Maxs*js ta’lim vazirligi o rta m a X su s, kasb-hunar ta’lim I markazi

ongli zotdir.
 
B i z n i n g c h a ,   b u   d a r a ja g a   b a r c h a   fu q a ro la r  erish ish   i m k o -  
n iy a tig a   ega em a s ,  c h u n k i   b u n in g   o ‘ziga  xos  h a m   obyektiv, 
h a m   s u b y e k t i v   o m i l l a r i ,   s h a r t - s h a r o i t l a r i   m a v j u d .   S h u  
s a b a b d a n   s h u n c h a k i   in tilish ,  m ayl,  lay o q at  bilan   y uksak 
k a m o l o t   c h o ‘qqisiga  e r is h i b   b o l m a y d i ,   m a z k u r   ijtim oiy 
h o l a t n i   c h u q u r r o q   t a d q i q   qilish  fa raz la rim iz ni  y o   ta sd iq - 
lay d i,  yoki  in k o r  qiladi.
X X I   a s r   o d a m l a r i   i n s o n p a r v a r l i k   g ' o y a l a r i n i   a k s  
e t t i r u v c h i   kish ila rn in g   tim s o l i   sifatida  h a y o t  va  faoliyatda 
o * z - o ‘z in i  n a z o ra t  q ilish ,  o ‘z - o ‘zini  b a h o la s h ,  o kz - o ‘ziga 
b u y r u q   b erish ,  o lz - o ‘z in i  ifodalay  olish,  o ‘z - o ‘zini  k a m o l 
t o p t i r i s h ,   o ‘z - o ‘z i n i   k a s h f   q ilis h   i m k o n i y a t l a r i g a   e g a  
b o M m o q la ri  lo z im ,  b u ,   o ‘z  n a v b a tid a ,  m u a y y a n   tarixiy 
d a v r n i   t a q o z o   etadi.
M u sta q illik   va  u n i n g   n e 'm a tl a r i   re s p u b lik a m iz   fuqa - 
r o la r id a  t u b   o ‘zgarishlarni  vujudga  keltirishga  m u h i m   z a m in  
h o z i r la s h d a  d a v o m   e tadi.  Milliy tu y g ‘u,  milliy qiyofa,  milliy 
x a r a k te r ,   m illiy t a ’b,  m illiy   kuy  va  raqs,  m illiy  m a 'n a v iy a t , 
q a d r iy a t   t a ’siri  o s tid a   o 'z i n i n g   tu b   m o h iy a tin i  aks  ettira 
b o s h l a y d i .  L ekin  b u   i m k o n i y a td a n   t o ‘la  fo y d a la n ish   u c h u n  
b a r c h a   xalq  yetarli  d a r a j a d a   tayyor  e m a s ,  c h u n k i   h a r   bir 
s h a x s   ru h iy a tid a   e h tiyoj  b il a n   im k oniya t o ‘rtasid a  m u a y y a n  
q a r a m a - q a r s h i l i k l a r  h u k m   suradi.  O lza ro   m u n o s a b a t d a   h a r  
b i r   i n s o n   b ird a n ig a   o ‘zig a  teng lik   alo n ia tin i  q o ‘ya o lm a y d i, 
c h u n k i   s h a x s l a r   o r a s i d a   t a f o v u t l a r   m a v j u d   b o 'l g a n l i g i  
tu fa y li  „ s u n ' i y ' l i k k a   y o l   q o ‘yish  o d a tiy   tu s   oigan.

---

0 ‘t m i s h n i n g   b o y   m e r o s i ,   u n i n g   i j t i m o i y - t a r i x i y  
a n ’a n a l a r i ,   r a s m - r u s u m l a r i ,   m a r o s i m l a r i   m i l l i y   is tiq lo l 
tufayli  o ' z   egalariga  q a y ta r ilis h ig a   q a r a m a y ,   x a lq   u n i n g  
h u k m d o r i g a   a y la n is h ig a   r u h i y   j i h a t d a n   t a y y o r   e m a s d i r .  
L e k in   v aq t  o ‘tg an   s ayin  f u q a r o l a r n i n g   ijtim o iy   o n g i   a s t a -  
s e k in   o 'z g a r i b   borish i  n a tija s id a   ulardagi  e t n o p s i x o l o g i k  
x u s u siy a tla r  tik la n a  b o s h la y d i,  milliylik,  u m u m b a s h a r i y l i k  
xislatlari  o ‘rta s id a   a d o l a t l i l i k ,   t e n g   h u q u q l i l i k   a l o q a l a r i  
o ‘r n a t i l a   b o r a d i.  B a y n a l m i l a l l i k   m illiy lik ,  m i l l i y   b ir l i k  
x u s u s i y a t la r i   b i l a n   u y g ' u n l a s h i s h d a   d a v o m   e t s a ,   b o r a -  
b o r a   m illiy   b irlik  x u s u s i y a t la r i   m i l l a t l a r a r o   n i u n o s a b a t  
o ‘z a r o   t u s h u n i s h ,   o ‘z a ro   y a q i n l i k ,   o ' z a r o   m o s l i k   n c g i z i g a  
q u r i l a d i.
X X I   a s r d a   s h a x s n i   s h a k l l a n t i r i s h d a ,   a x l o q - o d o b  
q o id a la r in i  ijtim oiy  t u r m u s h d a   q a r o r   t o p t ir i s h d a   d i n ,   s h u  
j u m la d a n ,   isloni dini  h a m   o ‘zin in g   ijobiy t a ’sirini  o 't k a z i s h d a  
d a v o m   etadi.  D iniy b ilim la r n in g   m o h iy atig a t u s h u n u v c h i l a r  
safi  kengayadi,  ularga  rioya  qiluvchilar,  ito a tg o ‘y !a r  k o 'l a m i  
o r t a d i ,   u n in g   atrib u tlari  (h a r a k a tla r i ) n i   q a b u l  q i l u v c h i l a r  
m i q d o r i   k o ‘payadi.  Q u r ' o n i   K a r i m ,  H a d is la r t a ’siri  sh a x s n i 
shakllantirishda  m u h im   vositaga va h arakatlantiruvchi  k u ch g a 
a y l a n a d i ,   i m o n   f a o ll ik   t u s h u n c h a s i d a n   h a r a k a t ,   x u l q  
reg u la to ri  vazifasini  b a ja rish g a   o 's i b  
0
‘ta d i,  i n s o n l a r   o ' r t a -  
s id a   pok lik ,  ro s tg o ‘ylik,  s a m im iy lik ,  h a m d a r d l i k ,   o ‘z a r o  
y o r d a m   tuyg'ulari  h a m d a   nisbiy tcnglikni  kcltirib c h iq a r ish g a  
x i z m a t   q iladi.  S h a x s l a r a r o   m u n o s a b a t d a   t e n g l i k ,   j i n s i y  
t a f o v u t n i   odil  b a h o l a s h ,   h a q c h i l l i k   k ab i  u m u m i n s o n i y  
x u su siy atlarn i  ta rk ib   t o p t i r i s h d a   d in iy   a d a b i y o t l a r n i n g   roli 
y a n a d a  o rtad i,  t o b o r a  o m m a v iy la s h a v e r a d i.  L e k i n   d i n   b ila n  
fa n n i  bir-b irig a  q a r a m a - q a r s h i   q o ‘yish  v a z iy a tig a   b a r h a m  
b e rish   ijtim oiy-tarixiy  ta r a q q i y o tn i n g   k afolati  h i s o b l a n a d i ,  
b u n g a   a j d o d l a r i m i z   ( I b n   S i n o ,   A l - F o r o b i y ,   B e r u n i y ,  
U l u g ‘b e k   va  b o s h q a l a r ) n i n g   tajribasi  y o r q i n   m is o ld ir.
Y e r  k u rrasid a  ijtim o iy   m u v o flq la s h u v n in g   m a v ju d lig i, 
y o s h l a r   o ' r t a s i d a   g ‘a r b   s i v ili z a ts i y a s ig a   ( k i y i n i s h ,   r a q s  
t u s h i s h ,   q o 's h i q   a y t is h ,  h i s s iy o t g a   b e r i l i s h g a )   n i s b a t a n  
m u v a q q a t   q iziqish,  in tilish ,  e h ti y o j n in g   m a v j u d   b o ‘lishi 
m illiylikni  25  —  30  yilga  k e c h ik tiris h   xavflni  t u g ‘d i r a d i .

---

M i l li y l i k n in g   k u c h a y is h i  y e tu k lik   d avriga  t o ‘g*ri  keladi, 
lek in  s h u  vaqt o ra lig 'id a  k o ‘p  n arsalar boy berilgan  bo'lad ik i, 
s h u n d a   m a z k u r   uzilishni  tiklash  u c h u n   avlodlar  o 'r ta s id a  
u m u m i y   birlik,  milliy  ste re o tip   yaratilishi  z a ru r  b o l a d i .
X X I   a s r   b o s h i d a   h a m   re s p u b li k a m i z   f u q a r o l a r i n i n g  
o n g i d a g i ,   fikrlash  v o s i t a s i d a g i ,   t u r m u s h   ta r z i d a g i   ta f o -  
v u t l a r   m a v j u d lig i   o ‘l a r o q ,   u l a r   o ‘rt a s i d a   t a b a q a l a n i s h  
s a q l a n i b   qoladi.  Ekologik  m a d a n iy a t,  biosfera va  neosferaga 
x a v f  k e ltiru v c h i  i l m i y - t a d q iq o t l a r   in so n   a q l-z a k o v a ti  bilan  
b o s h q a r i l a d i ,   ajal  q u r o l l a r i   o ‘m i n i   x a y r ix o h li k ,  o ‘z a r o  
y o r d a m ,   u m u m b a s h a r i y   x u s u s i y a t l a r   eg a lla y d i,  j a m i y a t  
v a   t a b i a t n i   asrash  o d a m l a r n i n g   e 'ti q o d i g a   a y la n a   b o ra d i. 
M a m l a k a t l a r a r o   fazoviy  a lo q a l a r   kengayishi  n atijasid a  fan 
v a   t e x n i k a   m a h s u l l a r i g a   m u a y y a n   a n i q l i k l a r   k i ritila d i, 
u l a r n i n g   riv o jlanishida  integ ra tsiy a j a ra y o n i  y u z a g a   keladi, 
t a d q i q o t l a r   g u r u h iy   v a   j a m o a v i y   faoliyat  negizida  a m a lg a  
osh irilad i,  bu esa  m illatlarning o ‘za ro  yaqinlashishiga m u h im  
i m k o n   y a r a t a d i ,   m i ll a t l a r a r o   m u n o s a b a t   t e n g lik   asosiga 
q u r i l s a ,   b i r   m illat  sa lo h iy a ti  ikkinchisiga  t a 's i r   o ‘tk aza d i, 
m a ' n a v i y a t   n a m u n a l a r i   b il a n   x a l q l a r n in g   b o y is h i  shaxs 
k a m o l o t i   u c h u n   m u h i m   ncgiz  hozirlaydi.
M il la tl a r a r o   ru h iy   m u h i t n i n g   yaratilishi  fa n   va  tex - 
n i k a n i n g   rivojiga  ijobiy  t a 's i r   e ta d i,  m utaxassislar  ta y y o r- 
la s h   sifatin i  z a m o n   talab i  d arajasiga  k o ‘taradi.  M illa tla ra ro  
f i k r   a l m a s h i s h ,   t a j r i b a l a r   b il a n   o ‘rt o q l a s h i s h   X X I  a s r 
o d a m l a r i n i n g   m u k a m m a l l i k   darajasi  yuksalishiga  b e m i n n a t  
x i z m a t   qiladi.
X X I  a s r d a   h a m   o d a m l a r n i n g   kam o lo ti  negizi  sifatida 
o i la ,  m a k t a b ,   ijtim oiy  m u h i t ,   ishlab  ch iq a rish   o ‘z  m av - 
q e y in i  s a q la b   q o la v e ra d i.  S haxsni  tarbiyalanishi  quyidagi 
m a n b a l a r   asosida:
1)  m u a y y a n   tizimli,  uzluksiz  tarbiyaviy,  d a sturiy  ta'sir;
2 )  i d e a l   n a m u n a   t i m s o i i d a   o ‘z - o ‘z in i  t a r b i y a l a s h ,  
t a k o m i l l a s h ti r i s h ;
3)  ijtim o iy   m u h i td a g i  sh ax slararo   m u n o s a b a t d a   tahlil 
q i l i s h ,   i b r a t   o lish   v o s i t a l a r i   y o r d a m i   b i l a n   x u l q - o d o b ,  
fik rla s h   m a la k a la rin i  egallash;
4 )  a j d o d l a r im i z   y a r a t g a n   b adiiy,  falsafiy,  s a n ’at  asar-

---

larini,  y angi  xislatlarni 
0
‘z la sh tiris h   o r q a li  a m a lg a   o sh iris h i 
m u m k i n .
T a ' l i m - t a r b i y a j a r a y o n i d a   r e s p u b l i k a n i n g  tarixi,  m a d a -  
niyati,  u z o q   a jd o d la r im iz d a n   y e t i s h i b   c h i q q a n  j a h o n g a s h t a  
kishilar,  i l m - f a n   arboblari,  m u t a f a k k i r ,   m a 'r i f a t p a r v a r l a r  
t o ‘g ‘risida  b ilim la r n i  yoyish  y o s h l a r d a   g ' u r u r v a   iftixor t u y -  
g 'u l a r in i   v u ju d g a   keltiradi.  O kz b e k i s t o n n i n g   fan  va  t e x n i -  
kasi,  u n u m d o r   t u p ro g 'i,  saxiy,  z a h m a t k a s h   xalqi,  fo y d a li 
q a z iim a la r i,  j a h o n   bozoridagi  p a x ta s i,  ipagi,  qorakoMi  sal- 
m o g 'i   h a q i d a   m a ’Iu m o tn in g  b e rilish i  —  u l a r d a   milliy o n g n i 
o ‘s t ir a d i ,  m i ll i y   o ‘z - o ‘zini  a n g l a s h n i   t a k o m i l l a s h t i r a d i ,  
ijtim oiy  faollikni  ja d a lla s h tira d i,  u l a r n i   ijodiy  iz la n is h la r 
sari  y etak la y d i.
Y o s h l a r   o 'r t a s i d a   milliy  o r a s t a l i k   — s o c h   o 'stiris h ,  t a -  
rash,  o ‘rish,  kiyinish  m a d a n iy a ti  h a m d a   vorislik  m a s ’u -  
liyati,  m illiy  t a ' b   va  didga  m u v o f i q   ra v ish d a   ish  y u ritish  
h a q i d a   m a s la h a tl a r ,  k o 'r s a t m a la r   b e r is h   yuk sak   n a tija la rg a  
e r is h is h n in g   s a m a ra li  y o l i d i r .
O ta - b o b o l a r i m i z d a n   x a lq im iz g a   m e r o s   q o lg a n   saxiylik, 
m e h m o n d o kstlik,  ro s tg o ^ I ik ,  t a n t i li k ,   sad o q a tlilik ,  p o k lik , 
o d o b lilik   fazilatlari  milliy  x a r a k t e r n i n g   e n g   m u h i m   j i h a t i 
hisoblanadi.  U s h b u  xislatlarni  t a 'l i m - t a r b i y a j a r a y o n i d a   yosh 
avlod  o n g i d a   shakllantirish,  u l a r   r u h i y a t i n i   xalq  m a ’n a v iy  
d u r d o n a la r i  bilan   boyitish,  m illiy   q a d r iy a t la r d a n   o q i l o n a  
f o y d a la n ish g a   e ’tib o rn i  q a r a tish   m a q s a d g a   m uv o fiq d ir.
A x lo q - o d o b li   b o 'lish ,  o t a - o n a l a r  v a   k a tta la rg a   h u r m a t ,  
sa m im iy lik ,  in oqlik,  vijdonlilik,  iffatlilik,  o ‘za ro   y o r d a m  
kabi  in so n iy   x islatlar  o lzbek  xalqi  m a ’n a v iy a tin in g   ra m z i 
s an a la d i.  M illiy  m a 'n a v iy   b o y lig im iz n i  o 'q u v c h i l a r   c h u q u r  
e g a ll a s h l a r i   u c h u n   u n i n g   b e b a h o   d u r d o n a l a r i n i   k e n g  
k o 'l a m d a   n a m o y i s h   q ilis h im iz ,  b u l a r   t o ' g ‘risida  y o s h l a r  
ong ig a  m u a y y a n   bilim larni  y e t k a z i s h i m i z   zarur.
O d a m l a r n i n g   bir-biriga  m e h r - o q i b a t i ,   o q i lo n a   m u n o -  
sa b a ti,  t o ‘g ‘ri  m u l o q o ti,   iltifo ti,  e h t i r o m i   x a l q i m i z n i n g  
i c h k i   g o ‘z a l  1 i g i n i ,  b o y   m a ' n a v i y   v a   r u h i y   q i y o f a s i n i  
ifo d ala y d i.  X a lq i m i z n in g   i n s o n p a r v a r l i k   j i h a t i   m a ’n a v iy  
g o ‘zalligi,  v a t a n ,   ja m iy a t  m a n f a a ti   y o l i d a j o n   fido  qiíishi,
6  Psixologiya 
81

---

in so n   o so y is h ta lig i,  b a x t-s a o d a ti  u c h u n   q a y g 'u r i s h id a   o ‘z 
ifodasini  t o p a d i .   P o k   qalbii,  sofdil,  d i y o n a t l i   x a lq im iz n in g  
oliyjanobligi,  u n i n g   t a n i s h g a   h am ,  b e g o n a g a   h a m   b e g 'a ra z  
y o r d a m   q o 'li n i   c h o ‘z is h id a  n a m o y o n   b o ‘ladi.  X a lq im iz n in g  
ajoyib  f a z i l a tla r id a n   biri  —  d o lstlikka  s a d o q a tid ir.  D o lstlik 
b o r  jo y d a   m e h r - m u h a b b a t ,   vafo,  s a d o q a t,   a d o l a t ,   haq iq at 
q a r o r  to p a d i.  Bu  e sa ,  o kz  navbatida,  i n s o n n i n g  m a 'n a v iy a ti 
v a   r u h i y a t i g a ,   a q l - z a k o v a t i g a   t e t i k iik   b a x s h   e t a d i ,   u n i 
yaxshilik,  s a m i m iy l i k   sari  yetaklaydi.
O lzb e k  oilasidagi  tarbiyaning  m o h iyati,  m a z m u n i ,   uning 
kundalik  va  is tiq b o l  rejasi,  bolalarga  t a ’sir o 't k a z is h   vosita- 
larini  ta n l a s h ,   u l a r d a n   foydalanish  o ‘zig a  xos  xususiyatga 
ega,  c h u n k i   u n i n g   a so sid a   xalq  a n ’a n a la r i   y o tadi.
O ' z b e k   x a l q i n i n g   e t n o p s i x o l o g i k   x u s u s i y a t l a r i d a n  
u n u m l i   f o y d a l a n i s h   —  X X I  a s r d a   y a s h a s h   n a sib   e tg a n  
o d a m la r n i  b a r k a m o l   shaxs sifatida tarkib t o p tir is h d a   m u h im  
o ‘rin  egallaydi.  S h u   b o is   x alq im iz n in g   m illiy  ruhiyatidagi 
b u n d a y   u r f - o d a t l a r ,   a n ’a n a la r,  u d u m l a r   kelajak  avlodga 
m e r o s   t a r i q a s i d a   q o ld irilish i  m u q a d d a s   b u r c h d ir .
Y u q o r id a  s a n a b   o ‘tilgan ajoyib  m illiy  fa zilatlarim izning 
b arc h a s i  kelaja k  a j d o d l a r im i z n i n g   u lu g ‘v o r   czgu  niyatidir, 
u alb atta r o ‘y o b g a  c h iq a d i.