Maxs*js ta’lim vazirligi o rta m a X su s, kasb-hunar ta’lim I markazi

A) 
Inson  ehtiyojlari  bilan  be/gilanuvchi  ic h k i manbalar.
 
B u n d a  o r g a n iz m n in g   ta b i i y  ehtiyojlarini  n a m o y o n   qiluvchi 
t u g ‘m a   x u s u s i y a tl a r   v a   j a m o a d a   s h a k l l a n u v c h i   ijtim o iy  
e h tiy o jla rn i  v u ju d g a   keltiru v ch i  o r t t i r m a   x u su siy atg a  cga 
b o l i s h i   m u in k in .
T u g fcm a   e h ti y o jla r   o ra s id a   o 'q is h g a   a l o q a d o r   b o l g a n  
fao llik k a  intilish  e h t i y o j i   va  axborot,  n i a 'l u m o t ,   x ab a rlar 
o lishga  boMgan  e h t iy o ji  m u h i m   o ‘rin  tu tadi.
M otivga g e n e tik  y o n d a sh ilg a n d a   shuni  a l o h id a   ta'k id lab  
o ‘tish  lozim ki,  b o l a d a   t u g ‘ilgandan  b e v o sita   faollik  k o 'r s a -  
tishga  moyillik  h u k m   suradi:  u  kuladi  (noverbal  —  m u o m a la  
sh a k li),  q im irla y d i  ( f a z o d a   o ‘rin  a l m a s h is h ),  q o l   va  o y o q - 
larini  h a r a k a t l a n t i r a d i   (m o s la s h is h ),  o ‘y n a y d i  ( m u h i t   — 
b o l a   m u n o s a b a t i ) ,   g a p l a s h a d i  (sh a x sla raro   m u n o s a b a t g a  
k irishish),  s a v o lla r b e r a d i   (dialogik  m u l o q o t   va  bo sh q alar). 
B u n g a  o 'x s h a sh   x a tt i - h a r a k a t l a r n i n g  o ‘zi  ularn i  q o n iqtiradi. 
V o q e l i k n i ,   i n s o n n i n g   a x b o r o t í a r g a   n i s b a t a n   e h t i y o j i n i  
t a j r i b a l a r   o r q a l i   k o ‘r s a t i s h   m u m k i n .   M a s a l a n ,   a g a r  
t e k s h i r i l u v c h i n i   m a ’l u m   v aqtga  ta s h q i  o l a m d a n   ajra tib  
q o kyilsa,  n a t ija d a   u n i n g   irodasida,  h issiyotida,  intellc k tid a 
b u z i l i s h   s o d i r   b o ' l i s h i ,   z e r i k i s h i ,   i r o d a v i y   a k t   t i z i m i  
y o ‘q o lishi,  fikr  y u r i t i s h   j a ra y o n i  p a r c h a l a n i s h i ,   illuzion, 
g a llu ts io n a l  h o l a t l a r   u c h r a s h i   m u m k in .
Ijtim o iy   t u r m u s h   s h a r o it i d a   faollik  va  i n f o r m a t s i o n  
taqch illik  o d a m l a r n i   salbiy his-tuyg‘u va  k e c h im n a la rg a   olib

---

k e l a d i ,   f a o li y a t   t u z ilis h i  v a   u n i n g   d i n a m i k a s i g a   p u t u r  
y e t k a z a d i .   I j t i m o i y   t u r m u s h d a   s h a k l l a n u v c h i   e h t i y o j l a r  
o r a s i d a   o ‘q u v   fa o liy a tid a   m u h i m   o ‘rin   t u t u v c h i   v a   u n i  
k u c h a y tiru v ch i  ijobiy xususiyatli  sotsial  va g n o stik  e h t i y o j l a r  
a l o h i d a   a h a m i y a t   kasb  e t a d i .   S h a x s n i   k a m o l   t o p t i r i s h  
j a r a y o n i d a   b u   eh tiyojla r  a l o h i d a   o lrin   tu ta d i.  Bu  t u r k u m g a  
b i l i m l a r g a   e h t i y o j ,  j a m i y a t g a   f o y d a   k e lt i r is h g a   i n t i l i s h ,  
u m u m b a s h a r i y   y u t u q l a r g a   c r i s h i s h g a   i n t i l i s h   k a b i l a r  
kiritiladi.
B) 
Inson  hayoti  va fa o liy a tin in g   ijtim oiy  sharoitlarida
 
a n i q ia n u v c h i  ta s h q i  m a n b a la r .
  B u n d a y   m a n b a l a r n i  
t a l a b e h a n l ik ,   o rz u   (k u tis h )  v a   i m k o n iy a tl a r   ta s h k il  q il a d i . 
J u m l a d a n ,   ta la b e h a n lik   i n s o n g a   faoliyat  va  x u l q - a t v o r n i n g  
m u a y y a n   t u r i n i   h a m d a   s h a k l i n i   t a q o z o   e t a d i .   M a z k u r  
h o la tn i  quyidagi  m u l o h a z a la r  y o r d a m i d a   iz o h la sh   m u m k i n :  
o t a - o n a   b o l a d a n   o v qatni  q o s h i q d a   y eyishni,  s t u l d a   t o ‘g ‘ri 
o ‘t iris h n i,  „ r a h m a t “  d e y ish n i  t a l a b   qilsa,  m a k t a b   o ‘q u v c h i -  
d a n   m a ’l u m   b e l g i l a n g a n   v a q t d a   d a r s g a   y e t i b   k c l i s h n i ,  
o ‘q i t u v c h i l a r g a   q u l o q   s o l i s h n i ,   b e r i l g a n   v a z i f a l a r n i  
b a ja rish n i  q a t 'i y   belgilaydi.  J a m i y a t   o ‘z  f u q a ro la rig a   x u l q ,  
f e 'l - a t v o r  orqali  m a ’Ium  a x l o q i y   n o r m a   va  q o i d a l a r g a   rio y a  
q i l i s h n i ,   s h a x s l a r a r o   m u o m a l a g a   k i r i s h i s h   s h a k l l a r i n i  
eg a lla s h n i  h a m d a   a n iq   v a z if a la rn i  bajarish g a  a m a l   q i l is h n i 
o 'r g a ta d i.
P sixologiya  fani  a t a m a l a r i n i n g   m o h i y a t id a   o r z u   y o k i  
k u tish   j a n i i y a t n i n g   sh ax sg a  m u n o s a b a t i n i n g   i f o d a l a n i s h  
m e x a n i z m i   y o tadi.  E tn o p s i x o lo g i k   s t e r e o ti p l a r d a   u y g ‘u n -  
lash g an   x u l q - a t v o r   belgilari  v a   fa o liy a tn in g   sh a k lla ri  o ‘ziga 
xoslik k a  ega.  O d a td a ,  o d a m l a r   b i r   yoshli  b o la   tik   y u r i s h i  
kerak ,  d e b   h is o blaydila r  v a   u l a r   b u n i   b o la d a n   k u t g a n l i g i  
tufayli  u n g a   a l o h id a   m u n o s a b a t d a   b o ‘ladilar.  P s ix o l o g i y a d a  
ku tish  t a la b   t u s h u n c h a s i d a n   farqli  o ‘laroq,  faoliyat  y u z a g a  
kelishi  u c h u n   u m u m i y   m u h i t   y a ra ta d i.
I m k o n i y a t l a r   t o ‘g kr i s i d a   f i k r   y u r i t a d i g a n   b o M s a k ,  
im k o n iy a t  m a l u m   fa o liy a tn in g   kish ila r irodasi  b ila n   bogMiq 
( i r o d a   a k ti ,  sifati,  p r i n s i p i )   o b y e k t i v   s h a r t - s h a r o i t l a r n i

---

o 'z i d a   aks ettiradi.  A g a r d a   o d a m la r n in g  shaxsiy kutu b x o n asi 
b o y   b o ‘lsa.  u l a r n i n g   o ‘q is h   in ik o n iy a ti  y u q o r i   d a r a j a g a  
k o 't a r i l a d i .   K i s h i l a r n i n g   x u lq - a t v o r i  p s ix o lo g ik   n u q ta y i 
n a z a r d a n   t a h l i l   q i l i n g a n d a ,   u n g a   k o ‘p i n c h a   u l a r n i n g  
o b y e k tiv   i m k o n iy a tla rid a n   keiib chiqib y o n d ashiladi. A ga rda 
b o l a n i n g   q o l i g a   t a s o d i f a n   biologiya  kitobi  tu s h i b   qolsa, 
lin in g   s h u   fanga  q iz iq ish i  ortishi  kuzatiladi.
D )  
S h a x siy   m a n b a la r  —
 o d a m l a r n i n g   q i z i q i s h l a r i n i ,  
in tilish iarin i,  u s t a n o v k a la r i   va  d u n y o q a r a s h la r i n i ,  j a m iy a t 
b i la n   m u n o s a b a t i n i   a k s   ettirad i.  Inson  faolligining  m a n -  
bayi  —  q a d riy a t  o rq a li  ifo d a la n ib ,  shaxs  s ta tu s id a   ega lla na 
b o  ra d  i.
Tekshirish  uchun  savollar
1.  E h t i y o j   d e g a n d a   S i z   n i m a n i   t u s h u n a s i z ?
2.  E h t i y o j n i n g   q a n d a y   t u r l a r i   m a v j u d ?
3.  Q i z i q i s h   d e g a n d a   S i z   n i m a n i   t a s a w u r  e t a s i z ?
4.  U s t a n o v k a  d e g a n d a   n i m a l a r g a  a h a m i y a t   b e r i s h   k e r a k ?
5.  E ’t i q o d   v a  d u n y o q a r a s h n i n g  o ' x s h a s h l i k   h a m d a   farqli 
t o m o n l a r i   h a q i d a   s o ' z l a n g .

---