hàm o’sish và rivojlànishlàri uchun bu birikmàlàrni qo’shilishini tàlàb qilàvårmàydi. SHu nuqtài
nàzàrdàn nàzàrdàn kålib chiqib mikroorgànizmlàr ikki turgà bo’linàdi:
¾
Auksoàvtotroflàr
- vitàminlàrni tàshqàridàn qo’shilishni tàlàb qilmàydigàn mikroblàr
bo’lib, ulàr o’zlàri ushbu moddàlàrni sintåz qilish qobiliyatlàrigà egà;
¾
Auksogåtårotroflàr
- vitàminlàrni sintåz qilà olmàydigàn mikroorgànizmlàr guruhi
bo’lib, ulàr uchun àlbàttà, oziqà muhiti tàrkibigà vitàminlàrni qo’shish kåràk.
Àgàrdà àuksoàvtotrof mikroorgànizm o’stiriluvchi muhitgà vitàminlàr và o’stiruvchi
birikmàlàr qo’shilsà, ulàr bu produsåntning o’sishi và rivojlànishigà hech qàndày tà’sir
ko’rsàtmàydi.
Àgàrdà àuksogåtårotrof produsånt oziqàsigà judà hàm kàm miqdordà yuqoridà zikr etilgàn
moddàlàr qo’shilsà, ulàrning o’sish và rivojlànishi såzilàrli dàràjàdà tåzlàshàdi. Àfsuski judà ko’p
produsåntlàr àuksogåtårotrof orgànizmlàr bo’lib, ulàr fårmåntlàr biosintåzidà qàtnàshuvchi V
vitàminlàr guruhi komplåksi (V
1
, V
3
, V
5
, V
6
, V
8
) , ya’ni biotin, inozit, pàntotån kislotàsi, tiàmin,
piridoksin và boshqàlàrning oziqàdà bo’lishigà muhtojdirlàr.
Biotin àminokislotàlàrning hosil bo’lish råàksiyalàridà qàtnàshàdi, bir nåchà fårmåntlàrning
fàol màrkàzigà kiràdi và yot kislotàlàrining kàrboksillànish và dåkàrboksillànish jàràyonlàrini
kàtàlizlàydi. Inozit esà fosfor kislotàsining olti molåkulàsi bilàn birikib àchitqi mikroblàrni o’sishini
tåzlàshtiruvchi inozitfosfor kislotàsini hosil qilàdi. Pàntotån kislotàsi KoÀ tàrkibigà kirib,
hujàyràdàgi eng muhim moddà àlmàshinuv jàràyonlàridà ishtirok etàdi.
Màkro và mikroelåmåntlàr oziqà muhitlàrining àjràlmàs qismi hisoblànàdi. Ko’p måtàll ionlàri
fårmåntlàrning fàol màrkàzi tàrkibigà kiràdi yoki fårmåntlàrning strukturàsini tutib turishdà và
orgànizmdàgi fårmåntàtiv fàoliyatni tà’minlàshdà ishtirok etàdi. hozirgàchà mà’lum bo’lgàn
fårmåntlàrning 1/4 qismi måtàllofårmåntlàr hisoblànàdi. Ulàr nàfàs olish jàràyonini, oksidlànish-
qàytàrilish råàksiyasini, àminokislotàlàr, shàkàrlàr, nuklåotidlàr, pirimidin àsoslàri sintåzlàrini
fàollàshtiràdi, bioqutbli oqsil molåkulàlàri, glikogånlàr, nuklåin kislotàlàri hosil bo’lishini hàmdà
ulàrning trànsformàsiyasi và pàrchàlànishini boshqàràdilàr.
Hàmmà måtàllofårmåntlàr ikki guruhgà bo’linàdi:
¾
Birinchi guruh
hàqiqiy måtàllofårmåntlàrdir, ya’ni ulàr måtàl ionlàri và oqsil
molåkulàlàri o’rtàsidà buzilmàs bog’ hosil qilib, ionitlàrdàn o’tkàzilgàndà hàm
pàrchàlànmàydi.
¾
Ikkinchi guruh
måtàllofårmåntlàri esà diàliz jàràyonidà måtàll ionlàri bilàn bo’lgàn
bog’ni uzàdilàr yoki fårmåntgà boshqàchà ishlov bårish jàràyonidà kàtàlitik fàolligini
yo’qotàdilàr. Bu guruh fårmåntlàrigà yanà tàshqàridàn måtàllàr qo’shilsà ulàr fàolligini
tiklàydilàr.
Oksidlànish-qàytàrilish jàràyonlàridà tåmir, mis, màrgànås, ruõ, bor và molibdån tàlàb
qiluvchi fårmåntlàr ishtirok etàdi. Umumàn olgàndà mikroorgànizmlàrdà boràdigàn bàrchà
jàràyonlàr màkroelåmåntlàrdàn tàshqàri mikroelåmåntlàrning ishtirokigà muhtojdir. SHuning
uchun, àyniqsà sintåtik oziqà muhitlàri tàyyorlàshdà mikroelåmåntlàrning ulushiy miqdorini
e’tiborgà olish lozim.
Do'stlaringiz bilan baham: