar: vulva k ic h k in a , k a tta jin siy lablar y e ta r lic h a rivoj- 
l a n m a g a n ,
k a m y o g ‘ 
b o s g a n ,
k i c h i k j i n s i y l a b l a r k a m
rivojlangani u c h u n silliq yoki b u ris h g a n , s h u n in g u c h u n jinsiy 
lablar o c h ilib tu ra d i, ora liq ichiga b o tg a n , q in kalta va to r. 
b u r m a l a r i yaxshi riv o jla n m a g a n , q in g u m b a z la ri yassi, b a ­
c h a d o n b o ‘y n in in g q in d a g i q ism i k i c h k in a , ta s h q i teshigi 
z o n d n i a r a n g oM kazadigan n u q ta sh ak lid a, b a c h a d o n k ich k in a 
( n o r m a l b a c h a d o n d a n 2— 3 s m k alta), b a c h a d o n b o ‘yni u zu n . 
B a c h a d o n k o ‘p i n c h a gipera n teflek siy a h o la tid a y o tad i ( b a c h a ­
d o n b o ‘yni bilan tan asi o ‘rtasidagi b u r c h a k h a d d a n tash q ari 
oMkir). B a c h a d o n naylari in g ic h k a , a n c h a b u ra lg a n , shilliq 
p a rd a si k a m b u r m a l a n g a n , fim b riy alari k a m ta ra q q iy etgan, 
t u x u m d o n l a r k i c h k i n a ,
D u g l a s b o ‘s h l i g ‘i j u d a c h u q u r ,
b a c h a d o n b o y la m la ri d a g ‘al boMadi.

Download 7,92 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   39   40   41   42   43   44   45   46   ...   220




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish