1. sin
a =
m
ko‘rinishdàgi eng sîddà tånglàmà. Àrksinus.
sin
a
=
m
tånglàmàni yechish birlik àylànàdàgi shundày
B
(
a
) nuqtàni
tîpishdàn ibîràtki, uning
y
=
sin
a
îrdinàtàsi
m
gà tång bo‘lishi
kåràk. Buning uchun gîrizîntàl diàmåtrgà pàràllål bo‘lgàn
y
=
m
to‘g‘ri chiziq bilàn birlik àylànàning kåsishish nuqtàlàrini tîpish
kåràk. Uch hîl bo‘lishi mumkin:
à) àgàr |
m
|
>
1 bo‘lsà,
y
=
m
to‘g‘ri chiziq àylànàni kåsmày,
undàn yuqîri yoki quyidàn o‘tàdi (I.39-
à
ràsm). Dåmàk, bu
hîldà tånglàmà yechimgà egà emàs;
b) àgàr |
m
|
=
1 bo‘lsà, to‘g‘ri chiziq àylànàgà yo yuqîridàgi
( )
1
2
B
p
nuqtàdà yoki quyidàgi
( )
2
2
B
p
-
nuqtàdà urinib o‘tàdi
(I.39-
b
ràsm). Bu hîldà tånglàmà yagînà ildizgà egà:
2
p
a =
yoki
2
p
a = -
. Àgàr funksiyaning
Ò
=
2
p
àsîsiy dàvri hàm e’tibîrgà
îlinsà, yechimni
2
2
,
k k Z
p
a = + p
Î
(
)
2
2
,
k k
Z
p
a = - + p
Î
ko‘rinishdà yozish mumkin;
d) |
m
|
<
1 bo‘lsà,
y
=
m
to‘g‘ri chiziq àylànàni
B
1
(
a
0
) và
B
2
(
p - a
0
) nuqtàlàrdà kåsàdi(1.39-
d
ràsm). Dåmàk, tånglà-
màning yechimi shu nuqtàlàrning kîîrdinàtàlàri bo‘lgàn bàrchà
sînlàr to‘plàmlàrining birlàshmàsi bo‘làdi:
Y
O A X
|
m
|
>
1
Y
O A X
B
1
B
2
|
m
|
=
1
Y
O A X
B
1
B
2
|
m
|
<
1
a
0
p-a
0
à) b) d)
I.39-rasm.
D
www.ziyouz.com kutubxonasi
55
{a
0
+
2
k
p
,
k
Î
Z
}È{p - a
0
+
2
k
p
,
k
Î
Z
}
.
Yechimni
x
= a
0
+
2
k
p
,
k
Î
Z
;
x
= p - a
0
+
2
k
p
,
k
Î
Z
ko‘rinishdà hàm yozish mumkin.
Yechimning gåîmåtrik tàhlilidà
y
=
m
to‘g‘ri chiziq bilàn
sinusîidàning kåsishish nuqtàsi hàqidà hàm gàpirilishi mumkin.
1 - m i s î l .
3
2
sin
a =
tånglàmàni yechàmiz.
Y e c h i s h .
3
2
y
=
(
y
<
1) to‘g‘ri chiziq kîîrdinàtàli àylànàni
( )
1
3
B
p
và
( )
2
2
3
B
p
nuqtàlàrdà kåsàdi (I.39-
d
ràsm).
B
1
nuqtà
bàrchà
3
2
,
k
p
+
p
k
Z
Î
sînlàr to‘plàmigà,
B
2
nuqtà esà bàrchà
2
3
2
,
k
k Z
p
+
p
Î
ko‘rinishdàgi sînlàr to‘plàmigà mîs. Bàrchà
yechimlàr to‘plàmini
3
2
,
;
k
k Z
p
a = +
p
Î
2
3
2
,
k
k Z
p
a =
+
p
Î
yoki
{
}
3
2
,
k
k
Z
p
+
p
Î
È
{
}
2
3
2 ,
k
k Z
p
+
p
Î
ko‘rinishdà yozish
mumkin.
2 - m i s î l . à) sin
a =
1; b) sin
a = -
1; d) sin
a =
0
tånglàmàlàrni yechàmiz.
Y e c h i s h . à) Kîîrdinàtàli àylànàdà fàqàt bittà
( )
1
2
B
p
nuqtàning îrdinàtàsi 1 gà tång (I.39-
b
ràsm). Y e c h i m :
a
p
p
=
+
Î
2
2
k k
Z
,
;
b)
( )
2
2
2
(0; 1)
B
B
p
-
=
-
nuqtà bo‘yichà
2
2 ,
k k Z
p
a = - + p
Î
;
d) îrdinàtàsi 0 bo‘lgàn nuqtà ikkità:
A
(0) và
D
(
p
) (I.39-
d
ràsm).
À
nuqtàgà 2
k
p
,
k
Î
Z
,
D
nuqtàgà esà
p +
2
k
p
,
k
Î
Z
sînlàr
mîs kålàdi.
J à v î b :
a =
2
k
p
,
k
Î
Z
;
a = p +
2
k
p
,
k
Î
Z
.
|
m
|
£
1 dà
y
=
m
to‘g‘ri chiziq và o‘ng yarim birlik àylànà yagînà
umumiy nuqtàgà egà bo‘làdi. Shu sàbàbli sin
a =
m
(|
m
|
£
1)
tånglàmà
[
]
-
p
p
2
2
;
îràliqqà tågishli bo‘lgàn yagînà
x
0
yechimgà
egà. sin
a =
m
tånglàmàni qànîàtlàntiruvchi
0
2
2
;
p
p
é
ù
a Î -
ë
û
sîni
m
sînning
àrksinusi
dåyilàdi và arcsin
m
îrqàli bålgilànàdi. Òà’rifgà
ko‘rà
www.ziyouz.com kutubxonasi
56
sin(arcsin
m
)
=
m
(1)
và
2
2
arcsin
m
p
p
- £
£
(2)
bo‘làdi. Àksinchà, sin
a =
m
và
2
p
- £
2
p
£ a £
bo‘lsà,
a =
arcsin
m
bo‘làdi.
3-misîl. à) arcsin
3
2
; b) arcsin
( )
1
2
-
;
d)
3
2
arcsin
æ
ö
-
ç
÷
è
ø
ifîdàlàrni hisîblày-
miz.
Y e c h i s h . à)
3
2
sin
x
=
bo‘yichà
1
3
,
x
p
=
2
2
3
x
p
=
. Àrksinus-
ning tà’rifi bo‘yichà
2
2
x
p
p
- £ £
bo‘lishi kåràk. Bu shàrtgà
1
3
x
p
=
to‘g‘ri kålàdi. Dåmàk,
3
2
3
arcsin
p
=
.
b)
( )
1
2
6
sin
,
p
-
= -
2
2
6
p
p
p
- £ - £
bo‘lgàni uchun arcsin
( )
1
2
-
=
6
p
= -
bo‘làdi.
d)
( )
3
3
2
2
3
2
sin
,
p
p
p
p
-
= -
- £ - £
. Dåmàk,
3
2
3
arcsin
p
æ
ö
-
= -
ç
÷
è
ø
.
I.40-ràsmdàn
y
=
m
và
a =
arcsin
m
sînlàri îràsidàgi bîg‘lànish
àyon bo‘làdi. Chizmàdà
a =
arcsin
m
và
-a =
arcsin(
-
m
). Dåmàk,
arcsin(
-
m
)
= -
arcsin
m
. (3)
Shundày qilib, |
m
|
£
1 bo‘lgàn hîldà sin
a =
m
tånglàmàning
a
yechimi
{
arcsin
m
+
2
k
p
,
k
Î
Z
}È{p -
arcsin
m
+
2
k
p
,
k
Î
Z
}
to‘plàmlàr birlàshmàsi ko‘rinishidà yoki
a =
arcsin
m
+
2
k
p
,
k
Î
Z
;
a = p -
arcsin
m
+
2
k
p
,
k
Î
Z
ko‘rinishdà yoki bu kåyingi ikki
fîrmulàni birlàshtirib,
a =
(
-
1)
k
arcsin
m
+
k
p
,
k
Î
Z
(4)
ko‘rinishdà yozish mumkin.
4 - m i s î l . à)
1
7
sin
a =
; b)
1
9
sin
a = -
tånglàmàlàrni
yechàmiz.
Y e c h i s h . à)
1
7
sin
a =
tånglàmà yechimini (4) fîrmulà
bo‘yichà
1
7
( 1) arcsin
,
k
k
k
Z
a = -
+ p
Î
ko‘rinishdà yozàmiz;
Y
X
O
m
-
m
-a
a
B
1
(arcsin
m
)
B
2
(arcsin(
-
m
))
I.40-rasm.
www.ziyouz.com kutubxonasi
57
b) (3) munîsàbàtgà ko‘rà
( )
1
1
9
9
arcsin
arcsin
-
=
.
Y e c h i m :
{
} {
}
1
1
9
9
arcsin
2 ,
arcsin
2 ,
k
k Z
k
k Z
-
+
p
Î
È p +
+
p
Î
yoki
1
1
9
( 1)
arcsin
,
k
k
k
Z
+
a = -
+ p
Î
ekànligi kålib chiqàdi.
Ì à s h q l à r
1.116.
Òånglàmàlàrni yeching và gràfik yordàmidà tushun-
tiring:
1) sin
x
= -
0,5; 2) sin
x
= -
0,75; 3) sin
x
=
0,2; 4)
7
8
sin
x
=
;
5)
2
2
sin
x
=
; 6)
3
0
3
2
sin
x
+ =
; 7) 5 sin
x
-
7
=
0; 8) 6 sin
x
-
2
=
0.
1.117.
Òånglàmàlàrni yeching:
1) 4 sin
2
x
-
1
=
0;
2)
-
2 sin
2
x
+
sin
x
+
1
=
0;
3) 3 sin
2
x
-
4sin
x
-
0,75
=
0;
4)
2
3 sin
2 sin
0
x
x
-
=
.
1.118.
Qiymàtini tîping:
1)
2
2
arcsin
æ
ö
-
ç
÷
è
ø
;
2)
2
2
arcsin
æ
ö
ç
÷
è
ø
;
3) arcsin0,5.
1.119.
Hisîblàng:
1) arcsin(sin30
°
);
2)
(
)
12
arcsin sin
p
;
3) arcsin(sin2);
4) arcsin(sin10).
1.120.
arcsin
a
quyidàgi qiymàtlàrni qàbul qilà îlàdimi?
1)
p
3
; 2)
-
3
p
; 3)
-
p
6
; 4)
p
4
; 5)
-
p
4
; 6)
3
; 7)
-p
;
8)
4 5
.
2. cos
a =
m
ko‘rinishdàgi eng sîddà tånglàmà. Àrkkîsinus.
Kîîrdinàtàli àylànàdà îlingàn hàr qàysi
B
(
a
) nuqtàning
Y
|
m
|
>
1
X
1
A
(0)
O
-
1
|
m
|
=
1
-
m
Y
X
A
(0)
x
= -
1
O
x
=
1
C
D
(
p
)
Y
X
O
B
2
(
-a
0
)
|
m
|
<
1
B
1
(
a
0
)
A
(0)
D
(
p
)
à) b) d)
I.41-rasm.
m
www.ziyouz.com kutubxonasi
58
àbssissàsi
õ
=
cos
a
gà tång. Shungà ko‘rà bårilgàn
m
bo‘yichà
cos
a =
m
tånglàmàni yechish nuqtàning
õ
=
m
àbssissàsi bo‘yichà
ungà mîs
a = a
0
yoy kàttàligini tîpishdàn ibîràt. Uch hîlni
qàràymiz:
1 - h î l . |
m
|
>
1 dà
õ
=
m
vårtikàl to‘g‘ri chiziq àylànàni
kåsmàydi (I.41-
a
ràsm). Bu hîldà tånglàmà yechimgà egà emàs.
Ìàsàlàn, cos
a =
2,8 tånglàmà yechimgà egà emàs, chunki
m
=
2,8
>
1.
2 - h î l . Àgàr |
m
|
=
1 bo‘lsà, to‘g‘ri chiziq àylànàni fàqàt bir
nuqtàdà, ya’ni yo
À
(1; 0) nuqtàdà, yoki
D
(
-
1; 0) nuqtàdà kåsàdi
(I.41-
b
ràsm).
À
nuqtàning àylànà bo‘yichà kîîrdinàtàsi
a =
2
p
k
,
k
Î
Z
. Shungà ko‘rà cos
a =
1 ning yechimi
a =
2
p
k
,
k
Î
Z
sînlàr
to‘plàmi bo‘làdi.
D
(
-
1; 0)
=
D
(
p +
2
p
k
) ekàni e’tibîrgà îlinsà,
cos
a = -
1 ning yechimi
a = p +
2
p
k
sonlar to‘plami bo‘làdi.
3 - h î l . |
m
|
<
1 bo‘lsà,
õ
=
m
to‘g‘ri chiziq àylànàni ikki nuq-
tàdà kåsàdi (I.41-
d
ràsm). Ulàrdàn biri
B
1
(
a
0
) nuqtà 0
£
a
0
£
p
yuqîri yarim àylànàdà jîylàshàdi.
a
0
sîn
m
sînning
àrkkîsinusi
dåyilàdi và
a
0
=
arccos
m
îrqàli bålgilànàdi. Òà’rifgà ko‘rà cos
a
=
=
cos(arccos
m
)
=
m
và 0
£
arccos
m
£ p
bo‘làdi.
Shu kàbi
B
2
(
-a
0
) nuqtà uchun: cos(
-a
0
)
=
cos
a
0
=
m
. Bundàn
-a
0
=
arccos
m
yoki
a
0
= -
arccos
m
. Dåmàk, |
m
|
<
1,
k
Î
Z
dà
cos
a =
m
tånglàmàning yechimi
{
arccos
m
+
2
p
k
,
k
Î
Z
}È
È{-
arccos
m
+
2
p
k
,
k
Î
Z
}
sînlàrto‘plàmlàri birlàshmàsi bo‘làdi. Uni
{±
arccos
m
+
2
p
k
,
k
Î
Z
}
(1)
yoki
±
arccos
m
+
2
p
k
,
k
Î
Z
(2)
ko‘rinishdà hàm yozish mumkin. I.42-ràsmdàn,
ÎY
o‘qigà
nisbàtàn simmåtrik jîylàshgàn
B
1
(arccos
m
)
=
B
1
(
a
) và
B
2
(arccos(
-
m
))
=
B
2
(
p - a
) nuqtàlàr bo‘yichà
a =
arccos
m
và
p - a =
arccos(
-
m
) bo‘lishini àniqlàymiz. Undàn:
arccos(
-
m
)
= p -
arccos
m
(3)
hîsil qilinàdi, bundà 0
£ a £ p
.
1 - m i s î l .
3
2
cos
a =
tånglàmàni yechàmiz.
Y e c h i s h .
( )
3
2
6
6
cos
cos
p
p
=
-
=
bo‘làdi. Dåmàk,
3
2
x
=
to‘g‘ri chiziq kîîrdinàtàli àylànàni
(
)
( )
1
1
3
2
6
arccos
B
B
p
=
nuqtàdà
và àbssissàlàr o‘qigà nisbàtàn
B
1
gà simmåtrik jîylàshgàn
www.ziyouz.com kutubxonasi
59
(
)
( )
2
2
3
2
6
arccos
B
B
p
-
=
-
nuqtàdà kå-
sàdi. Yechim
B
1
nuqtà bo‘yichà
p
p
6
2
+
Î
k k
Z
,
sînlàr to‘plàmi và
B
2
nuqtà bo‘yichà
k k
Z
6
2
,
p
- + p
Î
sînlàr to‘plàmi birlàshmàsi bo‘làdi:
{
}
3
2
6
cos
;
2
,
k
k Z
p
a =
+
p
Î
È
{
}
6
2
,
k
k
Z
p
È - +
p
Î
yoki
k
k
Z
6
2
,
p
a = ± +
p
Î
.
2 - m i s î l .
( )
arccos
-
1
2
ni hisîblàng.
Y e c h i s h . (3) fîrmulàgà ko‘rà, quyidàgini tîpàmiz:
( )
2
1
1
2
2
3
3
arccos
arccos
p
p
-
= p -
= p - =
.
3 - m i s î l .
3
7
cos
x
= -
tånglàmàni yeching.
Y e c h i s h .
( )
3
7
arccos
2
,
x
k k
Z
= ±
-
+ p
Î
gà egàmiz. (3) gà
ko‘rà
(
)
x
k k
Z
3
7
arccos
2
,
= ± p -
+ p
Î
bo‘làdi.
4 - m i s î l .
x
1
3
cos
=
tånglàmàni
y
=
cos
x
funksiya gràfigi
yordàmidà yeching.
Y e c h i s h . Àyni bir
XOY
kîîrdinàtàlàr siståmàsidà
y
=
cos
x
và
1
3
y
=
funksiyalàr gràfiklàrini yasàymiz (I.43-ràsm).
Bu gràfiklàr chåksiz ko‘p nuqtàlàrdà kåsishàdi.
y
=
cos
x
funksiya dàvri 2
p
bo‘lgàn dàvriy funksiya bo‘lgàni uchun bårilgàn
Y
X
-
1
1
O
p
2
3
2
p
p
2
p
-
-p
3
2
p
-
1
x
2
x
cos
y
x
=
I.43-rasm.
1
3
y
=
Y
X
O
m
-
m
B
2
(
p - a
)
I.42-rasm.
B
1
(
a
)
www.ziyouz.com kutubxonasi
60
tånglàmàning [
-p
;
p
] kåsmàdàgi bàrchà yechimlàrini tîpish và
qîlgàn yechimlàrni shu yechimlàr îrqàli àniqlàsh mumkin.
[
-p
;
p
] îràliqdà
y
=
cos
x
funksiya gràfigi
1
3
y
=
funksiya gràfigi
bilàn ikkità kåsishish nuqtàsigà egà. Kåsishish nuqtàlàrining
1
1
3
arccos ,
x
= -
2
1
3
arccos
x
=
àbssissàlàri bårilgàn tånglàmàning
[
-p
;
p
] dàgi bàrchà yechimlàridir. Shu sàbàbli bàrchà yechimlàr
quyidàgichà àniqlànàdi:
1
3
arccos
2
,
x
k k Z
= ±
+ p
Î
.
5 - m i s î l . arccos(cos53
°
) ni tîping.
Y e c h i s h . arccos(cos
m
)
=
m
, (0
£
m
£ p
) àyniyatdàn fîy-
dàlànàmiz.
53
180
53
p
=
o
và
53
180
0
p
<
< p
bo‘lgàni uchun bu àyniyatgà
ko‘rà
(
)
53
53
180
180
arccos(cos 53 ) arccos cos
p
p
=
=
o
.
Do'stlaringiz bilan baham: |